Estudien ubicar un dipòsit de CO2 subterrani entre la Terra Alta i Aragó

Estudien ubicar un dipòsit de CO2 subterrani entre la Terra Alta i Aragó

El Ministeri d'Indústria ha registrat a tot l'Estat deu possibles emplaçaments de dipòsits al subsòl, per reduir les emissions a l'atmosfera de centrals tèrmiques i altres indústries.

-->per M. Millan/A. caralt

Diaridetarragona.com

El Ministeri d'Indústria, a proposta de la Fundació per a Estudis sobre l'Energia, ha registrat una reserva de sòl provisional a favor de l'Estat entre les comarques del Baix Aragó i la Terra Alta, per instal·lar-hi en un futur, si escau, un magatzem subterrani de diòxid de carboni (CO2). La reserva inclou part dels termes municipals de Batea i la Pobla de Massaluca. Segons fonts del Ministeri, es tracta d'un tràmit inicial, previ al començament d'estudis geològics detallats o de les anàlisis sobre la idoneïtat de l'emplaçament, que coordina la mateixa Fundació per a Estudis sobre l'Energia, integrada per la Universitat Politècnica de Madrid, el Centre d'Investigacions Energètiques, Medioambientals i Tecnològiques o la Comissió Nacional de l'Energia, entre altres entitats. A més d'aquest dipòsit al subsòl a cavall entre la província de Saragossa i les Terres de l'Ebre, s'estableixen també nou possibles emplaçaments, entre Terol i Castelló (a la comarca dels Ports), a Múrcia, Palència, Madrid, Astúries i Biscaia, entre altres. La creació de plantes de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni forma part de les mesures previstes per reduir les emissions contaminants a l'atmosfera, i complir així amb part dels compromisos del protocol de Kyoto. Però la tecnologia necessària es troba encara en fase d'experimentació a Espanya. En aquests enclavaments podria emmagatzemar-se CO2 a través de tècniques de captura i injecció al subsòl de les emissions, provinents principalment de centrals tèrmiques i d'altres indústries properes (en marxa o en projecte) que seguiran funcionant amb combustibles fòssils com el carbó. La proximitat a aquestes centrals i les característiques geològiques dels terrenys haurien estat claus per determinar la ubicació dels dipòsits subterranis. De fet, prop de la Terra Alta, la zona limítrofa del Baix Aragó pot convertir-se en un dels principals pols energètics de la conca de l'Ebre si finalment s'executen els tres projectes de centrals tèrmiques previstos. L'empresa Carboníferas del Ebro vol posar en funcionament entre les preses de Mequinensa i Riba-roja una minicentral tèrmica de 37 MW de potència. La central utilitzaria com a matèria primera en un percentatge del 70 per cent material d'escòria procedent de les mines de carbó de Mequinensa i lignit en un 30 per cent. Endesa, al seu torn, promou la construcció d'una central tèrmica de cicle combinat, de 850 MW de potència, al terme de Faió (Saragossa), però a escassos 100 metres del terme de la Pobla de Massaluca. En aquest cas, la central utilitzaria gas natural com a combustible i en casos extraordinaris, gasoil. Per acabar, l'elèctrica Iberdrola projecta a Riba-roja una central tèrmica de cicle combinat que també utilitzaria gas natural.