dissabte, 23 de maig del 2009
Obrint Pas - La Flama
Dedicada a tots los grallers que esta tarda ompliran de música los carrers de la vila dels Masos amb el reivindicatiu so de les seues gralles i també la vull dedicar a tots los moranovencs-ques, que votaran la veritable opció independentista que encapçala Oriol Junqueras ,en les properes eleccions europees.
dimarts, 19 de maig del 2009
PROBLEMES A MANUEL VILASECA SA
Ver mapa más grande
Vista aèria de la factoria Manuel Vilaseca SA de Móra la Nova
Problemes a la Vilaseca
Aquesta empresa química fabricant de colorants i situada al polígon Els Aubals de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) també ha presentat un expedient temporal per a sis mesos que afecta tota la plantilla de l'empresa. Un total de 46 treballadors –38 a Móra i 8 a les oficines de Barcelona– veuran reduïda la seva jornada de treball a la meitat i, en conseqüència, també el seu salari. L'empresa, que va presentar l'ERO a inspecció de treball el 8 de maig passat, no preveu l'acomiadament de cap treballador.
No és el primer cop que Vilaseca SA té la necessitat de presentar un expedient de regulació. A finals dels anys 90, l'empresa va presentar un ERO que, sumat a jubilacions anticipades, va arribar a reduir la seva plantilla a més de la meitat.
dimarts, 12 de maig del 2009
"SE DEJABA LLEVAR" D' ANTONIO VEGA
Amb la canço "Se dejaba llevar" i la lletra de "Lucha de gigantes" vull recordar que lo gran músic Antonio Vega, líder de la banda Nacha Pop, ha mort avui a Madrid als 51 anys.
Lucha de gigantes
Lucha de gigantes convierte
El aire en gas natural
Un duelo salvaje advierte
Lo cerca que ando de entrar
En un mundo descomunal
Siento mi fragilidad
Vaya pesadilla corriendo
Con una bestia detrás
Dime que es mentira todo
Un sueño tonto y no mas
Me da miedo la enormidad
Donde nadie oye mi voz
Deja de engañar
No quiero ocultar
Que has pasado sin tropezar
Monstruo de papel
No se contra quien voy
O es que acaso hay alguien mas aquí
Creo en los fantasmas terribles
De algún extraño lugar
Y en mis tonterías para
Hacer tu risa estallar
No quiero ocultar
Que has pasado sin tropezar
Monstruo de papel
No se contra quien voy
O es que acaso hay alguien mas aquí
Deja que pasemos sin miedo.
dimarts, 5 de maig del 2009
MULETES O PONTONES
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha presentat les curses de pontones o muletes de la Ribera d'Ebre a les candidatures que opten a convertir-se en els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.Després d'acceptar-se la proposta, ara s'està sotmetent a votació.
Qui vulgui, pot participar-hi votant a l'adreça: http://ccc.cat/patrimoni.php(candidatura núm. 25).
Hi ha de temps fins al 31 de maig!
Perquè les curses de muletes i pontones a la Ribera d'Ebre siguin declarades patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra!!!
dilluns, 4 de maig del 2009
VENUTS PER LA PASTA
Quatre noticies de la premsa digital d' avui a les Terres de l' Ebre per a reflexionar sobre el model d' implantació eòlica a la Terra Alta:
Quan es vol un altre model de desenvolupament més racional per a la Terra Alta, només em queda dir que la "pasta" eòlica compra voluntats i responsabilitats, tot menyspreant l' opinió d' una gran part de la seua societat.
Més d'una quarta part de l'energia eòlica de Catalunya es produirà a la Terra Alta
Els parcs eòlics autoritzats sumen 1.451,52 megawatts i prop de 700 provindran de les comarques de Tarragona
El sector de l'energia eòlica a Catalunya viurà els propers anys una embranzida important. El Govern té clar que vol complir les previsions del pla de l'energia de Catalunya, que marca que al 2015 s'ha d'arribar als 3.500 megawatts de producció eòlica –actualment només se'n produeixen 420–. De fet, la direcció general d'Energia i Mines confia arribar l'any que ve als 1.575 megawatts i ja té autoritzats a tot Catalunya una cinquantena de parcs eòlics nous amb una previsió de producció de 1.451 megawatts a curt termini, que si s'afegixen als que hi ha en marxa sumarien 1.871 megawatts. Més d'una quart part d'aquesta energia –493,9 megawatts– provindria de la Terra Alta i més de la meitat –998 megawatts– del total de les comarques de Tarragona.
Aquest 2009 serà un any decisiu per al sector eòlic català. Després d'anys de tramitació estan en procés de construcció o a punt d'iniciar-se les obres molts dels parcs eòlics projectats des de fa set o vuit anys. A més, el sector espera ansiós que aquest estiu s'aprove el nou decret de l'energia que permetrà agilitzar els tràmits i donarà més facilitats a la implantació eòlica. Sobre el terreny, aquests canvis ja es noten. Les comarques de Tarragona són i continuaran sent, a curt termini, les principals productores d'energia eòlica del país i on més es veurà aquesta transformació és a la Terra Alta on es passarà a una producció de 3 a 493,9 megawatts. Concretament en aquesta comarca hi ha dos grans projectes eòlics impulsats per les societats Aprofitament d'Energies Renovables Terra Alta (AERTA) i BERTA Energies Renovables. AERTA està integrada per Energias de Portugal (EdP), Copcisa i Fersa (inclou Orta Eòlica i Catalunya Energies Renovables) i impulsa els parcs del Coll del Moro, Corbera d'Ebre, la Fatarella, els Pesells, Mudefer, Mudefer II, Torre Madrina, Bon Vent, Vilalba i Riba-roja d'Ebre –aquest pendent d'autorització–. A més d'una línia d'evacuació de 39 quilòmetres entre Caseres i Riba-roja que es posarà en marxa aquest mes. De fet, quatre dels parcs eòlics d'AERTA ja estan en construcció i tres –el Bon Vent de Vilalba i els de Caseres estaran acabats enguany–. BERTA està integrada per Tarraco Eòlica, Totvent 2000 i Generació d'Energia i impulsa a la Terra Alta els parcs d'Aligars, Tossa Mola Pasqual, Coll Ventós, la Tossa del Vent i els Brois –aquest pendent d'autorització– a més dels Babers (Ascó) i els de Coll de Som i l'Arram a Xerta i Benifallet. El seu projecte eòlic també va lligat a una nova línia d'evacuació.
Els parcs més polèmics són el dels Pesells a Horta, on l'Ajuntament i el 80% dels veïns s'hi oposen, i els de Prat de Comte, qüestionats pel seu impacte paisatgístic. Però el cert és que la seua tramitació està molt avançada i ni tan sols la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona la instal·lació de parcs eòlics en sòl rústic, podrà aturar-los, perquè el govern hi ha presentat un recurs.
Aerogeneradors al camp de batalla
La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país
4/05/09 02:00 - Vilalba dels Arcs -
roser royo
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. La Terra Alta viu un procés de canvi vertiginós no exempt de polèmica. En una comarca de 13.500 habitants on l'economia es basa fonamentalment en l'agricultura del vi i l'incipient turisme rural i històric centrat en els espais de la Batalla de l'Ebre, s'estan desenvolupant catorze projectes eòlics que permetran en un termini de només dos anys evacuar a la xarxa elèctrica prop de 500 megawatts –actualment a Catalunya es produeixen només 420 megawatts eòlics–. Serà de lluny la comarca amb més producció eòlica del país, almenys a curt i mitjà termini. Les empreses eòliques destaquen l'important volum d'inversió: més de 500 milions d'euros i la creació de llocs de treball. Per contra, els opositors denuncien l'impacte als espais de la Batalla de l'Ebre.
Actualment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en funcionament. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aerogeneradors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això canviarà, ja que abans que acabe l'any estaran en funcionament tres centrals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mudefer I i Mudefer II, totes dues a Caseres i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts respectivament. Les previsions són que en només dos anys es posen en marxa la resta de projectes eòlics autoritzats a la comarca, que amb 223 aerogeneradors produiran 493,9 megawatts, comptant el de les Comes de Vilalba. Tot plegat representarà una inversió global de més de 500 milions d'euros –només els deu parcs eòlics que projecta la societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 milions d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de quatre parcs eòlics més a la part sud de la comarca promoguts per la societat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inversions més potents que s'hauran fet mai a la comarca; a més, destaquen que es crearan desenes de llocs de treball en el manteniment dels aerogeneradors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any revertiran a la comarca 2,5 milions d'euros anuals en concepte de cànons i taxes.
«Massificació»
Però una part de la societat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que denuncia que el govern està permetent una «massificació desaforada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets característics pel seu valor paisatgístic i el que és més greu, en espais on s'ha constatat la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre. «Els parcs de Corbera d'Ebre i la Fatarella ocuparan espais on la Batalla de l'Ebre va ser molt cruenta i on encara queden nombrosos cossos de soldats, principalment republicans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afirmava un dels portaveus d'aquesta Plataforma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cossos instal·laran molins», hi afegia, i precisava que no està segur que les coses s'estiguen fent bé, com diu el govern. «Les empreses encara no han notificat la presència de cap resta humana», argumentava.
«És el tripartit qui executa les obres»
Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.
Arqueòlegs permanentment a peu d'obra
Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.
La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país
4/05/09 02:00 - Vilalba dels Arcs -
roser royo
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. La Terra Alta viu un procés de canvi vertiginós no exempt de polèmica. En una comarca de 13.500 habitants on l'economia es basa fonamentalment en l'agricultura del vi i l'incipient turisme rural i històric centrat en els espais de la Batalla de l'Ebre, s'estan desenvolupant catorze projectes eòlics que permetran en un termini de només dos anys evacuar a la xarxa elèctrica prop de 500 megawatts –actualment a Catalunya es produeixen només 420 megawatts eòlics–. Serà de lluny la comarca amb més producció eòlica del país, almenys a curt i mitjà termini. Les empreses eòliques destaquen l'important volum d'inversió: més de 500 milions d'euros i la creació de llocs de treball. Per contra, els opositors denuncien l'impacte als espais de la Batalla de l'Ebre.
Actualment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en funcionament. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aerogeneradors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això canviarà, ja que abans que acabe l'any estaran en funcionament tres centrals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mudefer I i Mudefer II, totes dues a Caseres i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts respectivament. Les previsions són que en només dos anys es posen en marxa la resta de projectes eòlics autoritzats a la comarca, que amb 223 aerogeneradors produiran 493,9 megawatts, comptant el de les Comes de Vilalba. Tot plegat representarà una inversió global de més de 500 milions d'euros –només els deu parcs eòlics que projecta la societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 milions d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de quatre parcs eòlics més a la part sud de la comarca promoguts per la societat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inversions més potents que s'hauran fet mai a la comarca; a més, destaquen que es crearan desenes de llocs de treball en el manteniment dels aerogeneradors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any revertiran a la comarca 2,5 milions d'euros anuals en concepte de cànons i taxes.
«Massificació»
Però una part de la societat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que denuncia que el govern està permetent una «massificació desaforada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets característics pel seu valor paisatgístic i el que és més greu, en espais on s'ha constatat la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre. «Els parcs de Corbera d'Ebre i la Fatarella ocuparan espais on la Batalla de l'Ebre va ser molt cruenta i on encara queden nombrosos cossos de soldats, principalment republicans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afirmava un dels portaveus d'aquesta Plataforma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cossos instal·laran molins», hi afegia, i precisava que no està segur que les coses s'estiguen fent bé, com diu el govern. «Les empreses encara no han notificat la presència de cap resta humana», argumentava.
«És el tripartit qui executa les obres»
Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.
Arqueòlegs permanentment a peu d'obra
Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.
COMUNICAT D’ApH ALTERNATIVA PER HORTADes d'Aph hem rebut la notícia de la no acceptació del canvi de normes subsidiàries del nostre municipi amb profunda preocupació.
Preocupació perquè demostra que els interessos polítics han passat per sobre de la legalitat i la necessària democràcia dels nostres pobles.
A més de no respectar els diferents informes elaborats pel mateix municipi i diferents organismes de la Generalitat i el mateix TSJC, amb les recents sentències a la Conca, no han exigit a l'empresa que compleixi amb els pertinents estudis mediambientals d'una manera seriosa.
Les forces polítiques del territori, des del Consell Comarcal als diferents alcaldes representats a la Comissió d'Urbanisme han donat l'esquena a la decisió d'un poble, tot ignorant el mal irreversible que li han fet al dret de decidir dins d'un model democràtic.
S'ha demostrat que una empresa poderosa ,amb el beneplàcit de la Generalitat, no ha de justificar res per poder instal·lar-se, mentre que els que s'hi oposen amb criteris científics i objectius no són escoltats i han d'acabar amb un contenciós administratiu per falta de resposta.
En Pere Solà, director general d'Urbanisme, diu que la instal·lació és compatible amb els espais protegits de la zona i amb l'economia local. On són els informes que avalen això?
Diu que l'ajuntament no ha justificat prou l'exclusió de la zona per una instal·lació d'aquest tipus. On són les respostes a totes les al·legacions presentades per Plataformes i particulars? On és un estudi de seguiment seriós sobre les espècies protegides que es veuran afectades ?
ApH vol denunciar públicament l'abús al que estan sotmetent al poble d'Horta que només respon a un intent d'escarment per qualsevol poble de Catalunya que gosi oposar-se, legítimament, a un desenvolupament que només beneficiarà a les empreses i que ha estat dissenyat als despatxos de la Generalitat per les diferents forces polítiques del país.
Això és un robatori però no és el final de la lluita. Des d'Aph creiem fermament que al final sortiran a la llum els foscos interessos que estan darrera d'aquest model energètic.
Només l'especulació econòmica, i els interessos polítics i empresarials, donen resposta a tants despropòsits.Des d'Aph no descansarem fins que el malson eòlic no surti de les nostres vides.
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA
Des de la Plataforma en defensa de la TE lamentem que un cop més els criteris polítics han pogut més que els informes tècnics dels departaments i els presentats per l'ajuntament d'Horta de Sant Joan.
La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre ha denegat el canvi de normes subsidiàries d'Horta al·legant que no estan prou justificades i afegeix que els espais protegits són compatibles amb el desenvolupament eòlic. Això que no està justificat per cap informe ni estudi de cap tipus ha pogut més que el 80% d'un poble, un informe de l'IRTA, un altre d'afectació paisatgística i les sentències recents del TSJC en d'altres.
En Pere Solà, director general d'urbanisme, representant als interessos polítics i empresarials ha donat un pas més cap a l'impunitat de les empreses eòliques que s'estan implantant a la Terra Alta.
Aquesta agressió que es suma a d'altres a la comarca ,on aquestes empreses operen sense els permisos pertinents, com les línies d'alta tensió o les expropiacions forçoses als propietaris, demostra que la llei només està feta per uns pocs i que els informes s'elaboren per ser ignorats per departaments com el d'en Pere Solà.
De la mateixa manera, des de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta veiem amb preocupació la nul·la intervenció dels ajuntaments democràtics per defensar els interessos legítims dels pobles. Ni els alcaldes Convergents ni els Socialistes, a l'espera de tenir l'acta de la reunió, han demostrat cap interès en defensar la postura del municipi d'Horta de Sant Joan suficientment avalada per diversos informes a més de la llei mateixa que protegeix els espais on pensen posar el parc.
Curiosament si s'aprova el Pla Especial del Parc eòlic del Pesells sense haver fet un seguiment correcte de l'Àliga Cuabarrada, espècie protegida entre d'altres a nivell europeu, sense constar dintre del planejament urbanístic ni del poble ni de les Terres de l'Ebre.
On estan justificats els interessos del parc com a compatible amb tot plegat, amb l'economia del poble i la llei sobre edificacions en sòl rural?
Les sentències del TSJC que han deixat clar, per moltes al·legacions que facin conjuntes la Generalitat i les empreses, que cal un planejament específic per poder fer aquestes instal·lacions no s'ha tingut tampoc en compte per la Comissió d'Urbanisme.
La Plataforma lamenta profundament aquesta decisió i denúncia que tot respon a una opció política i no pas als interessos de la zona, ni a l'interès general i ni tan sols a un sistema més eficient i sostenible a nivell energètic.
Denunciem la falta constant d'imparcialitat dels diferents organismes que ignoren i no donen resposta a les diferents al·legacions basades en criteris científics i objectius.
Per últim lamentem i denunciem la nul·la política Territorial i la venda d'aquest a interessos foranis que no deixaran res al territori fora de la seva destrucció definitiva.La Plataforma en Defensa de la Terra Alta no deixarà de defensar els interessos de la població en front d'aquests abusos i continuarà, activament, denunciant les irregularitats de tot el procés, així com als seus responsables polítics.
divendres, 1 de maig del 2009
PRIMER DE MAIG
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Treballadors ferroviaris als tallers de l' estació de Móra la Nova.Primer terç del segle XX.
dijous, 30 d’abril del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
GEPEC: LA NOVA AMENAÇA ES DIU BERTA
Berta és la nova línia elèctrica que es vol construir als peus del Parc Natural dels Ports, per tal d’evacuar l’energia produïda pels parcs eòlics més agressius i problemàtics que amenacen les Terres de l’Ebre.
Berta serà visible des d’indrets emblemàtics, com ara el santuari de la Fontcalda, la Via verda (itinerari espectacular per a bicicletes), des del monument en memòria a la lleva del biberó de la nostra guerra civil, a la serra de Pàndols, i des dels miradors més bonics i espectaculars del Parc Natural dels Ports.
Berta formarà part d’una xarxa de més de 250 quilometres de línies d’alta i mitja tensió, que s’hauran de construir si s’acaba de portar a terme la construcció de tots els parcs eòlics del sud de Catalunya. En aquest sentit, la problemàtica és doblement greu, ja que el traçat d’aquestes línies passa per paratges de gran valor ecològic i paisatgístic tot travessant la majoria de les serres i valls de les comarques de Tarragona.
Aquests grans traçats són la conseqüència de la pretensió i entossudiment del govern català per produir l’energia lluny dels centres de consum, deixant de banda la generació distribuïda d’energies renovables. Els parcs eòlics projectats i altres que es troben en construcció són molt lluny dels grans punts de consum: l’àrea metropolitana de Barcelona, les noves infrastructures de transport (AVE) i els nous polígons industrials promoguts per l’INCASOL.
Sembla una ironia, que en aquests temps que s’ha parlat tant de línia elèctrica de Molta Alta Tensió "la MAT", a Girona, o dels possibles soterraments o canvis de traçats a les línies situades als Parcs naturals del Montseny o Collserola, a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre es pretengui de forma impune embrutar els últims paisatges verges que ens queden. Hem de recordar que les quatre centrals nuclears catalanes (ara tres, i desitgem que un futur proper no en quedi cap), junt a la línia Rubí - Vandellòs que es va construir a principis dels anys 90, ja havien sembrat de línies MAT i d’altres de secundàries les nostres comarques.
La Berta amenaça els darrers paratges naturals de la Terra Alta que per desgràcia han quedat intencionadament exclosos del Pla d’Espais Naturals de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 gràcies a la tasca especulativa dels nostres polítics. Sí, exclosos a consciència per tal de poder construir els quatre parcs eòlics més problemàtics del territori: La Tossa - Mola Pascual, Tossa del Vent, Coll Ventós i Aligars.
La Berta amenaça també a les espècies de fauna més simbòliques i amenaçades dels nostres paisatges mediterranis; La llúdriga, el gat salvatge, i l’àliga cuabarrada.
GEPEC-EdC i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, entre moltes altres entitats per la defensa del nostre patrimoni natural i paisatgístic, hem al·legat i al·legarem contra la BERTA i plantarem batalla per evitar que la BERTA, patrocinada per les Empreses eòliques TOT VENT 2000 i TARRACO EÒLICA, acabin destruint els darrers reductes de natura verge del Sud de Catalunya. Novament, haurem de fer la feina que no està fent el govern català i arribarem on s’hagi d’arribar per evitar aquest desastre.
Berta serà visible des d’indrets emblemàtics, com ara el santuari de la Fontcalda, la Via verda (itinerari espectacular per a bicicletes), des del monument en memòria a la lleva del biberó de la nostra guerra civil, a la serra de Pàndols, i des dels miradors més bonics i espectaculars del Parc Natural dels Ports.
Berta formarà part d’una xarxa de més de 250 quilometres de línies d’alta i mitja tensió, que s’hauran de construir si s’acaba de portar a terme la construcció de tots els parcs eòlics del sud de Catalunya. En aquest sentit, la problemàtica és doblement greu, ja que el traçat d’aquestes línies passa per paratges de gran valor ecològic i paisatgístic tot travessant la majoria de les serres i valls de les comarques de Tarragona.
Aquests grans traçats són la conseqüència de la pretensió i entossudiment del govern català per produir l’energia lluny dels centres de consum, deixant de banda la generació distribuïda d’energies renovables. Els parcs eòlics projectats i altres que es troben en construcció són molt lluny dels grans punts de consum: l’àrea metropolitana de Barcelona, les noves infrastructures de transport (AVE) i els nous polígons industrials promoguts per l’INCASOL.
Sembla una ironia, que en aquests temps que s’ha parlat tant de línia elèctrica de Molta Alta Tensió "la MAT", a Girona, o dels possibles soterraments o canvis de traçats a les línies situades als Parcs naturals del Montseny o Collserola, a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre es pretengui de forma impune embrutar els últims paisatges verges que ens queden. Hem de recordar que les quatre centrals nuclears catalanes (ara tres, i desitgem que un futur proper no en quedi cap), junt a la línia Rubí - Vandellòs que es va construir a principis dels anys 90, ja havien sembrat de línies MAT i d’altres de secundàries les nostres comarques.
La Berta amenaça els darrers paratges naturals de la Terra Alta que per desgràcia han quedat intencionadament exclosos del Pla d’Espais Naturals de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 gràcies a la tasca especulativa dels nostres polítics. Sí, exclosos a consciència per tal de poder construir els quatre parcs eòlics més problemàtics del territori: La Tossa - Mola Pascual, Tossa del Vent, Coll Ventós i Aligars.
La Berta amenaça també a les espècies de fauna més simbòliques i amenaçades dels nostres paisatges mediterranis; La llúdriga, el gat salvatge, i l’àliga cuabarrada.
GEPEC-EdC i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, entre moltes altres entitats per la defensa del nostre patrimoni natural i paisatgístic, hem al·legat i al·legarem contra la BERTA i plantarem batalla per evitar que la BERTA, patrocinada per les Empreses eòliques TOT VENT 2000 i TARRACO EÒLICA, acabin destruint els darrers reductes de natura verge del Sud de Catalunya. Novament, haurem de fer la feina que no està fent el govern català i arribarem on s’hagi d’arribar per evitar aquest desastre.
dissabte, 25 d’abril del 2009
MIQUEL ESTEVE TRIOMFA AL NOSTRE POBLE AMB LA PRESENTACIÓ DEL SEU LLIBRE "BAPHOMET"
Lo moranovenc, Miquel Esteve i Valldepérez va triomfar ahir al nostre poble amb la presentació del seu darrer llibre"Baphomet i la taula esmaragda".
Lo moranovenc i secretari del CERE, Josep Moragrega i Font va fer una acurada presentació del llibre i de l' escriptor.
Un centenar de persones ompliren la seu local d' ERC de Móra la Nova.
Parada de llibres.Fotos Alego.
Més informació i fotos al Bloc d' ERC de Móra la Nova:
I al bloc de Pere Muñoz:
Nota del bloc ALEGO:
Si voleu gaudir de la presentació del llibre del nostre escriptor local Miquel Esteve, "Baphomet i la taula esmaragda", podeu fer-ho a TELEMASOS(Televisió local de Móra la Nova) que va cobrir la informació de la presentació a Móra d' Ebre.
Malauradament no va fer lo mateix quan aquesta presentació es va fer al nostre poble, Móra la Nova, tot havent estat convidada.
SANT PAU DELS MASOS
ERMITA DE SANT PAU DELS MASOS,25 I 26 D' ABRIL
Dissabte dia 25 d'abril:
19.00 h.: Missa al temple parroquial.
20.00 h.: Pujada de la imatge de Sant Pau a l'Ermita a la llum dels fanals.
En arribar xocolatada popular oferta per l'Ajuntament de Móra la Nova.
Diumenge dia 26 d'abril:12.00 h.: Missa cantada.
13.00 h.: Ballada de sardanes.
14.00 h.: Benedicció del ranxo ofert per l'Ajuntament de Móra la Nova i cuinat per Fonda Barcelona.
16.00 h.: Gran Cremat de rom ofert per la Unió de Comerciants de Móra la Nova.
17.00 h.: Ball popular organitzat per Joan Josep Crescenti.
Altres actes
Rifa d'un xai, venda de truites, pastissos i venda de coques.
Hi haurà servei de bar.
divendres, 24 d’abril del 2009
A OCCITÀNIA
Esta setmana he estat tres dies a l' Occitània, concretament a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse).
Us presento un reportatge fotogràfic de "La Ville Rose" anomenada així pel color de les seues cases i edificis construits la majoria amb maons de fang.
Bandera occitana al balcó de l' ajuntament de Tolosa de Llenguadoc( Toulouse).
Cirerer florit a Vielha , Val d' Aran.
Paisatge de primavera a la Val de La Garona.
Pont Nou de Tolosa (S.XVII) sobre La Garona.
La Garona baixa amb força pel desgel de la neu del Pirineu.
Pont de Sant Pere.
Plaça de la Daurada.
Une bière al cafe des artistes.
Canal del Midi.
Palmera a l' àbsis dels Jacobins ( Gòtic).
Autoretrat a l' espill dels Jacobins.
Porta en restauració.
Galeria d' art, prop de la Plaça Esquirol.
Edifici a Carrièra Vilanòva ( Art Decó)
Casa medieval amb torre capitolar, carrièra Sant Roman.
Hotel d' Assézat ( Renaixement)
Carrièra Taur
Sant Serni ( Romànic)
Rètols en dos idiomes.
Capitòli ( Ca la Vila) Neoclàsic.
Mercat a la plaça.
Porxos a la plaça Capitòli.
Torre Donjon
Plaça Wilson
Fotos Alegodijous, 23 d’abril del 2009
ROSA
Rosa i quadreFoto Alego
ALEGO US REGALA ESTA ROSA I US DESITJA UN BON DIA DE SANT JORDI A TOTHOM.
SANT JORDI
SANT JORDI A CAVALL, 1924Parc de Montjuïc, obra de JOSEP LLIMONA I BRUGUERA
El dia 23 d'abril i amb motiu de la diada de Sant Jordi, es portaràn a terme els següenst actes:
Durant tot el dia venda de roses i llibres a càrrec del col.legi 3 d'abril.
18.00 h. A la plaça de l'Església, espectacle d'infantil amb "La companyia" i la llegenda de Sant Jordi.
19.00 h. A la plaça de l'Església, repartiment del tradicional pa amb vi i sucre per a tota la població.
19.30 h. A la plaça de l'Església, ballada i concert de sardanes a càrrec de la cobla Reus.
dijous, 16 d’abril del 2009
LO 24 D' ABRIL ES PRESENTARÀ A MÓRA LA NOVA LO LLIBRE "EL BAPHOMET" DE MIQUEL ESTEVE
El Baphomet i la taula esmaragda XX Premi Literari Vila d’Ascó (2008)
Miquel Esteve i Valldepérez
Sinopsi:
El Baphomet i la taula esmaragda és una aventura històrica que captiva grans personatges com el general Ramon Cabrera, Aleister Crowley, William Butler Years, Robert Browning, Erich Ludendorff o Paracels. Paral·lelament el personatge d’en Ton Domènech es veu endinsat, en primera persona, en la investigació de l’estranya mort d’un antic company d’estudis, alhora que va descobrint la remor alquímica que acompanya els seus avantpassats. Templers, carlins, maçons, jesuïtes... Tots persegueixen la custòdia d’aquesta recerca, un arcà que dormita sota el mantell dels versos enigmàtics de la taula esmaragda. L’autor aconsegueix trenar una història de la història. Canvis de ritme, contrapunts, reflexions humanístiques, misteri, dramatisme, humor, desassossec i cinisme basteixen una novel·la captivadora de lectura àgil.
Presentació del llibre a Móra la Nova el divendres 24 d' abril:
Foto Alego
Biografia:
Miquel Esteve i Valldepérez (Móra la Nova, 1969) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB. L’any 2007 publicà Heydrich i les agents del saló Kitty ja que fou guardonat amb el XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. El Baphomet i la taula esmaragda és la novel·la guanyadora del XX Premi Literari Vila d’Ascó (2008). Actualment cursa estudis de la llicenciatura d’Humanitats a la UOC i és membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)