dissabte, 31 de maig del 2008

Coldplay - Yellow


Música per a un altre dia gris i plujós.

La carretera entre Prat de Comte i Xerta s'obrirà abans del 30 de juny

La carretera de Prat de Comte.Foto Alego

La carretera entre Prat de Comte i Xerta s'obrirà abans del 30 de juny
// ACN //

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat aquest dijous les obres de condicionament de la carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta i ha anunciat que abans del 30 de juny es posarà en servei el 50% de l'actuació, és a dir, el tram entre Prat de Comte i Xerta. Els treballs s'intensificaran a partir d'ara en el tram fins a Horta de Sant Joan i es preveu que les obres finalitzin durant l'estiu de l'any vinent. Aquesta actuació abasta un itinerari de 22,7 quilòmetres i suposa una inversió de 30,1 MEUR. Nadal també s'ha referit al traçat de la variant de Tortosa de l'Eix de l'Ebre i ha fet una crida al consens per solucionar aquesta problemàtica.

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre traslladarà un llistat de les afectacions de la riuada a les administracions competents

Conreus de fruita dolça afectats per la riuada a Móra la Nova.Foto Alego

Lo Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre va decidir exercir de vehicle de les peticions que els ajuntaments de la comarca facin en relació als desperfectes ocasionats per la darrera crescuda del riu Ebre. Així, els ajuntaments recolliran dades que quantifiquin les pèrdues a cada població i aquestes es faran arribar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, a l'Agència Catalana de l'Aigua i al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, per tal que es prenguin mesures per pal•liar els efectes d'aquest desembassament.

dijous, 29 de maig del 2008

POTSER MOS VOLEN TORNAR A ENGANYAR?

Los ebrencs no som tontos, ja fa dies que mos hem aprés lo mediàtic eslogan d' una coneguda franquícia comercial.
Encara que la fantàstica torre Agbar de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona sigui l' exponent dels poders econòmics de la Catalunya moderna, la torre del campanar de Sau ha estat lo nostre referent de la Catalunya rural que no vol desaparèixer malgrat tots estos dies de fabulada sequera .Una veritable sequera de responsabilitat política del govern tripartit .Un govern que ja no és lo meu i que ha intentat confrontar territoris amb tots los mitjans al seu abast, tot i ser natros també catalans.
No mos podem fiar d' uns polítics que no han donat la talla en cap moment: incomplint lo compromís per l' Ebre, mentint per crear una falsa alarma i més ara quan continuen amb la disbaratada idea de connectar les xarxes per un altre lloc( desaladora de Cunit), per tal de subministrar aigua a Tarragona......????
Malgrat tindre l' aigua al coll com los auberginers ( presseguers)de La Ribera d' Ebre, penso que a n' esta gent los interessa més, per fosques raons econòmiques, fer-se la foto amb la torre Agbar que no pas amb lo campanar de Sau.
Potser mos volen tornar a enganyar?

dimecres, 28 de maig del 2008

LA RIUADA S' HA ENDUT "LO XANQUETE"

Esta nit passada la força de la riuada s'ha endut de l' embarcador de Les Sequines dels Masos ( Móra la Nova)un petit vaixell que portava per nom " Lo Xanquete".
Qui sap on és, qui sap on para ? era lo tema de conversació avui a la terrassa del bar de la plaça del Pou.
L' onze de setembre de l' any passat vaig disfrutar d' un petit viatge amb esta barqueta de pescadors en miniatura amb companyia del meu fill petit i del seu patró Manel. Vam fer una volta pel riu Ebre, amunt fins l' illa del Subarrec i avall fins donar la volta al pont .Sempre m' en recordaré dels ulls il·lusionats de Guillem , que avui em preguntava amb amoïnada emoció si lo trobaran riu avall. Vista de l'embarcador de Móra la Nova feta des del calvari de Móra d' Ebre ahir a la tarda, a l' embarcador de l' esquerra , lo del club nàutic dels Masos es pot observar lo petit vaixell blanc.
Foto d' Ignasi Albi.

dimarts, 27 de maig del 2008

RIUADA A MÓRA LA NOVA

Avui, 27 de maig de 2008, lo riu ha entrat a moltes finques de la partida de Les Sequines i també al Molló.
Los vora 2200 metres cúbics per segon que duia l' avinguda han fet que l' aigua inundés les parts més baixes del terme dels Masos ( Móra la Nova), arribant fins darrere del mas de Manou i del mas de Pedret a força distància de la llera del riu. Els conreus més perjudicats han estat els de la fruita dolça, doncs tot just s' acaba d' iniciar la campanya de recollida.
Lo riu entrant a les Sequines a l' alçada de la sènia del Surit.

Lo camí de la Barca.

L' àrea d' esbarjo de l' embarcador dels Masos.

Auberginers de Martí.

Los auberginers de la sènia de Pascual.

Senyalització turística a l' entrador de la sènia de Marraco.

Lo pont.
Fotos d' Alego.

dilluns, 26 de maig del 2008

diumenge, 25 de maig del 2008

UNA ESTAMPETA PER A UN CONSELLER FRIKI AGNÒSTIC

I continua plovent!
Sr Conseller:
Los ebrencs volem demanar-li que s' encomani més sovint a la Moreneta
25 de maig, dia de l' orgull friki.

dissabte, 24 de maig del 2008

POSTALS ACOLORIDES DE MÓRA LA NOVA

Vista de l' estació i el poble des dels Plans.

Creu de terme.

Edifici La Caixa.

Ca la Vila.

Església de Nostra Senyora del Remei.

Lo terraplè.

Lo pont vell d' arcades.

dijous, 22 de maig del 2008

GENIAL VINYETA SOBRE MONTILLA I LO TRANSVASAMENT


LO MÓRA LA NOVA ACABA QUART A LA COPA UEFS 2008

El Móra la Nova de futbol sala a la semifinal de la Copa UEFS 2008
L'equip de futbol sala JE Mora la Nova que disputa la Copa EFS 2008 a Polònia.
Foto Avui.cat

FUTBOL SALA
19/05/2008
El Móra la Nova acaba quart a la Copa UEFS 2008
El Móra la Nova (Ribera d'Ebre) va acabar quart de la Copa UEFS 2008, que s'ha disputat a Nowa Ruda (Polònia) fins aquest cap de setmana. Els catalans van arribar a semifinals i van quedar fora de la final. En la lluita pel tercer i quart lloc van ser golejats 1-5 pels russos Niznja Volga.

Precisament, el conjunt que va deixar fora del títol als russos, els de la mateixa nacionalitat Almaz Alrosa, van ser els vencedors del torneig davant els txecs Chemcomex, que s'havien mostrat intractables encaixant tan sols un gol. A la final van perdre per 5 a 1. L'altre equip català de la competició, La Garriga(Vallès Oriental), va classificar-se en cinquena plaça.

Els equips de Móra la Nova i la Garriga participen en aquest torneig internacional com a membres de la Federació Catalana de Futbol Sala, entitat reconeguda oficialment com a membre de ple dret per la UEFS i per l’AssociacióMundial de Futbol Sala (AMF).

dimecres, 21 de maig del 2008

NOTICIES DEL POLÍGON INDUSTRIAL DEL MOLLÓ

INCASÒL promou un nou sector per a activitats econòmiques a Móra la Nova i Tivissa, a la Ribera d’Ebre

riberaonline
L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha adjudicat les obres per urbanitzar el polígon 1 del sector per a activitats econòmiques del Molló. El nou sector consta de dos polígons d’aproximadament 26 i 10 hectàrees respectivament. Els terrenys estan situats a cavall entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa, a la Ribera sud, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
Dades del sector
Pressupost d’adjudicació – 4,15 MEUR
Termini d’execució – 10,5 mesos
Empresa adjudicatària – Àrids Romà/Rubau Tarrés (UTE)
INCASÒL ha adjudicat les obres d’urbanització del polígon 1 del sector del Molló. L’àmbit té una forma irregular i està situat entre els municipis de Móra la Nova i de Tivissa. Els terrenys limiten al nord amb el mas de la Viuda Sanxo; a l’oest, amb les carreteres C-44 i C-12; al sud, amb el barranc del Calapatar; i a l’est, amb una pineda i un camp de cultiu.
Es tracta d’un sector discontinu que incorpora una feixa allargada de terreny de 2 hectàrees de superfície, entre la carretera C-12 i el riu Ebre, que uneix el sector amb el riu. De les 26,45 hectàrees que conformen el polígon 1, el 52% es destina a espais verds, equipaments i vialitat; i el 48% restant, a indústria aïllada gran i mitjana.
El projecte d’INCASÒL preveu una urbanització que minimitzi al màxim l’impacte ambiental. És per això que es crea un sistema d’espais lliures que constitueixen una zona verda contínua al voltant de les indústries. La franja de protecció és especialment ampla en la zona sud per protegir i preservar el barranc del Calapatar. També s’urbanitzarà com a espai lliure tota la superfície que hi ha entre el riu Ebre i l’eix de l’Ebre, la qual cosa donarà continuïtat a l’àrea de protecció del riu.
El Molló acollirà indústria aïllada gran i petita. L’ordenació proposada s’estructura mitjançant una xarxa viària que s’ajusta al màxim a l’orografia del terreny, fragmentant les parcel·les de manera que es produeixi una implantació natural en l’entorn rural immediat.
El sector estarà comunicat amb la carretera C-12, coneguda com a l’eix de l’Ebre, que uneix Tortosa amb Lleida i que està en procés de desdoblament. Serà un sector amb molt bona ubicació i accessibilitat, ja que també estarà connectat a la carretera C-44, que l’unirà amb l’Hospitalet de l’Infant i l’autopista AP-7.
Aquesta actuació s’inscriu en el Programa de sòl promogut pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i de Medi Ambient i Habitatge, que té com a objectiu cobrir la demanda de sòl per a activitats econòmiques per potenciar la competitivitat del país i contribuir al seu equilibri territorial.
La nova actuació que promou INCASÒL aportarà al municipi sòl industrial a un preu competitiu, per afavorir la implantació de noves indústries i renovar les existents, i estimular així la inversió al municipi. A més, l’actuació permet l’obtenció de sòl públic que se cedirà gratuïtament a l’Ajuntament per tal de crear noves dotacions per als nuclis existents.
Actuacions a les Terres de l’Ebre
Juntament amb el sector del Molló, que ara s’adjudica, a les Terres de l’Ebre l’INCASÒL està promovent el sector de les Camposines, a la Fatarella, desenvolupat per un consorci integrat per vuit municipis; l’estació de mercaderies a l’Aldea i el sector Catalunya sud, a Tortosa i l’Aldea.
Tots quatre són sectors complementaris entre si i configuraran la xarxa industrial de les Terres de l’Ebre.

Móra la Nova resol l'electrificació del polígon supramunicipal del Molló
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
per a. c.
Diaridetarragona.com
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.

El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.

Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».

El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.

A disposició dels clients

Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.

Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.

Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».

Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.

dilluns, 19 de maig del 2008

A RITME DE JOTA


Pepet i Marieta a la manifestació d' Amposta.

DESPRÉS DIREU QUE SOM VUIT O DEU

No som vuit o deu, més de 30000 persones som un riu de gent!
La plaça del mercat d' Amposta plena de gom a gom

L' Emigdi entre Els Quicos.Fotos Alego

Aquest és el manifest que ha llegit l’Emigdi Subirats.

LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ

Catalunya és ara mateix un país sense rius. Els han assecat o contaminat quasi tots. Per alguns d’ells, l’única aigua que hi circula és la de les depuradores. La major part dels aqüífers estan contaminats. I ara volen eixugar l’Ebre. Això sí, a poc a poc, no sigui cosa que la gent s’adoni del que realment està passant.

Nosaltres sabem que l’Ebre ha estat un gran riu. Però també sabem que ja no l’és, que està en crisi. Lo nostre riu ja fa anys que no pot assegurar el bon estat del Delta. La salinització, la regressió i l’enfonsament del Delta no s’aturen. Actualment hi ha molts estudis sobre el Delta, però no hi ha cap tipus d’actuació estratègica realment efectiva. Per no fer, ni tant sols han estat capaços de defensar el cabal mediambiental aprovat per la Comissió per la Sostenibilitat, i amb el suport del Parlament català el proppassat 28 de desembre de 2007. El govern central ha dit que no tindrà en consideració aquest acord.

El govern de Catalunya està demostrant que és incapaç de gestionar una sequera que, per una altra banda, era perfectament previsible. Hi ha una potent campanya mediàtica on es mostra un país amb els embassaments buits i la població angoixada perquè s’anuncien nou mesos de restriccions en l’ús de l’aigua si no es fa el transvasament de l’Ebre.

La lluita de la gent de l’Ebre ha estat sempre ferma, clara i digna. No hauríem pogut modificar la llei del PHN sense l’ajut inestimable de molta gent com la de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la de la Catalunya central, la de les comarques gironines, la de la terra ferma, la de la conca del Xúquer, l’ajut de la comunitat científica, de les grans i petites organitzacions ecologistes i, com no pot ser d’altra manera, dels nostres amics i amigues de l’Aragó, amb els quals ens uneix la lluita per la defensa d’un mateix riu que ens vertebra i en molts casos ens dóna identitat. Un recuerdo fraternal a la gente del Pirineo, que luchan como nosotros para evitar las agresiones al Ebro. Contra los embalses y la destrucción que conllevan: Yesa no! Ni Mularroya! No más pantanos! No más embalses!

I ara, el nostre govern ens ha deixat sols. Diuen que són 5 milions i mig de persones que necessiten l’aigua de boca. I no és veritat. La realitat és que som 7 milions de persones que volem avançar junts per fer un país millor i més pròsper. Un país on no hi hagi ciutadans de segona i on l’equilibri territorial sigui alguna cosa més que una frase electoral. Un país on es preservin els recursos naturals en bon estat per a futures generacions, on les persones estiguin per damunt dels interessos privats.

Afirmem que aquesta sequera ha estat mal gestionada, que els responsables han de dimitir, començant pel Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Afirmem que les mesures espectaculars que s’estan emprant (com són els vaixells, l’estat d’emergència, etc.) són per justificar la mercantilització de la gestió de l’aigua a Catalunya. A càrrec del poble, i amb els diners de tots, afavoriran interessos privats. Constructores, grups bancaris i lobbys de gestió de l’aigua es freguen les mans pel negoci que faran.

Només els falla una cosa: PLOU!! Sempre han dit que el problema és d’uns quants hectòmetres cúbics. Primer eren 30 hectòmetres del Segre, després 50 fins al juny de 2009. Doncs bé, actualment la pluja ha eixugat aquest dèficit, ha deixat als embassaments del Ter-Llobregat els hectòmetres cúbics que volien, i segueix plovent. Per tant, si ens deien la veritat i aquesta aigua només la necessitaven fins que estiguessin les dessaladores en marxa, no hi ha cap motiu per a fer la interconnexió CAT-ATLL. Gastar més de 200 milions d’euros de tots nosaltres en aquesta obra, són diners llançats sense cap justificació.

Demanem, per tant, al govern de l’estat que derogui el decret 3/2008 i posteriors, i al govern de la Generalitat de Catalunya que s’apliqui a coordinar les polítiques de gestió de l’aigua, dels regadius, dels plans urbanístics, per fer-les compatibles amb la salut i la recuperació dels rius i dels aqüífers, que són les veritables artèries que articulen i alimenten la vida d’un país.

No hi ha cap excusa per fer el transvasament de l’Ebre!!

Los transvasaments no són la solució!!

Visca les Terres de l’Ebre!!
Amposta, 18 de maig de 2008


Video de Lluís Comí
Video de Lluís Comí

UN ALTRE PREMI LITERARI PER A MIQUEL ESTEVE




MOLTES FELICITATS MIQUEL!


Lo noi de Ca La Plana ha guanyat dos premis en molt poc temps.

El moranovenc Miquel Esteve guanya el XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó
EL PUNT. Ascó
Miquel Esteve Valldepérez, de Móra la Nova, ha guanyat el XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó amb la novel·la La tabula smaradigna. El premi es va lliurar en el transcurs d'un sopar la nit de dissabte a Ascó.
El jurat va escollir entre les setze obres presentades al premi –dotat amb 3.600 euros– la novel·la de Miquel Esteve. L'autor la defineix «com un thriller històric amb rerefons alquímic». Miquel Esteve, de 39 anys d'edat, també va guanyar l'any 2007 la XXV edició del premi de narrativa Ribera d'Ebre, que s'entrega a Vinebre amb la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty, que properament sortirà publicada per Cossetània Edicions. L'escriptor de la Fatarella Josep Gironès va ser el guanyador de l'edició anterior del premi d'Ascó, amb la novel·la La cabana.
En la vetllada del XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó, es va dedicar, a més, un reconeixement a la tasca del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, que enguany compleix vint-i-cinc anys i que també col·labora amb el premi Vila d'Ascó en la categoria de joves, formant part del jurat.

INAUGURADA LA SEU DE LA SECCIÓ LOCAL D' ESQUERRA

Fotos: Ignasi Albi


L’acte inauguaral de la secció local va ser a càrrec de Pere Muñoz, alcalde de Flix i senador d’ERC per la circumscripció de Tarragona, Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera i Jesús Àlvarez president de la secció local de Mora la Nova i de Lluís Balcells de l’agrupació excursionista La Picossa. Per tots els membres de la nostra secció local va ser l’assoliment d’una fita molt especial. A partir d’aquell moment ja teníem seu per poder fer reunions, activitats o simplement per trobar-nos.Aquest acte va anar acompanyat de l’exposició “Imatges i paraules del Riu“, us mostrem algunes fotografies.


Més informació al Bloc d' Esquerra de Móra la Nova.

dissabte, 17 de maig del 2008

ITINERARI DE LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ A AMPOSTA


Mostra un mapa més gran
Queda poc ja per a la manifestació. La PDE us recomana que acudiu amb temps suficient a la concentració al punt d’inici, doncs s’espera una afluència massiva de persones. Al mapa que teniu a sota podeu veure l’itinerari de la manifestació i també us hem marcat les zones on podreu trobar aparcament (el passeig del Canalet de la Ràpita, l’aparcament de l’Aldi i el de l’Eroski).

Des de diferents poblacions ebrenques sortiran caravanes de cotxes fins Amposta. Podeu contactar amb la PDE local de la vostra població per informar-vos. Des de Tortosa, per exemple, se sortirà des del Passeig de Bicicletes a partir de les 10:30h.

ASSEMBLEA DE LA COORDINADORA ANTICEMENTERI NUCLEAR A MÓRA D' EBRE

Avui.cat
La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha organitzat una assemblea aquest divendres al vespre a Móra d'Ebre per donar un nou impuls a les seves accions davant els darrers successos que ha patit la central nuclear d'Ascó i la 'confusió' que han dit que estan promovent els seus màxims responsables. L'assemblea ha servit per informar la vuitantena d'assistents de la fuita patida a la central i de la possibilitat d'instal·lar-hi un cementiri nuclear individualitzat. Els seus responsables volen unir esforços amb altres col·lectius per promoure una ronda d'assemblees al territori i plantejar la possibilitat d'una 'manifestació unitària en defensa del territori'.

dimecres, 14 de maig del 2008

CHIKI AGBAR," TAT " QUE SÍ LO QUE DIU ?

IV TR@DIJOC A FLIX

Vista de Flix des del poblat ibèric dels Castellons.Foto Alego


El proper dijous 15 de maig la població de Flix acollirà la quarta edició del Tr@dijoc, una trobada de jocs tradicionals de la Ribera d'Ebre.


Es tracta d'una iniciativa endegada ara fa quatre anys pels professors del departament d'educació física dels instituts de Flix, Móra d'Ebre i l'escola Santa Teresa, també de Móra d'Ebre, a la qual enguany s'han afegit els professors de l'IES Terra Alta de Gandesa i l'escola d'Educació Especial Jeroni de Moragues de Móra d'Ebre.Per primer cop a la zona, es reuniran més de 250 nens i nenes que cursen 1r d’ESO d’aquests centres –abastant la totalitat de pobles de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta -, en el marc d’una jornada lúdica que ha de permetre la coneixença mútua i la pràctica de nombrosos jocs tradicionals de la Ribera d’Ebre i, per extensió, de les Terres de l’Ebre. Així mateix, la incorporació de l’escola d’Educació Especial Jeroni de Moragues suposa donar un pas més cap a la inserció d’aquests nens i nenes i, a més, donar un tractament diferent a la relació amb aquests joves, des del coneixement i el respecte, a partir del joc tradicional.

La voluntat dels departaments d’Educació Física d’aquests instituts, el recolzament dels equips directius dels centres i la sensibilitat i bona acollida que des d’un primer moment va rebre el projecte en el sí de les institucions administratives locals, comarcals (com el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre) i territorials (com la Delegació d’Esports de les Terres de l’Ebre) ha permès continuar amb aquesta quarta edició de tr@dijoc. Fins al moment, ja han estat més de 550 els alumnes que han conegut aquest esdeveniment comarcal en els tres darrers anys.

Tr@dijoc és, doncs, un projecte consolidat però que encara manté aquell objectiu primer d’esdevenir un punt de referència dins el panorama cultural i lúdic de la nostra comarca. Objectiu que passa per educar a través del joc i, de forma particular, mitjançant el joc tradicional i popular. La jornada pot esdevenir un bon recurs per a potenciar actituds bàsiques d’integració, respecte, solidaritat i tolerància, esdevenint el protagonista i eix conductor pel coneixement i recuperació del patrimoni lúdic de la Ribera d’Ebre.

La jornada es desenvoluparà des de les 9.00 del matí del dijous 15 de maig fins a les 17.30 hores, amb l’organització de 14 grups formats per nens i nenes dels diferents centres educatius abans esmentats. Es pretén fomentar la relació, el contacte i el coneixement entre aquests alumnes, és per això que es faran grups heterogenis que, seguint un itinerari, aniran recorrent els carrers i places de Flix practicant fins a vint jocs tradicionals característics del nostre món lúdic.

També es comptarà amb la col·laboració del Club Nàutic de la població, que farà una exhibició de llaüt català en la qual hi podran participar els alumnes.

dimarts, 13 de maig del 2008

NOVES JOTES ANTITRANSVASAMENT


Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

LOS QUE EN L'AIGUA EN FAN DINERS
ARA S'HAN DE PREOCUPAR
PERQUÈ ES VEURÀ LA MENTIRA,
QUE HA PLOGUT SENSE PARAR,
I JA NO TINDRAN EXCUSA
PER PODER-NOS ENGANYAR.

TENIM UN LEMA TURÍSTIC
PER A ESTA TEMPORADA:
VOS DONEM LA BENVINGUDA
EN UNA JOTA CANTADA,
SOU A LES TERRES DE L'EBRE,
LA CATALUNYA ENGANYADA.

dilluns, 12 de maig del 2008

LA CATALUNYA ENGANYADA

Lo Govern manté l' obra del transvasament tot i que la fase d' emergència s' ha superat:
"TERRES DE L' EBRE,LA CATALUNYA ENGANYADA"

VIL·LA MAURICI


Descoberta a Riba-roja una vil·la romana als terrenys de la central d'Iberdrola
Cultura destaca el valor del jaciment per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics trobats
pEr A. CARALT
diaridetarragona.com
El passat 30 d'abril va finalitzar la fase de la intervenció intensiva de les excavacions arqueològiques realitzades per una empresa contractada per l'elèctrica Iberdrola a petició del Departament de Cultura de la Generalitat. La intervenció ha permès treure a la llum restes en molt bon estat de conservació d'una vil·la romana, provisionalment datada entre els segles I i III després de Crist. Segons el director dels Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, es tracta «d'un jaciment de notable importància en l'àmbit nacional per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics descoberts, fet que implica que és incompatible amb la ubicació de la central de cicle combinat». La troballa arqueològica obligarà a variar uns metres l'emplaçament de la central, segons Vega, ja que actualment tot i trobar-se al límit el projecte afectaria la vil·la romana. De tota manera, aquesta decisió s'haurà de confirmar un cop es presentin les conclusions de les excavacions que actualment s'estant redactant.

Una vil·la romana era un centre d'explotació agrària, que incloïa sovint un molí d'oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc. Les restes localitzades a Riba-roja també podrien correspondre a una zona d'ús residencial, ja que s'han trobat estucs decorats, i a un centre de producció d'oli annex, on destaca lapresència d'una roda de pedra d'una premsa d'oli (veure imatge).

L'existència d'una vil·la romana, anomenada vila Maurici, en aquesta zona del municipi riberenc, al marge esquerre del riu i davant del nucli urbà, ja estava documentada però mai fins ara s'havien excavat els terrenys. Les primeres prospeccions es van iniciar l'any 2005 en el marc de l'elaboració de la declaració d'impacte ambiental del projecte de construcció de la central de cicle combinat d'Iberdrola.

Durant aquests tres anys s'han realitzat prospeccions en superfície i s'han obert rases a molts punts de l'extensa finca de 13 hectàrees adquirida per Iberdrola per determinar la presència i magnitud de les restes. A principis d'any, Cultura sol·licità a Iberdrola l'excavació de dues àrees concretes per conèixer l'abast de la troballa, situada en un extrem de la finca i d'aproximadament una superfície inferior a una hectàrea.

Crítiques municipals

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, critica de manera oberta l'actuació del Departament, ja que al seu parer amb les peticions de noves prospeccions s'està endarrerint la tramitació del projecte energètic de «manera deliberada». Asegura que Iberdrola «està molt molesta» per les successives peticions que rep de realitzar prospeccions. «Espero que aquesta hagi estat l'última; en cas contrari entendria que es pretén perjudicar el poble de Riba-roja». Si fos així, adverteix Aparicio, «utilitzaríem tots els mitjans judicials al nostre abast per a denunciar aquest endarreriment innecessari». L'alcalde defensa que les restes «no tenen importància».

Segons el director del Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, la queixa de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre no té lloc perquè precisament estem dotant el seu municipi d'un valor patrimonial d'un gran impacte cultural i turístic. Entenc que l'alcalde tingui molta pressa però les coses s'han de fer amb el ritme cientificoadministratiu».

diumenge, 11 de maig del 2008

UN PONT D' HONESTEDAT

Foto de 3cat24.cat

La PDDE ( Plataforma en defensa del Delta de l' Ebre) ha manifestat avui la seua protesta contra lo transvasament al bell mig de l' Ebre i a bord del vaixell "Santa Susanna", lloc on es va signar lo "Compromís per l' Ebre" fa cinc anys , ara incomplit pel Govern tripartit.

Més informació:



PLUJOSA DIADA DE LA FONTCALDA

Tot i la forta pluja d'ahir, els pratdecomtins van celebrar la tradicional romeria a La Fontcalda.
La Mare de Déu de La Fontcalda, patrona de Prat de Comte.

Dinar de germanor al casal.

Mai plou a gust de tothom: lo comentari de la gent ahir era que l' aigua que ha caigut feia molta falta, però badarà les cireres.

La processó baixant pel carrer d' Horta.

La processó provinent de la Fontcalda entrant al poble.

Trobada de les dos processons a la carretera i cant dels gojos.

I per acabar la festa no podia faltar la ballada de la jota de Prat.

dissabte, 10 de maig del 2008

MÓRA LA NOVA RECUPERA LO PONT GIRATORI DE L' ESTACIÓ

Una màquina de vapor sobre l' antic pont giratori de l' estació del nostre poble.

El pont giratori del museu del tren de Móra la Nova arriba en comboi especial-->per andreu c. giménez
diaridetarragona
Amb emoció, els socis de l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari de Móra la Nova van contemplar l'arribada del comboi a les 17.30 hores. Després de diverses maniobres pels carrers de la vila, l'estructura de 23 metres de llargada i 50 tones de pes fou descarregada a l'estació.Una dotzena de socis de l'entitat es van traslladar el dia 1 de maig a un taller de Granada per desmuntar la complexa estructura del pont giratori, que permet canviar de via a locomotores i vagons. El cost d'adquisició i transport de l'element museístic ha estat de 30.000 euros, costejats per la fundació impulsora del museu i aportacions voluntàries dels socis de l'associació. Durant els propers dies s'han de traslladar fins a la Ribera la resta d'elements desmuntats, com l'eix, els motors o les rodes del pont.L'any 1983, Renfe desballestà el pont giratori de Móra la Nova, un dels símbols de la importància de l'estació des de finals del segle XIX. La recuperació d'una estructura similar a aquella era, doncs, prioritària, per als impulsors del museu. La seva col·locació serà una de les tasques que desenvoluparan les properes setmanes els vuit alumnes més grans de 25 anys i en situació d'atur del taller d'ocupació d'infraestructures ferroviàries que es va posar en marxa a Móra la Nova al desembre. Ahir al matí, els alumnes, sis homes i dues dones, continuaven el desmuntatge d'una de les vies abandonades del complex ferroviari, que es reutilitzarà durant l'adequació del museu. «A més, durant tot l'any, realitzarem treballs d'encofrat o preparació d'infraestructura ferroviària», apuntava el director del taller, Salvador Peiró. A banda, els alumnes reben formació teòrica, «classes de dibuix, català, seguretat o orientació laboral». Els alumnes obtindran el títol d'operari d'obres públiques, en l'especialitat ferroviària.El taller, pioner a la demarcació i impulsat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i la Diputació, ha permès dissenyar «un perfil professional d'operari ferroviari», apunta el director. A més, i gràcies a un conveni signat el 2007, l'empresa especialitzada Comsa es compromet a donar sortida laboral a tots els especialistes formats. Aquesta és l'esperança d'un dels alumnes, Gabriel Estirado, de 39 anys i nascut a Marçà. «Sóc fill de ferroviari i de petit era aficionat als trens en miniatura, ha estat un sector que sempre m'ha agradat. Per això faig el taller i espero trobar feina».

A LA FONTCALDA

Lo dissabte abans de la segona pasqua és lo dia que els pratdecomtins van de romeria a la Fontcalda, probablement l' àpat enguany s' haurà de celebrar al poble donades les inclemències del temps.
Aquí penjo tres antigues postals en color de La Fontcalda:
Vista del conjunt del santuari i balneari de La Fontcalda.
L' altar major del santuari decorat amb pintures del pratdecomtí Joan Lahosa.

Riu Canaletes

divendres, 9 de maig del 2008

TOSSA DEL VENT: UTILITAT PÚBLICA O BENEFICI PRIVAT?

Damunt mateix del poble cada punt roig és un aerogenerador, lo polígon industrial eòlic del mig amb catorze molins és lo de la Tossa del Vent.

Gustau Moreno
La plataforma de la Terra Alta ha denunciat la «desproporcionada» ofensiva que haurien començat les empreses eòliques amb el suport de les conselleries d'Economia i Finances i de Medi Ambient i Habitatge. Així, la plataforma ha advertit que en les últimes setmanes s'ha sol·licitat la declaració d'utilitat pública de quatre de la dotzena de parcs eòlics projectats a la Terra Alta. És el cas del parc de Vilalba dels Arcs, del parc de Torre Madrina (Batea, Gandesa i Vilalba) i del parc eòlic de Coll del Moro (Bot, Gandesa, Vilalba i Batea), així com de la central eòlica de la Tossa del Vent, a Prat de Comte. En aquest sentit, la plataforma ha recriminat al govern el «despropòsit» del parc de Prat de Comte, ja que la tramitació de la central de la Tossa del Vent està pendent de la resolució d'un recurs contenciós administratiu que va interposar el grup ecologista Gepec. A través d'un comunicat, la plataforma de la Terra Alta també recorda que el parc eòlic de Prat de Comte no té aprovada la seua línia d'evacuació, ja que el traçat de la línia hauria de passar per espais protegits d'«un alt valor natural».

QUI VOLDRÀ PRAT DE COMTE AIXÍ?


dimarts, 6 de maig del 2008

ELEMENTS FERROVIARIS


Un taller d'ocupació millora les instal·lacions de l'estació ferroviària de Móra la Nova.


El taller d'ocupació 'Elements ferroviaris' està treballant en la recuperació de l'estació de trens de Móra la Nova a través d'una actuació coordinada i impulsada per l'organisme autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona. Un dels treballs més importants que s'estan duent a terme és la instal·lació d'un pont giratori que s'utilitza per canviar de via locomotores i vagons. El taller d'ocupació, que dura un any i té per objectiu la rehabilitació del patrimoni ferroviari del municipi, està format per vuit persones majors de 25 anys interessades en el ram de les obres públiques i ferroviàries, que en finalitzar el taller obtindran un títol professional.

VIDEOCLIPS AMB ACCENT RIBERENC


"SEXI GI" DEL GRUP RODAMONS AMB ACCENT DE MIRAVET.

"PACIÈNCIA" DEL GRUP VITRUVI AMB ACCENT DE GINESTAR:

diumenge, 4 de maig del 2008

DE FIRA A RASQUERA

Diumenge 4 de maig a Fira de Rasquera.
Cartell de Fira.
Dones rasqueranes trenant la llata de pauma per fer cabassos.
Amb lo meu germà Ramon a fira de Rasquera.
La Plaça de Sant Joan de Rasquera, lo millor marc per esta tradicional fira.
La parada de l' aiguardent de Prat de Comte.
Les cabres blanques de la Serra de Cardó.
Plastificats.
Felicitats Miquel !, lo nostre xic gran fa anys.