CAMÍ DELS PLANSAIS

Foto Arxiu Cuyàs

A l' esquerra d' esta foto del Camí dels Plansais es pot veure Lo Limbo del Cementeri Vell, fossar que estava ubicat on ara hi ha la Llar dels jubilats i lo CAP, a banda i banda del Camí dels Plansais i a la partida de Les Creus, tot just a la vora de les darreres cases del Carrer del Cementeri, actualment anomenat Carrer Francesc Màcia.

MÓRA LA NOVA,PRIVILEGI DE FIRA ANUAL DES DE L' ANY 1831

GACETA DE MADRID,1831.

PRIVILEGIO DE FERIA ANUAL DE MORA LA NUEVA

                       

Retall de la Gaceta de Madrid de l' any1831

 

 S.M., por Real decreto de 3 de Octubre de 1831, se ha servido conceder a la villa de Mora la Nueva, corregimiento de Tortosa, en el principado de Cataluña, facultad para celebrar una feria anual desde el 26 al 29 de Octubre.

IMATGES DE L' ESTACIÓ DE MÓRA LA NOVA DEL SEGLE XIX

Dos fotografies de l' estació de Móra la Nova a finals del segle XIX de D. H. Mariezcurrena, publicades en una revista de l' any 1890.
Es pot veure, a la foto de dalt les andanes de l' estació sense les vies i a la de sota un arc de triomf aixecat amb motiu de l' arribada del ferrocarril als Masos amb el lema "Bienvenidos a Mora la Nueva"

Un gravat de l' época amb el dipòsit, tallers i l' estació poc abans de la seva inauguració, doncs encara no hi figuren les vies.

UNA POSTAL DE L' ESTACIÓ DE TREN DE MÓRA D' EBRE

Cercant per la xarxa he trobat esta curiosa postal dels anys 30 del segle XX, on es pot veure com es vàren editar les mateixes postals de l' estació dels Masos amb el nom del nostre poble i del poble veí:
Una errada digna de figurar al Centre d' Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova.

MÓRA LA NOVA DECIDEIX AVUI

Només dos poblacions de les Terres de l' Ebre decideixen avui en la Consulta sobre la Independència de Catalunya:
Móra la Nova i Garcia de la Ribera d' Ebre

Los tres regidors d' Esquerra de Móra la Nova, Jesús Álvarez, Montserrat Viña i Miriam Vinaixa, moments abans de votar, acompanyats de l' eurodiputat d' Esquerra Oriol Junqueras, del Delegat del Govern a les Terres de l' Ebre Lluís Salvadó, del President del Consell Comarcal Bernat Pellisa, del senador d' Esquerra a Madrid Pere Muñoz i del President d' Esquerra de la Ribera d' Ebre Josep Mª Sáez.

Lo moment d' emetre el vot favorable dels regidors d' Esquerra de Móra la Nova.

L' administrador del bloc Alego també ha matinat per anar a votar .

Fotos Alego

PRIMER DE MAIG

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.

180è ANIVERSARI DE MÓRA LA NOVA COM A MUNICIPI

Lo municipi de Móra la Nova compleix avui 180 anys.

3 d' abril de 1830/3 d' abril de 2010

Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l'època de la Guerra de Successió l'any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d'aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d'Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d'Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l'altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions de segregació.
Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d'Ebre que tenia terres a l'altre costat de riu, i per tant a l'actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l'any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l'actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme 'Masos' per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.
La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l'any 1718, 562 veïns l'any 1818, i 1.855 veïns l'any 1918.
Els vint primers masos, a més d'unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.
L'expedient de segregació de Móra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d'abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d'entendre en les qüestions de la seua competència dins de l'àmbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.

LO CARRER MAJOR ALS ANYS 60

Unes quantes postals acolorides del Carrer Major dels Masos (Móra la Nova) als anys 1960, quan lo principal carrer de la nostra població duia lo nom de "Calle del Generalísimo".

L' estret del Carrer Major, davant de Ca la Casereta(farmàcia Nogués)
La Plaçeta de la Bàscula.

L' Església Arxiprestal de Nostra Senyora del Remei davant del Barranc de Nolla.

Ca la Vila a l' antiga seu de "La Bombilla"

Vista central del Carrer Major a l' alçada de la Fonda Barcelona en direcció al riu .
La mateixa situació en direcció a l' estació.
La Plaçeta de la Creu dels Caiguts i la benzinera de Contra.
Lo Cinema Monterrio.
La Caixa de Pensions a l' encreuament amb la Carretera de Garcia.

HEMINGWAY RETRATAT AL FRONT DE GUERRA DE MÓRA LA NOVA

Fa uns dies, lo blocaire Tantost de Flix em va fer arribar este comentari:"Si vols veure a Hemingway amb un rifle a la mà a Móra la Nova, clica el següent enllaç"

Lo text que acompanya la foto que va fer en Robert Capa a Móra la Nova diu amb anglès lo següent:

SPAIN. Mora de Ebro. US writer and journalist Ernest HEMINGWAY at the front lines with members of General LISTER's Loyalist Vth Army Corps, who were holding out against General FRANCO's offensive.The bridgehead of Mora la Nueva, on the East Bank of the Ebro River, Franco's troops had held the West Bank for 5 months. November 5th, 1937.

La foto en qüestió està feta prop del riu Ebre i del barranc de Brull, al fons a l' esquerra es pot veure lo turó del Solà del Molló situat a la banda dreta de la Coma del Cabo i també part de les finques de la partida de Les Deveses i de la dels Comuns, al sud del terme de Móra la Nova.

L' any de datar la fotografia crec que és erroni, doncs Robert Capa va estar al front de l' Ebre amb Hemingway al novembre de l' any 1938 i no pas al 1937.

Podeu llegir també lo post de La Marfanta:

Ernest Hemingway retratat per Robert Capa a Móra la Nova, durant la Batalla de l'Ebre

FOTOGRAFIES AÈRIES DE MÓRA LA NOVA DE L' ANY 1927

Fotografia de la part nord del terme municipal de Móra la Nova, a la dreta del barranc de Nolla, es poden apreciar la carretera de Falset( actual carrer major), la de Garcia i la zona ferroviària de l' estació.També es pot veure l' aiguabarreig de la Riera de Garcia( riu Siurana) amb lo riu Ebre.

Fotografia de la part sud del terme on es poden veure clarament lo casc antic de la població( la vila dels Masos), lo terraplè, lo pont i la carretera de Tivissa fins al Molló.També es pot apreciar com la llera del riu ha sofert modificacions per les diferents riuades, fixeu-vos en la illa del Galatxo riu avall de les dos Móres.

NOTA:

Per veure en gran les fotografies cal clicar a sobre d' elles o dels enllaços i bellugar-les amb los cursors.

CAPA I HEMINGWAY A MÓRA

ESMORZAR AL FRONT. Capa serveix xampany als col·legues. Foto: HENRY BUCKLEY

Robert Capa va viatjar el 5 de novembre del 1938 al front de l’Ebre per entrevistar Enrique Líster
• Anava amb altres corresponsals, entre ells, Ernest Hemingway

ERNEST ALÓS

BARCELONA
Sovint els fotògrafs es queixen que no se’ls reconeix la seva feina ni la seva categoria professional com a periodistes: en els anys 30 era molt pitjor. Robert Capa, a qui ja havien batejat com el millor fotògraf de guerra del món i triomfava a les pàgines de la revista Life, va viatjar el 5 de novembre del 1938 fins al front de l’Ebre per entrevistar, a l’altre costat del riu, Enrique Líster. Anava amb Ernest Hemingway, altres corresponsals sèniors com Vincent Sheean, Henry Buckley i Herbert Matthews, i també el coronel de les Brigades Internacionals Hans Kahle. La fotografia de l’esmorzar del grup en una vinya que va fer Buckley, inèdita fins fa dos anys (i que formarà part de l’exposició dedicada a aquest periodista anglès que s’inaugurarà al novembre a Sitges) demostra la diferència d’estatus entre el jove Capa i els més grans, a qui serveix xampany.

RELACIÓ D’AMOR I ODI

Encara més: al repassar l’Ebre, Hemingway va tenir l’oportunitat de fer una exhibició com a mascle dominant del grup remant per rectificar el curs de la seva barca, que amenaçava de ser arrossegada pel corrent cap a uns ferros recargolats. Malgrat la llarga relació d’amor i odi que mantindria amb Capa, en el seu relat dels fets, tant ell com els altres periodistes no van citar els fotògrafs que hi eren presents (igual que tampoc donen els noms dels remers locals que van llogar): és a dir, el personal auxiliar.L’excursió al sud, amb l’Exèrcit de l’Ebre a punt de retirar-se cap a la ribera nord del riu i un Líster poc disposat a tenir periodistes pel mig, encara que sí que agraït per la ploma que li havien regalat, va durar poc. I amb prou feines hi va haver acció fotografiable. Així que, poc després, Robert Capa es va traslladar a Seròs (l’investigador i expert en l’obra del fotògraf Carles Querol, una altra vegada, ha modificat la ubicació oficial dels fets, datats fins ara a Fraga, Osca), on la petita ofensiva de distracció al Segre es va convertir en el dramàtic (i infinitament més real que les fotografies que va fer el 1936 a Còrdova) reportatge This is War, una de les peces de l’exposició que es pot visitar fins al setembre al MNAC.

Robert Capa va fer la fotografia del pont sobre l’Ebre, al seu pas per Móra, volat durant la batalla. Foto: HENRY BUCKLEY

Vista actual del mateix lloc. Foto: HENRY BUCKLEY

VALOR TESTIMONIAL

Així i tot, les imatges del front de l’Ebre tenen el seu valor testimonial. A la fotografia que Capa va fer poc abans de travessar el riu, encara amb les aigües calmades, hi apareix el pont volat durant la batalla i les cases bombardejades a la riba sud de l’Ebre. Algunes, als peus del castell, es mantenen intactes 70 anys després. Una altra imatge captada per Capa i per Buckley, la d’una casa partida per la meitat amb la taula parada per dinar a la vista des del carrer, li va fer exclamar a Hemingway una de les seves fanfarronades bèl·liques més repetides: «Això demostra què cal fer quan hi ha un bombardeig: quedar-se asseguts a la taula del menjador».

VOLÚBILIS

Les ruïnes de la ciutat romana de Volúbilis( Marroc)

Arc de triomf de Caracalla.

Niu de cingonyes al temple de Júpiter.

Mosaics

Porta a la casa del Gobernador.

Columnes

ELS MASOS:MÉS DE 100 ANYS CARTOGRAFIATS

Més de 100 anys han passat des del primer mapa dels Masos( Móra la Nova ), publicat a l' Enciclopèdia Espasa Calpe a començaments del segle XX, i esta fotografia aèria de google maps del segle XXI.

Ver mapa más grande

3 D' ABRIL A MÓRA LA NOVA

EFEMÈRIDES AL NOSTRE POBLE:

SEGLE XIX:

Avui tres d' abril de 2009 fa 179 anys que som un poble amb municipi propi . L' antiga vila dels Masos de Móra s' independitzà de Móra d' Ebre lo dia tres d' abril de 1830 passant a anomenar-se Móra la Nova.

SEGLE XX:

Avui 3 d' abril de 2009 fa 30 anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments.

SEGLE XXI
Avui 3 d' abril de 2009 he escoltat a la "plural " TELEMASOS una frase amb un fort to imperatiu pronunciada per part del nostre Alcalde President, des de fa 30 anys lo SR. JOAN MANEL SABANZA de la formació política CIU, en lo darrer plenari i dedicada a un regidor de l' oposició:

"TU CALLA!"

Anem evolucionant :"Móra la Nova, aposta de futur"

"LLACH, LA REVOLTA PERMANENT"

Cine-Fòrum a la Seu Local D’Esquerra de Móra la Nova

Carrer Sant Domènec 7

El proper divendres dia 3 d’abril a les 22 hores, amb la pel·lícula de Lluís Danés

“LLACH: LA REVOLTA PERMANENT“.

SINOPSIS:
El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala.
Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques d’aquells anys: “Campanades a morts”.
Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març.
Un viatge en l’espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d’aquells fets.
Aquesta és la història de una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar.
Un clam i una exigència de revolta permanent contra l’oblit.