NO A LES RETALLADES EN L' EDUCACIÓ PÚBLICA

MANIFEST DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS DE LA RIBERA D’EBRE
Els centres educatius de Primària i Secundària de la Ribera d’Ebre demanem la rectificació del Departament i que doni les explicacions oportunes de com pensen acabar amb la gestió que s’està fent dels recursos materials i humans per part de la Conselleria. Mentrestant, hem decidit proposar accions de protesta degut al malestar general que hi ha entre el professorat que veu afectada la seva professionalitat, l’atenció a l’alumnat i la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic:
- Promoure les assemblees de centre, de localitat i/o de comarca per tal de fer extensiva la protesta i exigir la rectificació per part dels responsables de la situació actual.
- Treballar per la unitat de tot el professorat davant la situació que estem patint els serveis públics i tots i totes les treballadores públiques de Catalunya amb l’excusa de la crisi.
- Col•laborar amb les companyes i els companys dels centre en la presa de decisions i elaboració de materials per tal de donar publicitat a les nostres reivindicacions.
A continuació es detallen els greuges que ens han portat a la situació actual:
• Retallada de la dotació econòmica per les escoles i instituts.
• Retallada de plantilles, tot i l’augment d’alumnat.
• No cobertura de les baixes del professorat i disminució dels dies de nomenaments.
• Manca d’inversió en infraestructures educatives.
• Manca de recursos professionals i econòmics per tractar la diversitat als centres.
• Manca de coherència i de criteri en les decisions que afecten directament a l’ensenyament (projecte 1x1, sisena hora, setmana blanca, exàmens de setembre, línees pedagògiques i metodologia, etc.).
• Precarietat laboral dels interins i substituts i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics.
Des de la Conselleria d’ensenyament s’estan duent a terme mesures que agreugen la situació i la qualitat de l’ensenyament públic i deterioren encara més les condicions de treball del professorat. Insistim en que aquests fets perjudiquen directament al nostre alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, i per tant, en la seva formació acadèmica i personal.
Davant aquesta situació creiem que tot el col•lectiu docent ha d’estar unit per reclamar el respecte i la millora de l’ensenyament públic, i per tant animem a tots els centres de Catalunya a unir-se a aquesta protesta.

Mestres i Professors dels Centres Educatius Públics de la Ribera d’Ebre
Ribera d’Ebre, febrer de 2012

AGBOGBLOSHIE, RIBERA D' EBRE I TERRA ALTA...

Agbogbloshie, Ribera d’Ebre i Terra Alta...

Agbogbloshie és una localitat de Ghana on es troba un dels més grans abocadors de brossa electrònica del món. Allí, molts infants, es mouen entre les escombraries recuperant coure, alumini i altres materials, però a canvi s’exposen als efectes de materials tòxics com el plom i el cadmi. Allí tot està contaminat: la terra, l’aire, les aigües, però gràcies a aquesta activitat poden portar uns diners a seva casa. El quilogram de coure es paga a un euro i l’alumini, l’acer o el llautó a la meitat. D’alguna manera es compleix el proverbi napolità que resa: “A monnezza è ricchezza” (“la merda és or”). I deu ser així. Amb la merda, la brossa, les escombraries, els plàstics, les escòries de fundició, les restes d’hidrocarburs, els electrodomèstics espatllats... es poden fer grans negocis. Sinó que ho preguntin als caps del crim organitzat que, segons LEGAMBIENTE, van guanyar més de 20.500 milions d’euros l’any passat. Els destinataris d’aquestes grans quantitats de tones de residus de tota mena, moltes perfectament reciclables, però fer-ho resulta més car que llençar-les on sigui, són països pobres, països més permissius en aquestes qüestions o totes dues coses al mateix temps: Costa d’Ivori, Ghana, Nigèria, Somàlia, Pakistan... . Es calcula que cada any surten d’Europa quasi 7 milions de tones d’equips electrònics en desús amb destí desconegut, però també altres residus molt més perillosos que acaben en terra ferma o són abocats directament al mar. En aquest moment, Europa és el principal exportador de brossa als països pobres i a canvi, importa recursos naturals i mà d’obra barata. I aquí, a les nostres terres, pot donar-se un fenomen semblant?
En primer lloc, convindria fer una valoració de les Terres de l’Ebre i de la comarca de la Ribera d’Ebre, en concret a nivell econòmic. Aquesta comarca lidera la possibilitat d’acollir diferents abocadors de tota mena. Des de que funcionen els dos grups nuclears d’Ascó, els municipis del seu entorn han perdut un 22% de població, Ascó 18hab/any i el seu polígon industrial està pràcticament buit. Però si avaluem el PIB, la Ribera d’Ebre té les millors xifres de Catalunya, però el percentatge de població que viu en condicions de pobresa a dia d’avui ja supera el 20%. Conseqüència d’aquest PIB tant elevat, els milions d’euros que haurien d’arribar com ajuts europeus passen de llarg. Si ens traslladem a la província de Córdoba, a l’àrea dels municipis de l’entorn de El Cabril, dipòsit de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, la situació és la mateixa. Des de 1989 s’han perdut més de 3170 habitants i de les 119 persones que hi treballen, només 20 són dels pobles afectats.
Però malgrat aquestes dades tant significatives que demostren que la indústria nuclear ha aportat minsos beneficis, quan ho ha fet, als territoris que l’han acollit, l’Ajuntament convergent d’Ascó, amb el seu Alcalde al capdavant, el senyor Rafael Vidal, recolzat pel gerent reusenc de l’AMAC, el senyor Marià Vila d’Abadal i pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el senyor Isaac Sanromà i alguns càrrecs electes, s’encaparren en postular aquesta població com a ferma candidata a rebre les més de 6.700 tones de brossa radioactiva d’alta activitat, la més perillosa de totes, a canvi de crear uns centenars de llocs de treball mentre durin les obres del MTC, sense importar-los-hi el més mínim els llocs de treball vinculats a l’agricultura, el turisme o altres activitats que es destruiran o que no es crearan si existeix aquesta instal·lació. I el més greu es el cas omís que fan al parlament de Catalunya que per dues vegades s’ha posicionat contrari a aquesta instal·lació a terres catalanes i també a les resolucions de consells comarcals, ajuntament, diputacions, associacions, altres cambres de comerç, entitats, col·legis, instituts i desenes de milers de persones.
Ben a prop d’Ascó, a la veïna Terra Alta, l’Ajuntament convergent del Pinell de Brai i les empreses PUIGFEL S.A., PÀNDOLS S.A. i SUMINISTROS DE ARCILLAS S.A., acorden portar al seu terme municipal més de 6 milions de tones de residus sòlids urbans de l’àrea metropolitana de Barcelona, unes 800 tones diàries en els pròxims 25-30 anys. A canvi, l’ajuntament rebrà 2 euros per tona. És més barat portar aquestes escombraries al Pinell que soterrar-les a les proximitats de Barcelona? Els nens de Ghana guanyen més d’1 euro al dia.
Un altre exemple d’aquest monocultiu econòmic que ens ve a sobre el proporciona l’Ajuntament de Riba-Roja d’Ebre, amb el seu alcalde socialista, el senyor Aparicio i l’empresa URBASER que signen el desembre de 2008 un conveni, el del Pinell té data de novembre del mateix any, casualitat?, per acollir també uns 6 milions de tones com les del pobre terraltí.
Aquesta via dels abocadors no és una novetat. A l’abocador clausurat de Tivissa, el seguí el macroabocador interprovincial, no intercomarcal, de Tivissa - Móra la Nova, en mans privades, portat a terme de forma temerària i irresponsable a sobre de l’aqüífer més important de la Ribera d’Ebre segons un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), redactat en aquella època. Ni els Ajuntaments convergents de Tivissa o de Móra la Nova posaren cap inconvenient, més aviat, al contrari.
A Flix, els fangs tòxics generats per l’activitat d’ERCROS, també tindran el seu abocador propi. Aquests residus no es portaran a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’empresa responsable de la seva generació no amollarà un cèntim pels treballs de descontaminació i gestió dels residus del pantà de Flix. FECSA-ENDESA, Iberdrola..., que han generat els residus nuclears i s’han omplert les butxaques, tampoc.
Com als països pobres, les Terres de l’Ebre, poden rebre les deixalles dels països rics. Com als països pobres, s’emporten els seus recursos naturals, en aquest cas l’aigua i les poblacions del Baix Camp i del Tarragonès tenen un creixement espectacular: Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Port Aventura i, a canvi, ni una sola proposta seriosa per garantir el Cabal Ecològic de l’Ebre que asseguri la supervivència del delta i de la seva gent. Ben al contrari, un canal Xerta-Sènia, una política de concessions de nous regadius completament desquiciada i a la Terra Alta, una densitat de parcs eòlics que desborda tot lo raonable.
En fi, “A monnezza è ricchezza”, inclús a Agbogbloshie o a les Terres de l’Ebre, però les 6.700 tones de brossa nuclear d’alta activitat suposaran 1,11 euros d’ajuda de l’Estat durant els propers 60 anys, si aquest no es tira enrere. Segons el Ministerio de Industria, Ascó rebrà 6 milions d’euros de compensació. En comparació guanya més el nen de Ghana, on està el Tercer Món?

Francesc Morata i Montané.

50 ANYS PASSANT PEL PONT DEL BARRANC DE NOLLA

7 de desembre de 1959

Dilluns, farà 50 anys que vaig néixer a Cal Teixidor situada al "C/ San Fernando 12", l' antic Carrer Major de la Vileta dels Masos i nomenat actualment Carrer L' Hostal.

Lo pont del barranc de Nolla uneix lo poble antic amb els barris nous de Móra la Nova.

50 anys, són molts anys travessant lo mateix pont de la meua estimada vila!!!

Per a tots els que seguiu lo bloc Alego us dedico la canço "Time" del grup Pink Floyd.

ESQUERRA DE MÓRA LA NOVA OPINA SOBRE LA PASAREL·LA

ERC de Móra la Nova es mostra crítica amb la pasarel·la sobre lo barranc de Nolla en aquesta nova entrada del seu bloc.

HAN TALLAT LOS XOPS DEL PARC 26 D' OCTUBRE DE MÓRA LA NOVA

ABANS:Una foto de fa un any amb el xops.

Al Parc 26 d' octubre de Móra la Nova hi havia dos rengleres amb vora una dotzena de xops que tenien més de 5 anys de vida. Fa poc han començat les obres de la pasarel.la que comunica lo parc amb les escoles per damunt del barranc de Nolla. En lo tram final d' este pontet, es a dir lo que correspón a la rampa, esta passava entre les dos rengleres de xops sense fer nosa, excepte al final on esta gira cap a la dreta.
No puc entendre per quin motiu s' han tallat de socarrel tots los arbres quan n'hi havia molts que no molestaven i haurien donat ombra als futurs vianants del pont i penso que també milloraven lo seu entorn integrant-lo amb lo parc.
Baix la meua opinió, esta greu tala no deixa de ser un gratuït atemptat ecològic que s'ha dut a terme a la nostra població sense tindre en compte l'opinió de la gent.
Ara, sense xops,es podrà veure millor i publicitar, amb una magnífica inauguració," La pasarel·la dels 224000 euros" sense que estos disortats arbres de bosc de ribera tapin l' absoluta visió de tan extraordinària obra.

ARA: Lo perfil del campanar sense xops.Fotos Alego

Ver mapa más grande
Mapa de situació del Parc 26 d' octubre

Per aconformar-mos unes imatges dels rebrots dels xops,la natura és sàvia!

LA PASSAREL·LA

Estos dies a Móra la Nova no es parla de la passarel.la Cibeles ni del saló Gaudí, lo que esta de moda,gràcies a la campanya mediàtica de l'equip de govern de l' ajuntament( web municipal, Diari de Tarragona i Telemasos ) es lo pontet del barranc de Nolla anomenat"La Passarel·la ".
Amb un cost de més de 224000 euros no deixa de ser tot un luxe per inaugurar i estrenar estes fires, en plena època de crisi econòmica.

Onze de setembre

Tenim tot lo dret a decidir que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.

UNA LÍNIA

"Mujer pintando el suelo",Tomelloso1960.

Fotografia de Ramón Masats.

Una línia és la que separa les formacions de dretes de les d' esquerres.

Una línia és la que separa les formacions nacionalistes catalanes de les nacionalistes espanyoles.

Una línia és la que separa els comentaris anònims de crítica feta amb respecte dels que ratllen lo malt gust.

Una línia és la que separa als demòcrates dels que no ho són.

Una línia separa als que es senten còmodes darrera d' un color polític dels que només hi estan per interessos.

Tothom pot triar de quin costat de la línia vol estar sense tenir que sentir-se incomodat!

Respecte als comentaris sobre la fotografia de l' anterior entrada del bloc, he de dir que m' agrada ilustrar sovint els meus posts, com tots en sou coneixedors, amb fotografies antigues amb blanc i negre.

VENUTS PER LA PASTA

Quatre noticies de la premsa digital d' avui a les Terres de l' Ebre per a reflexionar sobre el model d' implantació eòlica a la Terra Alta:

Quan es vol un altre model de desenvolupament més racional per a la Terra Alta, només em queda dir que la "pasta" eòlica compra voluntats i responsabilitats, tot menyspreant l' opinió d' una gran part de la seua societat.

Més d'una quarta part de l'energia eòlica de Catalunya es produirà a la Terra Alta
Els parcs eòlics autoritzats sumen 1.451,52 megawatts i prop de 700 provindran de les comarques de Tarragona
El sector de l'energia eòlica a Catalunya viurà els propers anys una embranzida important. El Govern té clar que vol complir les previsions del pla de l'energia de Catalunya, que marca que al 2015 s'ha d'arribar als 3.500 megawatts de producció eòlica –actualment només se'n produeixen 420–. De fet, la direcció general d'Energia i Mines confia arribar l'any que ve als 1.575 megawatts i ja té autoritzats a tot Catalunya una cinquantena de parcs eòlics nous amb una previsió de producció de 1.451 megawatts a curt termini, que si s'afegixen als que hi ha en marxa sumarien 1.871 megawatts. Més d'una quart part d'aquesta energia –493,9 megawatts– provindria de la Terra Alta i més de la meitat –998 megawatts– del total de les comarques de Tarragona.
Aquest 2009 serà un any decisiu per al sector eòlic català. Després d'anys de tramitació estan en procés de construcció o a punt d'iniciar-se les obres molts dels parcs eòlics projectats des de fa set o vuit anys. A més, el sector espera ansiós que aquest estiu s'aprove el nou decret de l'energia que permetrà agilitzar els tràmits i donarà més facilitats a la implantació eòlica. Sobre el terreny, aquests canvis ja es noten. Les comarques de Tarragona són i continuaran sent, a curt termini, les principals productores d'energia eòlica del país i on més es veurà aquesta transformació és a la Terra Alta on es passarà a una producció de 3 a 493,9 megawatts. Concretament en aquesta comarca hi ha dos grans projectes eòlics impulsats per les societats Aprofitament d'Energies Renovables Terra Alta (AERTA) i BERTA Energies Renovables. AERTA està integrada per Energias de Portugal (EdP), Copcisa i Fersa (inclou Orta Eòlica i Catalunya Energies Renovables) i impulsa els parcs del Coll del Moro, Corbera d'Ebre, la Fatarella, els Pesells, Mudefer, Mudefer II, Torre Madrina, Bon Vent, Vilalba i Riba-roja d'Ebre –aquest pendent d'autorització–. A més d'una línia d'evacuació de 39 quilòmetres entre Caseres i Riba-roja que es posarà en marxa aquest mes. De fet, quatre dels parcs eòlics d'AERTA ja estan en construcció i tres –el Bon Vent de Vilalba i els de Caseres estaran acabats enguany–. BERTA està integrada per Tarraco Eòlica, Totvent 2000 i Generació d'Energia i impulsa a la Terra Alta els parcs d'Aligars, Tossa Mola Pasqual, Coll Ventós, la Tossa del Vent i els Brois –aquest pendent d'autorització– a més dels Babers (Ascó) i els de Coll de Som i l'Arram a Xerta i Benifallet. El seu projecte eòlic també va lligat a una nova línia d'evacuació.
Els parcs més polèmics són el dels Pesells a Horta, on l'Ajuntament i el 80% dels veïns s'hi oposen, i els de Prat de Comte, qüestionats pel seu impacte paisatgístic. Però el cert és que la seua tramitació està molt avançada i ni tan sols la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona la instal·lació de parcs eòlics en sòl rústic, podrà aturar-los, perquè el govern hi ha presentat un recurs.

Aerogeneradors al camp de batalla
La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país
4/05/09 02:00 - Vilalba dels Arcs -
roser royo
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. La Terra Alta viu un procés de canvi vertiginós no exempt de polèmica. En una comarca de 13.500 habitants on l'economia es basa fonamentalment en l'agricultura del vi i l'incipient turisme rural i històric centrat en els espais de la Batalla de l'Ebre, s'estan desenvolupant catorze projectes eòlics que permetran en un termini de només dos anys evacuar a la xarxa elèctrica prop de 500 megawatts –actualment a Catalunya es produeixen només 420 megawatts eòlics–. Serà de lluny la comarca amb més producció eòlica del país, almenys a curt i mitjà termini. Les empreses eòliques destaquen l'important volum d'inversió: més de 500 milions d'euros i la creació de llocs de treball. Per contra, els opositors denuncien l'impacte als espais de la Batalla de l'Ebre.
Actualment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en funcionament. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aerogeneradors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això canviarà, ja que abans que acabe l'any estaran en funcionament tres centrals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mudefer I i Mudefer II, totes dues a Caseres i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts respectivament. Les previsions són que en només dos anys es posen en marxa la resta de projectes eòlics autoritzats a la comarca, que amb 223 aerogeneradors produiran 493,9 megawatts, comptant el de les Comes de Vilalba. Tot plegat representarà una inversió global de més de 500 milions d'euros –només els deu parcs eòlics que projecta la societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 milions d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de quatre parcs eòlics més a la part sud de la comarca promoguts per la societat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inversions més potents que s'hauran fet mai a la comarca; a més, destaquen que es crearan desenes de llocs de treball en el manteniment dels aerogeneradors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any revertiran a la comarca 2,5 milions d'euros anuals en concepte de cànons i taxes.
«Massificació»
Però una part de la societat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que denuncia que el govern està permetent una «massificació desaforada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets característics pel seu valor paisatgístic i el que és més greu, en espais on s'ha constatat la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre. «Els parcs de Corbera d'Ebre i la Fatarella ocuparan espais on la Batalla de l'Ebre va ser molt cruenta i on encara queden nombrosos cossos de soldats, principalment republicans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afirmava un dels portaveus d'aquesta Plataforma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cossos instal·laran molins», hi afegia, i precisava que no està segur que les coses s'estiguen fent bé, com diu el govern. «Les empreses encara no han notificat la presència de cap resta humana», argumentava.
«És el tripartit qui executa les obres»
Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.
Arqueòlegs permanentment a peu d'obra
Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.

COMUNICAT D’ApH ALTERNATIVA PER HORTA
Des d'Aph hem rebut la notícia de la no acceptació del canvi de normes subsidiàries del nostre municipi amb profunda preocupació.
Preocupació perquè demostra que els interessos polítics han passat per sobre de la legalitat i la necessària democràcia dels nostres pobles.
A més de no respectar els diferents informes elaborats pel mateix municipi i diferents organismes de la Generalitat i el mateix TSJC, amb les recents sentències a la Conca, no han exigit a l'empresa que compleixi amb els pertinents estudis mediambientals d'una manera seriosa.
Les forces polítiques del territori, des del Consell Comarcal als diferents alcaldes representats a la Comissió d'Urbanisme han donat l'esquena a la decisió d'un poble, tot ignorant el mal irreversible que li han fet al dret de decidir dins d'un model democràtic.
S'ha demostrat que una empresa poderosa ,amb el beneplàcit de la Generalitat, no ha de justificar res per poder instal·lar-se, mentre que els que s'hi oposen amb criteris científics i objectius no són escoltats i han d'acabar amb un contenciós administratiu per falta de resposta.
En Pere Solà, director general d'Urbanisme, diu que la instal·lació és compatible amb els espais protegits de la zona i amb l'economia local. On són els informes que avalen això?
Diu que l'ajuntament no ha justificat prou l'exclusió de la zona per una instal·lació d'aquest tipus. On són les respostes a totes les al·legacions presentades per Plataformes i particulars? On és un estudi de seguiment seriós sobre les espècies protegides que es veuran afectades ?
ApH vol denunciar públicament l'abús al que estan sotmetent al poble d'Horta que només respon a un intent d'escarment per qualsevol poble de Catalunya que gosi oposar-se, legítimament, a un desenvolupament que només beneficiarà a les empreses i que ha estat dissenyat als despatxos de la Generalitat per les diferents forces polítiques del país.
Això és un robatori però no és el final de la lluita. Des d'Aph creiem fermament que al final sortiran a la llum els foscos interessos que estan darrera d'aquest model energètic.
Només l'especulació econòmica, i els interessos polítics i empresarials, donen resposta a tants despropòsits.Des d'Aph no descansarem fins que el malson eòlic no surti de les nostres vides.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA
Des de la Plataforma en defensa de la TE lamentem que un cop més els criteris polítics han pogut més que els informes tècnics dels departaments i els presentats per l'ajuntament d'Horta de Sant Joan.
La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre ha denegat el canvi de normes subsidiàries d'Horta al·legant que no estan prou justificades i afegeix que els espais protegits són compatibles amb el desenvolupament eòlic. Això que no està justificat per cap informe ni estudi de cap tipus ha pogut més que el 80% d'un poble, un informe de l'IRTA, un altre d'afectació paisatgística i les sentències recents del TSJC en d'altres.
En Pere Solà, director general d'urbanisme, representant als interessos polítics i empresarials ha donat un pas més cap a l'impunitat de les empreses eòliques que s'estan implantant a la Terra Alta.
Aquesta agressió que es suma a d'altres a la comarca ,on aquestes empreses operen sense els permisos pertinents, com les línies d'alta tensió o les expropiacions forçoses als propietaris, demostra que la llei només està feta per uns pocs i que els informes s'elaboren per ser ignorats per departaments com el d'en Pere Solà.
De la mateixa manera, des de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta veiem amb preocupació la nul·la intervenció dels ajuntaments democràtics per defensar els interessos legítims dels pobles. Ni els alcaldes Convergents ni els Socialistes, a l'espera de tenir l'acta de la reunió, han demostrat cap interès en defensar la postura del municipi d'Horta de Sant Joan suficientment avalada per diversos informes a més de la llei mateixa que protegeix els espais on pensen posar el parc.
Curiosament si s'aprova el Pla Especial del Parc eòlic del Pesells sense haver fet un seguiment correcte de l'Àliga Cuabarrada, espècie protegida entre d'altres a nivell europeu, sense constar dintre del planejament urbanístic ni del poble ni de les Terres de l'Ebre.
On estan justificats els interessos del parc com a compatible amb tot plegat, amb l'economia del poble i la llei sobre edificacions en sòl rural?
Les sentències del TSJC que han deixat clar, per moltes al·legacions que facin conjuntes la Generalitat i les empreses, que cal un planejament específic per poder fer aquestes instal·lacions no s'ha tingut tampoc en compte per la Comissió d'Urbanisme.
La Plataforma lamenta profundament aquesta decisió i denúncia que tot respon a una opció política i no pas als interessos de la zona, ni a l'interès general i ni tan sols a un sistema més eficient i sostenible a nivell energètic.
Denunciem la falta constant d'imparcialitat dels diferents organismes que ignoren i no donen resposta a les diferents al·legacions basades en criteris científics i objectius.
Per últim lamentem i denunciem la nul·la política Territorial i la venda d'aquest a interessos foranis que no deixaran res al territori fora de la seva destrucció definitiva.La Plataforma en Defensa de la Terra Alta no deixarà de defensar els interessos de la població en front d'aquests abusos i continuarà, activament, denunciant les irregularitats de tot el procés, així com als seus responsables polítics.

3 D' ABRIL A MÓRA LA NOVA

EFEMÈRIDES AL NOSTRE POBLE:

SEGLE XIX:

Avui tres d' abril de 2009 fa 179 anys que som un poble amb municipi propi . L' antiga vila dels Masos de Móra s' independitzà de Móra d' Ebre lo dia tres d' abril de 1830 passant a anomenar-se Móra la Nova.

SEGLE XX:

Avui 3 d' abril de 2009 fa 30 anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments.

SEGLE XXI
Avui 3 d' abril de 2009 he escoltat a la "plural " TELEMASOS una frase amb un fort to imperatiu pronunciada per part del nostre Alcalde President, des de fa 30 anys lo SR. JOAN MANEL SABANZA de la formació política CIU, en lo darrer plenari i dedicada a un regidor de l' oposició:

"TU CALLA!"

Anem evolucionant :"Móra la Nova, aposta de futur"

"LLACH, LA REVOLTA PERMANENT"

Cine-Fòrum a la Seu Local D’Esquerra de Móra la Nova

Carrer Sant Domènec 7

El proper divendres dia 3 d’abril a les 22 hores, amb la pel·lícula de Lluís Danés

“LLACH: LA REVOLTA PERMANENT“.

SINOPSIS:
El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala.
Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques d’aquells anys: “Campanades a morts”.
Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març.
Un viatge en l’espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d’aquells fets.
Aquesta és la història de una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar.
Un clam i una exigència de revolta permanent contra l’oblit.

LA PRIMAVERA AL MEU ORDINADOR

La Primavera de Botticcelli.

Avui ha començat la primavera del nostre calendari i també la del meu ordinador.

He tingut esta setmana molts problemes amb la connexió d' internet per culpa de barruntar, per part meua, les connexions de xarxa.

Un bon amic m' ha solucionat lo problema, i lo meu ordinador ha passat de cop de l' hivern a la primavera, són coses que tenen la seua petita màgia, "renaixements on line".

De totes maneres : benvinguda primavera per tots los que em seguiu!

A TROIA

Avui m' he passat lo dia a Troia, barallant-me amb un troià que m' impedia escriure correctament els accents oberts i tancats , els convertia en dobles i els posava dos espais abans de la lletra.
L' antivirus de pagament no ha servit de res i he tingut que buscar-me la vida per les xarxes mediterrànies fins que he aconseguit eliminar-lo ja ben entrada la nit.

L' AVV DE PRAT DE COMTE ENVIA UNA NOTA DE PREMSA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES
DE PRAT DE COMTE
2 de febrer de 2009
NOTA DE PREMSA
L'Associació de Veïns de Prat de Comte ha reunit 144 firmes per forçar la reubicació de dos parcs eòlics
El proper pas de l'AVV serà parlar amb els promotors perquè l'acceptin

Prat de Comte 2 de febrer de 2009.

L'Associació de Veïns i Veïnes de Prat de Comte (Terra Alta) ha reunit des del novembre de l'any passat 144 firmes per forçar la reubicació dels parcs eòlics de Coll Ventós i Tossa del Vent degut a la proximitat dels seus aerogeneradors al nucli urbà, a menys de 500 metres. Els mateixos veïns van engegar aquesta campanya de recollida de signatures per demostrar a les empreses el rebuig dels propis veïns a viure amb aquests molins, 7 a Tossa del Vent i 4 a Coll Ventós. De les 144 signatures, un 43% són de veïns censats a Prat de Comte i un 57% correspon a habitants no censats però vinculats directament al municipi com a propietaris de finques o cases.

Davant aquesta situació i veient que, tant l'administració com les empreses promotores, han acabat resolent favorablement l'informe d'impacte mediambiental publicat al DOGC el 2004, tot i que aquest cataloga el projecte com d'un impacte sever; aquests veïns decideixen actuar pel seu compte i anar a parlar directament amb aquestes empreses. “Hem de tenir en compte què 144 signatures suposa quasi un 67% dels habitants de Prat de Comte, empadronats o no, que apostem per a la reubicació”, afirmava Jordi Pla, president de l'AVV de Prat de Comte.

Per la seva banda, el vicepresident de la mateixa organització, David Pons, va lamentar que “l'impacte visual d'aquests molins al muncipi serà molt gran i això afectarà la qualitat de vida dels nostres habitants. Però no és només l'impacte visual o el soroll que generen; sinó que entre els dos parcs eòlics ens tenen rodejats i això impedeix que el poble pugui créixer”, va lamentar Pons.

Els membres de l'Associació, que ja en són 22, i que compten amb el suport de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, del grup ecologista GEPEC i del mateix Síndic de Greuges, no es consideren una oposició dins al muncipi, sinó “una associació que, davant la situació d'agressió a que ens veiem sotmesos, ens hem vist amb la necessitat de vetllar pel futur del nostre municipi”, va afirmar Jordi Pla. Un dels recursos que també es plantejen aquests veïns, serà enviar les al.legacions a Brussel.les si la situació no millora.

ESQUERRA DE MÓRA LA NOVA ES MOSTRA CRÍTICA AMB L' ALCALDE DE CIU, J.M.SABANZA

Amb data d' ahir, vaig llegir dos posts força crítics al Bloc d' Esquerra de Móra la Nova, referents a les respostes i actuacions efectuades en lo darrer ple extraordinàri per part del nostre alcalde :

Sr. Joan Manel Sabanza (CIU).

Festa del riu als Masos, estiu 2008.Foto Alego

Móra la Nova tindrà piscina aquest estiu del 2009 ???

LO GRUP MUNICIPAL D’ ESQUERRA A MÓRA LA NOVA VOTA QUE NO A LA PROPOSTA PRESENTADA PER LO GRUP DE CIU A LES PERSONES QUE S’HAN NOMENAT PER LA FUNCIÓ DE JUTGES DE PAU

We will not go down (Song for Gaza)

NO AL GENOCIDI DELS PALESTINS DE GAZA!
NO A LA GUERRA!

We will not go down

A blinding flash of white light
Lit up the sky over Gaza tonight
People running for cover
Not knowing whether they're dead or alive

They came with their tanks and their planes
With ravaging fiery flames
And nothing remains
Just a voice rising up in the smoky haze

We will not go down
In the night, without a fight
You can burn up our mosques and our homes and our schools
But our spirit will never die
We will not go down
In Gaza tonight

Women and children alike
Murdered and massacred night after night
While the so-called leaders of countries afar
Debated on who's wrong or right

But their powerless words were in vain
And the bombs fell down like acid rain
But through the tears and the blood and the pain
You can still hear that voice through the smoky haze

We will not go down
In the night, without a fight
You can burn up our mosques and our homes and our schools
But our spirit will never die
We will not go down
In Gaza tonight

We will not go down
In the night, without a fight
You can burn up our mosques and our homes and our schools
But our spirit will never die

We will not go down
In the night, without a fight

We will not go down
In Gaza tonight

SALUS INFIRMORUM

Font del Balneari de La Fontcalda( Terra Alta), foto Alego.

Quan no mos ha tocat la loteria sempre mos queda lo remei de continuar bevent aigua de La Fontcalda per a poder dir: salut tinguem!

ZOMBIE PARADISE

Fotomontatge de Roser Gay:

"un registre fotogràfic d'un món on el temps ha perdut el seu ritme mecànic un segon rere l'altre"

La canço Zombie de Cranberries.

A LES NOSTRES TERRES LOS PODERS ECONÒMICS I POLÍTICS MOS VOLEN CONVERTIR EN ZOMBIES EN UN FUTUR NO GAIRE LLUNYÀ ! :
CEMENTERI NUCLEAR,INCINERADORA DE PLÀSTICS,MACROABOCADORS,MASSIFICACIÓ EÒLICA I TRANSVASAMENTS ENCOBERTS.
AIXÒ ÉS LO QUE MOS ESPERA PEL 2009?

NO TENIU UN FUTUR MILLOR PER ALS NOSTRES FILLS?

LO GERENT DE L' AMAC(Associació Municipis Àrees Centrals nuclears) DIU QUE NO LI IMPORTA EL QUÈ OPINI "NO SÉ QUI O NO SÉ QUANTOS"

EL GERENT DE L’AMAC VA DIR LO DILLUNS A LA CADENA SER QUE NO LI IMPORTA EL QUÈ OPINI "NO SÉ QUI O NO SÉ QUANTOS", MENYSPREANT AIXÍ LA MÀXIMA INSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, EL SEU PARLAMENT, AIXÍ COM ELS AJUNTAMENTS I CONSELLS COMARCALS QUE HAN DIT NO AL CEMENTIRI NUCLEAR

La CANC ha emès avui lo següent comunicat de premsa:

COMUNICAT DE PREMSA: SOBRE LES DECLARACIONS DEL GERENT DE L’AMAC, MENYSPREANT EL POSICIONAMENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, AJUNTAMENTS I CONSELLS COMARCALS.

Per si les declaracions de l’alcalde pro-nuclear d'Ascó, i actual president de l'AMAC, no han estat prou clarificadores respecte a la seva predisposició a presentar el seu municipi com a candidat a acollir el cementiri nuclear de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, ara el gerent de l'AMAC, Marià Vila-d’Abadal, es despatxa a gust amb unes declaracions a la Cadena Ser. En declaracions a aquesta emissora el passat dilluns 20 d’octubre, el gerent de l’AMAC menyspreava al Parlament de Catalunya, la màxima institució de representació democràtica del nostre país, manifestant que no és important per a l'AMAC el que opini "no sé qui o no sé quantos" (paraules textuals), en relació a la resposta sobre el que ell pensava de la Resolució del Parlament de Catalunya (150/VIII d’11 de març de 2008, BOPC núm. 229 de 17-03-2008), per la qual es va rebutjar la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius (ATC) a Catalunya.Marià Vila d’Abadal manifestava en aquestes declaracions que a l’hora de prendre la decisió sobre la candidatura a acollir el cementiri nuclear, "no és important el que pensin els municipis veïns" i únicament s’ha de tenir en consideració als habitants del municipi que el vulgui. Declaracions que es contradiuen amb les del propi president de Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que sempre ha afirmat que la ubicació del cementiri nuclear estarà supeditada a l’existència "d’un ampli consens territorial". Consens territorial que, a Catalunya en general, i a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona en particular, no existeix.

A dia d’avui, 55 ajuntaments del Camp i l’Ebre, la població dels quals representa el 66% de la població d’aquests àmbits territorials, s’han manifestat en contra del cementiri de residus radioactius. Entre aquests municipis, n’hi ha cinc (Flix, La Fatarella, Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre, i El Molar) que formen part de l’àrea d’afectació de les centrals nuclears d’Ascó, i que representen el 60% de la població d’aquesta àrea nuclear. Així mateix s’han manifestat en contra el 70% dels municipis de la comarca de la Ribera d’Ebre, on estan situades les C.N. d’Ascó. En el mateix sentit contrari al cementiri de residus radioactius s’hi han manifestat 7 dels 10 Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona. Entre aquests, el mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, els altres tres de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Baix Ebre i Montsià), i els veïns del Priorat i el Baix Camp, així com també el de l’Alt Camp.

La majoria dels habitants dels municipis de l’AMAC de la àrea nuclear d’Ascó, el 60%, a través de mocions dels seus Ajuntaments s’han manifestat en contra de la instal·lació del cementiri nuclear en aquesta zona.

A més, el gerent de l’AMAC menysté al conjunt del territori, com si un cementiri nuclear que acollirà tots els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol, amb una radioactivitat que durarà centenars de milers d’anys, només incumbeixi a l’ajuntament del municipi que el vulgui. Això demostra el profund desconeixement que Marià Vila-d’Abadal té sobre qüestions relacionades amb la radioactivitat, quan els coneixements científics i la pròpia experiència han demostrat que la radioactivitat no entén de límits ni fronteres territorials. L’abast territorial dels efectes d’un cementiri nuclear amb residus altament radioactius, s’han de veure a llarg termini i amb conseqüències per varies generacions, no afectant tant sols al municipi que l’aculli, com s’ha demostrat amb la fuita radioactiva de la central nuclear d’Ascó1.

La CANC denuncia el menyspreu que s’ha instal·lat en el sí de l’AMAC, amb les declaracions del seu president i el seu gerent, respecte a les institucions democràtiques catalanes tant locals, com son els Ajuntaments i els Consells Comarcals, com nacionals, com és el Parlament de Catalunya.

Emplacem a l’AMAC a acceptar la realitat social del territori, clarament contraria al cementiri nuclear, i a rectificar públicament aquesta actitud antidemocràtica de menyspreu vers les institucions públiques, els territoris, i les persones que en formem part.

Així mateix, emplacem a l'AMAC a preocupar-se pels problemes de seguretat de les centrals nuclears i la repercussió que el mal funcionament de les mateixes té sobre les persones i els territoris, cosa que fins a dia d’avui encara no ha fet, i que deixi d’opinar exclusivament de residus i de beneficis econòmics.

La CANC manifesta que fa dos anys que denuncia els indicis sobre la predisposició dels municipis d’Ascó i Vandellòs-Hospitalet de l’Infant per acollir l’ATC, i que durant aquest dos anys, tant l’AMAC, com els propis Ajuntaments, sempre han negat per activa i per passiva aquesta voluntat. Amb aquestes darreres declaracions del gerent de l’AMAC i de l’alcalde d’Ascó, es van confirmant aquells indicis i van sortint a la llum les veritables intencions de presentar-se com a candidats per acollir el cementiri nuclear, tan per part del municipi d’Ascó, que actuaria com a candidat de l’AMAC, com per part del de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, que actuaria com a candidat d’ENRESA. En aquest sentit, podem confirmar que aquest estiu, Alejandro Pina, president d’ENRESA, que ha estiuejat a l’Hospitalet de l’Infant, ha mantingut reunions amb representants polítics de la zona, suposadament per articular la presentació de candidatures a acollir el cementiri nuclear en algun municipi de l’entorn Ascó-Vandellòs.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Vinyeta d' humor de Faro al Diari de Tarragona d' avui.

(Clicar damunt per veure-la més gran)

LA PORTA DEL CEMENTERI

La porta del cementeri

Jordi Duran

A mesura que s'acosta el dia en què s'ha d'activar el procés per triar la ubicació del futur cementeri nuclear espanyol, cada cop és més clar el que tothom veia vindre. Al final, ja ho veuran, o serà Ascó o serà Vandellòs. Si encara hi havia algun benaventurat que en tenia dubtes, la setmana passada l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), es va descarar i va proclamar que el seu Ajuntament «no tanca la porta» a la possibilitat de ser la seu del preuat cementeri. O sigui, ras i curt, Vidal llança al Ministeri d'Indústria –organisme que ha de triar la ubicació de la planta– un missatge ben eloqüent: Ascó està disponible per al que convingui si ens entenem en el preu, és clar. És simptomàtic que, justament ara, després d'uns mesos en què les nuclears d'Ascó han estat a l'ull de l'huracà en haver estat el lloc on hi ha hagut una fuita radioactiva sense precedents a Espanya, per haver-la intentat amagar a l'opinió pública i a les autoritats (entre les quals hi ha el mateix Vidal) i per haver estat proposada una multa milionària contra l'empresa ANAV-II per la manera galdosa com gestiona les centrals, es despengi el senyor alcalde dient això que «no tanca la porta» al cementeri nuclear. En uns moments en què la confiança de l'opinió pública amb les nuclears catalanes està sota mínims, és admirable que algú agafi la iniciativa, vagi de cara a barraca, faci números i ofereixi sense manies el seu terme municipal per encabir-hi tots els residus atòmics d'Espanya. No hi ha dubte que en aquest món hi ha gent per a tot.
El Punt