divendres, 30 de novembre del 2007

La navegació fluvial i els castells de Miravet i Móra d'Ebre augmenten les visites turístiques durant el 2007

Lo castell de Miravet.


La navegació fluvial i els castells de Miravet i Móra d'Ebre augmenten les visites turístiques durant el 2007
Avui.cat

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha elaborat una anàlisi de l'ocupació turística a la comarca dels mesos de juliol, agost i setembre d'aquest any 2007. L'estudi conclou que els principals atractius turístics de la comarca, com són els castells de Miravet i Móra d'Ebre i la navegació fluvial, s'han incrementat de forma considerable respecte el 2006. També ha augmentat el número de pernoctacions a la comarca en un 42,62%. Amb les dades recollides als punts d'informació turística comarcals, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha comprovat que la majoria de les consultes han estat fetes per turistes i visitants que pertanyen al segment familiar i procedents en primer lloc de Barcelona, de la demarcació de Tarragona, de França i del Regne Unit. La majoria de turistes han visitat la comarca de pas o per un dia.


Lo castell de Móra d' Ebre.

dijous, 29 de novembre del 2007

50 CIMS DE LA RIBERA D' EBRE


Proposta excursionista d'assolir 50 cims de la Ribera d'Ebre
Ebredigital
Partint d'una iniciativa de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Associació Excursionista La Picossa de Móra d'Ebre ha endegat una proposta que consisteix en assolir 50 cims de la comarca de la Ribera d'Ebre, per tal que els riberencs coneguin millor les muntanyes i paisatges de la comarca. Tots aquells qui ho aconsegueixin rebran un trofeu i un diploma commemoratius. Inspirant-se en els 100 Cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), La Picossa de Móra d'Ebre ha ideat dur a terme una iniciativa similar amb 50 cims emblemàtics de la Ribera d'Ebre. Tal com ha explicat José Luis Ordovás, vocal de Camins de l'associació, l'ascensió a aquests cinquanta cims és una "excusa per a que puguem conèixer millor les nostres muntanyes i el paisatge que les envolta".L'associació ha volgut deixar clar que no es tracta d'un concurs ni d'una competició, i que qualsevol persona que vulgui participar en aquesta iniciativa, ja siguin socis o no de l'associació, podrà escollir els 50 cims que prefereixi d'un llistat que s'anirà incloent a la pàgina web de La Picossa i en el seu fòrum. Els participants podran assolir els cims usant l'itinerari que desitgin, sempre i quan es faci caminant almenys un desnivell de 100 metres. Ordovás ha explicat que es tracta de "cims fàcils d'assolir, que no són per a excursionistes experts" i que fins i tot es poden fer les excursions amb família i nens.Un cop assolit el cim, caldrà que els excursionistes enviïn un e-mail a l'entitat amb una fotografia al cim, amb el nom de la muntanya i la data. La foto i les dades es publicaran al fòrum de la pàgina web de l'associació. Es poden enviar fotos d'ascensions fetes amb data posterior a l'1 de gener del 2007, i no hi ha límit de temps per a completar l'ascensió als 50 cims.L'entitat ha volgut suavitzar les normes de la proposta de la FEEC permetent que s'assoleixin més d'un cim per dia i que els mateixos excursionistes proposin cims que no apareguin al llistat de l'associació, sempre i quan aquests es trobin a la Ribera d'Ebre o siguin limítrofes a ella i que tingui una altitud superior als 300 metres. Segons Ordovás, el fet que "es proposi una meta als excursionistes, els anima més a conèixer la comarca".De moment, ja són una dotzena les persones que han iniciat l'ascensió dels 50 cims, tot i que hi ha moltes persones interessades en fer-ho. Fins i tot, n'hi ha alguns que volen realitzar-ho a mode de cursa.

Mapa dels senders de La Picossa. Per veureu més gran cal clicar damunt la imatge.

Els senders de la Picossa
La muntanya de la Picossa és el màxim referent excursionista a Móra d'Ebre. Per això, membres de l'Associació Excursionista La Picossa recorren des de fa anys els seus camins per a conèixer-lo i gaudir-lo millor. A partir d'una sèrie d'excursions, va sorgir la idea de realitzar un plànol que indiqués aquests senders, per a que qualsevol persona pogués recórrer la Picossa no només pels seus camins més coneguts.Després de mesos de treball d'acondicionament dels senders i de registrar els recorreguts amb GPS, l'Associació i l'Ajuntament de Móra d'Ebre han editat un plànol on s'indiquen els senders recuperats de la Picossa, i els graus de dificultat de cadascun. El sender verd pot ser recorregut per qualsevol persona; el blau compta amb una mica més de dificultat; i finalment el vermell es recomana a excursionistes experimentats. Des de l'Associació i el propi Ajuntament, es vol donar a conèixer aquests senders i presentar-los com una activitat més dins de l'oferta de Móra d'Ebre.
Lo cim de La Picossa(496m) a Móra d' Ebre.

David Bowie - Life on Mars?


Un dels millors temes del cantant David Bowie.

Neguit a Tivissa per l'ampliació de les instal·lacions d'Enagas

Neguit a Tivissa per l'ampliació de les instal·lacions d'Enagas

L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va confirmar ahir que l'Ajuntament ha estat el primer sorprès per l'anunci d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental d'una planta de combustió de gas, «incloses les activitats de cicle combinat», a les instal·lacions que l'empresa Enagas ja té al municipi. L'anunci, publicat dimarts al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, també informa que Enagas demana una potència superior als 50 megawatts. «Després de fer les trucades pertinents, hem pogut saber que això és la planta de compressió de gas que l'empresa ja té en funcionament, des de fa dos anys, i per alguna raó la llicència ambiental es deu haver retardat», va valorar Jardí. Amb tot, l'alcalde de Tivissa va evitar polemitzar i va explicar que la planta funciona com una central de cicle combinat, cremant gas i produint pressió, per injectar-lo al gasoducte. Però Jardí va afegir-hi que els va preocupar la possible ampliació de les instal·lacions amb una central tèrmica, i més ara que el terme tornarà a quedar afectat per la construcció de la tercera canonada del gasoducte que ha de millorar la connexió del gas amb França. «Com a mínim, la tercera canonada ens travessa el terme més tangencialment, i no ens provocarà una nova cicatriu al territori», va concloure.
Per la seua banda, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va aclarir que la sol·licitud de llicència és una ampliació de la capacitat de la central distribuïdora d'Enagas per augmentar la potència de transport de les instal·lacions. A més, va detallar que Tivissa volia impulsar el projecte per fer arribar el gas a la població. «Els tràmits van iniciar-se fa dos anys, però sense la llicència ambiental no hauria de poder funcionar», va dir.

PARCS INFANTILS A LA VIA VERDA


Ja estan en funcionament els parcs infantils a les estacions de la Via Verda de la Terra Alta
Pla de Dinamització Turística

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha finalitzat la instal·lació dels parcs infantils ubicats a les cinc estacions de la Via Verda de la Terra Alta (Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte i el Pinell de Brai), actuació que ha estat inclosa al Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre, amb un cost total de 13.332,98 euros.
Cada parc infantil està compost per un conjunt de torre amb acabat de caseta amb una rampa de fusta amb una petita passarel·la i amb un tobogan, un gronxador doble amb barres de fusta i un balancí de molla espiral amb dos seient i agafadors.
El Consell Comarcal creu que amb la dotació d’aquestes cinc àrees de jocs infantils es dota d’uns serveis que fan més atractiu el recorregut. Es constata, cada vegada més, que el tipus de turisme que ve a la comarca per gaudir de la via verda és un turisme familiar, entre 30 i 50 anys i amb nens, a banda de grups i altres col·lectius.
Aquests parcs contribuiran, així, a augmentar els valors i la qualitat a la Via Verda de la Terra Alta.

dilluns, 26 de novembre del 2007

PASSEN LOS ANYS

Lo temps passa. Ahir l' Eugeni Casadó em va enviar per e-mail estes fotos de quan erem més jóvens que havia fet Salvador Alegría. Uns quants quilos,i arrugues més i uns 28 anys "menos".
L' autor del bloc Alego, retratat a contrallum per Salvador Alegría a la finestra de l' esgorfa de Cal Teixidor.
L' Eugeni i jo al bar Morata de la plaça del Pou dels Masos.

Salvador, Àngel, Ramon i Eugeni amb lo pont de les arcades al fons.

Green Day - Boulevard of Broken Dreams

diumenge, 25 de novembre del 2007

1 de desembre:Assemblea de Plataformes de les Terres de l'Ebre.

Assemblea de Plataformes de les Terres de l'Ebre
Diari NO TAN A PROP

A les Terres de l'Ebre comencem a estar cansats, cansats de vore com una vegada i una altra les nostres terres són l'objectiu única i exclusivament per a tirar tota la "merda" que los altres no volen, no estem ni contra el progrés ni contra la modernització, ans lo contrari, però tot sobre un desenvolupament sostenible amb el territori. Poder decidir lo que volem per a les nostres terres en el futur, això és tot lo que demanem. Per poder decidir i per a demostrar que mai ens cansarem de lluitar, us convoquem a tots a l'Assemblea de Plataformes de les Terres de l'Ebre.Dissabte, 1 de desembre a les 19:00 h. a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

300 persones es manifesten a La Fatarella.

Quan el projecte estigui enllestit, la Fatarella comptarà amb sis parcs eòlics.
La Fatarella
Telenoticies.cat
Protesta a la Terra Alta per la creixent proliferació de centres de producció energètica
Prop de 300 persones, segons fonts de l'organització, han participat en una caminada en contra de la proliferació de centres de producció d'energia elèctrica a la Terra Alta. La marxa ha començat a la Fatarella i ha recorregut els espais on s'ha projectat un nou parc eòlic. Si el projecte segueix endavant, la localitat tarragonina comptarà amb sis parcs eòlics, dues centrals tèrmiques i una línia d'alta tensió que travessarà el municipi.
L'Associació en Defensa de la Terra i del Vent per a Tots, que ha organitzat l'acte de protesta, assegura que no està en contra de l'energia eòlica sinó de la concentració de centres productors d'energia en un mateix territori que és el que passa a la Fatarella. Un portaveu de l'agrupació s'ha queixat de la "falta d'informació total" en relació amb la construcció de centrals energètiques a la zona, però ha celebrat el seguiment que ha tingut la convocatòria, de 300 persones. Per un poble de mil habitants "és molta gent", ha dit.A més, segons un comunicat del bufet d'advocats del Col·lectiu Ronda, els parcs eòlics que es volen construir a la Terra Alta ni gaudeixen d'autorització ni estan emparats per cap pla urbanístic.

divendres, 23 de novembre del 2007

Salvadó (ERC) promet posar 'el fre de mà' a l'energia eòlica a la Terra Alta


Salvadó (ERC) promet posar 'el fre de mà' a l'energia eòlica a la Terra Alta
Esquerra Republicana de Catalunya no autoritzarà ni defensarà nous projectes de parcs eòlics a la Terra Alta allà on disposi de capacitat de decisió. Pel que fa als projectes en avançat estat de tramitació, els alcaldes i regidors republicans a la Fatarella, Bot, Corbera d'Ebre i Gandesa estudiaran la seva possible reversibilitat. Per al secretari d'organització d'ERC a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, l'acord «posa el fre de mà a l'energia eòlica».
pEr A. C.
Diari de Tarragona.
Alcaldes i regidors municipals d'ERC a la Terra Alta es van reunir ahir a la tarda al restaurant Piqué de Gandesa per formalitzar un acord sobre la implantació eòlica definit de «pas històric a la comarca».

Els republicans diuen no a la massificació eòlica, «a l'autorització de la Generalitat de 12 centrals a la Terra Alta, que suposen un polígon eòlic amb 150 aerogeneradors i una línia d'evacuació elèctrica». Ara bé, ERC és conscient que en la gran majoria de casos els projectes ja han superat pràcticament tota la tramitació administrativa. «El marge de maniobra és molt estret perquè hem de gestionar l'herència deixada pels alcaldes de CiU i Upta-PSC», lamentava Salvadó.

El líder republicà va posar com a exemple d'aquesta herència l'estat dels projectes eòlics promoguts per Copcisa a la Fatarella i Corbera, els dos municipis avui amb alcaldes republicans. «Els anteriors governs municipals van signar convenis amb la promotora i van cobrar una part molt important de la llicència. Aquesta no està donada però està lligada al conveni», certificà. Pel que fa a les centrals de Bot i Gandesa, on ERC forma part del govern municipal, s'analitzarà minuciosament l'estat de tramitació. «Allà on estigui tot dat i beneït no cometrem cap il·legalitat, però allà on el projecte sigui reversible i es pugui aturar, ho farem», anuncià la diputada , Marta Cid. «Posem el fre de mà a l'energia eòlica», sentencià Salvadó.

ERC, a més, assumeix que, en la mesura de les seves possibilitats, no autoritzarà ni defensarà nous projectes a la Terra Alta. A més, reclama al Consell Comarcal l'elaboració d'un estudi sobre l'impacte socioeconòmic de les centrals autoritzades, la redacció urgent de la Carta del Paisatge de la Terra Alta o la protecció dels espais històrics de la batalla de l'Ebre.

dijous, 22 de novembre del 2007

50.000


La canço "clocks" dels Coldplay per a la gent que minut a minut,hora a hora,dia rera dia, heu fet arribar al bloc Alego fins a les 50.000 visites.Moltes gràcies!

IV TUNING ICE WEEKEND A MÓRA LA NOVA

Els dies 24 i 25 de novembre es celebrarà als voltants del Pavelló Firal el IV TUNING ICE WEEKEND a Móra la Nova.
Més informació a www.thetuningshop.com

"YO SOY LA JUANI" Trailer del film de Bigas Luna descartat per exhibició pel seu alt contingut eròtic.És una pel·lícula relacionada amb el món del tuning.

dimecres, 21 de novembre del 2007

La lengua de las mariposas.


La lengua de la mariposas és un film de José Luis Cuerda protagonitzat per Fernando Fernán-Goméz com actor principal.És la història d'un mestre d'idees progressistes ambientada a la Galicia rural dels temps de la II República i la Guerra Civil.És especialment emotiva per a mi, doncs està rodada al poble del meu pare: Allariz (Ourense)i entre els figurants hi surten familiars meus.Us recomano veure el film si no l'heu vist encara.

L'actor acumula més premis goya que cap altra figura del cine espanyol
Mor l'actor Fernando Fernán-Gómez

L'actor, cineasta i escriptor Fernando Fernán-Gómez ha mort aquesta tarda a l'hospital madrileny de La Paz, centre hospitalari en el que estava ingressat des de feia uns dies per ser tractat d'una malaltia.
Fernán-Gómez, de 86 anys, ha estat una de les grans figures de l'escena i el cel·luloide de l'estat espanyol. Al llarg de la seva trajectòria va rebre el premi Príncep d'Astúries de les Arts, els Premis Nacionals de Cine i Teatre, la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cine i la més gran quantitat de Premis Goya acumulada per cap altra figura del cine de l'estat espanyol.
Fernando Fernán-Gómez va néixer el 28 d'agost de 1921 a Lima, durant una gira que realitzava per llatinoamèrica la seva mare, l'actriu Carol Fernán-Gómez. Protagonista de gairebé 200 pel·lícules, director de més d'una vintena, escriptor i acadèmic de la Llengua, en la seva filmografia hi figuren títols com Botón de ancla, El inquilino, La venganza de Don Mendo, Ninette y un señor de Murcia, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La colmena, Esquilache, Belle Epoque, El abuelo, Todo sobre mi madre, La lengua de las mariposas i Tiovivo c. 1950.

Resultats enquesta neteja de carrers.

Els resultats de l' enquesta "Estan nets els carrers del nostre poble?(Móra la Nova)"són el següents:

-Només es netegen els carrers principals: 104 vots 35%
-La resta de carrers estan molt bruts: 163 vots 55%
-Tots els carrers del poble estan molt nets: 30 vots 10%

Total vots: 297 vots

JA N'HI HA PROU

Les plataformes de les Terres de l'Ebre tornaran a sortir al carrer per dir que 'Ja n'hi ha prou' d'agressions al territori.
D'esquerra a dreta: Joan Ferrando, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia; Juli Loras, portaveu de Salvem la Mar de l'Ebre; Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE; i Xavi Fortuño, portaveu de la Plataforma per a la defensa de la Terra Alta.
Avui.cat

Cinc plataformes ciutadanes de les Terres de l'Ebre han decidit fer front comú per rebutjar les 'agressions' que, al seu parer, està patint el territori. L'aigua, la implantació eòlica, el magatzem de gas, i el cementiri nuclear seran els eixos centrals d'una mobilització que torna a cridar els ebrencs a sortir al carrer. La manifestació està prevista per la tarda del pròxim 15 de desembre a Tortosa, tot i que pel matí ja es faran alguns actes reivindicatius a diferents pobles del territori. El lema escollit és 'Ja n'hi ha prou', i la informació i concreció de la mobilització es debatrà en una assemblea prèvia que se celebrarà el pròxim 1 de desembre a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

dimarts, 20 de novembre del 2007

LES "AULIVES" S' HAN CREMAT DE LES GELADES:

La nit del dissabte al diumenge es van arribar als -9,2 graus a Benissanet.

Les intenses gelades cremen el 80 per cent de les olives
Les intenses gelades patides a la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat aquest cap de setmana han cremat un 80 per cent de les olives, segons informà ahir el sindicat Unió de Pagesos. Els pagesos encara podran collir aquestes olives els propers dies, però la seva qualitat i, per tant, el seu preu de mercat, seran sensiblement inferiors als previst0s a l'inici de la campanya.
Diari de Tarragona
Els agricultors de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat van iniciar la collita d'oliva el passat mes d'octubre, i fins al cap de setmana havien recollit al voltant d'un 20 per cent de la producció.
La resta, un 80 per cent, s'ha vist greument afectada per les intenses gelades que han patit les tres comarques aquest cap de setmana, amb temperatures mínimes de fins als 12 i 13 graus negatius, segons assegurava ahir el coordinador d'Unió de Pagesos a la Ribera d'Ebre, Manel Pujals. La varietat d'oliva més perjudicada ha estat l'arbequina, una oliva de pell fina, mentre que varietats més esteses a la Terra Alta, com la farga o l'empeltre, s'han adaptat millor a les baixes temperatures.
Oli de menys qualitat
Els agricultors podran collir aquestes olives malmeses els propers dies, però la seva qualitat i, per tant, el seu preu de mercat seran inferiors. «L'oli agafarà un regust de cremat, d'oliva picada. Traslladat al mercat pot significar que, mentre un litre d'oli d'oliva collida en condicions normals es paga a 4 euros, un litre d'oli d'oliva gelada es pagarà a 3 euros», apuntà Pujals. «És un oli pla, que és molt dolç i té poc sabor», afegia ahir el vicepresident del Consell de la DOP Oli Terra Alta, Miquel Àngel Roch. «Són olis que no tenen una llarga vida i, per tant, es poden tornar rancis», sentenciava.
Entre les zones més afectades, Unió de Pagesos destaca els municipis de la conca del Montsant, al Priorat; la vall de l'Ebre, a la Ribera; i les fondalades de municipis terraltins com la Fatarella, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca, Batea, Corbera d'Ebre o Bot.
Segons les mateixes fonts, els exemplars adults d'olivera no han resultat afectats per les gelades, mentre que, en el cas dels arbres joves, s'haurà de veure la seva evolució els propers dies. «No obstant, és probable que moltes plantacions joves hagin quedat afectades pel fred», lamentava Pujals.
Paradoxalment, el fred ha resultat beneficiós per a d'altres conreus estesos en aquestes comarques, com per exemple la vinya, la fruita dolça -especialment el cirerer- i l'ametller.
Carxofes malmeses
La mateixa onada de fred, tot i que amb registres menys acusats, ha afectat també algunes plantacions de carxofes al Baix Ebre, especialment al municipi de l'Aldea.
Així mateix, al Baix Ebre i a la veïna comarca del Montsià, algunes finques de cítrics han resultat perjudicades pel fred. El coordinador territorial d'Unió de Pagesos, Joan Montesó, apuntava en aquest cas que encara era massa aviat per valorar els danys en taronges i clementines.

dilluns, 19 de novembre del 2007

20-N : APRÈN ANGLÈS AMB FRANCO.

Última fase del projecte executiu del centre d'interpretació '115 dies' de Corbera d'Ebre

Foto de Magda Zaragoza

El COMEBE adjudica la tercera i última fase del projecte executiu del centre d'interpretació '115 dies' de Corbera d'Ebre
El Consell d'Administració del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), celebrat aquest dilluns, 19 de novembre, ha adjudicat la tercera fase del projecte executiu del centre d'interpretació '115 dies' de Corbera d'Ebre a l'empresa 'Stoa SCCL'. El pressupost d'aquesta tercera fase és de 495.600 euros i les obres tenen un període d'execució de sis mesos a partir de la seva adjudicació.

diumenge, 18 de novembre del 2007

MÉS BROSSA AL COSTAT DEL POBLE.


L'abocador admetrà residus urbans de l'Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès
Dijous es va signar el nou conveni que regularà el dipòsit. S'ampliarà la procedència dels residus mentre s'aixeca la planta de tractament a Botarell

pEr A. CARALT
Diari de Tarragona.
L'abocador de Tivissa admetrà l'arribada de part dels residus municipals generats de les comarques del Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès mentre no entri en funcionament l'any 2009 la planta de tractament projectada a Botarell dels residus que no s'han recollit de forma selectiva.

Aquesta és la principal novetat del nou conveni de gestió de l'abocament signat dijous en el transcurs d'una reunió al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre entre l'Agència Catalana de Residus (ACR), el Consorci de Residus de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, l'Ajuntament de Tivissa i els propietaris del dipòsit, l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SA. El conveni estaria vigent fins al 31 de desembre de 2009.

En el mateix acord, s'inclou la voluntat de l'ACR de construir ala Ribera d'Ebre una planta de compostatge i una planta de triatge similar a la de Botarell però de menors dimensions per reduir l'entrada de residus municipals a l'abocador. Finalment, el conveni estableix el pagament en tres anualitats de 180.000 euros per part de l'empresa propietària del dipòsit al Consorci de Residus per a millorar la gestió de la recollida selectiva en els municipis integrants del consorci. D'altra banda, s'està negociant un segon ajut pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

L'any 2004, la Generalitat, el Consorci de Residus, l'Ajuntament de Tivissa, Móra la Nova i l'empresa propietària de l'abocador van signar un primer protocol amb tres anys de vigència on es regulava la gestió del dipòsit privat. Segons el document, el nou abocador de Tivissa admetria una entrada màxima anual de 102.515 tones de residus, dividides en 52.515 tones de residus municipals (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat, Baix Camp i Baix Ebre) i 50.000 tones de residus industrials no especials (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat, Baix Ebre, Alt i Baix Camp i Tarragonès).

Tanmateix, la mateixa Agència Catalana de Residus denuncià que l'any 2006 l'empresa propietària de l'abocador, Gestió i Recuperació de Terrenys SA, havia excedit el límit d'entrada de residus acordat i havia depassat l'àmbit territorial de procedència. Segons les dades aportades, s'haurien abocat 144.000 tones anuals, molt per sobre de la xifra permesa, i es va acceptar l'abocament de pneumàtics procedents d'una planta de tractament de Maials (Segrià). Aquestes infraccions van motivar part dels dos expedients sancionadors que va obrir l'organisme de la Generalitat l'any passat.

Crítiques nacionalistes

El president de CDC a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, considera que «la xifra de residus que arriben a Tivissa pot ser molt més alta». L'alt càrrec nacionalista ha criticat la gestió política de l'abocador i ha assegurat que l'acord també inclou el permís per abocar residus industrials no especials de les comarques de l'Alt i el Baix Penedès i residus municipals de l'Alt Penedès, una informació que ahir desmentia la direcció del Consorci de Residus.

Pallarès ha lamentat, a més, el fet que l'empresa atorgui un ajut de 180.000 euros al Consorci de Residus i s'oblidi dels nou municipis de la Terra Alta i del municipi de Móra la Nova que van decidir sortir de l'ens mesos enrere i iniciar una gestió pròpia dels residus.

dissabte, 17 de novembre del 2007

divendres, 16 de novembre del 2007

A BOT JA NO MANA CIU.




Una moció de censura desbanca de l'alcaldia de Bot el candidat de CiU cinc mesos després de les eleccions municipals.
Una moció de censura presentada per Acord per Bot i Entesa per Bot, candidatures recolzades pel PSC i ERC respectivament, ha desbancat de l'alcaldia d'aquest municipi terraltí el candidat de Convergència i Unió, Andreu Martínez, només cinc mesos després de la celebració de les eleccions municipals. Fruit de la moció, que s'ha votat en un ple extraordinari, celebrat al centre esportiu del municipi, el candidat d'Acord per Bot, Lluís Agut, ha estat proclamat alcalde. Els proposants de la moció han al·legat 'paràlisi i falta d'inversió al municipi'. El fins ara alcalde i candidat de CiU ha qüestionat que en només cinc mesos es pugui criticar la gestió municipal i ha lamentat que s'hagi optat per la formula 'més desagradable per al poble' per canviar de govern. El pacte entre Acord per Bot i Entesa per Bot comporta que el candidat d'Entesa, Francesc Fidel, assumeixi l'alcaldia el darrer any del mandat.

Una foto per fer memòria.

L' entrada principal del poble de Móra la Nova als anys 50.
Fotografia cedida per Ignasi Albi.

Una foto per fer memòria.
Avui en dia ja no resta en peu cap edifici dels que es poden veure a la fotografia. Lo portal de baix a l'esquerra era l'entrada de l' hort , del magatzem i quadres de Ca la Llotja , on havia estat situada la llotja del blat de l' Aragó.
A la darrera casa de la plaça del Pou( pl. Catalunya), tot baixant cap a Les Sequines hi havia a l' alçada de la finestra del primer pis la placa en commemoració de la riuada del 23 d' octubre de 1907.
Del terraplé ja no hi queden los "adoquins"(llambordes), ni els malecons ,ni les acàcies.
Tampoc ara hi va la gent a passejar ni a festejar.
Si amplieu la imatge veureu a lo lluny les arcades del pont sobre lo riu Ebre.

Alcanar convoca un certamen d'art postal per difondre la lluita contra el magatzem i la planta de tractament de gas.

Mail-Art de Julia Etchezar( NUC 2005)

Alcanar ha convocat una nova edició del certamen NUC d'art postal, que pretén recollir i catalogar treballs d'artistes visuals (professionals o aficionats) d'arreu del món sota l'argument de la lluita que la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de l'Ebre manté contra la instal·lació del projecte Castor, que preveu un dipòsit submarí i una planta de tractament de gas a la zona
Organitzat per l'Ajuntament d'Alcanar, l'IES Sòl de Riu i l'estudiant de Secundària Arantxa Garcia, que va llençar la idea amb motiu del seu treball de recerca, el 'NUC 2008. Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia' vol repetir l'èxit de convocatòria dels dos certàmens anteriors organitzats a la població (el del 2000, dedicat als llibres i biblioteques, i el del 2005, a la lluita contra el transvasament de l'Ebre), per poder difondre arreu la lluita contra el projecte Castor. Els autors podran presentar els seus treballs, en qualsevol format visual i tramesos via postal o per correu electrònic, fins al pròxim 31 de desembre i l'organització s'encarregarà de recollir totes les obres en un catàleg, en paper i a Internet.

dijous, 15 de novembre del 2007

Galeria fotogràfica de l'exposició BODIES.

Des d'aquest dissabte i fins el proper 13 de gener serà possible visitar a Les Drassanes de Barcelona una exposició que mostra el cos humà a través d'espècimens reals preservats gràcies a la tècnica de conservació amb polímer. Bodies és el nom d'aquesta mostra de caràcter pedagògic que arriba a la ciutat comtal després de passar per ciutats com Nova York, Londres, Amsterdam, Washington o Lisboa. Arriba precedida d'un gran èxit de públic, però també ho fa arrossegant la polèmica causada per l'impacte dels 17 cossos humans i més de 200 òrgans que s'hi exhibeixen. Lamalla.net
Fotografies: Albert García









dimecres, 14 de novembre del 2007

COM ERA L' ANTIGA ESGLÉSIA DELS MASOS ( MÓRA LA NOVA)

La primera missa a Móra la Nova després de la Guerra Civil es va tindre que celebrar al carrer degut a la inexistència de temple.
La fotografia de l'any 1939 és de la plaçeta de Ca Nogués i l'altar està situat al Racó ( Ca Nolla).

Avui ha arribat a les meues mans un dibuix de com era l' església dels Masos.Este dibuix l'ha fet la familia Montaña a partir de testimonis orals.
Lo meu padrí Lluís de Ca Nogués m'explicaba com era lo temple quan jo era petit.Ningú al nostre poble conserva una fotografia del temple, per això este dibuix és de gran valor històric per a tots els moranovencs.

Reconstrucció feta amb dibuix de l' església dels Masos.
Per fer la imatge més gran cal clicar a sobre.

Descripció del vell temple parroquial:
Lo campanar de cadireta era asimètric, amb una campana gran i una petita , s'hi podia accedir per a desenredar les cordes de les campanes per mig d'una trapa que comunicaba al damunt de la volta gran.
A cada cantonada de la façana hi havia un piló de protecció fet amb pedra de granit(no estan dibuixats).
Al cel obert de l' abadia hi havia un terradet amb barana com eixida de la cuina . A baix hi havia un pati o corralet.
Lo balcó de la dreta era lo del menjador.Tot just a baix hi havia una sala per guardar los passos de les processons de Setmana Santa.
Lo balcó de l'esquerra era la zona del despatx i les habitacions de l' abadia.
La finestra de damunt del balcó de la dreta era la sala de guardar les imatges velles i l' accés a l'espai damunt la volta del temple.
L' església era la parròquia de la Mare de Déu del Remei, patrona dels Masos, el copatró era Sant Domingo i Sant Antoni i Sant Pau hi tenien altar.
Durant la Guerra Civil lo temple va ser desmuntat fins als solaments , los hòmens de dretes de la vila van ser obligats a procedir a la demolició de l' església. L' excusa fou que dos carros junts no podien passar per davant de l' església i calia fer una plaça més gran.
Les enrunes del temple i la casa abadia van servir per omplir el terraplè al costat del barranc de Nolla ( l' actual Passeig de Mossen Joan).

Autoritats locals i capellans retratats a la porta de l' església de Móra la Nova .

La fotografia es pot datar l'any 1933 o 1934 ,doncs hi surten ma mare Rosita Solé que aleshores era una criatura sentada a les faldetes de ma iaia Mundeta Hernández.

Processó de Corpus sortint del carrer de Sant Fernando i passant per la Plaça del Pou.

Lo tomb de la "provessó" abans de la Guerra Civil era el següent: es sortia de la plaça de la Constitució(plaçeta de Missa) ,carrer de Sant Fernando( aleshores era lo carrer major)plaça de Caballé(plaça del pou),carrer de Mendizábal(anteriorment Virgen del Remedio i actualment n' és la part estreta del carrer Major), i carrer de Sant Domingo per retornar a l' església dedicada a la Mare de Déu del Remei.
He reconegut dos dels portadors de la peanya ,un era lo meu padrí Lluís Nogués Alcoverro i l' altre lo meu iaiastre l' Àngel Nogués Alcoverro.

Sort a Flix,El Perelló, Ulldecona, Alcanar i La Ràpita amb la TDT,la resta d' ebrencs haurem d'esperar.

Acabo de llegir al bloc de Pere Muñoz la següent notícia:
Finalment les converses que haviem mantingut fins ara l'ajuntament amb els responsables de la Generalitat s'han confirmat. TV3 va informar ahir que la segona fase del desplegament de la televisió digital terrestre (TDT) a Catalunya, que suposarà la implantació de 50 centres emissors-reemissors nous arreu del país, està previst que es completi a finals d'any.Els nous centres donaran cobertura a un total de 186 poblacions, tot i que el percentatge en aquests territoris variarà en funció del nucli i molt especialment de les condicions geogràfiques de la zona.Actualment el 92 per cent de la població catalana rep correctament el senyal de la televisió digital terrestre. Amb la implantació d'aquests projectes nous, però, es preveu arribar aproximadament al 95% de la població.En concret, els centres que s'activaran són els següents: Noguera (concretament al municipis d’Àger, Artesa de Segre i Ponts), Baix Empordà (Aiguafreda i Sant Feliu de Guíxols), Montsià (Alcanar i Ulldecona), Segrià (Almanar), Selva (Arbúcies, Blanes, Sant Hilari de Sacalm, Tossa de Mar i Lloret de Mar), Baix Llobregat (Castelldefels, Corbera de Llobregat i Vallirana), Bages (Balsareny II, Cardona i Sallent), Osona (Bellmunt), Vallès Oriental (Bigues, Lliçà d’Amunt, Sant Fost de Campsentelles i Vallromanes), Maresme (Cabrils II i Malgrat de Mar), Alt Empordà (Cadaqués, Estartit i Portbou), Alt Penedès (Sant Sadurní d’Anoia) Anoia (Calaf, Capellades i Pujalt), Ripollès (Camprodon, Ribes de Freser i Toses), Ribera d’Ebre (Flix I), Berguedà (Guardiola), Garrotxa (Mieres, Montagut i Vall de Bianya), Alt Urgell (Oliana), Baix Ebre (Perelló), Pallars Jussà (Pobla de Segur), Montsià (Sant Carles de la Ràpita), Vallès Occidental (Sant Llorenç Savall i Montornès) i Baix Camp (Vandellòs). També es millorarà la cobertura dels centres de Montserrat, Igualada, Pic Orri i Cap Vaquèira. (font: Comunicació21).
La resta d'ebrencs haurem d'esperar bastant per veure la TDT.


Demarcacions de la TDT L'encesa digital arribarà el primer semestre de 2008 i està previst que el 2009 doni cobertura a tot el territori
El Fòrum de la TDT ha aprovat un sol calendari de transició del model de televisió analògica al model de televisió digital que afectarà totes les televisions que treballin en una demarcació. El procés d'encesa de la televisió digital terrestre (TDT) a Catalunya es farà per demarcacions, començarà el primer semestre de 2008 i finalitzarà el 2009.
Calendari de la TDT
Primer semestre de 2008: Girona, Reus, Vic, Vilanova i la Geltrú i Mataró.
Segon semestre de 2008: Granollers, Igualada, Tarragona, Manresa i Palafrugell.
Primer semestre de 2009: Balaguer, Blanes, Figueres i Lleida.
Entre 2008 i 2009: Barcelona, Cornellà de Llobregat i Sabadell.
Segon semestre de 2009: Olot, la Seu d'Urgell, Tortosa i Vielha Mijaran.
Per donar a conèixer aquest calendari, augmentar el nombre d'instal·lacions col·lectives adaptades a la TDT i garantir la sintonització de tots els canals es farà una intensa campanya de comunicació arreu de Catalunya, ja que actualment només un 26% de les llars catalanes ja s'hi han adaptat.
Un altre objectiu del Fòrum és assegurar que l'apagada analògica es produeixi de manera natural, quan entre el 80 i el 90% de les llars estiguin adaptades. El trànsit cap a la TDT tindrà un impacte sobre 2.200.000 llars catalanes que deixaran de rebre el senyal de manera analògica i el rebran, exclusivament, amb tecnologia digital.
La televisió digital terrestre serà l'única televisió en obert gratuïta i d'accés universal que existirà a partir de 2010. La TDT permet la multiplicació de l'oferta de canals i una millora de la qualitat de la recepció de la imatge.
El trànsit a la TDT també implica un augment de l'oferta de canals en català, que passarà del 40 al 60%.

LO SUD DIU PROU.

Terra Alta : Paradís rural o infern energètic?

Avui he rebut per correu electrònic este album de fotos de la Plataforma per a la defensa de la Terra Alta :
Són fotos de l'acció que va realitzar la PDTA lo passat dia 4 de novembre .Recollida de signatures a la festa del vi de Gandesa i penjada de pancartes als municipis de Gandesa, Corbera i La Fatarella.




dimarts, 13 de novembre del 2007

"El cessament temporal de la convivència conjugal"



Zarzuela confirma "el cessament temporal de la convivència conjugal" dels Ducs de Lugo
eldebat
Els Ducs de Lugo han decidit "cessar temporalment la seva convivència conjugal" de manera que "no tingui efectes jurídics", segons han informat fonts del palau de la Zarzuela. L'edició digital del diari La Vanguardia assegura que la Infanta Elena i el seu marit, Jaime de Marichalar, "volen prendre's un temps per meditar sobre el seu futur matrimonial pensant sempre en el benestar dels seus fills", Felip i Victòria de Marichalar, de 9 i 7 anys, i en la seva condició de membres de la Família Reial. Alhora, aquest diari assegura que fonts de Zarzuela han afirmat que "des de fa alguns dies", la Infanta Elena s'ha traslladat a l'antic domicili de la parella a escassos metres del que ha estat fins ara la seva residència conjugal a Madrid. La Infanta Elena, primogènita dels Reis, es va casar amb Jaime de Marichalar el 18 de març de 1995 en una cerimònia que va tenir lloc a la catedral de Sevilla. Les desavinences entre Jaime de Marichalar i la Infanta Elena s'arrosseguen des de fa alguns anys. Una misteriosa enfermetat va portar el duc a passar una llarga temporada fora del país seguint un tractament. Darrerament el duc s'havia incorporat de nou en el món dels negocis com a assessor de diverses companyies.

dilluns, 12 de novembre del 2007

TAXA ESCOMBRARIES


A partir d'avui dilluns ,dia 12 de novembre de 07, es pot passar per les oficines d'atenció al ciutadà situades als baixos de l' Ajuntament de Móra la Nova , amb la finalitat de demanar el retorn d'una part de la taxa municipal d'escombraries.

Cal portar el rebut i una fotocòpia.

"Zaplana El brazo incorrupto del PP"

El futur 'best-seller' del País Valencià i part de Múrcia: 'Zaplana, el brazo incorrupto del PP'
09/11/2007 · València"L'obsessió pel poder polític i la recerca de l'enriquiment econòmic personal han estat les dues constants de la carrera d'Eduardo Zaplana". Així defineix al polític murcià el periodista Alfredo Grimaldos a l'obra Zaplana, el brazo incorrupto del PP (Foca), que compta amb un pròleg de Javier Ortiz (excap d'opinió d'El Mundo) en què, sense embuts, afirma: "Zaplana té un cridaner aspecte d'estafador, dit sigui en termes polítics, sense referències directes al Codi Penal". El llibre repassa críticament tota la trajectòria política de l'expresident valencià, des de la seva arribada a l'alcaldia de Benidorm (amb els vots d'una trànsfuga del PSPV) a la presidència de la Generalitat Valenciana i al govern de José María Aznar, en el ministeri secundari de Treball i Seguretat Social.
El llibre repassa tots els vincles que ha anat teixint Zaplana al llarg de la seva vida "amb el món econòmic i mediàtic amb una sola meta: el poder i els diners". Després de Benidorm, l'autor relata l'assalt de Zaplana a Canal 9, els pagaments a Julio Iglesias a través de l'IVEX, la creació de Terra Mítica, els foscos llaços d'amistat que manté amb el constructor madrileny Francisco Hernando 'Pocero' i les lluites intestines amb el seu delfí Francisco Camps.
El prologuista Ortiz, actual columnista de Público, defineix a Zaplana com "un arribista en estat gairebé químicament pur (...), un home extremadament ambiciós i mancat d'escrúpols (...), somriure permanent de perfecte descregut, típic de la gent que tant li fa dos que vint, sempre que els vint acabin a la seva butxaca".

diumenge, 11 de novembre del 2007

Radiohead - Creep

Lo cistell de la compra.


El cistell d'anar a comprar resulta un 20% més car que fa un any
• La pujada del pollastre, el pa, la llet, els ous i la fruita eleva més de 30 euros la compra setmanal
• Defensa de la Competència investiga si hi ha concertació de preus entre els empresaris
El Periòdico-
Les fortes pujades en els preus d'aliments bàsics, com el pa, el pollastre, la llet, els ous, les fruites i les verdures encariran, de mitjana, el 20% la despesa familiar en alimentació. Així, la família que fa un any es gastava entre 150 i 180 euros en la compra setmanal, ara se'n gasta entre 180 i 216. Tot plegat, en un context en què els salaris han crescut al voltant del 3,5%, de mitjana.Els càlculs són de la Confederació Espanyola de Mestresses de Casa, Consumidors i Usuaris (Ceaccu), a partir d'una compra setmanal tipus i, curiosament, estan del tot en línia amb les dades que es desprenen de l'enquesta de preus de l'alimentació, que elabora el Ministeri d'Indústria, i de l'enquesta de pressupostos familiars, confeccionada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).Segons les últimes dades del Ministeri d'Indústria, corresponents als preus dels aliments del mes d'octubre, la carn de pollastre s'ha apujat el 18,31% en un any; la llet, el 18,39%, i els ous, el 10,38%. Per sobre del 8% s'han apujat productes com per exemple les llimones, les pomes, les taronges, les peres, els plàtans, les bledes i les cebes, que anoten una espectacular pujada del 20% i es paguen de mitjana a 1,14 euros el quilo. A més a més, segons les dades facilitades per l'IPC, el pa s'ha apujat el 8,1% en un any.A partir de l'enquesta de pressupostos familiars que elabora l'INE és possible saber quant pesen realment aquests aliments en la compra de les famílies. Deixant a un costat el pagament de la hipoteca, les famílies dediquen al voltant del 22% de les seves despeses a alimentació.ALIMENTS, HIPOTECA I GASOLINA Segons assegura l'INE, de cada 100 euros que es dediquen a alimentació, 30 es gasten en pa, pollastre, llet, ous, fruites i hortalisses. Amb l'encariment d'aquests productes, aquests 30 euros s'han transformat en 38,27, cosa que suposa una pujada real del 27%. Si es té en compte que hi ha altres productes que s'han abaixat (com per exemple l'oli, la carn de be, les mongetes tendres o bé els tomàquets) o s'han apujat poc (com la patata), la resultant del 20% a què ha arribat la Ceaccu no resulta gens exagerada."El consumidor està molt preocupat. Els sous pugen com l'IPC però alguns aliments pugen molt més. Pot semblar anecdòtic, però no totes les economies familiars són iguals" explica Manel Ruiz, director tècnic de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)."A més a més s'han apujat els préstecs hipotecaris i les quotes són uns 50 euros més cares que fa un any i les gasolines s'han apujat", explica la presidenta de Ceaccu, Isabel Ávila. Ceaccu calcula que el pressupost mensual de despeses familiars s'ha apujat més de 250 euros.Segons aquesta i altres organitzacions de consumidors, el problema "no és conjuntural", com ha explicat fa uns quants dies el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, al Senat. Sinó que és "estructural" i té a veure amb "falta de competència", explica Isabel Ávila.PUJADES UNIFORMES Ceaccu ha denunciat davant la Comissió Nacional de Competència (CNC) les organitzacions empresarials Ceopan i Propollo, que agrupen la majoria del mercat del pa i del pollastre, perquè entén que han emès "consignes" sobre pujades uniformes de preus. El 30 d'octubre, la CNC va comunicar que "en el marc d'una investigació d'ofici" ha portat a terme inspeccions a les seus d'empreses i d'associacions sectorials per determinar "si els missatges que des de diferents fòrums s'han llançant per justificar o incitar l'augment dels preus poden respondre a alguna pràctica anticompetitiva".Per la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), "s'ha de mirar d'on vénen les pujades, perquè al pagès ara li costa més produir però ven al mateix preu". Segons Manel Ruiz, "l'Administració ha d'investigar si són els intermediaris els que apugen els preus".Els productors d'aliments com el pa, la llet i el pollastre, argumenten que l'increment del preu dels cereals --per l'elaboració de biocombustibles-- ha encarit els costos de producció. Des del Ministeri d'Agricultura es nega aquest argument. Com a molt s'admet una tensió en els preus per l'elevada demanda dels països emergents, que en cap cas justifica els increments en els aliments espanyols.