divendres, 1 de febrer de 2008

CARTA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA AL PRESIDENT MONTILLA

Ebredigital.com
'Carta al president Montilla'

Volem aprofitar la seva visita a les Terres de l’Ebre per a fer-li arribar la nostra visió sobre alguns aspectes de la realitat de la nostra comarca. Lluny d’informes i estadístiques. Sense embuts ni edulcorants de cap classe.Gràcies a les mobilitzacions en contra del transvasament d’aigua de l’Ebre (PHN), les Terres de l’Ebre van aparèixer al mapa de Catalunya de molts polítics barcelonins. Per molts catalans, el país s’acabava a Salou, i les Terres de l’Ebre eren un racó despoblat i oblidat al sud del país. Catalunya és un país que sempre ha mirat cap al nord. La Terra Alta és, per la seva situació geogràfica, econòmica, demogràfica i mediambiental, una comarca que cal atendre amb una cura especial. Hem estat, durant molts anys, els últims en moltes estadístiques. Aquí, el “progrés” hi ha passat de puntetes. Amb tot, això ha fet que el paisatge i la biodiversitat s’hagi mantingut en un estat de gran riquesa i biodiversitat. En els darrers deu anys, però, hem estat objecte de l’atenció de moltes empreses eòliques que han vist, en la nostra comarca, una gran possibilitat de negoci. Davant la massificació de projectes de centrals eòliques, es va crear la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, amb la voluntat d’informar i donar veu als habitants de la Terra Alta en el procés de profunda transformació econòmica, social i mediambiental que s’anunciava.La Plataforma en Defensa de la Terra Alta no som, com moltes vegades s’ha dit, un moviment en contra de l’energia eòlica. No diem allò d’aquí no, sinó que demanem que així no. La diferència és prou significativa per a tothom que vulgui escoltar-nos i no es deixi endur per arguments simplistes i, sovint, interessats. Que aquí i a tot arreu surtin grups que treballin per la defensa del territori i la seva gent vol dir que la gent es preocupa pel futur del seu país i se l’estima. Alguns diran que els empresaris i l’Administració també es preocupen pel futur del país i que es pot estimar de moltes maneres. És cert, però hi ha amors que maten! Com diu el nostre nom, volem defensar la Terra Alta, però tenim molt clar que no som una illa, que formem part de Catalunya. Ens considerem víctimes del desequilibri territorial del país, del nostre país. Durant molts anys hem sentit la sensació d’abandó dels governants, som pocs i vivim en un racó apartat. El caciquisme secular, el despoblament, tants anys d’emigració i la permanent crisi i falta de relleu generacional en l’agricultura han adobat un arrelat pessimisme sobre el futur de la comarca en la mentalitat col.lectiva dela Terra Alta. Això ha tallat moltes iniciatives.Malgrat el panorama, uns pocs han cregut en el futur de la comarca i han invertit diners i il·lusions en petits cellers privats, en cases de turisme rural, en associacions o fundacions destinades a la promoció del patrimoni natural i humà i a dinamitzar culturalment una comarca que creuen rica, però empobrida.No es pot posar en perill aquestes iniciatives, arrelades als pobles, que conformen una economia a petita escala, però molt important en una comarca on l’autosuficiència és, encara, un valor ben present en la nostra memòria. L’aprofitament de les energies alternatives hauria pogut ser una molt bona oportunitat per a fer les coses ben fetes. Generant riquesa aquí, participant en un objectiu nacional però respectant el nostre patrimoni, sense falses solidaritats entre territoris que només van en una direcció. Buscant el màxim benefici amb el mínim perjudici. Per garantir-nos així unes expectatives de futur lliures hipoteques. Si no es replanteja de dalt a baix, serà una oportunitat perduda, una de tantes, per a demostrar-nos que hem après la lliçó dels errors passats i presents. Corregir és de savis. Negar-se a modificar el rumb és de temeraris. Per això vam proposar al seu moment la possibilitat de convertir la Terra Alta en comarca pilot en l’objectiu d’aconseguir un progrés de debò: sostenible i en pau amb la terra. Respectant-la com han fet les moltes generacions que l’han treballat. És fàcil: quasi tot encara està per fer, i per tant, es pot fer bé, si es vol. Per què diem així no:- Perquè creiem que una transformació tan gran del nostre paisatge i de la nostra economia s’ha de fer sempre amb tot el rigor i els estudis pertinents, cosa que no s’ha fet.- Perquè creiem que és l’Administració qui ha de planificar la implantació de les infraestructures energètiques i no pas les empreses al seu gust i conveniència.- Perquè al món hi ha molts exemples de planificació, implantació i gestió de centrals eòliques molt més beneficiosos per al conjunt de la societat que no el model escollit aquí.- Perquè no es pot posar el carro davant dels bous: No es pot hipotecar el nostre paisatge sense que abans una carta del paisatge determini quins són els millors emplaçaments per a les activitats industrials i quins indrets cal protegir de l’impacte dels polígons eòlics o altres infraestructures.- Perquè s’ha donat llum verd a una implantació massiva de centrals eòliques sense un estudi socioeconòmic previ i independent que avali les suposades virtuts i meravelles que canta la propaganda de les empreses eòliques.- Perquè la construcció massiva de centrals eòliques en les carenes (amb el conseqüent impacte visual) perjudicarà un medi ambient i un paisatge molt ben conservat, que és el nostre principal patrimoni i actiu econòmic. L’agricultura ecològica i de qualitat, l’enoturisme i el turisme rural són activitats econòmiques emergents directament interessades en la conservació del medi natural, sostenibles i que ens ajuden a superar el despoblament i la permanent crisi de l’agricultura. Si no volem una comarca erma, plena de camps abandonats fruit de la manca de relleu generacional, cal apostar per la qualitat, per donar un valor afegit a l’activitat que més ha contribuït a la configuració i la preservació del nostre paisatge. Això i la massificació eòlica prevista són dues coses incompatibles.- Perquè, planificada d’una altra manera, la implantació eòlica podria esdevenir una nova “collita” per a la comarca. Tal com està, suposa un espoli d’empreses foranes.- Perquè a les Terres de l’Ebre ja produïm prop del 70 % de l’energia que es consumeix a Catalunya sense que això ens hagi suposat cap mena de benefici (ans al contrari) per als nostres pobles.- Perquè la massificació eòlica a la Terra Alta (amb la nova línia d’Alta Tensió) i la contrucció de les tèrmiques de Faió, Mequinensa i Riba-roja, agreujarà encara més la massificació de línies d’alta tensió i de molt alta tensió que cicatritzen les Terres de l’Ebre.Per tot això demanem- Al Departament de Cultura: La catalogació, estudi i preservació del patrimoni arqueològic i cultural. I sobretot, la protecció dels espais de la Batalla de l’Ebre, en coherència amb la política de recuperació de la memòria històrica. -Al Departament de Medi Ambient i Habitatge: la inclusió de les serres de Pàndols i de Cavalls al Parc Natural dels Ports.-Al Departament d’Economia i Finances: Que aturi el projecte de central tèrmica de Riba-roja i que faci totes les gestions possibles davant del govern aragonès per aturar les centrals tèrmiques de Faió i de Mequinensa. Els demagogs ens acusen de voler quedar-nos a les fosques (sic), nosaltres els acusem de voler enverinar els nostres camps i boscos amb la pluja àcida que emetran les centrals. Els nostres boscos (avui parc natural) ja van patir la pluja àcida de la central tèrmica d’Andorra. -I, també, que reconsideri els projectes eòlics previstos a les Terres de l’Ebre i, sobretot, a la Terra Alta per tal d’aconseguir una implantació racional, eficient i sostenible.
Plataforma en defensa de la Terra Alta