dijous, 30 d’agost del 2007

Miquel Esteve de Móra la Nova guanya el premi de narrativa Ribera d' Ebre

Miquel Esteve rebent lo premi de mans de Josep Solé, President del Consell Comarcal de La Ribera d' Ebre.
Fotografia de riberaonline
Reinhard Heydrich 1904-1942 " Lo carnisser de Praga"

Moltes felicitats Miquel de Ca La Plana!

Tantes vegades com mos hem vist i parlat este estiu i no has dit ni piu, que ben guardadet que ho tenies l'ofici d'escriptor.

> El moranovenc Miquel Esteve guanya el premi de narrativa Ribera d'Ebre amb una obra sobre el nazisme

Durant el sopar literari a Vinebre també es va presentar el llibre premiat el 2006

CARINA FILELLA. Vinebre
El premi de narrativa Ribera d'Ebre, que enguany arriba a la 25a edició, s'ha quedat a casa. El guardó ha recaigut en l'autor de Móra la Nova Miquel Esteve, per l'obra Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt, una novel·la que tracta d'un dels arquitectes de l'holocaust nazi. El veredicte del jurat es va fer públic ahir a la nit, en el tradicional sopar a la sala del cinema de Vinebre. Durant la vetllada també es va presentar l'obra guanyadora de l'any passat, Collage, de Roger Tartera.
Pel seu caràcter despietat amb les víctimes, l'alemany Reinhard Heydrich 1904-1942), que va ser cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich i estava considerat per Hitler com un possible successor, va tenir els malnoms de Carnisser de Praga, la Bèstia Rossa i el Botxí. Aquest personatge centra la novel·la Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt, de Miquel Esteve, que ahir a la nit va ser proclamada guanyadora del XXV premi de narrativa Ribera d'Ebre, un dels premis literaris més antics de les Terres de l'Ebre, dotat amb 3.000 euros i la publicació de l'obra a Cossetània Edicions. Enguany hi aspiraven deu treballs.
El retrat que l'autor fa d'aquest personatge alemany no és el propi d'una novel·la històrica: «El retrata des del punt de vista més humà, de les seves reflexions com a home, fins al punt que acaba penedint-se de les seves atrocitats», segons Núria Grau, membre del jurat juntament amb Sílvia Beà, Mariona Montané, Albert Guiu i Judit Poquet.
Miquel Esteve basteix l'obra en dos plans temporals: un que se situa al bell mig del nazisme, amb Heydrich com a element central, i l'altre que transcorre en l'actualitat i que té com a escenari una residencia d'ancians, que curiosament té el nom de L'Edat d'Or, el mateix que dóna títol a l'obra pòstuma d'Artur Bladé Desumvila.
El jurat destaca de l'obra d'Esteve la seva «perspectiva i enfocament» i la gran habilitat per incloure-hi moltes referències històriques al costat de la vessant més humana del personatge real que centra l'argument. Aquesta serà la primera obra publicada de Miquel Esteve, de Móra la Nova, que el jurat ja qualifica com una «nova veu literària ebrenca».
Cossetània, la mateixa editorial que publicarà l'any que ve Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt, va presentar ahir a la nit a Vinebre l'obra guanyadora de l'edició de l'any passat, Collage, de Roger Tartera, un recull de divuit relats que recullen el testimoni d'un seguit de personatges que viuen sempre «a la vora de l'abisme».

NOVETATS EN ELS 25 ANYS

La vetllada literària va tenir lloc, com és tradicional, a la sala del cinema de Vinebre tot i que enguany, quan el premi riberenc arriba al primer quart de segle, es van introduir algunes novetats. Per exemple, la recepció dels convidats a Ca Don Joan, un edifici del segle XVI, amb forjats singulars i un pati interior renaixentista, on es troba un pou octogonal d'una sola peça de pedra.
Al mateix edifici es podia veure l'exposició Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili, que s'ha produït amb motiu de la celebració del centenari de l'escriptor de Benissanet.
Tot seguit va començar el sopar al local del cinema, a què enguany van assistir 230 persones.
L'acte va acabar amb una actuació de Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

dijous, 23 d’agost del 2007

25 D' AGOST CURSES TRADICIONALS A PRAT


La comitiva pujant pel carrer d'Horta.

En el transcurs de la Festa Major de Prat de Comte, que celebra aquesta vila de la Terra Alta al voltant del 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu, es duen a terme les curses: una tarda d'activitats de caràcter tradicional i popular. Aquestes curses es vénen fent a la població des de molt antic, i des del juliol de l'any 2000 tenen el reconeixement de Festa Tradicional d'Interès Comarcal.

Diumenge 25 d'agost a 2/4 de 6 de la tarda, a la carretera de l'estació, al carrer Major i a la plaça de l'Església, s'inicien les CURSES POPULARS TRADICIONALS DE PRAT DE COMTE.
Les Curses Pedestres

La Cursa de les Pedres

La Cursa d'Ous

La Cursa de Taleques

La Cursa del Cresol

La Cursa de Mocadors

Les Curses Pedestres:
Tenen lloc a la carretera de l'Estació. Tothom hi pot participar, ja que el recorregut està adaptat als participants segons edat i sexe, amb categories de solters, solteres, casats, casades i veterans i veteranes.

La Cursa de les Pedres:Es du a terme a la plaça de l'Església, on quatre participants han de recollir un total de vint-i-quatre pedres, d'una en una, col·locades de filera i dipositar-les (no llançar-les i encistellar-les) en un cabàs que hi ha a un extrem de la filera; L'ordre en que es recullen és indiferent. Finalment, el primer participant que acaba de recollir-les, ha d'anar a l'altre extrem de la plaça, on hi ha l'Alcalde, i li ha de donar la mà per tal de donar la cursa per acabada. Tant les pedres com els cabassos que utilitzen per aquesta cursa, es conserven d'un any per l'altre i nomès tenen aquesta utilitat.

La Cursa d'Ous:Els participants han de recórrer el carrer Major subjectant un ou dins d'una cullera de fusta, que es porta a la boca.

Cursa de Mocadors:Consisteix en avançar , cap enrera, amb els ulls tapats amb mocadors, asseguts a terra o impulsant-se amb les mans i el cul. Els participants perden fàcilment la orientació i es veuen situacions molt divertides.

La Cursa de Taleques:
Els participants es posen dins uns sacs alts i prims que s'utilitzaven per emmagatzemar gra, anomenats taleques. Les talenques es subjecten al cos amb un cinturó o corretja. Els participants avancen fent salts i donant-se impuls amb els braços.

Cursa del Cresol:Amb el mateix recorregut que les anteriors, el carrer Major, però en aquest cas és un cresol (llum d'oli) penjat a la cremallera del pantaló qui dóna el tret específic de la cursa. Evidentment, el cresol ha d'estar encès, i si s'apaga el corredor s'ha d'aturar fins que el ble torni a cremar. Per aquesta cursa els participants es vesteixen amb la indumentària tradicional: espardenyes, un mocador plegat en forma de triangle nuat al cap i per pantaló duen els típics calçons, antiga peça de roba interior que duien els homes i que arriba fins als turmells.

I com a punt i final a la jornada de curses es balla en aquesta mateixa plaça la "Jota de Prat de Comte"
Mentre es fan les curses al carrer major es reparteix berenar per tothom, i que manté el toc tradicional: "pa amb vi i sucre" i qui ho vulgui, també pot provar l'aiguardent de Prat de Comte.

Fotografies de: Ajuntament de Prat de Comte - Autor: Juan Pedro Rodríguez

Festa declarada FESTA TRADICIONAL D'INTERÈS COMARCAL


La cursa de les pedres.

La cursa d'ous.

FESTA MAJOR DE PRAT DE COMTE

Avui és "la vespra" de les festes majors de Prat,demà serà lo dia gran: Sant Bartomeu,dissabte Sant Salvador,lo diumenge es faran les tradicionals curses i lo dimarts acabaran les festes amb "lo dia dels gossos".Cinc dies sense parar de menjar,beure,ballar i xalar.Sembla mentida que les festes del poble "més xocotet" de les Terres de l'Ebre donguin per a tant.Des d'estes línies vull agraïr lo gran esforç del membres de la comissió de festes ,que aconsegueixen cada any que tots els pratdecomptins i visitants acabem esgotats de tanta xalera.

He posat este video on es veuen les parelles de balladores de jota pujant pel carrer Major amb los ramets d'aufàbiga a les mans ,acompanyades de la música de la xaranga "Tal com sona" de Paüls.
Unes imatges de fa dos anys,que em porten molts records, on surt la meua dona,sa germana,sa cunyada Miquela,les nebodes,i fins i tot hi surto jo.

dimarts, 21 d’agost del 2007

Mi señora

Curt guanyador del premi especial Foxtv en lo festival Cinemad'03.
LO PIROPO MÉS LLARG I BASTO QUE HEU SENTIT MAI!!!

SACCO E VANZETTI


Sacco i Vanzetti, ahir i avui
EUA repassa un dels episodis més negres de la seva història als 80 anys de l'execució dels dos anarquistes
• Els analistes hi veuen paral.lelismes amb l'actualitat
NOELIA SASTRE NOVA YORK El Periòdic
Dijous es compleixen 80 anys de l'execució a la cadira elèctrica de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, "un bon sabater i un pobre venedor ambulant de peix", com ells mateixos es van definir en una entrevista amb The New York World durant el judici que va elevar a la categoria de mites aquests dos humils immigrants anarquistes italians, acusats injustament de robar i matar el pagador d'una fàbrica i el seu escorta a Braintree (Massachusetts), el 1920.Vuit dècades després d'aquell 23 d'agost de 1927, en què va culminar un cas que va despertar una onada d'antiamericanisme a tot el món --amb manifestacions des de Marràqueix a Sidney--, els EUA repassen una de les pàgines més negres de la seva història amb un nou llibre, Sacco i Vanzetti: els homes, els assassinats i el judici a la humanitat, de Bruce Watson.La premsa nord-americana recorda com, en plena edat del jazz, les coses no eren tan diferents d'aquest començament del segle XXI. "Ara, com llavors, una decisió americana ha escandalitzat el món", escriu The Boston Globe, el diari de la ciutat que va veure morir els anarquistes."Denominador comú"La diferència és que, als bojos anys 20, només es van necessitar dues morts, i no milers en una guerra, per encendre l'opinió pública. "Però hi ha un denominador comú entre llavors i la nostra era: el cas de Sacco i Vanzetti va cremar pel combustible del terrorisme i com a resultat de la fòbia a la immigració", es llegeix al Globe. "La seva execució encara ressona com un lúgubre acord, i tot i així pocs americans saben per què van ser arrestats i què va passar al judici", diu el rotatiu The New York Times.La condemna, amb insuficients proves, va treure mig planeta al carrer. Per molts, l'execució va ser deguda a la seva doble condició d'anarquistes i immigrants pobres. Ells van defensar la seva innocència, però en el judici es van maquillar les proves i es va dir que la nit de l'arrest anaven armats fins a les dents.La pressió internacional no hi va poder fer res. Sacco i Vanzetti van ser executats al crit de "¡Visca l'anarquia!". Mig segle després, en el 50è aniversari de la seva mort, el país va revisar el cas, va demanar disculpes als descendents i els va exonerar simbòlicament en una ordre firmada pel llavors governador de Massachusetts, Michael Dukakis.La seva execució va simbolitzar la por del Govern dels EUA al comunisme --necessitaven demostrar que aquelles idees serien durament castigades-- i la xenofòbia de la societat. Un any abans dels assassinats, el 1919, un grup anarquista va orquestrar "el cop més important en la història dels EUA", enviant 30 bombes a poderoses figures com John Rockefeller o J. P. Morgan. El cop va fallar, però va sacsejar el país amb una guerra de classes que recordava Rússia.Cap de turcI aquests dos soldats anarquistes hi eren, observant els esdeveniments. "El 1920, el ciutadà mitjà s'enfrontava a una nació que no reconeixia en un món desconegut. I sota la Prohibició, ni tan sols podia demanar una cervesa per riure's dels canvis. Tenint en compte aquesta incertesa, ser cap de turc era natural", escriu el periodista Watson sobre els dos bocs expiatoris més famosos de tots els temps.

Ahir com avui lo món no ha canviat tant.Vaig veure esta pel·lícula quan tenia 17 anys al cineforum que feien a la Facultat d'Enginyers de Pedralbes.És un film dirigit per Giuliano Montaldo amb banda sonora d'Ennio Morricone i la canço " Here's to you" interpretada per Joan Baez.
De jovenet em va impressionar molt,ara d'adult veig que els temps passen i moltes històries continuen igual.Això sí lo missatge continua essent vigent.
Aquí poso lo trailer del film i feu-ne la lectura adient.

dulce pontes-cancão do mar

Una sola paraula: SUBLIM!

dilluns, 20 d’agost del 2007

Corbera d' Ebre vol fer memòria


Corbera d'Ebre vol fer memòria
->per andreu c. giménez Diari de Tarragona

Abans de la guerra civil, a Corbera d'Ebre hi vivien 2.000 persones, el doble que a l'actualitat. Durant la seva primera ocupació per part de Franco a l'abril de 1938, molts veïns, compromesos amb la causa republicana, van fugir a l'altra banda de l'Ebre. Al juliol, i amb l'inici de la batalla de l'Ebre, un altre grup de veïns ho va fer en direcció a Casp, lluny del front. Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per l'aviació alemanya. «Els veïns que encara hi vivien es refugiaren a les masies», explica al Diari el membre del Patronat del Poble Vell, Juan Antonio. «I els que no ho podien fer, nens i vells, s'amagaven com podien dins el poble», afegeix. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes. La situació es tornaria dramàtica al setembre, arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant la contraofensiva per trencar la línia republicana.Els veïns, un cop silenciats els fusells, van tornar al seu poble. «Misèria, gana, malalties, cases ensorrades i cadàvers que no es van retirar fins a dos anys després», apunta el membre del Patronat, Joaquim Clua. «Els camps de conreu estaven sembrats de projectils, i la gent, per sobreviure, va haver 'd'anar a la metralla', és a dir, a recollir-ne el que podien per vendre-ho com a ferro». «Els nens es vestien amb roba dels soldats i com a sandàlies utilitzaven les seves cartutxeres», afegeix. Els veïns, en definitiva, van tornar a les seves cases mig ensorrades, però també se'n van construir de noves, a la carretera, en el que avui és el centre del nucli urbà.El patronat del Poble Vell pretén recuperar el valuós llegat documental de tots aquells anys. Ahir es va clausurar al poble una exposició amb imatges inèdites i molts documents cedits temporalment pels mateixos veïns. «Cada any en fem una mostra, volem incentivar els veïns que ens cedeixin material per conèixer millor la nostra història», apuntava Antonio. El fons del Patronat, format per imatges, documents i uniformes de l'època, no disposa d'un espai fix d'exposició. Esperen l'adequació dels diversos espais museístics projectats al poble per donar-los un destí definitiu.

diumenge, 19 d’agost del 2007

Andrés Calamaro - Flaca

Per a tres residents (not evils)del costat de la "Casa Alta"(alta i una mica flaca) del Carrer de la República dels Masos

dissabte, 18 d’agost del 2007

Despullats per una bona causa.


Uns 600 voluntaris han posat despullats aquest dissabte per a les càmeres del conegut artista Spencer Tunick en una glacera suïssa per denunciar el retrocés que el canvi climàtic està produint en les glaceres alpines.El nu col·lectiu forma part d'una campanya publicitària de l'organització ecologista Greanpeace.
Sota un cel blau i amb una temperatura baixa, els voluntaris, homes i dones, han anat fins al graciar d'Aletsch, a 2.300 metres d'altitud, i s'han col·locat sobre les pedres, en el lloc que fins fa pocs anys arribava la llengua de gel. Aquest lloc, que forma part de l'inventari de llocs que són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, perd cada any uns 100 metres per efecte de l'escalfament de la Terra. "Fa fred per estar despullats, però és per una bona causa", ha explicat Nicolas de Roten, responsable de Greenpeace Suisse.

Podeu llegir més informació i veure més imatges a Greenpeace

Taurons al Miracle


Sens dubte la notícia de l'estiu a La Imperial Tarraco.
Un video una mica friki de la notícia donat per TV3.En que quedem? es pot tocar o millor no tocar-lo?

dijous, 16 d’agost del 2007

La "Catedral del Mar" i el Fossar de les Moreres s'omplin de gom a gom per acomiadar Xirinacs.

Foto de EFE

Comiat multitudinari a Lluís Maria Xirinacs
Milers de persones omplen la basílica de Santa Maria del Mar i el Fossar de les Moreres · L'enterrament serà aquesta tarda al Papiol
Milers de persones han omplert de gom a gom avui al matí la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona per a donar l'últim adéu a l'ex-senador i sacerdor Lluís Maria Xirinacs. Un cop acabada la cerimònia, el fèretre de Xirinacs ha estat conduït fins al Fossar de les Moreres, seguit per forts aplaudiments i proclames independentistes. Allà, la Fundació Randa ha organitzat un homenatge amb la lectura del text escrit per Xirinacs Acte de sobirania, la interpretació de la cançó 'L'home dret', de Lluís Planes, que ha estat seguida pels assistents, i el cant dels Segadors.
L'acte també ha comptat amb un petit concert de Titot, acompanyat entre d'altres per Joan Reig, i tot seguit s'han fet alguns parlaments, a càrrec de Víctor Alexandre, Mossèn Josep Dalmau, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Comissió per la Independència del Fossar de les Moreres o l'Agència del Cens Nacional del Poble Català. Malgrat la forta pluja que ha caigut de manera intermitent, l'homenatge ha estat seguit per centenars de persones, algunes amb estelades amb crespons negres, que, en acabat, han cridat consignes independentistes. El ferètre de Xirinacs s'ha instal·lat al Memorial 1714 i molts assistents també s'hi han acostat per acomiadar-se'n i per a deixar un escrit al llibre blanc per a l'ex-senador. Representació política, social i cultural Al funeral hi han assistit algunes personalitats polítiques, entre les quals el president de la Generalitat en funcions i president d'ERC, Josep-Lluís Carod Rovira, el batlle accidental de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado, els republicans Joan Tardà i Jordi Portabella, diputats de CiU, com Felip Puig i Francesc Homs, i la diputada d'Iniciativa Dolors Camats. També hi han estat presents el secretari general del Bloc per Mallorca, Biel Barceló, i el representant del Bloc Nacionalista Valencià, Víctor Baeta, i representants de col·lectius independentistes com ara membres de la CUP, Maulets i Endavant. També ha estat nombrosa la representació social i cultural: membres d'Òmnium Cultural, el CIEMEN o el Memorial 1714, així com el director de l'Avui, Vicent Sanchis, l'historiador Oriol Junqueras, el cantautor Roger Mas, l'escriptor Jordi Bilbeny, el responsable d'Unió de Pagesos Pep Riera, l'actor Carles Flavià o el pallasso Tortell Poltrona. Aquesta tarda, el cos de Xirinacs serà enterrat al cementiri de Roques Blanques del Papiol (Baix Llobregat). Commoció en la societat catalana Tan bon punt que es va saber la notícia de la mort de l'activista, la societat catalana va reaccionar. Moltes personalitats polítiques van destacar la lluita pacífica i ferma per a llibertat, sobretot durant la dictadura franquista. Des de la pàgina xirinacs.cat tothom qui vulgui pot deixar el condol o fer-hi comentaris.

dimecres, 15 d’agost del 2007

Blade Runner

Una pel·lícula genial de l'any 1982 de Ridley Scott plena de "replicants" amb data de caducitat.

Que va ser lo primer, l' ou o la gallina?

L' antic escorxador,"lo matadero" es convertirà en un espai cultural polivalent, segons la Junta de Govern local( CIU).


Foto dels candidats d'Esquerra davant l'escorxador.

dijous, 1 / març / 2007

Esquerra de Móra la Nova vol fer un casal de joventut a l' antic escorxador

NOVES PROPOSTES D’ESQUERRA PER A MÓRA LA NOVA
Esquerra de Móra la Nova, aposta per un futur innovador amb nous equipaments municipals . Les instal·lacions del escorxador municipal, s’han quedat obsoletes, estan a tocar del nucli urbà de la vila i s ’ en ha de fer un de nou en zona indústrial, per tal de donar un servei en condicions als carnissers locals.L’escorxador com a edifici emblemàtic del poble, s’utilitzaria, un cop reformat, com a local on realitzar activitats per a joves i també com a telecentre (xerrades, cursos de formació,cine forum, tallers de teatre, tallers culturals, cinema.....) també restaria obert els caps de setmana.Per facilitar el bon desenvolupament i activitats d’aquest local, es crearà una associació de joves per tal de rebre subvencions i així poder fer concerts, excursions, viatges, exposicions...

COPIAT DEL BIM N-17 ( Butlletí d' informació Municipal de Móra la Nova )
"Subvenció important de la Diputació de Tarragona"
En junta de govern local de data 17 de maig es donà compte de l'escrit rebut de la Diputació de Tarragona pel qual es comunicava que la seua Junta de Govern en data 4 de maig havia pres l' acord de concessió d' una subvenció per import d' 11.000 euros pel concepte " Arranjament de la teulada de l' antic escorxador per destinar-lo a espai cultural polivalent ".
La junta de Govern local de Móra la Nova accepta la subvenció i es comprometé, com és obvi, a destinar l' import concedit a la finalitat per a la qual havia estat otorgada.
L' antic escorxador està situat a la vora del Barri del Remei i al costat de la carretera de l' Eix de l' Ebre, i actualment no s'hi realitza cap activitat professional.

Que va ser lo primer, l' ou o la gallina?
Qui va tenir la iniciativa?
Només he intentat fer memòria, la resposta la teniu vatros.
Felicito a ERC de Móra la Nova per la bona idea que van tindre i que formava part del seu programa electoral.
Felicito a la Junta de Govern local ( CIU) per fer realitat esta bona idea.
En definitiva que més dona quan hi sortim guanyant tots els moranovencs!

dimarts, 14 d’agost del 2007

Linkin Park - What I've Done

18 milions de visites porta la canço"Lo que he fet".

dilluns, 13 d’agost del 2007

TERRITORI COMANXE

Mireu l' estat lamentable que presenten estes estacions de la línia de ferrocarril Reus-Falset-Móra la Nova-Riba-roja d' Ebre.
No és cap pel·lícula del Far West ,encara que la deixadesa i abandó en que es troben els edificis ens fa pensar als usuaris que Renfe mos considera Territori Comanxe.
Estació de Les Borges del Camp ( Baix Camp)

Estació de Riudecanyes-Botarell ( Baix Camp)

Estació de Pradell (Priorat)

Estació dels Guiamets( Priorat)
Estació d' Ascó ( Ribera d' Ebre)

L' alcalde de Móra la Nova i la N-420


Imatge del recent nou pont sobre L'Ull de l'Asmà a la N-420.fotografia del diari El Punt.

S'ha de guanyar el futur
L'opinió
Joan Manuel Sabanza
Diari de Tarragona, dissabte 11 d'agost de 2007.
L' estat d'ensopiment de La Ribera fa que la població hagi de pensar,ara, en buscar noves oportunitats laborals fora de la comarca fins que apostes industrials,com les de Móra la Nova,no siguin una realitat.En qualsevol dels casos,però, la població hauria de mantenir la residència a la comarca.Per això es fonamental que ens puguem apropar en temps a l' autopista i al port.Les nostres comunicacions es basen en dos eixos principals,la N-420 de Reus a l'Aragó i el ferrocarril Reus-Móra la Nova; i dos eixos secundaris, la C-12 i la C-44 que conecta La Ribera amb l' AP-7.Hem de fer propostes de futur respecte aquest eixos,convertir en autovia la N-420 de reus a l' Aragó, i fer doble de via de tren entre Reus a Móra la Nova en una primera fase i de Móra a Saragossa en una segona.Terra Alta, Ribera i Priorat són una realitat natural.La N-420 és el seu eix vertebrador i representa una de les últimes oportunitats de guanyar el futur.Tradicionalment i res ha canviat fins ara, l' oferta educativa,cultural, sanitària i comercial la tenim amb Reus i Tarragona.Per tnat , hem d'actuar d'acord amb els interessos dels nostre veïns per damunt d'interessos de zones veïnes o d' alguns polítics presoners dels seus partits.No pot ser que la comarca ens haguem quedat sense veu en la discussió de l'autovia de l' Aragó des del moment que la Generalitat aposta pel traçat Gandesa-Tortosa.Trobo a faltar la veu del Consell de La Ribera.

Joan Manel Sabanza és alcalde de Móra la Nova.

Al llegir esta columna d'opinió al Diari de Tarragona m'he quedat sorprès del canvi d'opinió i d' actitud del nostre alcalde Sr J.M. Sabanza de CIU que en dos ocasions ,i com tots els moranovencs hem vist i sabem per Telemasos, ha votat en contra al ple municipal, així com tots els regidors del seu equip de govern , les mocions a favor de convertir la N-420 en autovia ,presentades pel grup de l' oposició IMNOVA.És de justícia recordar-ho a tota la població per si algú ha perdut la memòria.
VIURE PER VEURE?
OPORTUNISME?
DEMAGÒGIA?
CINÍSME POLÍTIC?

VOLER DESVINCULAR-MOS DE LES TERRES DE L'EBRE?

NO TENIR EN COMPTE L' OPINIÓ DEL CONSELL COMARCAL?
ANAR PER LLIURE?

Aqui copio les dos mocions presentades per IMNOVA on el nostre alcalde J.M.SABANZA va votar NO i tothom ho sap.

DESDOBLAMENT N-420 (OCTUBRE 2005)

Els ajuntaments de les poblacions de Móra d'Ebre i de Gandesa amb el recolçament de la Cambra de Comerç de Reus demanaran el desdoblament de la N-420 desde Zaragoza a Reus, es a dir que aquesta nacional podria esdevenir en autovia fins a Reus. Actualment estan buscant recolçament de totes les institucions possibles.

Nosaltres demanem que l'Ajuntament de Móra la Nova es sumi amb aquesta iniciativa donat que aixó milloraria la connexió de Móra la Nova amb les principals àrees industrials de la provincia, i a banda de ser una millora dirigida a la promoció del polígon industrial de Camposines, també ho siria pel futur polígon del Mollo, i al present polígon dels Aubals.

Amb aquest desdoblament, i el ja previst pel govern de la Generalitat de l'Eix de l'Ebre, Móra la Nova esdevindria altra vegada un potent nús de comunicacions de les comarques del Sud de Catalunya.

Móra la Nova, 23 de setembre de 2005.

Autovia N-420 (Desembre 2006)
El divendres 24 de novembre, la premsa, concretament el Diari "El Punt" va publicar la noticia de la creació d'un "Front Comú per aconseguir que l'autovia de l'Aragó continuï per la Terra Alta , la Ribera i el Priorat". Aquest Front Comú el formen les poblacions de Gandesa, Móra d'Ebre i Falset. Aquest Front Comú no és gratuït, doncs l'autovia per unir l'Aragó i el litoral mediterrani es farà a curt o mig termini, i els municipis de les comarques dels Ports i el Baix Maestrat, al País Valencià ja estan oferint una sortida al mar per Vinaròs. Per tant des de les nostres comarques hem de fer JA la màxima pressió, perquè passi pel nostre territori.

Una N420 convertida en autovia fins el litoral facilitaria la instal.lació d'empreses als polígons industrials de la nostra comarca, fen-les més atractives reduint els temps de trasllat de les mercaderies acabades, del producte final, fins els grans centres logístics situats a Reus i Tarragona.

Una autovia fins el litoral ens aproparia als grans centres sanitaris, comercials, de negocis, universitaris..., de Reus i Tarragona

Per tant el nostre grup presenta la següent,

MOCIÓ

• ATÈS que en el nou Estatut, concretament en la seva disposició addicional tercera es regula la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures pels propers set anys.

• ATÈS que en la mateixa disposició addicional s'estableix que es constituirà una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

• ATÈS que en el Pla d'Infraestructures de Catalunya pel període 2006 al 2026, tan sols hi consten les variants de Riudecols, Falset, Corbera d'Ebre i Gandesa per la N 420 dins de l'Eix Tarragona-Terol.

• ATÈS que ni en el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat, ni en els de la Generalitat per l'any 2007, no està prevista aquesta infraestructura.

• ATÈS que un desdoblament de la N 420 des de Alcanyís fins al litoral revitalitzaria la nostra comarca, i per tant la nostra població en tots els àmbits socials i econòmics.

PROPOSEM:

• PRIMER: Fer els tràmits adients perquè l'Ajuntament de Móra la Nova s'adhereixi, com a institució, al "Front Comú per aconseguir que l'autovia de l'Aragó continuï per la Terra Alta , la Ribera d'Ebre i el Priorat".

• SEGON: Sol.licitar a la Generalitat que s'inclogui aquesta infraestructura en el Pla d'Infraestructures de Catalunya, com a actuació a realitzar dintre de la Disposició Addicional tercera de l'Estatut de Catalunya.

• TERCER: Sol.licitar al Ministeri de Foment que es decideixi per l'opció Terra Alta, Ribera d'Ebre i Priorat en el que fa a l'enllaç de l'Autovia de l'Aragó fins el litoral Mediterrani, donat que acosta la CCAA de l'Aragó a l'Aeroport de Reus i el Port de Tarragona.

• QUART: Cercar complicitats, en el nostre territori, per assegurar l'èxit d'aquest "Front Comú".

• CINQUÈ: Donar trasllat d'aquesta moció a:

• La Generalitat de Catalunya

• La Diputació de Tarragona.

• El Ministeri de Foment.

• Els Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta , el Priorat, i el Baix Camp.

• Als Ajuntaments de la Ribera d'Ebre.

• A les capitals de comarca, Gandesa, Falset i Reus.

• Al Gobierno de Aragón.

Srs. Regidors i Regidores de Convergència i Unió, aquesta proposta no s'ha de veure com una proposta política, s'ha de veure com una demanda del conjunt del territori, amb el suport de les seves institucions, i com a tal també la del nostre Ajuntament amb l'aprovació d'aquesta moció. Els demanem que votin pensant en el desenvolupament de la nostra població. Els demanem un vot de consens amb el territori.

Móra la Nova , 18 de desembre de 2006.

I per sinó n´hi ha prou amb això ,un video aclaridor del tema en qüestió extret del YouTube

Xirinacs al YouTube

Mor Lluís Maria Xirinacs.

Xerrada amb Lluís Maria Xirinacs.

Prat de Comte. Mas de la Refoia i Tossal d'Engrilló i santuari de la Fontcalda

Distància 32 Km, Durada 4 h.

Prat de Comte està situat a una altitud de 364 m, al nord-est dels Ports de Tortosa-Beseit.
S'hi pot arribar des de Gandesa per Bot, o directament des de la C-12 o Eix de l'Ebre. El terme és molt accidentat, les cotes més altes es troben al sector de migdia, el Tossal d'en Grilló, 1.076 m, i la Mola Grossa, 1.045 m. El nucli urbà està enlairat a l'esquerra del Barranc de Xalamera.Com a la resta dels pobles de la Terra Alta, es poblà en temps dels templers. És segur que al s. XIV pertanyia als hospitalers i estava integrat a la Comanda d'Horta.

Església parroquial de Sant Bertomeu. Construcció del s. XVII, d'estil renaixentista-barroc

Lo Portal, antiga porta d'entrada a la població per accedir al carrer Major i a l'església. Al seu lateral es troba adossada la casa més senyorial de la vila, d'estil gòtic-renaixentista, coneguda com "Ca la Plaça".

Lo Portal
Per anar cap a l'ermita de la Fontcalda, sortim del poble pel carrer de la Bassa i agafem la carretera que va al cementiri; un cop el passem, hi ha un camí a mà dreta, senyalitzat en vermell i blanc, el sender GR-7.1, que ens portarà fins a la Fontcalda (3,6 km, només es pot seguir a peu). Si es vol anar en cotxe, cal seguir la carretera inicial fins al final (4,8 km); al riu de la Canaleta, deixar-lo aparcat i baixar al santuari a peu pel sender GR-7,1 (10 min caminant). Els dissabtes abans de Pentecosta s'hi fa sempre una romeria.

L' Agulla de Bot

La via verda

Santuari de La Fontcalda

Los Ports de Prat
Per anar al tossal d'Engrilló sortim de Prat de Comte, seguint la carretera local en direcció a la N-230 i a la C-12. Aproximadament a uns 2 km agafem un camí asfaltat, a la dreta, que poc després es converteix en una pista forestal. El seguim en forta pujada. A 5 km de la sortida conflueix per la dreta el sender GR-7.1, que ens acompanyarà fins a prop del tossal d'en Grilló; 400 m després es deixa un trencall a la dreta i es gira a llevant. La pista va pujant, passa per sota la punta de l'Àliga, fa cap al coll de la Carrasqueta i desemboca al pla de la Refoia. Al km 8,2 es deixa una desviació a l'esquerra que baixa a Paüls. Mig quilòmetre més enllà arribarem al Mas de la Refoia, situat en un racó molt bonic. La pista segueix, passa el coll de la Refoia i s'enfila fins als 1076 m del cim del tossal, als 11 km de la sortida.

dijous, 9 d’agost del 2007

LA POSTAL DE FESTES


SENSE COMENTARIS!

Afegiu la vostra opinió i dieu lo que penseu.

Clicar damunt la foto per veure-la en gran i apreciar los detalls.

dimecres, 8 d’agost del 2007

MASSIFICACIÓ EÒLICA : UNA IMATGE PER REFLEXIONAR

"molí de vent" dibuix de Miquel, natural de Prat de Comte (Terra Alta) Cliqueu damunt lo dibuix per fer-lo més gran.

Avui m'he trobat este dibuix a l'escriptori de la pantalla de l'ordinador i resulta que l' ha fet un dels meus fills.A vegades escolten sense que t'en donis compte les converses dels grans i mostren les seves preocupacions pel futur.
Quina millor manera de plasmar lo que han sentit que fent un dibuix amb les mans de la innocència , però prou explícit i punyent com és un aerogenerador tacat de sang i una au morta a terra, tot just al peu del molí.. Una imatge que fa reflexionar!
Mereixen los nostres fills que els hi deixem com herència lo paradís rural de la Terra Alta convertit en un polígon indústrial eòlic?

The Del Fuegos - I Still Want You


Per a Sisco Morata que m'ha demanat que penjes este tema tan bó i a la vegada poc conegut d'esta banda "The del Fuegos"amb una trajectòria efímera però recaptosa.

dimarts, 7 d’agost del 2007

L" AUVELLA' MÉS NEGRA DE FESTES MAJORS.

Los pixats sortint per la porta dels lavabos la nit del dissabte.
L'espectacle més lamentable de totes les festes majors, l"auvella' més negra, ha sigut l'estat dels lavabos del poliesportiu Antoni Mateu.
Any rere any i revetlla rere revetlla els moranovencs-ques i la gent que mos visita per festes han de patir la manca d'higiene i els xolls de pixum que hi ha en estes malcuidades instal·lacions.Era tot un espectacle veure el munt d'homes que es vàren pixar damunt del calçat per l' absència de taps a les tuberies dels urinaris,les dones fent llargues cues i demanant mocadors de paper per la manca de paper higiènic i les noies de divuit anys arromangant-se fins als genolls los bonics i cars vestits blancs.
Fins quan haurem de gaudir d'estes allunyades de la pista,brutes i obsoletes instal.lacions?

Lo poble de Móra la Nova es mereix uns millors serveis!

Enquesta inversions al casc antic de Móra la Nova

Una imatge de la Plaça de la Verdura,cor del casc antic dels Masos.

La pregunta era la següent:
Creus que l'equip de govern ( CIU) de Móra la Nova hauria d'invertir més diners al casc antic de la vila,per tal que aquest barri no acabi degradant-se?

81 vots 86%
NO 10 vots 11%
M' és indiferent que es degradi 3 vots 3%
Total 94 vots.

Gràcies a tots per participar!
Ara podeu opinar sobre les orquestres de festes majors a la nova enquesta.

diumenge, 5 d’agost del 2007

Veïns de la Fatarella es neguen a signar les expropiacions per a la línia eòlica


Veïns de la Fatarella es neguen a signar les expropiacions per a la línia eòlica S'oposen a l'elevada concentració de parcs a la comarca mentre reclamen a l'Ajuntament un estudi global del seu impacte paisatgístic

-->per a.caralt Diari de Tarragona

Tècnics de la societat Aerta es van desplaçar la setmana passada a la Fatarella per tal que un total de 19 propietaris afectats per la línia d'evacuació eòlica signessin les actes d'ocupació dels seus terrenys. En sis casos es va assolir un acord. Quant a la resta, un total de 13 propietaris, no van fer acte de presència. Més d'una vintena de propietaris ja havien arribat anteriorment a acords amb la societat eòlica.Un dels citats la passada setmana és Gatano Blanch, propietari afectat i a la vegada president de l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, una entitat amb mig centenar de membres que agrupa l'oposició veïnal a la implantació d'aquesta energia a la Fatarella. Des de la seva creació, el passat mes d'abril, la missió de l'entitat ha estat cercar complicitats entre veïns i administracions i obtenir tota la informació possible sobre els projectes de parcs eòlics i subestacions elèctriques a l'altiplà de la Terra Alta, i sobre la línia d'alta tensió de 39 quilòmetres de longitud i 120 torres que unirà els termes d'Horta de Sant Joan i Riba-roja d'Ebre.Cal recordar que els veïns de la Fatarella van acceptar la ubicació d'un únic parc eòlic al seu municipi, de l'empresa Copcisa i d'una potència de 49,5 MW, en una consulta popular realitzada en l'anterior mandat municipal. Però, a banda del parc, la societat promotora Aerta, de la qual Copcisa és una de les integrants, ha projectat dins el mateix terme la construcció d'una subestació elèctrica o el pas de la línia d'alta tensió que ha d'evacuar 280 MW eòlics generats a la comarca.'Estem rodejats' A més, Copcisa i altres promotores dissenyen parcs als municipis veïns de Vilalba dels Arcs (Copcisa, 48 MW), Corbera (Copcisa, 49,5 MW), Riba-roja (Copcisa, 49,9 MW) i Ascó (Tarraco Eòlica, 31,2 MW). En els tres primers casos, bona part dels propietaris dels terrenys afectats també són veïns de la Fatarella. «Estem completament rodejats i volem saber el perquè», denuncia Blanch. «Cal obrir un debat democràtic on els diners no ho siguin tot, no s'abusi de la gent necessitada de feina i de recursos, i es respecti el dret de la població a estat informada de tot allò que afectar la seva vida», conclou. Copcisa afirmava ahir que els aerogeneradors dels parcs de la Fatarella, Vilalba i Corbera se situen tots a una distància mínima de dos quilòmetres del nucli urbà de la Fatarella amb l'objectiu de minimitzar el seu impacte «per exigència del seu Ajuntament». Però mentre la construcció dels parcs encara no es preveu immediata, ja que la tramitació dels projectes no ha finalitzat, l'oposició a la línia d'evacuació es torna quasi impossible. A pesar del rebuig dels 13 propietaris, un portaveu d'Aerta explicava ahir al Diari que, donat que la infraestructura ha estat declarada d'utilitat pública i d'ocupació urgent, «en el tràmit que ens trobem ara, nosaltres ja podríem disposar d'aquestes finques». Tanmateix, i després de no assolir cap acord entre les parts, serà el jurat provincial d'expropiacions qui resolgui definitivament el procés les properes setmanes. Blanch replica que els veïns estan disposats a tot, «i si cal posar el tractor davant de l'excavadora, ho farem». Per evitar arribar a aquest extrem, l'entitat ha tramès a l'Ajuntament un escrit on reclama que no doni cap llicència d'obra a les empreses eòliques «fins a rebre tota la informació i fins que es disposi d'un estudi d'impacte ambiental i paisatgístic que inclogui tots els projectes de l'entorn».

La massificació eòlica de la Terra Alta alego serà una realitat.

dimecres, 1 d’agost del 2007

CURSA DE MULETES


Dissabte 4 d' agost a les 17.00 h.de la tarda

A l’Embarcador de Móra la Nova, Tradicionals Curses de muletes , categories femenines i masculines,entre les tripulacions de Móra la Nova,Mora d' Ebre i Flix

Festa del riu amb cacera nàutica de melons i síndries, pal ensabonat, cucanya d’anelles i cursa amb pneumàtics. Al final, lliurament dels premis als participants.

Lo pal ensabonat.

Enguany , lo més segur, comptarem a la cursa amb la participació de la puntona nova de Flix anomenada "Boira".