dimarts, 30 de novembre del 2010
RESULTATS ELECTORALS A MÓRA LA NOVA
dimarts, 16 de novembre del 2010
175000 I UN TROS DE FANG
LA FORADADA DEL MONTSIÀ
La seua alçada és de 695 metres. Es troba al punt de confluència entre els municipis d’Alcanar, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i a 126 metres de l’extrem nord-est del terme d’Ulldecona. Rep el seu nom d’un pont natural que hi ha molt a prop del cim.L’última etapa del GR-92 pel Principat passa per la mateixa Foradada. La 31ª etapa d’aquest Sender de gran recorregut surt des de l’Ampolla i s’endinsa cap a la Serra del Montsià. El sender transcorre per l’aresta de la Serra fins arribar a la Font del Burgar, seguidament puja fins al Mas de Mata-Redona des d’on transcorre el tram més abrupte per arribar a La Foradada.
dimecres, 10 de novembre del 2010
COLORS DE TARDOR AL PRIORAT
MÓRA LA NOVA I LA CUBETA DE MÓRA A L' ESPAI TERRA DE TV3
PER VEURE ELS REPORTATGES:
divendres, 5 de novembre del 2010
LA JOTA DECLARADA D' INTERÈS NACIONAL
El govern equipara la jota amb la sardana i la declara dansa d'interès nacional
La variant tortosina o cantada és l'element més singular de la jota ebrenca
- Roser Royo
La jota ja és dansa d'interès nacional a Catalunya. El Consell de Cultura Popular i Tradicional va aprovar divendres passat la proposta de declaració feta pels serveis territorials de Cultura a l'Ebre que ara s'inclourà al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Això significa que la jota s'equipara amb la sardana. “Hem entrat en el sistema semiòtic de la catalanitat. Ja no estem al marge sinó dins i això vol dir que qualsevol acció del govern a favor de la sardana s'haurà de fer també a favor de la jota”, va manifestar ahir el director territorial de Cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega.
La declaració de la jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional es basa en una memòria documentada sobre la història i les característiques actuals de la jota. Segons aquest informe, la primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) condemna la jota pel fet de considerar-la una ball pecaminós. També en el segon volum de l'obra de Felip Pedrell Teatro lírico español s'insereix una jota de la tonadilla, amb música del català Pau Esteve, datada del 1779.
A Catalunya, la jota, amb diferents denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat, on la variant tortosina o cantada és l'element més singular. Els últims anys hi ha hagut una certa revifalla de la jota amb l'aparició de grups que l'han actualitzada com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, o entitats que fan recerca en les diferents maneres de ballar-la com Saragatona o Paracota, que aplaudixen la decisió del govern.
La jota és el cinquè element festiu de les Terres de l'Ebre que s'inclou en el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya després de la festa de Sant Antoni d'Ascó, les Quinquennals d'Ulldecona i Alcanar i la festa dels bous. Fa un any dels 90 elements festius catalogats al país cap era de l'Ebre.