VÍDEO DEL CERE(Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre)

El video del CERE( Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) l'ha fet l'Alfredo García de Móra la Nova.Us recomano el seu blog perquè veieu tot el que ja ha fet http://arborescentia.blogspot.com/

24 i 25 d' abril: SANT PAU DELS MASOS

Imatge de Sant Pau dels Masos

Foto Alego

Lo darrer cap de setmana d' abril, com mana la tradició, los moranovencs-ques anem de romeria a l' ermita de Sant Pau dels Masos.

Amb motiu de la romeria de Sant Pau es realitzaran els següents actes:

Dissabte dia 24 d'abril:

19.00 h.: Missa al temple parroquial.

20.00 h.: Pujada de la imatge de Sant Pau a l'ermita a la llum dels fanals.

En arribar xocolatada popular

Diumenge dia 25 d'abril:

12.00 h.: Missa cantada.

13.00 h.: Ballada de sardanes.

14.00 h.: Benedicció del ranxo ofert per l'Ajuntament de Móra la Nova i cuinat per Fonda Barcelona.

16.00 h.: Gran Cremat de rom ofert per la Unió de Comerciants de Móra la Nova.

17.00 h.: Ball popular organitzat per Joan Josep Crescenti.

Altres actes

A benefici de l'Ermita hi haurà la rifa d'un pernil.

Venda de truites, pastissos i coques.

Hi haurà servei de bar.

SANT JORDI

BONA DIADA DE SANT JORDI!

Edward Burne Jones

" St George slaying the Dragon" de, 1868, Gouache auf Papier, 61,9 x 48,4 cm, William Morris Gallery, London

IMATGES OCCITANES

Unes quantes fotografies després de l' estada de tres dies a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse).
Castell de Foix
Foix
Jardin Japonais de Toulouse

Escala a la Rue Saint -Rome.

Picaport

Furgoneta
Saint-Sernin
Musée Saint-Raymond
Pont Neuf
Notre-Dame de la Daurade
Dos àngels.
Balcons a Tolouse

Aparadors

Primavera occitana .

Casino a Ax-les-Thermes.

Fotos Alego

LES CIGONYES HAN TORNAT ALS MASOS

Des d' ahir dissabte que a l' skyline dels Masos tenim dos noves veïnes.
Fotos de les cigonyes sobre la xemeneia de Ca Pau (cruïlla dels carrers Sant Domingo i Sant Josep de Móra la Nova), fetes este matí des de meua casa.

Ara fa dos anys:

CIGONYES A MÓRA LA NOVA

ANTON DORCA ÉS TOTA UNA REVELACIÓ PER A LES LLETRES EBRENQUES

Cementeri nuclear és un fart de riure. Una comèdia en tota regla que no busca res més que fotre-se’n del mort i de qui el vetlla arran de la decisió de l’Ajuntament d’Ocàs (un poble imaginari) de presentar-se com a municipi candidat a acollir un magatzem temporal de residus radioactius. Una novel·leta que, com la fruita madura, es presenta oportuna, com un préssec acabat de collir per ser menjat ara mateix. Blanqueig de diners a les illes Fardatxo, agents secrets iranians, maletins a dojo, partícules saltadores, alcaldes venuts, xampany nuclear, sexe atòmic. No hi falta de res a Cementeri nuclear.

L’autor de Cementeri nuclear, Anton Dorca, és tota una revelació per a les lletres ebrenques. Pastor lletraferit, fill de l’anarquisme utòpic, de família exiliada, debuta molt tardanament en la literatura malgrat que, al llarg de la seva vida, ha tingut amistat amb Bladé i Desumvila, el poeta miravetà Roc Llop o amb Mossèn Manyà. Partidari de la literatura popular, de l’humorisme català i del teatre de Pitarra, la seva obra és sorprenent, eclèctica i estripadota. Allunyat expressament de la vida pública i dels cenacles literaris, alguns amics el qualifiquen com el Salinger ebrenc.

Descobert per Andreu Carranza (Impremta Babel) i Toni Orensanz (L’Òmnibus de la mort), Anton Dorca és tota una revelació per a les lletres ebrenques. Pastor lletraferit, fill de l’anarquisme utòpic, de família exiliada, debuta molt tardanament en la literaturamalgrat que, al llarg de la seva vida, ha tingut amistat amb Bladé i Desumvila, el poeta miravetà Roc Llop o amb Mossèn Manyà. Partidari de la literatura popular, del’humorisme català i del teatre de Pitarra, la seva obra és sorprenent, eclèctica i estripadota.Allunyat expressament de la vida pública i dels cenacles literaris, alguns amics el qualifiquen com el Salinger ebrenc.

PVP: 16,00

Publicat per Aeditors

Més informació:

«Ocàs: més nuclears que del Barça» de Gustau Moreno

«Lo cementiri» en versió pastoral de Xavier Garcia

COM UN ARBRE NU

Meravelloses imatges i magnífica versió de Gerard Quintana del tema "Com un arbre nu" de Lluís Llach.
Tota una sorpresa en vídeo que he trobat per la xarxa:

FIRA DEL VEHICLE D'OCASIÓ

Fira del vehicle d' ocasió.

LA MONA ALS MASOS

Menjar-se la mona amb les amistats... i sense sortir del poble,
al casc antic dels Masos...

sempre resulta màgic!

Fotos Alego

180è ANIVERSARI DE MÓRA LA NOVA COM A MUNICIPI

Lo municipi de Móra la Nova compleix avui 180 anys.

3 d' abril de 1830/3 d' abril de 2010

Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l'època de la Guerra de Successió l'any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d'aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d'Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d'Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l'altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions de segregació.
Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d'Ebre que tenia terres a l'altre costat de riu, i per tant a l'actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l'any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l'actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme 'Masos' per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.
La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l'any 1718, 562 veïns l'any 1818, i 1.855 veïns l'any 1918.
Els vint primers masos, a més d'unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.
L'expedient de segregació de Móra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d'abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d'entendre en les qüestions de la seua competència dins de l'àmbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.

GRAFFITI

Fotomuntatge Alego

Lo bloc Alego us desitja a tothom unes bones festes de Setmana Santa i Pasqua.