dissabte, 31 de març del 2007
La crescuda de l'Ebre dificulta la reproducció de la mosca negra
divendres, 30 de març del 2007
Navega pel riu esta Setmana Santa
El món de l' ensenyament a vegades és gratificant.
dijous, 29 de març del 2007
IMNOVA-PSC PRESENTA EL PROGRAMA D'EDUCACIÓ
La dotació dels dos últims cursos d’ensenyament primari del CEIP 3 d’Abril amb un ordinador per alumne.
Això no és solament una proposta electoralista, és ja una realitat a molts col.legis gràcies a les XBC (Xarxes de Baix Cost) i el sistema operatiu LINUX. Amb aquesta combinació s’aconsegueix baixar el cost de la instal.lació a menys d’una quarta part del cost real. Aquesta experiència ja és realitza a 5 col.legis del Baix Camp.
En cas que IMNOVA guanyi les properes eleccions, ens posaríem en contacte amb la direcció del centre, i amb el Consell Escolar per estudiar la millor manera d’incorporar la informàtica en el 5é i 6é de PRIMÀRIA.
Així mateix i referint-nos a mesures en el sector de l’ensenyament a la nostra població, IMNOVA-PSC-PM, promourà la reutilització i la gratuïtat dels llibres de text en l’ensenyament primari del CEIP Tres d’Abril, amb les mesures ja posades en pràctica pel Govern de la Generalitat, i amb mesures i plans propis per aconseguir un estalvi mínim d’un 80 % en el cost dels llibres de Primària. Recordem que IMNOVA, amb el suport del PSC, va proposar aquesta mesura en el plenari de 17/03/2005 on va ser rebutjat per l’equip de govern. Actualment no existeix cap mesura, de reutilització, ni de gratuïtat en el Col.legi de Móra la Nova.
Pel bon camí
Vull de dedicar esta canço a la gent d' Esquerra del meu poble que estan obrint amb el seu esforç camins nous.
IMPACTE VISUAL DELS MOLINS EÒLICS : BARCELONA I PRAT DE COMTE
dimecres, 28 de març del 2007
Un moranovenc, nou president del Centre d'Estudis de la Ribera d' Ebre
Josep Moragrega, nou president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
El passat 24 de març, la junta directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre va elegir, per unanimitat dels assistens, que la candidatura formada per Josep Moragrega i Albert Pujol fos la que, durant els propers 4 anys, ocupés els càrrecs de president i vicepresident del centre d'estudis riberenc. Josep Moragrega va explicar a tots els membres de la junta, composada actualment per una quinzena de membres, els perqués i els objectius que, conjuntament amb Albert Pujol, tenen previst realitzar durant el seu mandat. També van explicar que els dos tenen intenció de continuar la tasca feta pels presidents anteriors, i millorar i crear nous projectes culturals comarcals, basats en les seccions del CERE i incentivar la col·laboració amb totes les entitats culturals de la comarca. El càrrec de president l'ocuparà, durant els dos primers anys, Moragrega i el de vicepresident Albert Pujol. Un cop passats aquest dos anys s'intercanviaran els càrrecs.
Josep Moragrega i Albert Pujol formen part de la secció de noves tecnologies del CERE, creada l'any 2003, i són membres de la comissió organitzadora de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs que organitza el CERE. A més són membres actius de diversos projectes culturals a la comarca de la Ribera d'Ebre.
dimarts, 27 de març del 2007
Ebre
Avui que lo riu va gros i és noticia pel seu cabal,he trobat un video a youtube.Hi ha una entrevista amb lo darrer llaguter:L'Enric Fabregat de Miravet.També hi ha unes molt valuoses imatges, en blanc i negre,que filmà lo pintor Joaquim Mir en una estada que va fer a Miravet.L' escriptor riberenc Andreu Carranza va dedicar la narració " Lo riu és Vida" del llibre publicat per Cossetània Edicions "El brogit de l'Ebre" al poble de Miravet i també a l'Àngel,la Montse i l'Imma. Va ser lo millor homenatge que podia donar-mos als miravetans i a la gent del Masos( Móra la Nova) que vàrem defensar lo nostre riu fins al final.Avui que lo riu va regalat,com diuen a Batea,val la pena disfrutar de la visió d'esta artèria que porta la sang dels nostres sentiments com a poble ebrenc.
L' Ebre creix
> Creix el cabal d'aigua del riu Ebre per la fusió de la neu
EL PUNT..
El cabal del riu Ebre i d'alguns afluents del marge esquerre ha augmentat els darrers dies per la fusió de la neu. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha advertit que en tractar-se d'una crescuda per la fusió de la neu serà prolongada i els cabals es mantindran alts. Avui està previst que el cabal se situe entorn dels 1.700 metres cúbics per segon a Saragossa.El cabal del riu Ebre i d'alguns afluents del marge esquerre ha augmentat els darrers dies per la fusió de la neu. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha advertit que en tractar-se d'una crescuda per la fusió de la neu serà prolongada i els cabals es mantindran alts. Avui està previst que el cabal se situe entorn dels 1.700 metres cúbics per segon a Saragossa.
divendres, 23 de març del 2007
10N ' HI DO
exposició de pintures
“Vida Terrestre i Extraterrestre –fase 1-”
del 20 de març de 2007 al 15 de juny de 2007
10n´hi do
carrer Castillejos 269, 08025 Barcelona telèf. 934361906
10n´hi do......................................
En quin planeta ens ha tocat viure, diuen
que ni el cel és blau ni la porta de l’estudi
de pintar ha pogut ser blava.
La Biodiversitat Planetaria, s’està extin-
gint , degut a això la mirada interior i
exterior cerca els sis mil milions d´estre-
lles similars al sol buscant un raig de llum,
si és possible, que sigui blau.
Barcelona, 20 de març de 2007
dijous, 22 de març del 2007
DAN HALLETT
És il·lustrador i pintor,ha fet diverses exposicions al Sota de Copes de Móra d'Ebre
CANDIDAT D' ESQUERRA A MÓRA LA NOVA
dimecres, 21 de març del 2007
LOS DRAPS - CONSUMISME (SONS DEL MATARRANYA)
El PP estudia dur als tribunals un grup musical del Matarranya
EL PUNT. Barcelona.
El PP estudia portar als tribunals el grup Los Draps, del Matarranya, perquè en les seves cançons carreguen contra els que «cacen terroristes en nom de la Constitució», qualifiquen els populars de «feixistes», critiquen la «invasió cultural de l'espanyol als països catalans» i exalten «actituds antidemocràtiques».
PSC-IMNOVA proposa la construcció d’un Viver d’Empreses al polígon Aubals de Móra la Nova.
PSC-IMNOVA proposa la construcció d’un Viver d’Empreses al polígon Aubals de Móra la Nova. El viver d’empreses és una de les millors iniciatives que es poden portar a terme per incentivar la creació d’empreses amb garantia d’èxit i per tant de supervivència suficient per crear un teixit empresarial sòlid a qualsevol població. Pensem que podrem oferir a les empreses de serveis de nova creació uns locals a preu molt competitiu amb relació al seu entorn, oferint-li uns serveis i productes de valor afegit destinats a facilitar el seu desenvolupament i creixement.
Aquest Viver, seria petit, però un producte adequat a les dimensions de la nostra població, per acollir amb aquells projectes joves, però amb futur que podrien quedar-se tan sols en projectes per les elevades despeses que s’han d’afrontar, combinats amb un nivell baix d’ingressos, a l’engegar una nova empresa.
Cal destacar que a més de la funció de Viver, aquest tambè oferiria cursos professionals diversos, destinats a la població en general amb l’objectiu que els jovens, sense titulació, poguin accedir a titulacions professionals (Soldadura, Electricitat, Informàtica...) que els donguin una sortida laboral.
El grup IMNOVA-PSC-PM, intentarà la implicació de la resta de poblacions de la Comarca Sud a l’efecte que les possibilitats del viver siguin més ambicioses.
ORTA ÉS NOTICIA ALS DIARIS
Noticia del www.diaridetarragona.com/
No parlo de l'Horta de Barcelona ni de la de València, sinó de la de Sant Joan, a la Terra Alta, aquesta Horta romana, ibèrica, ilercavona, musulmana, templera, hospitalera, més o menys carlina, totalment picassiana, també republicana, forçosament franquista i, després en democràcia, moderadament dretana segons les diverses modalitats a la carta d'aquest menú polític. En aquest poble, la història se sent pels carrers i en l'aire, aquest cerç inclement que baixa de les boscúries de Terol i del Matarranya català i que neteja l'ample cel que els Ports senyoregen. Deu fer trenta anys, quan vaig començar a caure sobre aquesta extremitat geogràfica del país, de seguida m'hi vaig trobar bé, després d'haver conegut les humitats fluvials de l'Ebre. Ara, al cap dels anys, m'hi sóc instal·lat, com cavaller enamorat de la dama amb qui visc.
Jo havia conegut alguns notables exemplars humans d'aquest poble –Salvador Carbó, l'home de la història; Joaquim Ferràs, lo farmacèutic; Joan Navarro, tots ells i d'altres dedicats des d'aleshores a fundar un centre que recordés l'estada de Picasso–, però em faltava conèixer el conjunt de la nòmina local, aquesta humanitat –jubilada, en actiu o en formació– que feineja, puja i baixa pels carrers o fa tertúlia als cafès, i que amb tota la simpatia del món et diuen «bon dia» encara que pedregui i que a l'endemà farà bo, per més pluja que falti. Tot aquest món de pedra i persones damunt d'aquest turonet arriba fàcilment al cor predisposat. L'espai, el temps i el silenci conformen una ànima natural i humana que impregna tots els moments del dia, que aquí s'allarguen i passen amb la mateixa suavitat dels núvols. M'agrada passejar per aquests carrerons entre les nobles pedres, siguin de grans famílies o de les humils pagesies d'aquest secà d'olivera i d'ametller. La plaça de missa, per exemple, amb les seves arcades romanicogòtiques, que lliguen l'Ajuntament, l'església, l'hostal del Trompet, on posà Picasso, i algunes cases senyorials, és un prodigi d'espai pobletà. A la vora hi ha Ca Pessetes, lloc de tertúlia; més avall, l'ecomuseu, aquesta enciclopèdia de la realitat natural i cultural, obra obsessiva del meu gran amic Carbó; més avall encara, a l'antic hospital, el centre Picasso, que aquest any en farà quinze que fou inaugurat, obra d'aquests homenots d'Horta, que recorda el que aquí creà Picasso fa cent anys, al costat del seu amic Manuel Pallarés, fill d'Horta. Els records de Palau Fabre i de Perucho formen tot un món al voltant de Pablo, que aquí se sentí feliç i que aquí va aprendre el que la bohèmia urbana no li va poder ensenyar mai. Quan em vaga, baixo pel carrer dedicat al Medi Natural, nom molt apropiat, ja que es pot veure l'altre gran tòtem –junt amb les roques de Benet– del conjunt muntanyós d'Horta: la cònica muntanya de Santa Bàrbara, amb el convent de Sant Salvador, que també inspirà Picasso, i les carenes que segueixen cap a Gandesa i Corbera, Cavalls i Pàndols, de tan trist record col·lectiu. Un cop ben menjat de pedra i d'història, m'arribo al bar Grau, al centre del poble, on cap a quarts de dues i, com monjos al claustre, va entrant la comitiva que jugarà glorioses partides a la manilla o al guinyot, tots encapçalats per la ventruda figura de Josep Subirats, dit Zepo. Al seu voltant es forma una petita rotllana que fuma la caliquenya o el que troba: Batiste, lo canyisser; Timo, que fuma les seves soledats; Jordi, que fuma la seva i la dels altres («Tens un cigarro?»), Nelo, que encara esporga algun «ametler» i tot un seguit de cares que, amb els ulls, et pregunten qui ets. A vegades acompanya aquest concili juganer alguna autoritat municipal que no vol deixar passar el fet d'estar al costat del poble en el seu estat més visceral, és a dir, entre el monòton pas dels dies i la sorpresa de veure algun foraster.
Pel que veig, la gent d'Horta sol ser matinera, vull dir que tot ho fan «pronte». La qüestió dels àpats, per exemple, i així ho pregunten si et veuen sovint, que és el més normal en una comunitat que just arriba als mil dos-cents, i que no seria enraonat que fes una crescuda a l'estil de Benidorm. A les set del matí, si et troben camí de l'autobús, ja s'interessen per la primera menjada: «Ja has morzat»?. A la una del migdia: «Ja has dinat?» i a les vuit del vespre: «Ja has sopat?» Quan, invariablement, dic que no a les successives demandes, se sorprenen una mica que els de capital siguem tan poc matiners en matèria alimentària, però, també invariablement, l'endemà pregunten el mateix. Beneïda gent dels Pirineus del Sud!
dimarts, 20 de març del 2007
L' Amac està disposada a proposar un candidat per acollir el cementiri de residus radioactius
dilluns, 19 de març del 2007
diumenge, 18 de març del 2007
Posar en marxa el tren turístic entre Reus i Casp costa 740.000 euros
http://www.diaridetarragona.com/
dissabte, 17 de març del 2007
Comunicat de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta
La moció reclama un replantejament de la implantació de polígons eòlics i una aturada de tots els projectes per afavorir el diàleg i el debat, per definir els interessos de la comarca sense interferència de les empreses eòliques. El futur no pot ser decidit per empreses foranes i alienes a la comarca. Encara és possible definir directrius de futur des de la comarca i per a la gent de la comarca. Encara és possible pensar i repensar com ha de ser la Terra Alta.
Si les mocions arriben a debatre’s als plens municipals, s’haurà acomplert la primera part d’este debat possible. Hi ha alternatives no estudiades, hi ha la possibilitat de sumar esforços, entre tots es pot decidir el futur: ajuntaments, cooperatives, cellers, empresaris turístics... És possible que el progrés de la comarca estiga en la seua mateixa essència, en la seua mateixa realitat, en les mateixes persones que hi viuen i en aquelles que hi creuen.
Actualment, a la Terra Alta hi ha 12 Centrals eòliques aprovades, que suposen 185 aerogeneradors i una línia d’Alta Tensió. Hi ha 5 Centrals més en tràmit que podrien afegir un centenar més de molins a la comarca i una segona línia d’Alta Tensió. A més, cal tenir present que, segons el Pla de l’Energia, la implantació eòlica tindrà una segona fase. Sembla que l’allau de projectes no tinga cap altre aturador que la superfície útil per a aquest tipus d’instal·lacions. La comarca no pot assumir tots els projectes eòlics aprovats o per aprovar sense patir una transformació irreversible.
Un Polígon eòlic d’aquestes dimensions ha d’estar recolzat per Centrals elèctriques convencionals( en aquest cas tèrmiques), per compensar les pujades i baixades de producció eòlica, sempre al capritx del vent. Per això, l’energia eòlica mai podrà ser una alternativa a les Centrals Nuclears. El CO2 que es vol estalviar amb les Centrals eòliques serà compensat, en escreix, pel CO2 i la pluja àcida emesos per les tèrmiques projectades a Mequinensa, Ribarroja i Faió.
Una construcció d'aquesta envergadura suposarà una gran desforestació, amb el conseqüent trencament de l'equilibri ecològic; desertització del paisatge, disminució del oxigen a l'atmosfera i augment del co2 abans assimilat pel bosc, pèrdua irreversible de biodiversitat amb l'extinció d'espècies emblemàtiques dels nostres cels com l'àliga cuabarrada o perdiguera, etc.
Així doncs som conscients, que aquestes instal·lacions no ajudaran a pal·liar l'efecte hivernacle, ja que no son capaces de substituir cap de les actuals centrals elèctriques contaminants.
L’únic estudi socioeconòmic existent és el que ha fet l’empresa que agrupa els promotors eòlics (AERTA). Cap Administració local o comarcal a contrastat aquests, amb estudis independents. Per tant, s’han aprovat les Centrals Eòliques sense saber amb certesa com es veuran afectades les activitats econòmiques tradicionals en les quals se sustenta la vida de bona part dels terraltins. Els afectats per aquesta implantació industrial seran molts més que els directament compensats per les empreses.
Més del 95 % dels beneficis generats per les Centrals Eòliques revertirà en empreses de fora de la comarca. No s’ha tingut en compte altres alternatives possibles, amb menor impacte ambiental i més beneficis per als Ajuntaments. No s’ha fet una planificació comarcal.
Cada dia tenim més noticies de queixes i denúncies per aquest tipus d'infrastructures, de tota la península i resta del planeta on la implantació s'ha fet en estudis d'impacte ambiental des de els despatxos, i no s'ha tingut en compte la realitat sobre el terreny.
Una qüestió tan important mereix un debat públic i molta informació i transparència. La població no ha estat suficientment informada de l’abast total ni de l’impacte social, econòmic i natural del conjunt de projectes. Encara som a temps, per un futur millor.
És per tot això que:
Demanem un replantejament de la implantació de polígons eòlics a nivell comarcal i una aturada immediata de tots els projectes en qualsevol fase de tramitació, per tal de crear un marc de diàleg i de debat que puga evitar que empreses foranes decidisquen com ha de ser el nostre futur. realitat, en les mateixes persones que hi viuen i en aquelles que hi creuen.
divendres, 16 de març del 2007
Fallera D'Or: Ciutat de Fallerisme.
Un video "freaki" per animar als meus companys valencians de feina que treballaran, com jo, lo dilluns 19 de març, dia de Sant Josep.
dijous, 15 de març del 2007
Allioli d' Abadejo
Dins de la cuina de l'abadejo he de dir que a Prat de Comte és molt típic fer Allioli d'Abadejo.
INGREDIENTS:
Alls
Oli d' "auliva"
Ou
Abadejo desmollat o esqueixat.
La recepta és la mateixa de fer l'allioli, però quan la barreja està lligant-se s'hi afegeix l'abadejo a parts menudes i desalades.
Es desala l'abadejo amb aigua.
dimecres, 14 de març del 2007
fito y fitipaldis- La casa por el tejado (viñarock)
Esta canço la dedico a tots los que llegiu lo bloc Alego
dilluns, 12 de març del 2007
Móra la Nova s'apunta a l'internet sense fils
L’ajuntament de Móra la Nova està fent gestions amb empreses especialitzades, per instal·lar a tot el municipi una xarxa d’internet sense fils, a la que hi puguin accedir, sense cost, tots els veïns.
De moment s’està estudiant tot l’entramat legal per donar aquesta cobertura amb les màximes garanties de seguretat i fiabilitat, i alhora evitar problemes legals amb les operadores convencionals pel tema de la gratuïtat de la connexió dels usuaris locals.
Una altra alternativa que s’està estudiant, per al cas que no fos possible la instal·lació del sistema Wi-Fi sense cost, es la instal·lació d’internet sense fils amb xarxa Wimax, que permetria als ciutadans la connexió a alta velocitat i a més fer trucades telefòniques i rebre la TDT i tot a un cost reduït.
Hi ha diverses instal.lacions, acabades i en proves en altres municipis, tant en sistema Wi-Fi com en sistema Wimax que han de servir d’experiència i per tant de guia en la decisió final de l’ajuntament de Móra la Nova, si bé “la decisió de tirar endavant el projecte en la propera legislatura es un fet” segons l’alcalde Joan Sabanza.
divendres, 9 de març del 2007
La major part de la població de les Terres de l' Ebre i El Camp de Tarragona diuen no al cementiri nuclear
MOCIÓ CONTRA EL CEMENTIRI PER APROVAR ALS PLENARIS MUNICIPALS
Aquí teniu la proposta de moció per aprovar-la als Plenaris dels Ajuntaments, amb la finalitat que no es puguin construir Cementiris Nuclears (ATC) al territori de Catalunya.Si vius a Catalunya i coneixes algun regidor del teu Ajuntament que pugui estar interessat, i pot presentar aquesta proposta per discutir-la i aprovar-la al Plenari del teu Ajuntament no dubtis en fer-ho.
Sobretot si vius al Sud de Catalunya, territori on estan situades les tres centrals nuclears en funcionament i on sembla ser que es podria construir el cementiri nuclear, és molt important que el major nombre d’Ajuntaments es pronunciïn en contra del mateix, per evitar el consens social que demana el Govern de Madrid per la seva instal.lació.
És important que en facis el seguiment i ens avisis si s’ha aprovat per incorporar el teu municipi a la llista que han refusat aquesta instal·lació.
moció tipus >
escrit presentació >
manifest >
Consells Comarcals que han donat suport a mocions contra el cementiri:
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (17 vots a favor (CiU, PSC-PM i ERC-AM) i 2 abstencions (CiU).
Consell Comarcal del Baix Ebre (per unanimitat).
Consell Comarcal del Priorat (per unanimitat).
Consell Comarcal del Montsià (per unanimitat).
Consell Comarcal de la Terra Alta.
Consell comarcal del Baix Camp (vot en contra de l'Alcalde de Vandellòs-Hospitalet).
6 Consells Comarcals: Tots els C.C. de les Terres de l'Ebre, Priorat i Baix Camp.
Ajuntaments que han donat suport a mocions contra el cementiri:
Ajuntament de Vandellòs-L'Hospitalet (per unanimitat).
Ajuntament de Reus (parcialment).
Ajuntament de Cambrils (amb quatre abstencions de CiU).
Ajuntament de Flix (per unanimitat).
Ajuntament de Tarragona (per unanimitat).
Ajuntament de Móra d'Ebre (per unanimitat).
Ajuntament de Rasquera (per unanimitat).
Ajuntament d'Amposta (per unanimitat).
Ajuntament de Roquetes (1 en contra del PP).
Ajuntament de l'Ametlla de Mar (per unanimitat).
Ajuntament de Marçà.
Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (per unanimitat).
Ajuntament de Mont-roig del Camp (per unanimitat).
Ajuntament d'Horta de Sant Joan (per unanimitat).
Ajuntament d'Ulldecona (per unanimitat).
Ajuntament de Tortosa (per unanimitat).
Ajuntament de la Galera (per unanimtat).
Ajuntament del Morell (per unanimitat).
Ajuntament de Benissanet (per unanimitat).
Ajuntament d'Arnes.
Ajuntament de Camarles.
Ajuntament de Perafort (per unanimitat).
Ajuntament de Riudoms (per unanimitat).
Ajuntament de Torredembarra (per unanimitat).
Ajuntament d'Altafulla.
Ajuntament de Miravet (per unanimitat).
Ajuntament de Poboleda.
Ajuntament de Prat de Comte.
Ajuntament de Bot.
Ajuntament de Vilalba dels Arcs.
Ajuntament de Gandesa.
Ajuntament de Batea (per unanimitat).
Sumen un total de 32 ajuntaments
Ajuntaments que s'han manifestat publicament contra el cementiri al seu municipi:
Ajuntament de Móra la Nova.
Ajuntament de Tivissa.
Ajuntament de la Fatarella.
Aquests Ajuntaments representen més del 55% del total de població de la provincia de Tarragona
dijous, 8 de març del 2007
Joan Josep Duran
dimecres, 7 de març del 2007
Propostes d' Imnova-PSC de Móra la Nova
dimarts, 06 març 2007
La coalició IMNOVA-PSC-PM de Móra la Nova, presenten com un dels seus projectes de futur govern municipal quatre propostes educatives, d’interès social i econòmic, que consideren d’interès per el poble de Móra la Nova, la comarca de la Ribera d’Ebre i les comarques veïnes i que podrien tenir la seva ubicació al poble de Móra la Nova. Aquestes propostes son :
Creació de un cicle formatiu de grau mitja de Tècnic en conducció d’activitats físiques-esportives en el medi natural i d’un cicle formatiu de tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives.
La concessió d’un Cicle Formatiu de Grau Superior en la modalitat de Tècnic superior de Informació i Comercialització turístiques.
.Creació d’una aula d’adults.
Creació d’un batxillerat artístic.
Amb les primeres dos propostes es pot desenvolupar un sector com és el turístic que té unes grans possibilitats a les nostres comarques. A més, els estudis necessaris que han que cursar el futurs professionals són molt atractius per la gent jove i de segur donaran feina no tan sols a aquests estudiants sinó que també a uns altres sectors econòmics de la població.
En el cas del batxillerat artístic a les comarques de la Ribera, Terra Alta i Priorat, la gent té molt interès en aquest tipus d’estudis, la prova la tenim a l’escola d’arts que existeix a l’actualitat a Móra la Nova que sempre ha funcionat prou bé i ha tingut un bon numero d’alumnes.
Per el que fa a l’escola d’adults, la seva necessitat resulta indubtable si es pensa en els nous veïns de Móra la Nova, procedents de molts indrets del món i amb una gran necessitat d’adquirir la parla i els coneixements autòctons per poguer integrar-se plenament.
A IMNOVA-PSC-PM pensem que s’ha de dotar la comarca de la Ribera d’Ebre de nous projectes mai fer propostes demagògiques proposant duplicar serveis existents.
http://www.riberaonline.net/
dimarts, 6 de març del 2007
dilluns, 5 de març del 2007
La Plataforma en defensa de la Terra Alta presentarà una moció contra la massificació eòlica a tots els ajuntaments
Prat de Comte és "xocotet"
dissabte, 3 de març del 2007
ES PUBLICA EL NÚMERO 17 DE LA REVISTA MISCEL·LÀNIA DEL CERE
http://www.tinet.org/~cere/
Recentment ha sortit publicat el número 17 de la revista Miscel·lània del CERE, que en aquesta ocasió va dedicada a la població riberenca de Rasquera. Després d’un escrit de presentació, a càrrec de Biel Pubill, president del CERE entre 2003 i 2005, i de les memòries d’activitats del CERE corresponents als anys 2003 i 2004, a càrrec de l’anterior secretari, Josep Antoni Collazos, hi ha un bloc d’articles dedicats en la seua integritat a temes relacionats amb la població de Rasquera: “Rasquera”, de Montserrat Anguera i Vicent Casadó; “Toponímia dels límits de la batllia de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell de Brai i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa”, de Ventura Castellvell; “Rasquera, l’any 1817”, de Joan Ramon Vinaixa; “L’argenteria religiosa de les parròquies de la Ribera d’Ebre, segons l’Inventario Monumental Dertusense de mossèn Manuel Milian Boix”, de Joan-Hilari Muñoz; i “Joc de birles”, de Joan Juvé. Tot seguit, dins de l’apartat d’història natural hi ha l’article de Vicent Casadó i Montserrat Anguera, “Espais naturals de Móra d’Ebre: de la Picossa a les illes de l’Ebre”. D’arqueologia, hi ha l’article de Joan Josep Duran i Jaume Noguera, “El neolític a la Ribera d’Ebre”. Sobre història local hi ha els treballs de Joan Josep Menchón, “Esteles funeràries discoïdals de la Ribera d’Ebre”, i de Miquel Mulet, “El procés d’independència de Móra la Nova”. Tanquen aquest número de la revista dos articles sobre lingüística, “El parlar de Flix”, de Desirée Mas, i “El tortosí en el límit septentrional: la Ribera d’Ebre”, d’Olga Cubells i Jordi Satorra. El contingut del volum es complementa amb diverses fotografies, moltes sobre la població de Rasquera, i altres imatges i gràfics com a suport dels textos. A la portada hi ha una fotografia d’un carrer de Rasquera i a la contraportada un breu article dedicat a aquesta població de la Ribera d’Ebre, signat per Joan Farnós.
divendres, 2 de març del 2007
dijous, 1 de març del 2007
Josep Sabaté absolt
Us fem arribar aquest comunicat fet per Josep Sabaté , membre de la PDE que va patir una acusació que sempre hem pensat que ha estat injusta i falsa. Realment, les coses s'han posat al seu lloc.
Fem arribar el nostre reconeixement a Josep i la mes entranyable felicitació a la seva familia i els seus amics i amiques que sempre l'han recolçat.
La lluita per la defensa del Riu i del territori es veu engrandida per la participació de persones que com Josep demostren una capacitat enorme d'estima i dedicació per un futur millor per a les Terres de l'Ebre.
Josep Sabaté absolt !
el dia 28 de febrer es va saber que Josep Sabaté , membre de Jóvens en Defensa de l'Ebre i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre , acusat d'agredir l'exdelegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Francesc Sancho, ha estat absolt de tots els càrrecs.
Josep va ser acusat d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat i d'una falta de lesions per la qual cosa li demanaven dos anys i sis mesos de presó. En el judici que va celebrar-se el 22 de gener de 2004 van demanar 540 euros de multa per ser " autor responsable d'una falta de respecte i consideració deguda a l'autoritat" i com autor "d'una falta de lesions", sentència que es va recòrrer.
Des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i des de Jovens vam entendre aquest judici contra Josep Sabaté com un intent de criminalitzar i escarmentar el moviment antitransvasista i en especial els jovens.
Avui , desprès de gairebe cinc anys d'aquell 11 de Juliol de 2002, podem assegurar que no hem fet ni un pas enrera. Josep ha estat absolt i continuem lluitant amb il.lusió, defensant el Riu i el territori alhora que ens solidaritzem amb totes les persones que per la seva lluita pateixen repressió.
Lo Riu és vida !
Ni un pas enrera
Josep Sabaté
La Fontcalda sobre tot !
Esquerra de Móra la Nova vol fer un casal de joventut a l' antic escorxador
Esquerra de Móra la Nova, aposta per un futur innovador amb nous equipaments municipals . Les instal·lacions del escorxador municipal, s’han quedat obsoletes, estan a tocar del nucli urbà de la vila i s ’ en ha de fer un de nou en zona indústrial, per tal de donar un servei en condicions als carnissers locals.
L’escorxador com a edifici emblemàtic del poble, s’utilitzaria, un cop reformat, com a local on realitzar activitats per a joves i també com a telecentre (xerrades, cursos de formació,cine forum, tallers de teatre, tallers culturals, cinema.....) també restaria obert els caps de setmana.
Per facilitar el bon desenvolupament i activitats d’aquest local, es crearà una associació de joves per tal de rebre subvencions i així poder fer concerts, excursions, viatges, exposicions...