Eleccions generals 2004
Índex Eleccions generals 2004 Índex Les eleccions
Resultats per territori. Congrés dels Diputats
• Móra la Nova
Cens 2.226
Meses 4
Votants 1807 81'18%
Abstenció 419 18'82%
Vots
nuls 10 0'55%
en blanc 11 0'61%
a candidatures 1786 98'84%
vàlids 1797 99'45%
Nom del partit
Vots
Convergència i Unió
656
36,51%
Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE
548
30,50%
Esquerra Republicana de Catalunya
369
20,53%
Partit Popular
142
7,90%
Iniciativa per Catalunya Verds - EUIA
55
3,06%
nuls 10 0'55%
en blanc 11 0'61%
a candidatures 1786 98'84%
vàlids 1797 99'45%
Nom del partit
Vots
Convergència i Unió
656
36,51%
Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE
548
30,50%
Esquerra Republicana de Catalunya
369
20,53%
Partit Popular
142
7,90%
Iniciativa per Catalunya Verds - EUIA
55
3,06%
17 comentaris:
desitjo un cambi y el 3 loc sigui el proper 1º
el dia 9 te un gran valor, en el cas de que les forçes alineades a favor de la instalacio del cementeri nuclear rebesin un resultat poc favorable, potser els seria d´avis per veure si els combe aquesta politica a favor de de aquesta instalació o val la pena deitjar sol a seu cap, perque está demostrat que ell no cambiara
esperem que si el dia 9 de març tots en contra d ´aquells que no estimen la terra, i donen força a instalacions com l´abocador que fa molt dificil y car pugue controlar lo que allí se hi aboca, cosa que ja sabien quan permetien la seva construcció
Amic Àngel... ja ho varem comentar amb l’escuma de cervesa en el Trébol de testimoni que això de ‘dretes’ i ‘esquerres’ és tan relatiu que ni el relativisme metaètic hi podria copsar l’inefable veritat que s’hi amaga al darrera… Perquè sovint hom copsa que l’asimetria entre paraula i comportament distorsiona les proposicions dels missatges. I com deia Aristòtil en l’Ètica a Nicòmac‘’entre la virtut i l’amistat, em quedo amb la virtut’’. I ‘’la virtut és un efecte mímesi’’ –ho diu un gran pensador actual, Sabater, què per cert el titllen d’esquerres- . No s’hi val a omplir-se la boca de progrés i equidistribució, proclamar als quatre vents ‘l’anti sistema’ i dur un Audi Oficial A6 i desatendre compromisos com el del 0,7%. O fer apologia de l’ensenyament públic i el laïcisme i dur els teus fills al col•legi que jo vaig tenir el privilegi d’estudiar, religiós i privat. L’austeritat i l’exemple –efecte mímesi- comença per un mateix. El fet és que em sembla injust i reduccionista incloure CIU al mateix paquet que el PP. Unió Democràtica, a tall d’exemple, te un fundador, en Carrasco i Formiguera, que va ser afusellat per Franco. Ni la pressió del Vaticà –era cristià- el va lliurar de les bales de l’escamot d’afusellament del dictador. El dr. Carrasco va mantenir fins el darrer alè la seva catalanitat i va considerar el president Companys un president legítim. Que la memòria històrica sigui simètrica! I que a l’empara de l’escuma d’una cervesa en puguem seguir parlant, lliures, una pila d’anys més!
Un grup de fanàtics experimenta una agradable sensació de cooperació , experimenten el confortant sentiment que són amics els uns dels altres.Senten que els uneix la unanimitat de criteri sobre una mateixa cosa.Podeu observar el mateix en qualsevol partit polític: en tots hi ha un grup de ells i , quan el fanatisme d´aquests es combina amb una certa inclinació a odiar qualsevol altre grup , allavons teniu el fanatisme desenvolupat al màxim.
Voteu per qui volgueu, però si ho feu pel PP, voteu només un cop.
El fanatisme és ascetisme adoctrinant, presuposa 'absoluts'. En el camp de l'ètica és engrescador copsar que l'home modern es caracteriza, com escriu D.Wong, per assolir un relativisme metaètic. Aquesta nova corrent destria el relativisme absolut que parteix d'un axioma cert -que tot és relatiu- i cau en el 'tansentfotisme' i també l'existència d'absoluts en nom dels quals es cometen atroçitats. De totes formes, malgrat que algú no li agradi, quan hi ha cooperació i diàleg el fanatisme s'esllangueix. El pas del gregarisme (súbdits) a la ciutadania (clas cívica) és essencial per a una societat sana. Ho va explicar molt bé fa pocs dies el president de la Fundació per a una Cultura de Pau al nostre poble.
La enquesta d'aquesta web està plantejada de forma perversa, al estil diari "El Mundo" pero desde una altra òptica.
Insinuar que votar a CiU es el mateix que votar el PP, es el mateix que dir que votar a Magdalena Alvarez, Bono, Chacón es el mateix que votar a Ridao.
no os deixeu influir la llarga má de CIU es la que ens va portar l´abocador a Tivissa i ara sembla que no en sapiga res
aixo aixo, tiren la pedra i amaguen la ma
les alcaldies de CIU fa molts anys que no volen saber res dels residuos de la central d´Asco, les malalties també els poden arribar a ells o als seus propis familiars, si pesquen un cancer que sapiguen que en son colaboradors amb el seu silenci
riberencs els representants dels partits tranvasistes es a dir CIU a les nostres comarques perque el PP casi no hi es, estan esperant el seu moment per reiniciar les gestions per fer valer el aigua y el territori com a moneda de cambi afavorint el tranvasament de l´Ebre i la instalació de un cementiri nuclear, millorant sempre esta clar els seus interesos i desinformant als seus propis seguidos i militans
Visca la Ribera
Visca Catalunya
Miquel:
El fanatisme proporciona motius per a passar a l´acció, és cert ; però no recordo cap exemple en tota la història de l´home, en què hagi estat la causa d´una bona acció. l´acció resultant ha estat sempre dolenta , per tal com és parcial en la seva manera de veure les coses , i perquè gairebé inevitablement , implica alguna manera d´odi. Un odia a la gent que no participa del propi fanatisme. És allavons, gairebé inevitable.
a Móra la Nova ja gent a favor del cementiri nuclear, cal parlar amb ells i explicar que no ens conve a dingu de la comarca
Em sembla que no m’has entès, perquè estem dient el mateix. Jo defenso el relativisme metaètic. Això significa viure amb la constant tensió d’haver d’esbrinar què és el millor per a cada situació, que te les seves pròpies circumstancies. Això en front els qui defensen la validesa d’idees (eidos) com a ‘absoluts’ –que cauen en el fanatisme, un exemple que em pesa constatar està en el món de les creences religioses, en nom d’un Déu es cometen barbaritats- i els que ho relativitzen tot –que acaben en el ‘tantsentfostisme’ i que a més també surten d’una certesa absoluta, paradoxa, ‘que tot és relatiu’-. En l’equidistància entre ambdós posicions – és un debat punyent de l’ètica - sembla que hi ha la clau, el relativisme metaètic, què a més és crític amb la semàntica lingüística en termes d’ètica (veritat, virtut, bondat...) Emprar fanatisme per lluitar contra fanatisme és pervers i hom constata allò de ‘fer d’una negació d’una cultura una cultura d’una negació’.
Miquel crec que tens un gran nivell cultural, pero jo soc un rabassaire i com a tal em toca expresam, i o faig per els del meu nivell
salut
Miquel :
Et ficare un exemple les Croades , no em puc recordar que fessin cap bé. Les Croades van ser el resultat de dos corrents diferents: un corrent fanàtic i un corrent ecocómic. Aquest últim era, veritablement, mol fort , però no hauria aconseguit res si no l´hagués ajudat el fanatisme. Parlant d´una manera general , el fanatisme proporcionà les tropes , i els motius econòmics , els generals.
Val la pena lluitar fanatisme contra fanatisme , jo crec que no , que lluitin los generals .
Allavons en general estem d’acord amb tot .
L'unica comunitat autonoma que no ha rebutjat el cementiri nuclear de forma oficial es la del sr Montilla,per tan comencem a demana responsabilitats a qui pertoquí
Publica un comentari a l'entrada