Dos imatges relacionades amb les nostres tradicions:
"L' adoració dels Reis Mags"
de Giotto di Bondone, segle XIV, en la qual un cometa com l'Estel de Betlem passa a través del cel. Diuen que Giotto havia vist el cometa Halley abans de pintar l' obra.
I un cabàs de pauma ple de carbó pels que no s' han portat bé.
Cal fer memòria i recordar que l' equip de govern de CIU de l' anterior legislatura rebutjà una moció del grup Imnova on es demanava la construcció d'una llar d'infants de titularitat pública al nostre municipi. Al bloc d' IMNOVA-PSC podem llegir i veure aquest video: "Hem de recordar que aquest equipament va ser demanat pel Grup Municipal IMNOVA en dues ocasions l'any 2005 (quan es va publicar en el D.O.G. les bases per les sol·licituds). Les dues mocions van ser rebutjades per l'equip de govern amb l'argument, en la primera d'elles: "suposaria una competència deslleial a la que ja existeix".
L'Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat una partida de 412.000 euros dins els pressupostos per al 2008 destinada a la construcció d'una llar d'infants municipal, en aquest cas de 30 places. Móra la Nova disposa d'una llar d'infants de titularitat privada. Tanmateix, les previsions de creixement de la vila riberenca han obligat a projectar una segona llar. L'equipament, apuntava ahir l'alcalde, Joan Sabanza, s'ubicarà en una de les noves urbanitzacions pendents de construcció. Les obres s'iniciaran el 2008 però no finalitzaran fins a l'any vinent. La construcció d'aquest equipament és la principal inversió prevista al pressupost municipal aprovat recentment sense cap vot contrari i xifrat en 3,195 milions d'euros, un 16% superior a l'aprovat l'any passat. L'equip de govern convergent destina un total de 867.000 euros al capítol d'inversions. A banda de la llar d'infants, l'Ajuntament dedica 150.000 euros a l'adequació d'una passarel·la metàl·lica que millorarà la connexió entre la zona escolar i el parc 26 d'octubre. També s'ha aprovat una partida de 70.000 euros per construir dues noves illes de contenidors soterrats i una segona inversió de 70.000 euros per obrir un nou pou d'aigua potable -el municipi s'abasteix d'una única captació- que ha de donar resposta al creixement urbanístic de Móra la Nova. Tanca el capítol de les inversions més destacades una partida de 30.000 euros dirigida a la renovació de l'enllumenat públic. En el capítol d'ingressos destaca un ajut de 30.000 euros de la Diputació de Tarragona per al Consorci del polígon del Molló, la creació d'una nova taxa per a la tramitació dels projectes d'urbanització o la previsió d'augment dels ingressos del cànon que percep l'Ajuntament per permetre el pas per la seva xarxa de camins dels camions que aboquen la brossa a l'abocador de Tivissa.
La llar d' infants de titularitat pública ha estat una demanda llargament reivindicada pels moranovencs,tal i com podem veure en aquest video d'Imnova-Psc.
Avui he conegut l' existència d'un nou bloc dels Masos (Móra la Nova). El blog Status l' escriuen uns jovenets del nostre poble que són amants de l' esport de l' skate. Entre els seus escrits demanen la construcció d' un skate-park a la nostra població, les seves opinions són crítiques amb l' ajuntament, ja que diuen que no s'els fa cap cas a les seues peticions.
Una fotografia de Faió abans de ser inundat pel pantà de Riba-roja d' Ebre.
Endesa assegura que el gasoducte de Faió no creuarà la Terra Alta
El gasoducte i la línia d'evacuació elèctrica incloses al projecte de construcció de la central tèrmica de Faió no creuaran la Terra Alta tal i com s'havia previst en un inici. Així ho ha manifestat Endesa a l'alcalde de la Pobla de Massaluca, Joan Lluís Cuadrado. L'anunci no atenua, tanmateix, l'oposició municipal frontal a un projecte denunciat pel seu alt impacte ambiental. -->per a. c. Diari de Tarragona
Després de mesos d'espera, l'Ajuntament de la Pobla de Massaluca va rebre la setmana passada un comunicat oficial d'Endesa referent a la construcció de la central tèrmica de 850 MW al municipi veí de Faió, pendent d'autorització administrativa. L'elèctrica, en un intent de minimitzar el rebuig al projecte existent a la Terra Alta, assegura que les emissions contaminants de la central «estaran en tot moment per sota dels valors límit establerts per a la protecció de les persones, la fauna, la vegetació i l'agricultura». Reitera que el projecte possibilitarà la creació de llocs de treball, sense especificar-ne cap quantitat, explica que la central és compatible amb les activitats de turisme ecològic i amb l'ecosistema del riu Matarranya, i anuncia, finalment, que tant el gasoducte com la línia d'evacuació elèctrica que havien de viatjar per la Terra Alta segons el projecte inicial ho faran íntegrament per territori aragonès. Per a l'alcalde, Joan Lluís Cuadrado, Endesa no respon les inquietuds expressades per veïns i alcaldes terraltins: «ara ens diuen que el gasoducte no creuarà la comarca, ja ho veurem. La realitat és que la central emetria tot tipus de contaminants i que aquestes emissions afectaran la nostra comarca», denunciava ahir al Diari .
Reunió amb la Generalitat
D'altra banda, el subdirector general d'Energia de la Generalitat, Agustí Andreu, s'ha posat en contacte amb Cuadrado per mantenir una reunió sobre l'impacte del projecte. I és que els alcaldes terraltins han demanat insistentment el suport de la Generalitat. És en aquest sentit que CiU ha sol·licitat la compareixença al Parlament del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, per tal que expressi el parer del Govern sobre el projecte.
Un taller permetrà la rehabilitació d'infraestructures ferroviàries per al futur Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova Diari de Tarragona La Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova ha iniciat el taller d'ocupació que ha de servir per a la rehabilitació d'infraestructures ferroviàries per al futur Centre d'Interpretació del Ferrocarril del municipi. Aquest taller únic a l'estat formarà vuit persones que tindran assegurada una sortida laboral gràcies al conveni signat entre la fundació i l'empresa GrupCOMSA, empresa que participa en construcció de vies d’Alta Velocitat. A més, el pròxim mes de febrer s'iniciarà la primera fase de les obres d'adequació del centre d'interpretació del món del ferrocarril i s'està treballant en la posada en marxa d'un tren turístic entre Reus i Casp.
La Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova (FPPFI) compta actualment amb dos projectes en desenvolupament. Per una banda, el passat divendres va començar el taller d'ocupació d'infraestructures ferroviàries, sol·licitat a la Diputació de Tarragona i al Servei d'Ocupació de Catalunya. Amb aquest taller, nou a l'estat espanyol i que té una durada d'un any, es formaran vuit persones en atur i majors de 25 anys, que treballaran en la col·locació de les vies necessàries i del pont giratori per al futur Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova, un espai museístic que comptarà amb vagons i màquines de ferrocarril restaurats. En aquest sentit, la FPPFI va signar un conveni amb l'empresa GrupCOMSA pel qual aquesta empresa puntera en infraestructures ferroviàries dotés al taller dels mitjans tècnics, logístics, assessorament tècnic i personal especialitzat per al taller d'infraestructures. Un cop el taller finalitzi, l'empresa es compromet a donar sortida laboral a tots els especialistes formats. Segons Jordi Sasplugas, president de la fundació, actualment les empreses d'infraestructures ferroviàries 'necessiten mà d'obra qualificada perquè no n'hi ha'. Sasplugas ha explicat que 'com a fundació, el taller serveix per fer pas endavant en el projecte del centre d’interpretació'.
Torre d' enclavaments, foto de trensim.
D'altra banda, la FPPFI ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Móra la Nova, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, a través del qual es materialitzarà la primera fase de Centre d'Interpretació del Ferrocarril a Móra la Nova, amb un pressupost total de 180.000 euros, que es reparteixen en la redacció del projecte museístic (30.000 euros) i l'execució material del mateix (150.000 euros). En breu, es licitarà la redacció del projecte, al concurs de la qual s'han presentat tres empreses, i posteriorment es licitaran les obres. Es preveu que les obres s'iniciïn el febrer o març de 2008. Aquest projecte consisteix principalment en la rehabilitació de la torre d'enclavaments de l'estació de ferrocarril de Móra la Nova. Es tracta d'un edifici de tres plantes i 180 metres quadrats, que era la torre de control de tota l'estació.Aquesta és l'única torre d'aquestes característiques que queda a tota Catalunya i en la seva època tenia la tecnologia més avançada. De fet, va ser la primera torre d'enclavaments d'Europa, creada l'any 1928. Amb aquest projecte, es vol rehabilitar la torre íntegrament per tal de crear-hi un espai museístic i poder obrir-la al públic.També cal destacar l'acord arribat entre FPPFI i el Departament de Cultura de la Generalitat pel qual aquest últim aportarà 6.000 euros per a l'elaboració d'una recerca de patrimoni etnològic al voltant dels oficis ferroviaris, que servirà com a fons documental per al Centre d'Interpretació.
Un vagó restaurat, foto d' A. Romo.
Projecte de tren turístic
Tot i així, el projecte clau de la fundació és el tren turístic que, segons el president de l'entitat, 'serà el que més repercussió social, cultural i turística pot tenir'. El tren seria un nexe d'unió entre el turisme de la Costa Daurada i del Camp de Tarragona i les comarques de l'interior de la demarcació. Tal com ha manifestat Sasplugas, 's'utilitzaria la línia de tren Tarragona-Reus-Móra-Casp-Saragossa, per on circularien trens antics que encara s'han de rehabilitar i que repartirien el turisme per les comarques on passi'. El projecte inclou paquets turístics, és a dir, el viatger tindrà la possibilitat de comprar només el bitllet de tren o el bitllet amb una visita cultural a la comarca triada, on hi duria a terme una ruta. Per aquest motiu, els consells comarcals del Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Baix Aragó-Casp van explicar a la fundació quins són els elements que volen potenciar turística i culturalment de les seves comarques, amb l’objectiu de crear aquestes rutes.Aquest any 2007 s'ha redactat el projecte del tren turístic per un import de 18.000 euros, havent-hi participat totes les comarques implicades, i s'ha presentat al Pla de Turisme de Catalunya, optant al finançament d'un màxim del 60% sobre un pressupost de 822.000 euros. Segons el president de l'entitat, 'en aquest projecte s'han aconseguit avançar substancialment, tot i que el projecte encara no te el finançament assegurat'.Jordi Sasplugas ha afegit que també s'ha avançat en la preparació dels vehicles ferroviaris, ja que 's'ha restaurat un vagó que farà funcions de logística en el tren i s'ha prosseguit amb la restauració dels dos cotxes de viatgers', així com també s'ha arribat a un acord amb la Fundación de los Ferrocarriles Españoles pel qual cedeixen l'ús d'una locomotora diesel, que formarà part del tren turístic, i que està pendent de ser traslladada a Móra la Nova, on es rehabilitarà totalment.
La torre d' enclavaments, foto de trensim.
Els inicis de la fundació
La FPPFI es va constituir el febrer de 2006 però té l'antecedent de l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, creada fa sis anys. Segons el president de la FPPFI, l'associació va sorgir de la iniciativa social d'un grup de persones ‘que van creure que calia recuperar la memòria del ferrocarril a Móra la Nova, municipi amb un passat vinculat al ferrocarril i que va ser el motor de la vila i la comarca'. Tot i així, l'associació va decidir crear la fundació 'per a tenir més credibilitat davant les administracions i aconseguir que aquestes participessin més en els nostres projectes'. Actualment, la fundació està treballant en cercar la implicació de més administracions i del sector privat. L'Associació compta amb 165 socis d'arreu d'Espanya, només una part dels quals són o han estat ferroviaris. La Fundació és la segona que existeix a Catalunya d’aquestes característiques. L’altra és la Fundació del Museu del Transport, amb seu a Castellar de N'Hug (Berguedà), creada fa uns quinze anys.
LLISTA DE LA VARIACIÓ DEMOGRÀFICA DE MÓRA LA NOVA DELS ÚLTIMS 21 ANYS.
En roig estan indicats els anys que es perd població.
ANY POBLACIÓ
1987- 2.856
1988- 2.848
1989- 2.791
1990- 2.778
1991-2.671
1992- 2.699
1993- 2.755
1994- 2.763
1995- 2.776
1996- 2.683
1997- 2.713
1998- 2.703
1999- 2.714
2000-2.661
2001- 2.715
2002- 2.922
2003- 3.084
2004- 3.113
2005- 3.214
2006- 3.216
2007- 3.189
La Ribera d’Ebre en conjunt ha experimentat un augment del padró en passar de 23.046 a 23.319 habitants, o sigui, que hi ha hagut un augment de 273 riberencs al llarg de l’any 2006.
Desglossat per municipis queda de la següent manera: Ascó - 1.616 Benissanet - 1.249 Flix - 4.006 Garcia - 553 Ginestar - 1.052 Miravet - 795 Móra d’Ebre - 5.232 Móra la Nova - 3.189 La Palma d’Ebre - 421 Rasquera - 934 Riba-roja d'Ebre - 1.332 Tivissa - 1.781 La Torre de l’Espanyol - 681 Vinebre - 478 Ribera d’Ebre - 23.319
Puja la població a set municipis: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Móra d’Ebre i la Palma d’Ebre; es manté igual a Rasquera i descendeix a Miravet, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
Plataformes i ecologistes exigeixen a Medi Ambient que aturi la central eòlica dels Pesells per raons ambientals i paisatgístiques
Els grups ecologistes i plataformes contràries a la instal·lació massiva d'aerogeneradors a la comarca de la Terra Alta han reclamat al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que actuï per aturar el projecte recentment aprovat de central eòlica a la serra dels Pesells (al terme municipal d'Horta de Sant Joan, Terra Alta) pels greus impactes que, consideren, pot tenir per a la fauna, la flora, el paisatge i l'economia de la zona. Les entitats, que no descarten recórrer davant els tribunals de la Unió Europea per paralitzar el projecte, asseguren que amb el vistiplau a aquesta central -fet públic la setmana passada per part del Departament d'Economia i Finances-, que preveu la instal·lació de disset aerogeneradors, es crearan danys irreversibles a l'ecosistema d'aquest espai proper al Parc Natural dels Ports. Per això, volen que Medi Ambient inclogui l'espai en la Xarxa Natura 2000 i reclamen a l'equip de govern de CiU a l'Ajuntament d'Horta que reconsideri atorgar la llicència d'obres al projecte davant els perjudicis que pot ocasionar als sectors de la restauració i turisme rural. Avui.cat
Grups ecologistes demanen a la Generalitat que no autoritzi un parc eòlic a Horta de Sant Joan (Terra Alta)
TORTOSA (BAIX EBRE), 27 de desembre (EUROPA PRESS) - La Plataforma en Defensa de la Terra Alta i els grups Ecologistes de Catalunya, GEPEC i Seo-Bird Life han reclamat avui a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que no aprovi el parc eòlic que es vol construir a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Amb el parc eòlic dels Pesells aprovat per la Conselleria d'Economia i Finances el passat dia 20 de desembre, es preveu la construcció de 16 molins o aerogeneradors, de 140 metres d'altura. La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha reclamat al departament dirigit per Francesc Baltasar que no autoritzi aquest parc perquè considera l'afectació que pot tenir en aus protegides com l'àguila perdiguera en espais culturals com els de la Batalla de l'Ebre i en el turisme rural, una de les grans apostes del municipi, també lligat a espais com el Centre Picasso. El portaveu de l'esmentada plataforma, Jordi Lluch, ha opinat que encara es pot "aturar" la construcció del parc. "Creiem que sí, sempre que entre tots prenguem consciència que el que es vol fer als Pesells és irreversible. No té res de sostenible ni d'ecològic. El paisatge canviarà per sempre i el seu impacte mediambiental serà definitiu. Falta que la gent d'Horta prengui consciència, els que encara no l'han pres, i que l'alcalde, Àngel Ferràs (CiU), escolti el poble i pensi més enllà de 4 anys i de la liquidació dels pressupostos", ha defensat. Yahoo noticies
Móra la Nova iniciarà al mes de febrer les obres del museu del ferrocarril
La Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova iniciarà al mes de febrer la primera fase de les obres d'adequació del centre d'interpretació del món del ferrocarril. Amb el museu i la futura posada en marxa d'un tren turístic a vapor entre Reus i Casp es vol convertir la localitat riberenca en un centre de difusió del transport ferroviari referent a l'Estat espanyol. -->per a.c. Diari de Tarragona.
Gràcies al conveni signat entre la fundació, l'Ajuntament de Móra la Nova, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, la primera fase del Centre d'Interpretació del Ferrocarril a Móra la Nova disposa d'un pressupost de 30.000 euros per a la redacció del projecte i d'una quantitat de 150.000 euros per a la seva execució material. Les obres s'iniciaran al mes de febrer i consistiran en la rehabilitació de la torre de l'enclavament de l'estació, actualment abandonada. A la planta baixa de l'edifici s'ubicarà una botiga, un espai on s'oferirà un audiovisual i lavabos. A la planta superior s'arranjaran els antics sistemes de senyalització que encara es conserven. En una segona fase es preveu construir al seu costat una gran nau de 3.000 metres quadrats de superfície destinada a l'exposició de diversos tipus de locomotores, a bada de rehabilitar l'edifici de les antigues cotxeres, avui en perill d'esfondrament, amb l'objectiu de situar-hi un antic taller d'eines. «La segona fase no té data d'inici», explicava ahir al Diari el director de la fundació, Jordi Sasplugas, «en canvi, la primera fase s'ha d'obrir al públic al mes de setembre de 2008». En aquest sentit cal destacar també l'acord assolit entre la fundació i el Departament de Cultura segons el qual la Generalitat aportarà 6.000 euros per a l'elaboració d'un estudi de recerca de patrimoni etnològic al voltant dels oficis ferroviaris, que servirà com a fons documental per al centre d'interpretació. Taller d'ocupació D'altra banda, demà divendres es posarà en marxa l'esperat taller d'ocupació d'infraestructures ferroviàries finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya. El taller ensenyarà durant un any a vuit persones majors de 25 anys i en situació d'atur els coneixements necessaris per al muntatge de les vies de tren. A principis de 2007, la fundació va signar un conveni amb el grup Comsa segons el qual l'empresa dotarà el taller dels mitjans tècnics, logístics i personal especialitzat necessari. Un cop el taller finalitzi, a més, es compromet a donar sortida laboral a tots els especialistes formats. Els alumnes del taller seran els encarregats de rehabilitar el tram de vies necessari i d'instal·lar la placa giratòria de les locomotores que també està inclosa al projecte de construcció del centre d'interpretació. Finalment, i pel que fa a la posada en marxa del tren turístic a vapor entre Reus i Casp, la fundació espera que en el termini de tres mesos sigui remolcada de Tarragona fins a Móra la Nova una locomotora dièsel que ha de formar part del tren. La locomotora, cedida per la Fundación de los ferrocarriles españoles (FFE), haurà de ser rehabilitada totalment pels tècnics de la fundació.
L' andana de l' estació i la torre d' enclavaments al fons.
No mos ha tocat la loteria i a part m'he quedat enganxat de l' esquena.Quan no tenim sort sempre mos queda un bon tema musical per escoltar. Molt bon nadal a tothom. Fins alego! Àngel Lluís Ryuichi Sakamoto - Merry Christmas Mr. Lawrence (1986)
De ben segur, que a moltes taules de nadal de la Terra Alta sortirà com a tema de conversa la massificació eòlica, a la qual dintre de poc es veurà sotmesa tota la comarca de la Terra Alta amb l' exempció d' Arnes: Dos notícies recents de les quals s' en parlarà tot menjant-mos la sopa de galets del dinar de Nadal.
A la consulta popular sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre, la gent de la Fatarella ho va tenir clar: de parcs eòlics, ni cap ni dos, sinó un. I en coherència amb el discurs de sempre, no volen més parcs eòlics que els que hi ha aprovatsopinió Secretari d'organització d'Esquerra a les Terres de l'EbreLLUÍS SALVADÓ..
Segurament una de les funcions més importants en la gestió política és prioritzar. I sovint la majoria de polítics prioritzen els territoris que donen més vots. I així ens ha anat històricament a l'Ebre. Personalment, prefereixo prioritzar en l'acció de govern qui més necessitats té. És pública, entre la gent que em coneix de prop, la meua debilitat per la Terra Alta, i per aquest motiu em satisfà enormement la gran quantitat de projectes i d'inversions que avui, des del govern de Catalunya, estem impulsant a la comarca. De fet, amb 50 milions d'euros, la Terra Alta és la comarca on més invertirem l'any vinent. I aquesta debilitat per la comarca més despoblada m'ha permès descobrir gent extraordinària, entre la qual, alguns amics de la Fatarella. Parlaré de dos amics, dels dos alcaldes més recents, del Pep i de la Carme. Pep Sunyé és la imatge d'un republicà de pedra picada, honest i honrat fins a l'extrem, lleial al seu territori i a la gent del camp. Amb l'Ernest Benach, fa uns anys, vam oferir-li ser diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta honestedat va portar-lo a rebutjar el càrrec per respecte a la seva gent. Sempre vaig sospitar que es va equivocar; avui n'estic convençut. Ell hauria estat el diputat de tota la Terra Alta, no només de la meitat enfrontada amb l'altra. Tot i això, en el seu pas per la política va donar un impuls essencial per a la concreció del futur gran polígon de la comarca, el polígon industrial de les Camposines. I els valors republicans que compartim el van dur a celebrar l'única consulta popular (avui probablement seria il·legal, per cert) sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre. I el poble de la Fatarella va decidir ubicar un parc eòlic; ni cap, ni dos: un. I així ho va fer. Personalment, no m'he amagat mai que sóc dels que pensen que com menys millor, de parcs a la Terra Alta. El seu paisatge és la millor inversió econòmica de futur, però també entenc aquells que pensen en el present. Com a demòcrata i des del respecte que li tinc a una comarca tan complexa com és la Terra Alta, la meua opinió personal val ben poc, l'opinió que val és la de cada poble, l'opinió majoritària de la gent que hi viu i hi treballa, i és l'opinió que respectaré, encara que, en alguns casos, no la comparteixi. La Carme Pelejà, una nova amiga, ha rellevat el Pep al capdavant de l'Ajuntament, l'única alcaldessa de la Terra Alta. Ja tocava. I està exercint la seua funció des del seny, des del sentit comú, sense demagògies i buscant el millor per al seu poble. Un parc eòlic; ni cap, ni dos: un, tal com va votar la gent de la Fatarella. Ara, alguns dels qui van acompanyar el Pep en els seus inicis volen desfer el que van fer. Massa tard, segurament. No esperaven perdre les eleccions, i ja se sap, als que fa molt temps que mouen els fils els costa digerir-ho. Amb tot això, alguns sectors cívics locals han fet allò que una plataforma ciutadana no ha de fer mai: deixar-se utilitzar i entrar en les batalles polítiques locals, i deixar-se portar per les misèries de la política municipal, i mai millor dit. Suposo que la coherència dels qui formen part d'aquest moviment els portarà a donar suport a les mateixes actuacions a tots els pobles que han aprovat la línia d'evacuació, que en són uns quants, i un, fins i tot, governat pel mateix partit que l'oposició de la Fatarella. Si no és així, semblarà que estan fent partidisme, i estic convençut que no és aquesta la seua voluntat. La Carme, i la resta de regidors d'Esquerra de la comarca, han decidit que, en coherència amb el seu discurs de sempre, ells no aprovaran més parcs eòlics ni a Bot, ni a Corbera, ni a Gandesa, ni a la Fatarella, ni a Arnes; amb els que hi ha aprovats ja en sobren. Per primera vegada, a la Terra Alta hi ha un partit polític amb força, amb una aposta pel desenvolupament de la comarca més equilibrat i més sostenible, davant de la posició unànime de les forces que fins ara havien estat majoritàries, CiU i PSC-UPTA, que han apostat per la massificació eòlica.
Un fotomuntatge de la carretera de Bot, més abaix de l' hotel Miralles d' Horta amb els molins dels Pesells al fons.
Ebredigital.com El departament d'Economia i Finances ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució atorgant l'autorització administrativa a la central eòlica dels Pesells, al terme municipal d'Horta de Sant Joan, de 49,67 MW de potència i promoguda per l'empresa Orta Eòlica, SL. D'aquesta manera, la Generalitat ha desestimat les al·legacions per diferents entitats ecologistes i cíviques del territori, a més de 483 persones a títol particular, que argumentaven els efectes mediambientals i paisatgístics que la instal·lació de la central podia representar.Després d'assegurar que els condicionants introduïts al projecte permetran fer-la compatible amb el medi ambient, Economia i Finances assegura que la construcció d'aquest parc eòlic és necessària per tal d' "aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica, així com complir els objectius de participació de les energies renovables en la cobertura de la demanda seguint els objectius del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015".La central tindrà, segons la resolució del DOGC, una potència total de 49,67 MW i estarà ubicada a la serra dels Pesells, a una altitud mitjana d'entre 480 i 580 metres sobre el nivell del mar. Disposarà de setze aerogeneradors de 3.000 kW de potència nominal cadascun, constituïts per torres tubulars de 90 m d'alçada i rotor format per tres pales de fins a 100 metres de diàmetre, i una unitat de 1.670 kW, constituïda per una torre tubular de 80 metres d'alçada i rotor format per tres pales de 74 metres de diàmetre.La central tindrà una instal·lació elèctrica soterrada amb una tensió de 30 kV de tensió de servei de les línies interiors. Disposarà d'una subestació d'interconnexió de 132/30 kV, formada per un transformador de 132/30 kV de 50 MVA, tres parallamps en l'entrada de la línia, tres transformadors de tensió, un mòdul PASS d'embolcall metàl·lic en gas SF6 pressuritzat format per tres interruptors automàtica de tall en SF6, tres transformadors d'intensitat i tres seccionadors combinats barres/posta a terra. El pressupost total del projecte és de 46.942.527,61 euros.La línia d'evacuació, de 132 kV, serà propietat d'AERTA, SA (Associació de Productors d'Energies Renovables de la Terra Alta), societat que gestiona l'evacuació energètica de parcs eòlics de la zona. El lliurament serà a la xarxa de Red Eléctrica de España SA, però a causa de les característiques de la xarxa existent, caldrà fer la connexió en dos nusos: el de Riba-roja i el de Maials. Aquesta línia d'evacuació no forma part d'aquest projecte i requerirà autorització administrativa independentment d'aquesta.La primera sol·licitud administrativa per a la central es va presentar el 24 de desembre del 2002 davant el departament de Treball Indústria, Comerç i Turisme. Amb data 13 de Juliol del 2005 el peticionari va presentar una revisió del projecte per requisits ambientals. La Generalitat va sol·licitar informe als organismes afectats següents: Abertis Telecom, Ajuntament d'Horta de Sant Joan, Red Eléctrica de España SA, Diputació de Tarragona, serveis territorials del departament de Cultura de les Terres de l'Ebre.Al·legacions ambientals desestimadesEl projecte va rebre al·legacions de persones privades i entitats a favor i en contra, que es referien, especialment, a la incidència sobre el paisatge, la fauna, la flora, el patrimoni històric i cultural, la compatibilitat amb el turisme o altres activitats. Les entitats Mas del Cigarrer, l'Associació Plataforma per a la defensa de la Terra Alta, Manel Llovet Viña, Maria Lluïsa Aguinaga Soler, Maria Teresa Batet i Calaf, Xavier Agut Mompel i Francesca Marin Garcia, GEPEC i un grup de 483 persones que van presentar escrit proforma van presentar al·legacions. Per la seua banda, Ecologistes en Acció de Catalunya, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, CCOO, UGT, van presentar al·legacions favorables.Les al·legacions de caire mediambiental i les respostes del peticionari es van remetre a la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics per a la seva consideració. Aquest òrgan col·legiat, en la sessió del dia 25 de Juliol del 2006, havent analitzat els antecedents anteriorment exposats, va formular una declaració d'impacte ambiental i informe integrat favorable imposant diverses condicions de tipus mediambiental que la instal·lació haurà de complir.El govern considera "necessària per tal d'aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica, així com complir els objectius de participació de les energies renovables en la cobertura de la demanda seguint els objectius del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015". Aquest aspecte, assegura, té una especial rellevància atesa la reducció d'emissions que comporta l'energia eòlica així com la necessitat de donar compliment als acords de Kyoto per a la reducció d'emissions contaminants, a fi de limitar els efectes, cada cop més evidents, d'un canvi climàtic.Concretament, Economia i Finances justifica l'aprovació del projecte (amb informe favorable dels serveis territorials de les Terres de l'Ebre amb data de 24 d'octubre de 2007) atenent que "els possibles impactes ambientals que puga tindre aquest parc eòlic -un cop avaluats per la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics, la qual ha establit els condicionats que ha estimat oportuns a fi de reduir-los en la mesura del possible i garantir el respecte al medi ambient- són àmpliament superats per les aportacions positives, tant de tipus mediambiental com energètic, que comporta la implantació de l'energia eòlica en general i la construcció d'aquest parc eòlic en concret".
Lo Mas del Cigarrer envoltat de molins de 140 m d' alçada.
La junta de govern( CIU)de l'Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat les bases que regulen la convocatòria d'ajuts per als estudiants del municipi de Móra la Nova que cursin estudis fora de la comarca de la Ribera d'Ebre. L'ajut va dels 100 als 120 euros, segons la distància del centre d'ensenyament. Els requisits que han de reunir les persones que ho demanin serà estar empadronades i viure al municipi de Móra la Nova, i cursar estudis reglats fora de la comarca. L'últim dia per presentar la sol·licitud, que es pot trobar al web www.moralanova.cat, és el proper 20 de gener.
Lo nostre alcalde J.M.Sabanza és l' angelet del centre.
Una coral «d'àngels» integrada per gairebé tots els representants de CiU a la Diputació de Tarragona va servir ahir per felicitar per Nadal els treballadors de l'ens. Durant l'acte, alguns dels empleats de la Diputació van oferir també una representació d'un fragment dels Pastorets.
He posat este quadre d' Urbino anomenat "Viudas" desprès de llegir este comentari al meu bloc:
Anònim dijo... "Tothom sap que les vídues son un col.lectiu risc en quant a llindar de pobresa per les seves pensions baixes.Em sembla poc acertat el comentari de la vidua negra sobre comprar vots, i poc adecuades les il.lustracions del artícle amb cartells de pel.licules de riure. Espero que mostreu el missatge".
Riberaonline La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Móra la Nova (CIU)ha portat a terme l’aprovació de les bases reguladores de la convocatòria d’ajuts per a persones vídues o solteres del municipi de Móra la Nova que tinguin més de 70 anys i visquin soles. Aquesta convocatòria, pionera als municipis de les nostres comarques, servirà per a que aquests col·lectius, que acostuma a ser dels més fràgils econòmica i socialment, es puguin beneficiar d’un ajut que podrà arribar fins al 30 % de l’import de l’impost sobre Bens Immobles (IBI). Els requisits que han de reunir els peticionaris seran els següents: estar empadronades en el municipi de Móra la Nova, haver nascut durant l’any 1937 o amb anterioritat, viure soles, ser pensionistes per viduïtat o, en cas de d’ésser solteres, per pensió no contributiva i constar com a contribuents de l’Impost sobre Bens Immobles. Cal recordar que aquesta convocatòria d’ajuts forma part del programa de govern del Grup de CiU de Móra la Nova de les últimes eleccions municipals, dintre del conjunt d’accions destinades a millorar el nivell de benestar dels moranovencs .La presentació de la documentació per a sol·licitar aquests ajuts començarà el dia 18 de desembre d’enguany i finalitzarà el dia 18 de gener de 2008. Els impresos de sol·licitud es podran recollir a les oficines de l’Ajuntament de Móra la Nova o a la pagina web www.moralanova.cat
L'Unicef ha premiat a Berlín la millor foto de l'any 2007. Entre les 1.230 imatges va guanyar la foto de la nord-americana Stephanie Sinclair (a la imatge amb l'obra guanyadora).
La imatge de Ghulam, una nena afganesa d'onze anys asseguda al costat del seu marit, un home de 40, feta per la fotògrafa nord-americana Stephanie Sinclair, va ser escollida ahir a Berlín com la millor fotografia de l'any pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància, UNICEF. La foto, presa quan la menor mira amb por i recel el seu marit, amb qui la van obligar a casar-se, denuncia "una pràctica mundial i terrible", segons va dir ahir l'esposa del president federal alemany, Eva Luise Köhler, col·laboradora de l'organització per a la infància. La foto de l'any d'UNICEF forma part d'una sèrie de retrats i imatges sobre matrimonis infantils que Sinclair va fer durant dos anys a l'Afganistan, Etiòpia i el Nepal, on és habitual que les famílies casin els seus fills adolescents. Köhler va destacar la gravetat del problema dels matrimonis forçats a tot el món i va destacar que aquestes nenes no només són allunyades de la seva família i l'escola i sotmeses a relacions sexuals, sinó que són utilitzades com a força de treball. La fotògrafa va relatar que la família de Ghulam va decidir vendre-la per poder alimentar la resta dels seus fills tot i que se sentien "avergonyits" per aquest fet. Segons l'UNICEF, prop de 60 milions són obligades cada any a casar-se abans d'arribar a la majoria d'edat.
L'Ebre recupera la veu Avui.cat JUNTS · Antitransvasament, opositors als parcs eòlics i contraris al dipòsit de gas de Vinaròs desfilen junts a Tortosa DIFERÈNCIES · Torna a aflorar el sentiment de discriminació territorial amb el sud Oriol Margalef
"Ja n'hi ha prou" va ser el crit que es va sentir ahir a la tarda pels carrers de Tortosa durant la manifestació VAN DER MEULEN Entre els anys 2001 i 2003, el rebuig a projectes com la tèrmica d'Enron, els parcs eòlics i, especialment, el transvasament projectat pel PP, va mobilitzar milers de ciutadans a les Terres de l'Ebre i va despertar la consciència col·lectiva d'un territori que se sentia la ventafocs de Catalunya. Ahir al vespre, unes mil persones tornaven a manifestar-se a Tortosa per raons diferents i una causa comuna: reivindicar el "dret a decidir" del territori davant la imposició de projectes un cop més teledirigits i polèmics, com la planta de gas de Vinaròs o els parcs eòlics davant la costa de municipis turístics com l'Ametlla o la Ràpita. En acabar l'acte, el portaveu de la Plataforma de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, va llegir un manifest subscrit per les cinc entitats convocants. "Ara ja no som súbdits submisos, i lluitarem fins que el nostre futur estigui tan assegurat com el dels ciutadans de qualsevol altra part del país", va proclamar. A la memòria de totes les persones que ahir es van manifestar, les exitoses concentracions a Barcelona, Madrid i Brussel·les, que fa uns anys van mostrar la determinació del sud contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN). La retirada del projecte després del triomf del PSOE, i les lluites intestines al si de l'assemblea van desactivar gran part del suport social plasmat al carrer. Tanmateix, sobreviu la Plataforma, que a pocs mesos de les eleccions recorda els plans del PP si arriba a la Moncloa i manté la lluita -ara, europea- contra regadius impulsats pel PSOE -Xerta-riu Sénia, Segarra-Garrigues-, i posa el crit al cel sobre el consum d'aigua de l'Ebre d'una macrociutat d'oci als Monegros. Líder carismàtic de la Plataforma, Manolo Tomàs, adverteix de la necessitat de reactivar les mobilitzacions mentre critica "la pèrdua de credibilitat" de polítics locals del PSC i ERC, que fa anys es manifestaven per una "nova cultura de l'aigua, i ara impulsen projectes de camps de golf a Tortosa i Deltebre". "Quan baixa l'activisme social, tornen les amenaces. Aquestes terres sempre hem estat un cul de sac, i correm el risc de ser discriminats en el projecte de Catalunya", alerta Tomàs. Ahir a Tortosa diverses causes es donaven la mà. Hi havia opositors als parcs eòlics, però també a la possibilitat que les Terres de l'Ebre acullin un magatzem de combustible gastat de les nuclears. També de contraris a la planta regasificadora projectada al terme de Vinaròs. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, assegura que la instal·lació perjudicarà el desenvolupament turístic. "No acceptem compensacions, ni volem que les inversions que mereixem vagin sempre lligades a projectes no desitjats", explica Montserrat.
Un miler de persones es van manifestar ahir a Tortosa per rebutjar les agressions que de què són objecte les Terres de l'Ebre: el risc de transvasament de l'Ebre, un cementiri nuclear, el projecte Castor, la massificació eòlica a la Terra Alta i la instal·lació de parcs eòlics davant del Delta. La manifestació va estar organitzada per les cinc grans plataformes de les Terres de l'Ebre, segons les quals ahir a Tortosa hi havia al unes 1.500 persones protestant. Amb la mobilització es va voler demostrar que les Terres de l'Ebre «ja no són submises» i que lluitaran per defensar el seu futur. A més, també es va recordar que la comunitat ebrenca té dignitat i que no hi ha cap raó perquè el territori sigui «l'abocador i el generador d'electricitat de Catalunya», van manifestar. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i Salvem la Mar de l'Ebre van organitzar una manifestació conjunta ahir pels carrers de Tortosa amb el lema «Ja n'hi ha prou» i on hi van assistir un miler de persones, si bé l'organització les xifrava en 1.500. La manifestació va servir per demostrar que la comunitat ebrenca «no tolerarà les agressions al territori», tal com deia el comunicat de les plataformes. El text també és contundent quan diu: «La gent de l'Ebre no és submisa i hem après a lluitar i lluitarem fins que el nostre futur estigui tant assegurat com el de qualsevol altra regió del país», diuen. En els parlaments del final de la marxa, un portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, Juli Loràs, va assegurar: «Les agressions no són problemes aïllats, sinó un de sol, la marginació de les nostres terres des de fa 60 anys» va dir. Per aquest motiu, segons Loràs, l'Ebre té ara més que mai el dret a decidir sobre el seu futur ja que no ho ha fet durant anys. A més, un dels portaveus de la PDE, Manolo Tomàs, va cridar a la unitat de la comunitat ebrenca i a la seva mobilitat per defensar el riu ja que «si es perd l'Ebre es perd el futur del territori». Tomàs també va dir que la dignitat de la gent de les Terres de l'Ebre «no està en venda». Les plataformes també van dir que l'Ebre no ha de ser ni l'abocador ni el generador d'energia del país. En la marxa també hi va haver referències als mitjans de comunicació públics, als què van demanar que canviïn «la visió de territori que transmeten i surtin del centralisme barceloní», deien.
Telenoticies Més d'un miler de persones han participat a la manifestació convocada a Tortosa per cinc plataformes de les terres de l'Ebre per denunciar les agressions que, segons diuen, pateix el territori. Els diferents col·lectius s'oposen a la massificació eòlica, a la possible implantació del cementiri nuclear, a la planta de gas davant d'Alcanar i als transvasaments encoberts de l'Ebre.
"L' adoració dels Reis Mags"
I un cabàs de pauma ple de carbó pels que no s' han portat bé.
Una fotografia de Faió abans de ser inundat pel pantà de Riba-roja d' Ebre.
Torre d' enclavaments, foto de trensim. 
Un vagó restaurat, foto d' A. Romo.
La torre d' enclavaments, foto de trensim.
L' estació de Móra la Nova, obra de S. Arrufat.
" La Fàbrica d' Horta",1909, Pau Picasso . 
Foto de trensim.com
L' andana de l' estació i la torre d' enclavaments al fons.
Foto de la llista de les eleccions municipals 2007 d' Imnova- Psc de Móra la Nova.
Lapidació de Sant Esteve, pintura mural. Romànic Català, segle XII.
Foto de Gustau Moreno
Un fotomuntatge de la carretera de Bot, més abaix de l' hotel Miralles d' Horta amb els molins dels Pesells al fons.
Lo Mas del Cigarrer envoltat de molins de 140 m d' alçada.
Multitudinària protesta a Tortosa en defensa de les terres de l'Ebre 
