Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Alta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terra Alta. Mostrar tots els missatges
dijous, 6 d’octubre del 2011
dimecres, 27 d’octubre del 2010
UNA TARDA PELS PORTS
Una escapadeta entre setmana gaudint de tots els colors de la tardor als Ports.Fotos Alego
A les escales de l' ajuntament
Balcó a Mont-roig de Tastavins
Pantà de Pena
Beseit
Riu Algars
dimarts, 12 d’octubre del 2010
AIGUARDENT 2010
L' alambí de Joan Pujades a l' entrada de Cal Pelat de Prat de Comte.
La clau de la festa, que enguany arriba a la novena edició, és la participació dels veïns:
Alba Porta
Els veïns obren les portes de casa seua per exposar-hi peces d'artesania o per oferir aiguardent.
Prat de Comte
La localitat de Prat de Comte celebra aquest cap de setmana una de les cites de la vila amb més projecció, la Festa de l'Aiguardent. Per novè any consecutiu, els veïns d'aquest municipi de la Terra Alta van obrir ahir les portes de casa seva per convertir els baixos en una parada d'artesania o bé per oferir aiguardent. I és que es tracta d'una festa en què la implicació i participació dels veïns és imprescindible. Com cada any, els visitants poden passejar-se pels carrers i places del poble i gaudir de les degustacions de l'aiguardent més tradicional i genuí i de les pastes que ofereixen els veïns.
Els veïns obren les portes de casa seua per exposar-hi peces d'artesania o per oferir aiguardent.
Prat de Comte
La localitat de Prat de Comte celebra aquest cap de setmana una de les cites de la vila amb més projecció, la Festa de l'Aiguardent. Per novè any consecutiu, els veïns d'aquest municipi de la Terra Alta van obrir ahir les portes de casa seva per convertir els baixos en una parada d'artesania o bé per oferir aiguardent. I és que es tracta d'una festa en què la implicació i participació dels veïns és imprescindible. Com cada any, els visitants poden passejar-se pels carrers i places del poble i gaudir de les degustacions de l'aiguardent més tradicional i genuí i de les pastes que ofereixen els veïns.
Una de les novetats d'aquesta edició és el taller de cuina, en què es fan demostracions de com es preparen els redots, una de les pastes típiques del municipi. En la jornada d'ahir, a més, es va fer un acte molt destacat: la presentació dels gegants del poble, que, aprofitant l'avinentesa, van ser batejats amb aiguardent beneït.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
AGBOGBLOSHIE, RIBERA D' EBRE I TERRA ALTA...
Agbogbloshie és una localitat de Ghana on es troba un dels més grans abocadors de brossa electrònica del món. Allí, molts infants, es mouen entre les escombraries recuperant coure, alumini i altres materials, però a canvi s’exposen als efectes de materials tòxics com el plom i el cadmi. Allí tot està contaminat: la terra, l’aire, les aigües, però gràcies a aquesta activitat poden portar uns diners a seva casa. El quilogram de coure es paga a un euro i l’alumini, l’acer o el llautó a la meitat. D’alguna manera es compleix el proverbi napolità que resa: “A monnezza è ricchezza” (“la merda és or”). I deu ser així. Amb la merda, la brossa, les escombraries, els plàstics, les escòries de fundició, les restes d’hidrocarburs, els electrodomèstics espatllats... es poden fer grans negocis. Sinó que ho preguntin als caps del crim organitzat que, segons LEGAMBIENTE, van guanyar més de 20.500 milions d’euros l’any passat. Els destinataris d’aquestes grans quantitats de tones de residus de tota mena, moltes perfectament reciclables, però fer-ho resulta més car que llençar-les on sigui, són països pobres, països més permissius en aquestes qüestions o totes dues coses al mateix temps: Costa d’Ivori, Ghana, Nigèria, Somàlia, Pakistan... . Es calcula que cada any surten d’Europa quasi 7 milions de tones d’equips electrònics en desús amb destí desconegut, però també altres residus molt més perillosos que acaben en terra ferma o són abocats directament al mar. En aquest moment, Europa és el principal exportador de brossa als països pobres i a canvi, importa recursos naturals i mà d’obra barata. I aquí, a les nostres terres, pot donar-se un fenomen semblant?
En primer lloc, convindria fer una valoració de les Terres de l’Ebre i de la comarca de la Ribera d’Ebre, en concret a nivell econòmic. Aquesta comarca lidera la possibilitat d’acollir diferents abocadors de tota mena. Des de que funcionen els dos grups nuclears d’Ascó, els municipis del seu entorn han perdut un 22% de població, Ascó 18hab/any i el seu polígon industrial està pràcticament buit. Però si avaluem el PIB, la Ribera d’Ebre té les millors xifres de Catalunya, però el percentatge de població que viu en condicions de pobresa a dia d’avui ja supera el 20%. Conseqüència d’aquest PIB tant elevat, els milions d’euros que haurien d’arribar com ajuts europeus passen de llarg. Si ens traslladem a la província de Córdoba, a l’àrea dels municipis de l’entorn de El Cabril, dipòsit de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, la situació és la mateixa. Des de 1989 s’han perdut més de 3170 habitants i de les 119 persones que hi treballen, només 20 són dels pobles afectats.
Però malgrat aquestes dades tant significatives que demostren que la indústria nuclear ha aportat minsos beneficis, quan ho ha fet, als territoris que l’han acollit, l’Ajuntament convergent d’Ascó, amb el seu Alcalde al capdavant, el senyor Rafael Vidal, recolzat pel gerent reusenc de l’AMAC, el senyor Marià Vila d’Abadal i pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el senyor Isaac Sanromà i alguns càrrecs electes, s’encaparren en postular aquesta població com a ferma candidata a rebre les més de 6.700 tones de brossa radioactiva d’alta activitat, la més perillosa de totes, a canvi de crear uns centenars de llocs de treball mentre durin les obres del MTC, sense importar-los-hi el més mínim els llocs de treball vinculats a l’agricultura, el turisme o altres activitats que es destruiran o que no es crearan si existeix aquesta instal·lació. I el més greu es el cas omís que fan al parlament de Catalunya que per dues vegades s’ha posicionat contrari a aquesta instal·lació a terres catalanes i també a les resolucions de consells comarcals, ajuntament, diputacions, associacions, altres cambres de comerç, entitats, col·legis, instituts i desenes de milers de persones.
Ben a prop d’Ascó, a la veïna Terra Alta, l’Ajuntament convergent del Pinell de Brai i les empreses PUIGFEL S.A., PÀNDOLS S.A. i SUMINISTROS DE ARCILLAS S.A., acorden portar al seu terme municipal més de 6 milions de tones de residus sòlids urbans de l’àrea metropolitana de Barcelona, unes 800 tones diàries en els pròxims 25-30 anys. A canvi, l’ajuntament rebrà 2 euros per tona. És més barat portar aquestes escombraries al Pinell que soterrar-les a les proximitats de Barcelona? Els nens de Ghana guanyen més d’1 euro al dia.
Un altre exemple d’aquest monocultiu econòmic que ens ve a sobre el proporciona l’Ajuntament de Riba-Roja d’Ebre, amb el seu alcalde socialista, el senyor Aparicio i l’empresa URBASER que signen el desembre de 2008 un conveni, el del Pinell té data de novembre del mateix any, casualitat?, per acollir també uns 6 milions de tones com les del pobre terraltí.
Aquesta via dels abocadors no és una novetat. A l’abocador clausurat de Tivissa, el seguí el macroabocador interprovincial, no intercomarcal, de Tivissa - Móra la Nova, en mans privades, portat a terme de forma temerària i irresponsable a sobre de l’aqüífer més important de la Ribera d’Ebre segons un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), redactat en aquella època. Ni els Ajuntaments convergents de Tivissa o de Móra la Nova posaren cap inconvenient, més aviat, al contrari.
A Flix, els fangs tòxics generats per l’activitat d’ERCROS, també tindran el seu abocador propi. Aquests residus no es portaran a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’empresa responsable de la seva generació no amollarà un cèntim pels treballs de descontaminació i gestió dels residus del pantà de Flix. FECSA-ENDESA, Iberdrola..., que han generat els residus nuclears i s’han omplert les butxaques, tampoc.
Com als països pobres, les Terres de l’Ebre, poden rebre les deixalles dels països rics. Com als països pobres, s’emporten els seus recursos naturals, en aquest cas l’aigua i les poblacions del Baix Camp i del Tarragonès tenen un creixement espectacular: Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Port Aventura i, a canvi, ni una sola proposta seriosa per garantir el Cabal Ecològic de l’Ebre que asseguri la supervivència del delta i de la seva gent. Ben al contrari, un canal Xerta-Sènia, una política de concessions de nous regadius completament desquiciada i a la Terra Alta, una densitat de parcs eòlics que desborda tot lo raonable.
En fi, “A monnezza è ricchezza”, inclús a Agbogbloshie o a les Terres de l’Ebre, però les 6.700 tones de brossa nuclear d’alta activitat suposaran 1,11 euros d’ajuda de l’Estat durant els propers 60 anys, si aquest no es tira enrere. Segons el Ministerio de Industria, Ascó rebrà 6 milions d’euros de compensació. En comparació guanya més el nen de Ghana, on està el Tercer Món?
Francesc Morata i Montané.
En primer lloc, convindria fer una valoració de les Terres de l’Ebre i de la comarca de la Ribera d’Ebre, en concret a nivell econòmic. Aquesta comarca lidera la possibilitat d’acollir diferents abocadors de tota mena. Des de que funcionen els dos grups nuclears d’Ascó, els municipis del seu entorn han perdut un 22% de població, Ascó 18hab/any i el seu polígon industrial està pràcticament buit. Però si avaluem el PIB, la Ribera d’Ebre té les millors xifres de Catalunya, però el percentatge de població que viu en condicions de pobresa a dia d’avui ja supera el 20%. Conseqüència d’aquest PIB tant elevat, els milions d’euros que haurien d’arribar com ajuts europeus passen de llarg. Si ens traslladem a la província de Córdoba, a l’àrea dels municipis de l’entorn de El Cabril, dipòsit de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, la situació és la mateixa. Des de 1989 s’han perdut més de 3170 habitants i de les 119 persones que hi treballen, només 20 són dels pobles afectats.
Però malgrat aquestes dades tant significatives que demostren que la indústria nuclear ha aportat minsos beneficis, quan ho ha fet, als territoris que l’han acollit, l’Ajuntament convergent d’Ascó, amb el seu Alcalde al capdavant, el senyor Rafael Vidal, recolzat pel gerent reusenc de l’AMAC, el senyor Marià Vila d’Abadal i pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el senyor Isaac Sanromà i alguns càrrecs electes, s’encaparren en postular aquesta població com a ferma candidata a rebre les més de 6.700 tones de brossa radioactiva d’alta activitat, la més perillosa de totes, a canvi de crear uns centenars de llocs de treball mentre durin les obres del MTC, sense importar-los-hi el més mínim els llocs de treball vinculats a l’agricultura, el turisme o altres activitats que es destruiran o que no es crearan si existeix aquesta instal·lació. I el més greu es el cas omís que fan al parlament de Catalunya que per dues vegades s’ha posicionat contrari a aquesta instal·lació a terres catalanes i també a les resolucions de consells comarcals, ajuntament, diputacions, associacions, altres cambres de comerç, entitats, col·legis, instituts i desenes de milers de persones.
Ben a prop d’Ascó, a la veïna Terra Alta, l’Ajuntament convergent del Pinell de Brai i les empreses PUIGFEL S.A., PÀNDOLS S.A. i SUMINISTROS DE ARCILLAS S.A., acorden portar al seu terme municipal més de 6 milions de tones de residus sòlids urbans de l’àrea metropolitana de Barcelona, unes 800 tones diàries en els pròxims 25-30 anys. A canvi, l’ajuntament rebrà 2 euros per tona. És més barat portar aquestes escombraries al Pinell que soterrar-les a les proximitats de Barcelona? Els nens de Ghana guanyen més d’1 euro al dia.
Un altre exemple d’aquest monocultiu econòmic que ens ve a sobre el proporciona l’Ajuntament de Riba-Roja d’Ebre, amb el seu alcalde socialista, el senyor Aparicio i l’empresa URBASER que signen el desembre de 2008 un conveni, el del Pinell té data de novembre del mateix any, casualitat?, per acollir també uns 6 milions de tones com les del pobre terraltí.
Aquesta via dels abocadors no és una novetat. A l’abocador clausurat de Tivissa, el seguí el macroabocador interprovincial, no intercomarcal, de Tivissa - Móra la Nova, en mans privades, portat a terme de forma temerària i irresponsable a sobre de l’aqüífer més important de la Ribera d’Ebre segons un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), redactat en aquella època. Ni els Ajuntaments convergents de Tivissa o de Móra la Nova posaren cap inconvenient, més aviat, al contrari.
A Flix, els fangs tòxics generats per l’activitat d’ERCROS, també tindran el seu abocador propi. Aquests residus no es portaran a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’empresa responsable de la seva generació no amollarà un cèntim pels treballs de descontaminació i gestió dels residus del pantà de Flix. FECSA-ENDESA, Iberdrola..., que han generat els residus nuclears i s’han omplert les butxaques, tampoc.
Com als països pobres, les Terres de l’Ebre, poden rebre les deixalles dels països rics. Com als països pobres, s’emporten els seus recursos naturals, en aquest cas l’aigua i les poblacions del Baix Camp i del Tarragonès tenen un creixement espectacular: Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Port Aventura i, a canvi, ni una sola proposta seriosa per garantir el Cabal Ecològic de l’Ebre que asseguri la supervivència del delta i de la seva gent. Ben al contrari, un canal Xerta-Sènia, una política de concessions de nous regadius completament desquiciada i a la Terra Alta, una densitat de parcs eòlics que desborda tot lo raonable.
En fi, “A monnezza è ricchezza”, inclús a Agbogbloshie o a les Terres de l’Ebre, però les 6.700 tones de brossa nuclear d’alta activitat suposaran 1,11 euros d’ajuda de l’Estat durant els propers 60 anys, si aquest no es tira enrere. Segons el Ministerio de Industria, Ascó rebrà 6 milions d’euros de compensació. En comparació guanya més el nen de Ghana, on està el Tercer Món?
Francesc Morata i Montané.
dijous, 30 de setembre del 2010
dissabte, 19 de juny del 2010
MEMORIAL DEMOCRÀTIC?
Foto El Punt.La Plataforma de la Terra Alta ha difós un cartell que qüestiona la tasca del Memorial Democràtic. Al cartell es pot veure el monument franquista de l'Ebre a Tortosa, amb el text «màxima exaltació als guanyadors», oposat a un aerogenerador de la central eòlica que el grup portuguès EDP construeix a Corbera d'Ebre, «màxima burla als perdedors». La plataforma diu que el parc afecta la cota 480, on es van enterrar més de 300 combatents de la Batalla de l'Ebre.
dilluns, 24 de maig del 2010
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE"LLETRES DE LLUITA"
Presentació del llibre de Pep Suñé “Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural”,
editat per Cossetània .
Col·lecció: Prisma , núm 26
Es farà el dijous 27 de maig a les 20.00h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Móra la Nova.
SinopsiEs farà el dijous 27 de maig a les 20.00h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Móra la Nova.
En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural. El llibre que teniu a les mans és un recull d’articles publicats al diari El Punt entre els anys 1996 i 2008. Uns articles on demostra l’amor per una terra, per un estil de vida, on expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya. Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori són els capítols que estructuren el llibre. De les reivindicacions de la pagesia i la lluita contra el PHN, a la problemàtica, malauradament vigent, dels focs, passant per un repàs al costumari popular de les Terres de l’Ebre o el paisatge català… Molts temes a tractar, reblats per unes introduccions signades per gent entesa com Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset. Un llibre de lectura obligatòria per conèixer el pensament d’aquest personatge i, de retruc, conèixer una mica més el món rural català i la seva gent.
Biografia
Josep Suñé(La Fatarella, 1949), casat i pare de dos fills, gaudeix llegint i escrivint. Pagès de naturalesa lluitadora, forma part de la Unió de Pagesos des dels seus inicis. Dins del sindicat agrari, al qual continua vinculat, ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals destaquen els de coordinador comarcal de la Terra Alta, coordinador territorial de les comarques de Tarragona, responsable nacional del sector de la fruita seca i membre de la Comissió Permanent, màxim òrgan directiu. Regidor del primer ajuntament democràtic de la Fatarella i alcalde durant dos legislatures (1999- 2003 i 2003-2007).
dissabte, 5 de desembre del 2009
dimarts, 24 de novembre del 2009
MÓRA LA NOVA ÉS L' ÚNIC MUNICIPI DE LA RIBERA, TERRA ALTA I PRIORAT QUE NO FORMA PART DEL CONSORCI DE RESIDUS
Contenidors soterrats a la moranovenca Plaça de la Verdura.El grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova, demana a l’equip de govern de CIU la convocatòria d’un ple extraordinari, amb un sol punt en l 'ordre del dia amb la moció presentada per el grup d’Esquerra titulada: La participació del nostre municipi al Consorci per la gestió de residus municipals de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
El grup Municipal d’Esquerra a Móra la Nova, veu la necessitat de tornar a presentar aquesta moció tirada en rere per els 6 vots del grup de govern de CIU, el passat 22 de desembre del 2007., per les següents raons:
1.
1.
Móra la Nova és l’únic municipi de les tres comarques que no és membre del Consorci.
2.
2.
El proper dia 2 de gener del 2010 serà obligatori que tots els municipis de Catalunya realitzin la recollida selectiva de la fracció orgànica, a Móra la Nova és una assignatura que queda pendent.
3.
3.
El Consorci per la gestió de residus municipals de les tres comarques, té els mitjans tan humans com materials i a més a més l’experiència que l’avala amb els últims informes presentats per l’Agència de Residus de Catalunya que diu que les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat son les que millor gestionem els residus urbans de tota Catalunya..
Per tot l’exposat anteriorment el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova demana que el nostre municipi es torni a incorporar al Consorci de la gestió de residus de les tres comarques.
Per tot l’exposat anteriorment el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova demana que el nostre municipi es torni a incorporar al Consorci de la gestió de residus de les tres comarques.
El 2005, Móra la Nova i nou ajuntaments de la Terra Alta governats per CiU van abandonar l'ens intercomarcal, però poc després tots aquests a excepció de Móra la Nova van tornar al consorci.
Podeu llegir també al diari El Punt:
dimecres, 11 de novembre del 2009
LA MASSIFICACIÓ EÒLICA POT PROVOCAR LA PÈRDUA DE MOLTS LLOCS DE TREBALL
Pintada mural a la carretera de Bot a Horta.Els empresaris d'Horta i del Matarranya diuen que el parc eòlic dels Pesells pot deixar a l'atur 200 persones
GUSTAU MORENO
L'Associació de Comerciants i Empresaris d'Horta de Sant Joan ha aconseguit el suport de l'associació d'empresaris de la comarca veïna del Matarranya, en la seua mobilització contra el parc eòlic que la Generalitat té previst autoritzar a la serra dels Pesells. Segons les dues entitats, els parcs eòlics alteraran el paisatge i posaran en perill la inversió privada que s'ha fet a la Terra Alta i al Matarranya per impulsar un desenvolupament basat en el turisme rural i cultural de qualitat. «Els empresaris de la Terra Alta i del Matarranya no tenim divisions administratives, perquè tots estem venent els mateixos valors paisatgístics i el parc afectarà els dos territoris», va remarcar el portaveu de la patronal del Matarranya, Xavier Moragrega. Així, en el cas d'Horta de Sant Joan, el 80% de la seixantena de membres de l'associació d'empresaris es dediquen al turisme rural, però al Matarranya l'entitat té uns 160 associats. L'any 2003, l'associació d'empresaris va aconseguir que el Consell Comarcal del Matarranya aprovés una declaració a favor del paisatge, tot renunciant als parcs eòlics; però des dels pobles de l'altra banda de la frontera amb Terol veuen amb impotència com ja s'estan construint els parcs eòlics de la Terra Alta. «Nosaltres també venem el paisatge de la Terra Alta, però des de pobles com Arenys de Lledó es veuen els molins que s'estan instal·lant al centre de la comarca», va remarcar la presidenta de l'entitat, Feli Gascón.
«Els setze aerogeneradors dels Pesells tindran un impacte terrible sobre el paisatge d'Horta de Sant Joan, però també sobre tota la zona», va insistir Núria Martí, que té una casa de pagès. Entre Horta i el Matarranya hi ha més de 3.000 persones que viuen directament o indirectament del turisme i del sector dels serveis. «No és cert que els parcs eòlics atraguin els turistes, com ens volen fer creure les promotores eòliques i el govern», va dir el president de l'Associació de Comerciants i d'Empresaris d'Horta de Sant Joan, Ricard Grau. «Només que l'any que ve baixem un 30%, potser hi haurà 200 persones que hauran d'anar al carrer, i això tindrà un impacte tan gran com el tancament de la Lear», va sentenciar.
RICARD GRAU
president ass. d'empresaris d'Horta de Sant Joan
«Els parcs eòlics no afavoreixen el turisme. Només que baixem un 30%, hi haurà 200 persones que aniran a l'atur»
GUSTAU MORENO
L'Associació de Comerciants i Empresaris d'Horta de Sant Joan ha aconseguit el suport de l'associació d'empresaris de la comarca veïna del Matarranya, en la seua mobilització contra el parc eòlic que la Generalitat té previst autoritzar a la serra dels Pesells. Segons les dues entitats, els parcs eòlics alteraran el paisatge i posaran en perill la inversió privada que s'ha fet a la Terra Alta i al Matarranya per impulsar un desenvolupament basat en el turisme rural i cultural de qualitat. «Els empresaris de la Terra Alta i del Matarranya no tenim divisions administratives, perquè tots estem venent els mateixos valors paisatgístics i el parc afectarà els dos territoris», va remarcar el portaveu de la patronal del Matarranya, Xavier Moragrega. Així, en el cas d'Horta de Sant Joan, el 80% de la seixantena de membres de l'associació d'empresaris es dediquen al turisme rural, però al Matarranya l'entitat té uns 160 associats. L'any 2003, l'associació d'empresaris va aconseguir que el Consell Comarcal del Matarranya aprovés una declaració a favor del paisatge, tot renunciant als parcs eòlics; però des dels pobles de l'altra banda de la frontera amb Terol veuen amb impotència com ja s'estan construint els parcs eòlics de la Terra Alta. «Nosaltres també venem el paisatge de la Terra Alta, però des de pobles com Arenys de Lledó es veuen els molins que s'estan instal·lant al centre de la comarca», va remarcar la presidenta de l'entitat, Feli Gascón.
«Els setze aerogeneradors dels Pesells tindran un impacte terrible sobre el paisatge d'Horta de Sant Joan, però també sobre tota la zona», va insistir Núria Martí, que té una casa de pagès. Entre Horta i el Matarranya hi ha més de 3.000 persones que viuen directament o indirectament del turisme i del sector dels serveis. «No és cert que els parcs eòlics atraguin els turistes, com ens volen fer creure les promotores eòliques i el govern», va dir el president de l'Associació de Comerciants i d'Empresaris d'Horta de Sant Joan, Ricard Grau. «Només que l'any que ve baixem un 30%, potser hi haurà 200 persones que hauran d'anar al carrer, i això tindrà un impacte tan gran com el tancament de la Lear», va sentenciar.
RICARD GRAU
president ass. d'empresaris d'Horta de Sant Joan
«Els parcs eòlics no afavoreixen el turisme. Només que baixem un 30%, hi haurà 200 persones que aniran a l'atur»
També podeu llegir:
dissabte, 7 de novembre del 2009
Més informació.dimecres, 28 d’octubre del 2009
L’alberg Ca la Jepa de Prat del Comte (Terra Alta) s’adhereix a la Xanascat
L’alberg Ca la Jepa de Prat del Comte (Terra Alta) s’adhereix a la Xanascat Totes les comarques de les Terres de l’Ebre ja disposen d’un alberg de Joventut. L’adhesió contribuirà a la dinamització econòmica de la comarca
El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i un representant de l’empresa Albergs i Zones Lúdiques, han signat aquest matí a Tortosa el conveni d’adhesió de l’alberg Ca la Jepa de Prat del Comte a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Amb aquesta incorporació, la Terra Alta deixa de ser l’única comarca de les Terres de l’Ebre sense cap instal•lació adherida a la Xanascat.
L’alberg Ca la Jepa, de 49 places, es troba ubicat en una casa de 1911 al bell mig del Parc Natural dels Ports, a prop del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan i del riu Ebre i en la zona de vins amb denominació d’origen Terra Alta. Prat del Comte és el municipi més petit de la comarca, una de les més deprimides de Catalunya i on el Govern hi està duent a terme un pla de dinamització econòmica.
L’adhesió de l’alberg a Xarxa de Joventut permetrà donar a conèixer la comarca a través dels programes que ofereix i contribuir a la seva revitalització. La instal·lació ja acollirà el 2010 part dels programes “Vacances en família” i “L’estiu és teu!”.
Governació activa una estació base que donarà Internet de banda ampla a Prat de Compte
Governació activa una estació base que donarà Internet de banda ampla a Prat de Compte (Terra Alta)
Dins el marc del pla Catalunya Connecta, el Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha activat una estació base a Prat de Compte (Terra Alta). Amb aquesta, les comarques de les Terres de l'Ebre ja compten amb 15 estacions base que ofereixen Internet de banda ampla.
L'estació base que s'ha activat permetrà que puguin connectar-se a Internet de banda ampla o millorar-ne la cobertura el nucli de Prat de Compte d'aquest municipi de la Terra Alta.
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha assegurat que "dotar d'Internet d'alta velocitat els municipis de les comarques de les Terres de l'Ebre és clau per aconseguir la cohesió territorial del país, i un dels objectius principals del pla Catalunya Connecta".
dimecres, 7 d’octubre del 2009
dijous, 24 de setembre del 2009
LO CONSELLER NADAL VA SER REBUT AMB UNA CASSOLADA A HORTA
Cassolada per la implantació eòlica
El conseller Nadal ha aprofitat la seva visita a les obres de la carretera per fer una visita privada a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, allà membres de la Plataforma d' Horta i de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta l'han rebut amb una 'cassolada'. El motiu de la protesta era mostrar el seu rebuig a la implantació eòlica que s'està promovent a la comarca.
Comunicat de La Plataforma en Defensa de la Terra Alta
Avui dimecres 23 de Setembre de 2009 un centenar de persones , de totes les edats i condicions, del poble d’Horta de Sant Joan han sortit al carrer tot i ser horari laboral.
El motiu ha estat la visita del conseller d’urbanisme i obres públiques Joaquim Nadala qui s’ha rebut en una forta casserolada a la seva entrada i sortida de l’ajuntament.
Tot seguit la gent del poble en veure les respostes del conseller , cíniques i prepotents,l’han acompanyat també fins al seu cotxe oficial.
El conseller ha gosat preguntar als veïns pel motiu de la seva queixa tot i l’evident
desplegament de pancartes i samarretes i la notorietat del cas d’Horta de Sant Joan.
També ha preguntat , amb to sarcàstic, si tota la gent que estava a la plaça era el 80%que no el volia, quan era evident que a les onze difícilment la gent treballadora pot assistir a aquesta mena d’actes. Davant de les protestes de particulars afectats que veuen perillar ,no només les inversions realitzades als camps, si no també un patrimoni afectiu de generacions, el conseller s’ha limitat a respondre que “alguna cosa cobrarien” i que ell també va estar afectat per una expropiació del AVE. Davant d’això nombrosos veïns han cridat que “Horta no esta en venda”.
Quan els membres de la plataforma li han qüestionat diferents informes negatius ha enviat pilotes fora a altres departaments oblidant per un moment que formen part del seu govern i fins i tot ha titllat al departament de mediambient de “filaprims” amb els seus dictaments.
A l’evident cinisme del conseller al voler fer creure a la gent que no sabia el motiu de les queixes s’ha sumat la seva categoria política quan ha acabat el dialeg amb un“ a mi ningú em crida”.
Aquest acte convocat per la Plataforma, juntament amb un gran desplegament de
pancartes pel poble que anirà creixent aquests dies, és el primer d’altres en aquesta nova etapa que marca l’anunci de declaració pública del parc eòlic dels Pesells.
Aquest anunci que pretenia enfonsar la resistència de la gent només servirà per
enfortir un NO avalat pel 80% del poble però ,també ara i desgraciadament, per veure les irregularitats,destrosses i incompliments que aquestes empreses estan repartint per les veïnes poblacions.
Horta ja ha decidit i ha dit que NO i ho ha fet amb un exercici net i democràtic que
hauria de ser exemple per la resta del territori i no motiu de menyspreu i persecució.
Plataforma en Defensa de la Terra Alta.
dimecres, 23 de setembre del 2009
La carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta estarà acabada abans de tres mesos
Fotos de Política Territorial i Obres Públiques
Abans del 31 de desembre, estarà enllestida la carretera que uneix la població d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) amb Xerta (Baix Ebre). El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la zona d'obres i ha avançat que acabarien abans de finalitzar l'any. "Si acaben el 31 de gener tampoc haurem fet cap disbarat, dependrà del ritme que imposi l'empresa", ha afegit Nadal.
Els treballs es troben en una fase avançada d'execució i abasten les carreteres T-330, T-333, i N-230b. Aquestes obres comporten l'eixamplament i l'eliminació de revolts de la carretera, per tal d'afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. El conseller Nadal ha visitat avui les obres, acompanyat dels alcaldes d'Horta de Sant Joan, de Xerta, de Paüls, Arnes, i Prat de Comte, i ha augurat que en un període de tres mesos podrien estar acabades, o com a mínim, estaria enllestit "el tronc essencial del recorregut" ha explicat. Actualment, tota la carretera està oberta, un cop es va reobrir el tram entre Horta de Sant Joan i Prat de Comte fa unes setmanes, de forma que ja han finalitzat els desviaments de trànsit per itineraris alternatius. Tot i així, en aquest tram hi ha alguns semàfors que fan que la circulació no sigui fluïda, ja que mentre els cotxes passen es fan les obres a la vegada. "Encara no és una carretera còmoda", ha reconegut Nadal. Les obres suposen una inversió de 39 milions d'euros.
Escurçar l'actual trajecte
Els treballs es troben en una fase avançada d'execució i abasten les carreteres T-330, T-333, i N-230b. Aquestes obres comporten l'eixamplament i l'eliminació de revolts de la carretera, per tal d'afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. El conseller Nadal ha visitat avui les obres, acompanyat dels alcaldes d'Horta de Sant Joan, de Xerta, de Paüls, Arnes, i Prat de Comte, i ha augurat que en un període de tres mesos podrien estar acabades, o com a mínim, estaria enllestit "el tronc essencial del recorregut" ha explicat. Actualment, tota la carretera està oberta, un cop es va reobrir el tram entre Horta de Sant Joan i Prat de Comte fa unes setmanes, de forma que ja han finalitzat els desviaments de trànsit per itineraris alternatius. Tot i així, en aquest tram hi ha alguns semàfors que fan que la circulació no sigui fluïda, ja que mentre els cotxes passen es fan les obres a la vegada. "Encara no és una carretera còmoda", ha reconegut Nadal. Les obres suposen una inversió de 39 milions d'euros.
Escurçar l'actual trajecte
A més, els treballs permetran escurçar el trajecte dels 22,7 quilòmetres inicials als 20,6 previstos. Així, aquesta actuació permet afavorir la seguretat i comoditat en la conducció, alhora que potenciar les comunicacions a les Terres de l'Ebre.Les obres van començar l'octubre de 2006 i, si tot va com està previst, hauran tingut una durada d'uns tres anys.
Treballs paral·lels
Treballs paral·lels
En paral·lel a la finalització de l'obra al tram entre Prat de Comte i Horta, també es duran a terme els darrers treballs per tal de completar l'actuació al llarg de tota la carretera fins a Xerta. Així, es realitzaran tasques com l'estesa de l'última capa del paviment, barreres de seguretat, acabats de drenatge, camins i accessos i la senyalització definitiva.
dissabte, 5 de setembre del 2009
La plataforma acusa el govern de «castigar» Horta amb el parc dels Pesells
La plataforma acusa el govern de «castigar» Horta amb el parc dels Pesells05/09/09 02:00 - Horta de Sant Joan -
GUSTAU MORENO
La Plataforma en Defensa de la Terra Alta va emetre ahir un comunicat en què acusa el govern de la Generalitat de «castigar» Horta de Sant Joan amb la declaració d'interès general del parc eòlic dels Pesells. Segons la plataforma, el motiu del càstig és que l'alcalde d'Horta de Sant Joan denunciés que s'havien produït errors durant l'extinció de l'incendi del juliol, en què van morir cinc bombers i es van cremar més de 1.100 hectàrees del massís dels Ports. «És per això que acaben d'anunciar que el parc eòlic dels Pesells és d'interès públic, i que ja es poden obrir les portes a un procés d'expropiació massiu i de desintegració del teixit social del poble», afirmen. El col·lectiu també posa en dubte que els polítics que van visitar Horta per l'incendi ara tornin al poble per justificar per què el parc dels Pesells és d'interès públic. A més, la plataforma critica que el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt tinga «tot el suport institucional i mediàtic», mentre que la Generalitat va ignorar la consulta en què un 80% de la població d'Horta va rebutjar el projecte de l'empresa Orta Eòlica. La promotora preveu instal·lar a la serra dels Pesells 16 aerogeneradors, amb una potència de 49,6 megawatts.
LA CARRETERA DE PRAT DE COMTE A HORTA JA ESTÀ OBERTA
Un turisme s´atura en un semàfor instal·lat a l´entrada d´un túnel. -Foto ACN Els usuaris consideren prematura la reobertura de la T-330 fins a Horta de Sant Joan per les restriccions de les obres
Horta de Sant Joan ja és «a només mitja hora de Tortosa» amb la reobertura dels nou quilòmetres fins a Prat de Comte
dijous, 23 de juliol del 2009
El foc es dirigia per un cingle cap a Prat de Comte.
Foto ACNActualitzat a les 19:24 h
23/07/2009
L'incendi dels Ports no avança per cap front i ara els bombers han de treballar a l'interior, en zones d'accés difícil. Tot i això, continua sense estar ni estabilitzat ni controlat. En la compareixença d'aquest dijous a la tarda, el secretari general d'Interior, Joan Boada, ha admès que almenys la situació "no ha empitjorat" ni ha fet el vent que es preveia, motius pels qual s'ha declarat "més optimista" sobre l'evolució de les flames. El responsable de l'operatiu dels Bombers, Agustí Gatell, ha remarcat que hi haurà feina per dies. El foc, que ha cremat 1.140 hectàrees, ha amenaçat Prat de Comte i ha arribat a menys de cinc quilòmetres del municipi. Una setantena de dotacions terrestres i 20 mitjans aeris hi continuen treballant.
L'incendi dels Ports no avança per cap front i ara els bombers han de treballar a l'interior, en zones d'accés difícil. Tot i això, continua sense estar ni estabilitzat ni controlat. En la compareixença d'aquest dijous a la tarda, el secretari general d'Interior, Joan Boada, ha admès que almenys la situació "no ha empitjorat" ni ha fet el vent que es preveia, motius pels qual s'ha declarat "més optimista" sobre l'evolució de les flames. El responsable de l'operatiu dels Bombers, Agustí Gatell, ha remarcat que hi haurà feina per dies. El foc, que ha cremat 1.140 hectàrees, ha amenaçat Prat de Comte i ha arribat a menys de cinc quilòmetres del municipi. Una setantena de dotacions terrestres i 20 mitjans aeris hi continuen treballant.
Podeu veure lo video de Prat de Comte,que ha sortit al telenoticies migdia , en este enllaç:
Llegir també :
Flames a 3 km de Prat de Comte
Subscriure's a:
Missatges (Atom)