COM UN ARBRE NU

Meravelloses imatges i magnífica versió de Gerard Quintana del tema "Com un arbre nu" de Lluís Llach.
Tota una sorpresa en vídeo que he trobat per la xarxa:

LES FLORS BLANQUES DE L' AMETLLER

"Ametller en flor"de Vincent Van Gogh;

1890,oli sobre tela,73'5 x 92 cm.

.

Les flors blanques de l'ametller

De sobte, com una partitura
de pentagrama immemorial,
es posen a envair el paisatge
com flocs de neu a l'hivern,
catifes de fulles a la tardor,
i terrasses nocturnes d'estiu.

Soldats perfumats de natura,
uniformats de blanc i encís,
la seva lluita és la bellesa
que assoleixen innatament,
talment la música el rossinyol,
la matinada el cant del gall,
el ball dels estels i la lluna la nit.

Són benvinguts per les mirades,
duen la bandera d'infinits encants
a les seves suaus vestimentes,
són núvols propers als sòls
que cobreixen les seves pròpies rels,
són màgies albines que tot ho pinten
de canvi uniformement accelerat,
vers l'estació del perfum de les roses
i del vent envaït per l'idioma dels pétals.

-

Albert Guiu Bagés

DISSORTADA PÀTRIA

Avui 22 de febrer de 2010 fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu, en homenatge:

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

La Ribera d' Ebre, la meua dissortada pàtria.

TARDOR

LA CAIGUDA DE LES FULLES:

A MAS PUJADES DE FALSET (PRIORAT)

UN CEL:
LO DE DAMUNT DE LA SERRA DE CAVALLS , VIST DES DE MEUA CASA.

UN MENJAR:
LA PRIMERA CLOTXA DE LA TEMPORADA, AVUI A FLIX.


UN POEMA:

"Novembre "

Un ball de xiprers
que floreixen memòries
sota sospirs de dol
i passadissos florejats.

Una flor d'ametller
que perfuma amistats
amb neguits saborosos
i promeses de dolçor .

Un panellet a la boca
ballant l'ensucrat
ritme d'una tardor
que assaboreix el vent.

Una castanyera que fa màgies,
mil col.legis que riuen,
una aroma de festa,
un sabor de cos de castanya.

Una carta enquimerada de somnis,
unes lletres càlides escrites
des d'uns dits inquiets
que veuen escalfar castanyes.

D' ALBERT GUIU

UNA COMPOSICIÓ MUSICAL:

FRANZ SCHUBERT (trio no.2 op 100)

SARGEIX LA MIRADA D' ANDREU

Sargeix la mirada d'Andreu

Des de ribes tan antigues
com la primera paraula,
sargeix la mirada d'Andreu
amb fils d'espills mullats
històries plenes d'Ebre.

Com aquella recordada barca,
tan asconenca, tan seua,
les lletres van i vénen
pel camí immemorial
dels alens d'aigua dolça
de noms d'ànima fluvial.

Com collidors d'olives,
Impremta Babel recull
més de mil sensacions,
per transportar el lector
amb el cor de Pol
a dies de riure i plorar,
amb els espetecs d'artifici
que solsament fabriquen
els escrivents de raça
que posseeixen l'art de contar .

Albert Guiu i Bagés

POEMA I FOTO

L' Angie del bloc terraltí "Mentre la roba s' eixamora" ha acompanyat un dels seus poemes amb una foto meua.

Des del bloc Alego vull donar-li les gràcies per copçar amb los seus escrits lo que jo intento dir amb les meues imatges.

Només puc afegir que este poema és una finestra oberta al nostre món més immediat: l' alt valor patrimonial, alego en molt greu perill, de la nostra estimada terra d' adopció, la Terra Alta.

Podries resseguir la senda?

Podries encarrassar-te per les pedres

i pujar sense vergonya i sense pressa?

Entendries els secret dels pins

i de l’olivera vella?

L’Agulla – banyada de sol-

convida, potser espera.

Caminaries entre ginebres i coscolls?

L'alçada té trampes,

si bufa el cerç,

tremolaria una mica alguna certesa.

Notaries les olors del romer i del timó

que embafen l’aire d’esta primavera?

Sabries escoltar el brunzir de l’abella?

Tastaries amb els ulls

la dolça mirada que et regala esta terra?

Potser no.

Potser això no t'engresca.

De vegades, la vida

és una cadira

davant d'una finestra.

Fotos Alego

CIRERER FLORIT

CIRERER FLORIT

Cirerer petit,
Cirerer florit
Que fas arracades,
Digues quina mà
Te les ve a cercar
Quan les tens granades.

Digues sense por
Qui et cull la dolçor
D’aquesta florida.

Floreixo en la soledat
D’aquest jardí ple de molsa;
Mai ningú m’ha sorollat
Per collir ma fruita dolça.

Ella em cau sense dolor
Com qui perd les arracades;
Però al maig torna l’amor
I em diu: - Té, les he trobades!...

Joan Maria Guasch



Forbidden Colours de Ryuichi Sakamoto

HANAMI A PAÜLS

Diumenge, festa japonesa a Paüls

Expliquen els convocants que “els japonesos celebren l'arribada de la primavera amb la festa del hanami (observació de flors de cirerer en japonès)”, una festa que coincideix amb el punt àlgid del sakura, és a dir, “la floració dels cirerers que sol produir-se pels darrers dies del mes de març”.

En aquest context un conegut viatger anomenat Jordi Arrufat, ha proposat implantar, per mig d’Internet, aquesta tradició a casa a les Terres de l’Ebre amb una singular iniciativa. Concretament s’ha organitzat “una trobada literària sota els cireres de la Vall d'en Baiges de Paüls, per al proper diumenge 29 a les 16h”.

Els organitzadors demanen als participants que preparin “un petit poema, poema musicat, cançó o fragment de narrativa literària”, per tal d’exposar-lo davant la resta dels assistents a l’acte de Paüls. La iniciativa compta amb la col·laboració de Joana Celma, propietària de l'allotjament rural La Remulla i dels bancals on es celebrarà la festa. (Per a més informació es pot consultar el bloc de Jordi Arrufat).

TOT RECORDANT A L' ELOI

La plaça del Pou als anys seixanta, quan l' Eloi encara no havia marxat a viure a Barcelona.

Són massa los records que mos deixes amb la teva sobtada absència,este matí m' he quedat sense paraules quan m' han donat la mala notícia .Fa tres mesos mos vam veure, amb motiu de la festa dels que fèieu 50 anys, tot xerrant a la nostra plaça del barri, la del Masos, la del Pou, recordant la nostra adolescència i joventut.
Vull dedicar lo poema "El Poble" de Miquel Martí i Pol a l' Eloi de Ca Garí, qui sempre es va estimar la seua vila i als seus amics i amigues que en estos moments plorem la seua pèrdua.

EL POBLE
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

IMOS CARA O MAR MAIOR

Mar Maior, Enseada do Orzán ( A Coruña)

Fotos Alego. Punta Rabaleira, A Coruña.

Isla do Pe, A Coruña.

A rosa dos ventos, Torre de Hércules.

Luar Na Lubre - Canto De Andar (Camiños da fin da terra)

Meu amor, meu amor, imos cara o mar maior...

DEFINIR UN PAISATGE

Vull dedicar esta poesia d' Angi a tota la gent de Prat de Comte que s' estima lo seu poble i també lo paisatge que l' acull.

Los Ports des de La Faixa.

TERRA ALTA, TERRA DIGNA
Verda del verd de vinya

que la terra roja acull.

Alè de garbinada,

bressa la branca i el fruit.

___

Despullada i altiva,

quan entra el fred i el dia

s’esmuny.

___

En temps de pluja:

mudada de flor d’ametla,

vestida de sol i de llum.

Davantalet de núvols,

botons de cirera als punys.

___

Ofrena de silenci, de vida.

Pau retrobada a la pedra.

Festa del blau cel pur.

___

Bes de mel a la roca

que aguaita incerta el futur.

___

Cruix una porta antiga,

qui pica?

No em robeu ma pobresa

que de diner no en vull.

___

Angi, 2006

L' Agulla des de Les Tormeres.

Foto Alego

PARLO D' UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Parlo d'un riu mític i remorós

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.

Obra:
Long play per a una ànima trista
Autor:
Vergés Príncep, Gerard

Els i les blocaires homenatgen Gerard Vergés