IMOS CARA O MAR MAIOR

Mar Maior, Enseada do Orzán ( A Coruña)

Fotos Alego. Punta Rabaleira, A Coruña.

Isla do Pe, A Coruña.

A rosa dos ventos, Torre de Hércules.

Luar Na Lubre - Canto De Andar (Camiños da fin da terra)

Meu amor, meu amor, imos cara o mar maior...

DEMOGRAFIA

Vista aèria de Móra la Nova ( anys 80 )

L’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha fet públiques les dades oficials de població que corresponen a 1 de gener de 2008.
Móra la Nova augmenta lo seu padró en 23 habitants i assoleix la xifra de 3212 habitants dels quals 1630 són hòmens i 1559 són dones.
Pel conjunt de la Ribera d' Ebre hi ha un nou increment de població ja que assoleix la xifra de 23.844 habitants amb un augment de 525 habitants .
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

Ascó - 1.601 (-15)

Benissanet - 1.268 (+19)

Flix - 4.054 (+48)

Garcia – 606 (+53)

Ginestar - 1.098 (+46)

Miravet – 799 (+4)

Móra d’Ebre - 5.500 (+268)

Móra la Nova - 3.212 (+23)

La Palma d’Ebre – 416 (-5)

Rasquera – 952 (+18)

Riba-roja d'Ebre - 1.328 (-4)

Tivissa - 1.841 (+60)

La Torre de l’Espanyol – 673 (-8)

Vinebre – 496 (+18)
Ribera d’Ebre - 23.844 (+525)
(Entre parèntesi, la xifra de diferència respecte les dades oficials de l'any anterior)
Puja la població a deu municipis: Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera, Tivissa i Vinebre.
Descendeix a Ascó –que perd 15 habitants-, la Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre i la Torre de l’Espanyol.

NON NOS CHOVEU EN SANTIAGO

Santiago desde a Alameda.Foto Alego.

He passat un dies a Galiza, a terra do meu pai , a la ciutat de Santiago de Compostela on ell va cursar la carrera de químiques .Vaig comprar paraigües nous per a tota la familia i només mos han plogut dos gotes comptades. De totes maneres podeu veure les fotos que he fet tot escoltant la cancó " Xove en Santiago" de Luar na Lubre.

Praza do Obradoiro.

O Botafumeiro.

Porta Xubilar.

Casa da Troia.

Praza de San Martiño.

Fonte da Praza das Praterías.

Atlante, Praza do Toural.

Salón Teatro.

Rúa do Vilar.

Rúa Nova.

Igrexa de Santa María Salomé.

Pazo de Raxoi.

Teatro Salón pola noite.

Alameda.

Anxo e As Galegas.

Igrexa do Pilar.

Estación.

Fotos Alego

BLOCANCES

Xemeneia de Ca Pau, Masos. Foto Alego

BONES FESTES I MILLOR ANY 2009 !

Publicitat nadalenca

«Des de l’estrena de “Fantasia” no s’havia vist un musical d’animació d’una factura tan impecable»[The Washington Pots]

SALUS INFIRMORUM

Font del Balneari de La Fontcalda( Terra Alta), foto Alego.

Quan no mos ha tocat la loteria sempre mos queda lo remei de continuar bevent aigua de La Fontcalda per a poder dir: salut tinguem!

ZOMBIE PARADISE

Fotomontatge de Roser Gay:

"un registre fotogràfic d'un món on el temps ha perdut el seu ritme mecànic un segon rere l'altre"

La canço Zombie de Cranberries.

A LES NOSTRES TERRES LOS PODERS ECONÒMICS I POLÍTICS MOS VOLEN CONVERTIR EN ZOMBIES EN UN FUTUR NO GAIRE LLUNYÀ ! :
CEMENTERI NUCLEAR,INCINERADORA DE PLÀSTICS,MACROABOCADORS,MASSIFICACIÓ EÒLICA I TRANSVASAMENTS ENCOBERTS.
AIXÒ ÉS LO QUE MOS ESPERA PEL 2009?

NO TENIU UN FUTUR MILLOR PER ALS NOSTRES FILLS?

SANT ANTONI I ELS PAÏSOS CATALANS

Avui dissabte 20 de desembre, a les 19:30h, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Ascó la presentació del llibre La festa de Sant Antoni als Països Catalans a càrrec del senador i batlle de Flix Pere Muñoz.
Aquesta publicació és resultat de les I Jornades d’Estudi de la Festa de Sant Antoni celebrades a Ascó el febrer de 2006 i que ara veuen la llum a partir de l’edició que en fa el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).
El volum recull la totalitat de ponències i comunicacions presentades en les jornades que van estar organitzades per l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, CERE, el Museu del Montsià, Carrutxa i l’Institut Ramon Muntaner.
La participació en aquelles jornades de persones procedents de les illes Balears, del País Valencià i del Principat fa que aquesta publicació doni a conèixer àmpliament el tractament que es fa de la festa de Sant Antoni arreu dels Països Catalans i les diferents maneres d’entendre i viure la festa en els àmbits de la devoció popular, de l’etnografia de la festa i de la funció social que aquesta té.

V Edició de la Fira del Comerç de Nadal

PER CONSULTAR EL PROGRAMA D'ACTES, PREM AQUÍ.

Fira del comerç 2007

BONES FESTES!

LO BLOC ALEGO US DESITJA BONES FESTES!

UN ALTRE MACROABOCADOR PER A LA RIBERA

MÉS IMMUNDÍCIA PER A LA SOFERTA RIBERA D' EBRE!

Foto DT

Riba-roja vol acollir un dipòsit de bales de residus de 10 milions de tones
L’Ajuntament aprova aquest dijous un conveni amb Urbaser, l’empresa promotora. L’oposició ho rebutja i l’Agència Catalana de Residus desconeix la iniciativa
A. Caralt - 17/12/2008 21:41
Amb tota probabilitat, l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre (governat pel PSC amb majoria absoluta) aprovarà aquest vespre el conveni de col·laboració amb l’empresa Urbaser que defineix les característiques del projecte i les compensacions que rebria l’Ajuntament en cas d’executar-se.
L’empresa ja ha adquirit uns terrenys de conreu de secà ubicats al nord del municipi, força allunyats del nucli urbà de Riba-roja d’Ebre i pràcticament a l’altura del poble d’Almatret. En aquest indret, l’empresa hi projecta una planta de triatge i selecció dels residus i un dipòsit de residus empaquetats de 10 milions de tones de capacitat, ampliables de mutu acord. Es construirà per fases i el període d’explotació serà de 15 anys. S’admetrien residus de classe II, és a dir residus inerts i no especials.
Els residus s’empaquetaran en forma de bales, un sistema que segons Urbaser bloqueja els processos de fermentació «reduint l’emissió de gasos, residus volàtils, el perill d’incendis, les males olors i l’impacte visual». El conveni no estableix de quines comarques procediran els residus. Cal recordar que al municipi de Tivissa ja existeix un dipòsit que acull residus de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.
L’empresa, que actualment està present en la gestió de quatre dels cinc ecoparcs de Catalunya, afirma que la instal·lació generarà 40 llocs de treball directes al municipi (30 especialistes i 10 titulats superiors, tècnics i administratius).
L’alcalde, José Luis Aparicio, apunta que en cas d’executar-se la inversió, es tractaria de l’empresa amb la major plantilla del municipi. Aquesta, assegura, és una de les raons per donar suport al projecte, però n’hi ha d’altres, «es tracta d’un projecte no contaminant, que genera llocs de treball i compensacions per a l’Ajuntament i el municipi», explicà ahir al Diari.
Així, el conveni estableix que Urbaser aportarà a l’Ajuntament la quantitat de 4 euros per cada tona dipositada. No obstant, s’estableix una aportació mínima de 300.000 euros anuals en cas que l’incentiu per tona dipositada no assoleixi aquesta xifra. A banda, en el moment d’atorgament de la llicència d’obres, l’Ajuntament rebrà 250.000 euros.
Finalment, l’empresa es compromet a aportar 6 milions d’euros per construir un tram de carretera de 12 quilòmetres entre el pont de Riba-roja sobre l’Ebre i el municipi d’Almatret i la Granja d’Escarp. Les obres de la via s’iniciarien a la mateixa vegada que la construcció del dipòsit.
El director dels Serveis de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, va rebre ahir amb absoluta sorpresa l’existència del conveni. De fet, la primera notícia la rebre del Diari, «nosaltres no tenim cap constància d’aquest projecte, haurem de veure quin projecte presenta l’empresa». De la mateixa manera, el president del Consell de la Ribera d’Ebre, Josep Solé Arnal, va admetre desconèixer totalment la inversió.

Logotip d' URBASER

LO PREMI ART JOVE A LES TERRES DE L' EBRE 2008 PER A LA RIBA-ROJANA ROSER GAY

" Zombie Paradise " de la riba-rojana Roser Gay

Premi Art Jove a les Terres de l' Ebre 2008

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, el director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació, F. Xavier Vega, i la coordinadora territorial de Joventut, Montse Perelló, acompanyats de l’alcalde, Ferran Bel i el representant de Caixa Tarragona, Gonzalo German, inauguraran demà dimarts , 16 de desembre, a la tarda l’exposició itinerant Art Jove a les Terres de l’Ebre 2008. L’exposició presenta les obres dels sis artistes participants d’aquesta quarta edició en què la guanyadora ha estat Roser Gay, de Riba-roja d’Ebre amb l’obra “Zombie Paradise”.
Segons les paraules de l’autora, l’obra que es mostra a través del fotomontatge, és “un món on el temps ha perdut el seu ritme mecànic, fent mostrar com comunitats ancorades al passat gloriós deixen morir de fàstic els seus carrers i places”
L’exposició, que és itinerant, romandrà oberta a la Sala Antoni Garcia de l’antic Escorxador de Tortosa fins al 4 de gener els divendres, dissabtes i diumenges, de 19 a 21h.
Art Jove a les Terres de l’Ebre continuarà el seu camí en posteriors exposicions a Amposta, Flix i Gandesa fins al mes de març i a partir de l’abril, es podrà veure també a la Sala Elizalde de Barcelona.


He d' afegir, com a membre del jurat del Premi Art Jove a les Terres de l' Ebre 2008 , que em satisfà molt que una riberenca l' hagi guanyat en la edició d' enguany.
També, des d' aquest bloc, vull donar la més cordial felicitació a Roser Gay, riba-rojana i ex-alumna meva d' Educació Visual i Plàstica a l' IES de FLIX .

ATRACAMENT A "L' AUMEDINA", LA GASOLINERA DE TIVISSA

Postal de Tivissa
Un lladre agredeix i apunta al cap amb una pistola un dels empleats de la gasolinera de Tivissa

J. MEDINA. Móra la Nova
Un moranovenc que treballa a la gasolinera del terme municipal de Tivissa, situada lluny del poble, va ser abordat divendres, quan faltaven deu minuts per a les dues del migdia, per un atracador armat que li va robar els diners de la caixa que havia fet durant el matí, la cartera i el telèfon mòbil. Miquel Pedret, de 53 anys, comptava els diners a l'oficina de la gasolinera, i de cop i volta un desconegut li va apuntar una pistola al clatell. L'agressor li va demanar que es gités a terra, i tot seguit va començar a clavar-li puntades de peu a les cames. Després va posar-li un genoll a l'esquena i amb la pistola apuntant-lo al cap va començar a regirar-li les butxaques. L'atracador va veure damunt la taula de l'oficina els bitllets que el treballador estava comptant de la recaptació del matí, i va robar tots els diners (uns 800 euros).
Miquel Pedret va explicar als Mossos que uns minuts abans de l'ensurt un altre home havia entrat per preguntar-li on eren els serveis. Els Mossos d'Esquadra van assegurar-li que era un atracament premeditat, i que, probablement, qui li havia preguntat pels lavabos també havia controlat la situació i era company de l'atracador. Pedret va sentir que poc abans que l'atracador irrompés a la gasolinera l'home que havia anat al lavabo marxava ràpidament en cotxe. El company del torn de tarda de la gasolinera va arribar pocs minuts després de l'incident i va decidir perseguir l'atracador amb el seu vehicle. L'agressor, en veure que el vehicle s'aturava, va llançar-se darrere d'una tanca de protecció de la carretera i va apuntar amb la pistola l'empleat que l'havia seguit, el qual va decidir recular i tornar-se'n a la gasolinera.
Per sort Pedret només va rebre un parell de contusions.

IMATGES DE LA GUERRA CIVIL A MÓRA L A NOVA

Parlament de les autoritats.

Avui a la tarda he anat a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre on s' ha inaugurat l'exposició 'Imatges de guerra i reconstrucció de la Ribera d'Ebre (1938-1960)'. La mostra consisteix en un recull de fotografies i documents on es mostren diversos espais de la comarca on es desenvolupà la Batalla de l'Ebre, remarcant el potencial destructor dels bombardejos aeris i la tasca de reconstrucció, posterior al conflicte.

L'exposició es podrà visitar entre el 12 i el 23 de desembre, de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00h i de 15.30 a 18h i el dissabte 13 de desembre de 11.00 a 13.00h.

He fet un recull fotogràfic de les imatges que tenen relació amb la Batalla de l' Ebre a Móra la Nova , lo meu poble.

Perdoneu per la qualitat de les imatges , doncs no m' han sortit gaire bones.

Lo pont de ferro dinamitat,abril de 1938.

Vista del pont destruït des del castell de Móra d' Ebre, abril de 1938
Pont destruït per l' aviació del bàndol nacional, en segon terme les Sequines dels Masos,

agost de 1938.
Lo camí de la Barca dels Masos, agost de 1938, al fons Móra d' Ebre i lo seu castell.

Fotografia aèria del poble i del terme de Móra la Nova bombardejats per l' aviació del bàndol nacional, agost de 1938.
Vista aèria del riu Ebre i dels termes de les dos Móres, on es veu clarament el pont dinamitat a l' abril de 1938.Fotografia de l' agost de 1938.
Fotografia aèria del pont inutilitzat entre les estacions de Móra la Nova i Garcia ,línia de ferrocarril Barcelona -Madrid, agost de 1938.

Restauraran una locomotora dels anys seixanta que arribarà a Móra la Nova divendres

Restauraran una locomotora dels anys seixanta que arribarà a Móra la Nova divendres

13 socis de l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial, han comprat una locomotora diesel de maniobres a RENFE, construida el 1960 per la Maquinista Terrestre i Maritima de Barcelona del tipus 301 anomenada “Me-Mé” , que ha acabat la seva vida activa als tallers de RENFE de Madrid Fuencarral.La locomotora de 25 tm de pes i 7 metres de longitud està equipada amb un motor diesel pegaso i formava part d’una serie de 42 construides per a fer maniobres a les estacions. Dema dia 11 de desembre serà carregada amb una grua de 120 tm als taller Madrilenys a el transport especial que la conduirà fins a les instal.lacions ferroviaries del Centre d’interpretació del Ferrocarril a Móra la Nova on arribarà divendres dia 12 al matí i posteriorment serà colocada novament a les vies gracies a l’ajut de dues grues de 40 tm. Posteriorment serà restaurada i posada en funcionament feina que es considera breu ja que la mateixa presenta un bon estat de conservació Aquesta locomotora sera la 6 peça que rebrà l’entitat despres de l’arribada de la locomotora diesel electrica 308-036 que va ser conduida per via a Mora la Nova el pasat 14 d’octubre i que formarà part del tren turístic de l’Ebre.

foto de sevirail.blogspot.com

LA CREU QUE EL VENT S' ENDUGUÉ

Foto Alego

Una forta ventada de dies enrera s' endugué la creu de terme gòtica de Prat de Comte.
La creu estava abans situada a la plaça de l' església i actualment s' en va fer una reproducció i es va optar per posar-la a la cruïlla dels carrers Xerta i Cinta Ventura al cor del Raval de Prat. Com que la creu original no s' ha malmés tothom espera que es pugui fer una nova còpia i aixecar-la de nou lo més aviat possible.

Lo tema del mític grup Kansas"Dust in the Wind"( Pols en el vent)per fer passar una mica lo disgust que ha tingut tota la gent de Prat estos dies:

Jo tanco els ulls
Sols per un moment.
Tot va ràpidament.

Somnis que
Em passen pels ulls com
Una curiositat.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent

La cançó.
Una gota d'aigua
En un mar sense fí.

El que fem,
Cau per terra
Fins que deixa d'existir.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.

No en depens.
No hi ha res per sempre,
Només terra i cel

Tot és fugaç.
Ni amb tots els teus bens
Mai podras comprar el temps

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.
Tot només és pols en el vent.

JEROGLÍFIC

7/12/2008

+

=

TANCADA A CORBERA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA

Membres de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta s'han tancat amb pancartes reivindicatives al centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies', a Corbera d'Ebre.Foto Avui

Opositors als parcs eòlics es tanquen a Corbera d'Ebre exigint l'aturada de les obres de la central del municipi

Una quinzena de membres de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta s'ha tancat aquest divendres a la tarda al centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies', a Corbera d'Ebre (Terra Alta), per demanar l'aturada 'immediata' de les obres per a la instal·lació del parc eòlic al municipi. Els activistes han criticat que el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) sap que s'estan duent a terme aquests treballs, que 'destrueixen' els espais de la Batalla de l'Ebre, i 'no ha fet res per evitar-ho'. Com a mesura de pressió per aconseguir l'aturada de les obres, els membres de la Plataforma s'han tancat pacíficament al centre d'interpretació, on romandran durant la nit.

Jordi Lluch, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, ha explicat que fa un mes van començar les obres de la central eòlica de Corbera d'Ebre, unes obres que són 'il·legals' perquè 'encara no ha sortit publicada la declaració d'utilitat publica' i perquè l'empresa promotora 'no té els permisos que calen'. Lluch ha afegit que la Plataforma va denunciar aquesta situació als jutjats i va exposar-la al COMEBE, que 'va dir que faria alguna cosa però de moment no ha fet res'. La Plataforma ha denunciat que aquestes obres 'destrueixen els escenaris de la Batalla de l'Ebre', pel qual exigeix la seva aturada 'immediata'.

'El COMEBE despista, no diu res', ha criticat Lluch, 'i les obres continuen'. D'aquesta manera, els membres de l'entitat han escollit el centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies' per tancar-se i passar la nit.

Els Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins al centre, tot i que no han desallotjat els activistes. Membres de la Plataforma han explicat que la directora dels serveis territorials d'Interior a les Terres de l'Ebre, Pilar Andreu, 's'ha ofert a parlar' amb l'entitat, tot i que Lluch ha criticat que 'ja estem cansats de parlar i de que no ens escoltin'.

Nova acció de protesta

Jordi Clua, membre de la Plataforma i veí de Corbera d'Ebre, ha destacat que aquest dissabte al migdia l'entitat durà a terme una nova acció de protesta 'per denunciar la impunitat amb què s'ha dut a terme la implantació eòlica a la Terra Alta', impunitat que la Plataforma atribueix a les empreses promotores de les centrals eòliques, als ajuntaments de la Terra Alta i al Govern, que 'és el principal responsable perquè no ha fet res per aturar-ho', ha comentat Clua. La mobilització sortirà de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre i es desplaçarà a la zona on s'estan duent a terme les obres del parc eòlic, on els activistes penjaran pancartes. 'Volem que les obres parin perquè són il·legals i perquè no es poden destruir els espais de la Batalla de l'Ebre', ha afegit Clua, ja que 'és un patrimoni massa gran com perquè acabi destruït per una central eòlica'.

10a FESTA DE L' OLI A LA FATARELLA

Més informació clicant aquí

L' AJUNTAMENT DE PRAT DE COMTE DESCARTA REUBICAR ELS MOLINS EÒLICS QUE SÓN MOTIU DE POLÈMICA AL MUNICIPI

L' equip de govern i consistori de Prat de Comte (CIU)

Prat de Comte descarta reubicar els aerogeneradors de dos parcs.

Per A.Caralt

Diari de Tarragona 4/12/08.

L' associació de veïns de Prat de Comte mantindrà fins a finals del mes de desembre la campanya de recollida de signatures per forçar la reubicació dels parcs eòlics del Coll Ventós( 4 aerogeneradors amb una potència total de 7,5 MW) i Tossa del Vent (7 aerogeneradors amb una potència de 10 MW).Asseguren que alguns aerogeneradors s' ubicaran a només 500 metres del nucli urbà i seran, per tant, molt visibles per als veïns.L' impacte visual, creuen, tallarà d' arrel les bones perspectives d' un desenvolupament del poble basat en el turisme sostenible.

Fins ahir havien recollit més de 80 signatures de veïns censats a Prat de Comte i de persones no censades però que disposen d' una residència al poble.És una xifra notable, afirmen, en un poble amb prop de 200 veïns.

Malgrat això, l' alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs assegurà ahir al Diari que la promotora ha superat tots els tràmits administratius demanats per la Generalitat i que només els resta presentar la la llicència d' obres.Per tant, continua l' alcalde, denegar la llicència d' obres per forçar un canvi de projectes: "suposaria un suïcidi per al poble, ens podrien demanar molts diners d' indemnització i l' equip de govern podria incórrer en un delicte de prevaricació si no otorga una llicència reglada"

Entre sis i set es veuran

Malràs recorda que els projectes van nèixer l' any 1992.Quatre anys més tard, l' Ajuntament de Prat de Comte en sessió plenaria donava el vist i plau als projectes.Inicialment a Coll Ventós s' hi projectaven 11 aerogeneradors i a Tossa del Vent, un total de 24.

Durant la llarguísima tramitació s' ha reduït substancialment el nombre d' aerogeneradors,"però entre 6 0 7 es veuran del poble tot i que hem intentat amagar el major nombre possible de molins i allunyar més enllà dels 500 metres els més propers", admetia ahir l' alcalde. Ara bé, assegura que és impossible reubicar-los tots perquè la zona afectada està envoltada per diversos espais protegits, entre ells el Parc Natural dels Ports.