dimarts, 30 de novembre del 2010

RESULTATS ELECTORALS A MÓRA LA NOVA

Clicant sobre l' enllaç Resultat eleccions al Parlament de Catalunya podreu veure totes les dades del municipi de Móra la Nova

dimarts, 16 de novembre del 2010

175000 I UN TROS DE FANG

Amb esta rajola meua de ceràmica i la cançó " Un tros de fang" del grup català Mishima vull agrair les més de 175000 visites que ja ha rebut lo moranovenc bloc Alego.

LA FORADADA DEL MONTSIÀ

La Foradada del Montsià és una muntanya del massís del Montsià (comarca del Montsià). És el segon cim més alt, alhora que és un dels llocs més carismàtics i visitats degut al seu fàcil accés. La seva privilegiada situació, gairebé set-centes metres d’alçada, i uns vessants que cauen bruscament ben a prop del mar, fa que La Foradada sigui un mirador esplèndid de la Plana del Delta de l’Ebre i de gran part de la Comarca del Montsià.
La seua alçada és de 695 metres. Es troba al punt de confluència entre els municipis d’Alcanar, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i a 126 metres de l’extrem nord-est del terme d’Ulldecona. Rep el seu nom d’un pont natural que hi ha molt a prop del cim.L’última etapa del GR-92 pel Principat passa per la mateixa Foradada. La 31ª etapa d’aquest Sender de gran recorregut surt des de l’Ampolla i s’endinsa cap a la Serra del Montsià. El sender transcorre per l’aresta de la Serra fins arribar a la Font del Burgar, seguidament puja fins al Mas de Mata-Redona des d’on transcorre el tram més abrupte per arribar a La Foradada.

Altitut min: 240 metros, max: 680 metros
Desnivell acum. pujan: 440 metros, baixant: 435 metros
Grau de dificultat: Fácil
Temps: 3 horas 28 minutos
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Sortint del Cocó de Jordi.

Font del Burgar.

Mas de Mata- Redona

La Foradada

L' estelada
La Punta de la Banya i la Badia dels Alfacs des de La Foradada.
A punt de volar.
Flors a les rocalles del cim.
A baix , lo Delta.
Gent valenta, a les Cases d' Alcanar.
Un bon dinar al restaurant Casa Lupe.

L' ermita del Remei d' Alcanar.
Escolanet a l'interior de l' ermita.
Recreació de vivenda ibérica.
Se mos fa de nit al poblat ibèric de la Moleta del Remei.
Un diumenge molt complert i ben aprofitat!
Fotos alego

dimecres, 10 de novembre del 2010

COLORS DE TARDOR AL PRIORAT

Una volta pel Priorat per tal de copsar en fotos els colors de la tardor.
Fotos Alego

La carrasca de Guixols entre Móra la Nova i La Serra d' Almos
Al fons de les vinyes de La Serra, Lo Montsant i Lo Pas de l' Ase

"Aulivers" entre La Serra i Els Guiamets

Fruiters arribant a Capçanes, al fons lo pantà dels Guiamets.

Mas i vinyes entre Gratallops i Torroja
Torroja del Priorat
Vinyes entre Torroja i Escaladei

Escaladei
Baixant a les Vilelles
Posta de sol baixant del Molar cap a Garcia


MÓRA LA NOVA I LA CUBETA DE MÓRA A L' ESPAI TERRA DE TV3

Mirarem Catalunya des de l'aire, però baixarem a terra perquè la gent ens expliqui el territori en el que viu.En aquest programa parlarem amb l' Antonio Veciana de Móra la Nova.
La Cubeta de Móra és una plana envoltada de muntanyes, travessada de nord a sud pel riu Ebre, que esdevé una conca interior d'estius molt calorosos. Passarem a vista d'ocell per pobles de topònims curiosos, de conreus i de bosquines, i amb Toni Nadal aterrarem entre les dues Móres: la d'Ebre i la Nova.
PER VEURE ELS REPORTATGES:

divendres, 5 de novembre del 2010

LA JOTA DECLARADA D' INTERÈS NACIONAL

La jota a la plaça de Prat de Comte.
Foto Alego


El govern equipara la jota amb la sardana i la declara dansa d'interès nacional
La variant tortosina o cantada és l'element més singular de la jota ebrenca

- Roser Royo
La jota ja és dansa d'interès nacional a Catalunya. El Consell de Cultura Popular i Tradicional va aprovar divendres passat la proposta de declaració feta pels serveis territorials de Cultura a l'Ebre que ara s'inclourà al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Això significa que la jota s'equipara amb la sardana. “Hem entrat en el sistema semiòtic de la catalanitat. Ja no estem al marge sinó dins i això vol dir que qualsevol acció del govern a favor de la sardana s'haurà de fer també a favor de la jota”, va manifestar ahir el director territorial de Cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega.
La declaració de la jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional es basa en una memòria documentada sobre la història i les característiques actuals de la jota. Segons aquest informe, la primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) condemna la jota pel fet de considerar-la una ball pecaminós. També en el segon volum de l'obra de Felip Pedrell Teatro lírico español s'insereix una jota de la tonadilla, amb música del català Pau Esteve, datada del 1779.
A Catalunya, la jota, amb diferents denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat, on la variant tortosina o cantada és l'element més singular. Els últims anys hi ha hagut una certa revifalla de la jota amb l'aparició de grups que l'han actualitzada com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, o entitats que fan recerca en les diferents maneres de ballar-la com Saragatona o Paracota, que aplaudixen la decisió del govern.
La jota és el cinquè element festiu de les Terres de l'Ebre que s'inclou en el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya després de la festa de Sant Antoni d'Ascó, les Quinquennals d'Ulldecona i Alcanar i la festa dels bous. Fa un any dels 90 elements festius catalogats al país cap era de l'Ebre.