divendres, 20 de juliol del 2007

L' Ave pel Litoral

Fa dos setmanes vaig visitar la Sagrada Familia per tal que mon fill Guillem,lo menut de casa,veigués lo temple expiatòri obra d'Antoni Gaudí . Em vàren sorprendre lo munt de pancartes que hi havia al voltant del temple i tot al llarg del carrer Mallorca ,de retorn cap a ca ma mare a Les Corts, trajecte fet amb lo bus 43. Lo lema dels domassos, penjats a finestres i balcons, era lo mateix: "L'Ave pel Litoral".

Façana de La Glòria

Façana de La Passió

Nau central

Lo video de la polèmica, obra de sossagradafamilia.org, on es mostren les imatges fictícies de l'ensorrament de la Sagrada Familia d' Antoni Gaudí.

I també penjo al bloc un article que he llegit avui al diari El Punt:
"EL TUNELILLO"
MIQUEL PAIROLÍ.
Sota una aparença d'ingenuïtat, els diminutius tenen sovint un rerefons corrosiu, càustic. Són com una adolescent picardiosa que, sota una impostura angelical, fàcil de desemmascarar, amaga una tendència a la perversió, a la qual es lliura a consciència i amb refinament. Marco Ferreri va dirigir dues pel·lícules amb diminutiu en el títol, El pisito i El cochecito, per definir amb mordacitat la sociologia i la moral d'aquella Espanya dels anys seixanta que començava a treure el ventre de pena i anava passant del racionament al consumisme. Els dos diminutius deien molt, eren plens de significat. Molt més ençà, Mariano Rajoy va fer famós un altre diminutiu: els hilillos de fuel que sortien del Prestige. Hilillos, en deia el vicepresident del govern, fent servir una paraula molt llepissosa. Ara, un senyor de l'Adif, enginyer responsable de la redacció del projecte del tram Sants-Sagrera del TAV, ha parlat de tunelito, públicament, en roda de premsa, per referir-se a l'obra que s'ha de fer al carrer Mallorca i que passa a prop del temple de la Sagrada Família. Per fer-ho encara més íntim, aquest senyor ha reforçat el diminutiu amb un pronom possessiu: «nuestro tunelito» ha dit. Doncs bé, ja ho sabeu, això del TAV serà un tunelito, que inspira tanta tendresa a l'enginyer que fins i tot el tracta amb diminutiu, com si fos un gosset. Deu ser allò de la intel·ligència emocional però aplicat a les obres públiques. Com que es tracta de fer un tunelito, és a dir, poca cosa, aquest senyor assegura que ningú no ha de patir. Sosté fins i tot que provoquen més alteració geològica els fonaments mateixos de la Sagrada Família que no pas el remenament que s'haurà de fer per perforar el tunelito. Aquell mur de protecció dels fonaments del temple que diu que construiran i que costarà tres milions d'euros, el senyor enginyer assegura que és innecessari, però que el faran perquè tothom estigui més tranquil. Una expressió de generositat, un calmant de la hipocondria. Als propers mesos, l'enrenou a l'entorn del tunelito està assegurat. Lloguem-hi cadires.