dissabte, 27 de febrer del 2010

7a Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre · Ginestar 28 de febrer de 2010

Foto Ilercavònia

Ginestar acollirà la VII Festa de la Clotxa el proper diumenge
El president del Consell Comarcal, Bernat Pellisa, ha destacat la consolidació d’una festa que serveix d’aparador d’un producte gastronòmic “ amb molta història”. Pellisa també ha destacat l’èxit d’edicions anteriors i ha assenyalat que el proper diumenge s’espera repartir unes 1200 clotxes entre els assistents a la festa. El president de l’ens comarcal ha tancat la seva intervenció incidint en el fet que la promoció de la Clotxa “ també ha de servir per promocionar l’oli de la nostra comarca. Un oli de qualitat, amb prestigi, però que hauríem d’aconseguir comercialitzar amb la denominació de la comarca. Sé que seria un esforç pels productors però entenc que hauríem d’intentar que l’oli de la Ribera d’Ebre tingui el reconeixement que es mereix”.
L’alcalde de Ginestar, Josep Maria Domènech, ha agraït al president de l’ens comarcal la possibilitat d’organitzar un esdeveniment d’abast comarcal, així com a les entitats del municipi la seva participació, ja que seran les encarregades de l’organització de la festa.
Enguany el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luís Mora, serà l’encarregat d’obrir la festa amb el prego inaugural. El tiquets de degustació tindran un preu de 3€ i la festa estarà amenitzada amb per la Banda musical “La Ginesta” de Ginestar. L’acte del proper diumenger serà el tret de sortida per la temporada de la Clotxa als restaurants de la comarca que oferiran, fins al dia 1 de maig, aquest plat, amb les particulars variants de cada restaurador, a la seva carta.

2 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Amb el temps, la humil clotxa ha esdevingut un plat reconegut.
Abans, l'abadejo, el pa negre, els lletsons i els llegums formaven part de la dieta dels pobres, pero ara són productes que ja demanden els rics.

Ricardo Santiago ha dit...

recordo lo dia que vaig descobrir que abadejo i bacallà eren família però no germans, més aviat cosins, cosins prims....

però sí...els temps de l'abadejo i els fessols, de la tomaca escalibada i de la llangonissa cendrosa se'ns mouen a la memòria...

per sort lo seu gust a camins també visita la nostra gola