dimarts, 22 de gener de 2008

SALTOR PLEGA DE LA VIDA POLÍTICA

Manel Saltor


Un projecte humanitari i de formació d'especialistes a Angola l'obliga ha replantejar el seu futur immediat
Ahir a la nit durant la celebració d’una nodrida Assemblea local de militants a Móra d’Ebre, Manel Saltor, va anunciar la seva decisió d’abandonar la política activa.
El principal motiu que l’ha fet prendre aquesta decisió es la proposta que ha rebut de participar d’un projecte de formació d’especialistes en Traumatologia i Ortopèdia a Angola, que a més, ell va definir com un “projecte vital per a mi, que m’han proposat precisament pel fet de no ser alcalde, ja que qui m’ho ha proposat sabia sobradament que en cas contrari no l’hagués acceptat”.
Aquest fet comporta la renúncia de Manel Saltor com a regidor de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, com a President Comarcal de CDC i com a Conseller Nacional de CDC, ja que li serà del tot impossible compatibilitzar una cosa amb l’altra. De tota manera va concretar que ell continuarà col·laborant amb el grup municipal de CiU com un militant més i en la mesura que les seves obligacions li ho permetin.
Amb molta probabilitat la dimissió de Saltor es farà efectiva en el proper Ple que celebri la Corporació, fet que comportarà la entrada de Sixte Melchor com a nou regidor de l’equip de CiU a l’Ajuntament de Móra d’Ebre.
Manel Saltor ens ha fet arribar una carta que publiquem en l’apartat EDITORIAL d’aquest web, on fa unes reflexions i explica més abastament els motius que l’ha portat ha prendre aquesta decisió.

La carta

Manel Saltor i Pons

21/01/2008

Estimats amics,
Aquesta carta es per anunciar-vos que dimiteixo de tots els meus càrrecs polítics i per tant abandono la vida política totalment.
Com us podeu imaginar aquesta ha estat una decisió molt difícil, i no està pressa a “cop calent” si no d’una forma molt meditada, però també amb molt de dolor. Els motius son molt diversos, però el més important es que la meva vida, el que diríem “el meu projecte vital” em porta cap a altres feines, i cap a altres països, lo que m’impedirà dedicar-me a Móra com es mereix i com em vaig comprometre.
En aquest moment es obligat fer un ràpid balanç d’aquests darrers anys tant intensos. El meu balanç personal es molt positiu, amb alguns capítols negatius com es normal, però crec que en el contrast de la vida es troba la felicitat.
Estic molt content de la campanya electoral que varem realitzar en les passades eleccions del maig: per la nostra part va ser una campanya molt neta, crec que varem arribar a tot el poble amb el nostre positiu missatge, de preocupació per les persones, de construcció d’un millor municipi, amb millora de la qualitat de vida, i on hi tindrien cabuda tots els morencs sense cap tipus de distinció.
La meva lectura dels resultats evidentment difereix de la que fa el bipartit morenc. El 27 de maig el poble va indicar varies coses: en primer lloc que no volia majoria absoluta de cap partit. En segon lloc volia que l’alcalde fos de CiU (44% dels vots), i en tercer lloc que el nou alcalde governés amb el suport de qualsevol dels altres partits que es van presentar i van obtenir representació municipal. Personalment crec que la lectura es aquesta, però es veritat que la Llei permet altres possibilitats i per això es va formar el bipartit que governa actualment. Políticament no tinc res a dir, i també crec que ho faran de la millor forma que sàpiguen, sense cap mena de dubte, però moralment sí que cal dir que aquesta interpretació de la voluntat popular es esbiaixada i comportarà una decepció i la inhibició de la gent per anar a votar, i per creure en la política i en els polítics.
Amb posterioritat a les eleccions, lògicament cada partit va intentar fer els pactes que va considerar oportú. Jo tinc dues espines clavades: la primera es que el partit dels socialistes es negués ni a parlar, a seure en una taula. Suposo que no veien bones vibracions amb mi, com ja va dir Josep Solé Biosca durant la campanya, i també els hi podia fer por pactar amb un partit amb més pes que ERC (com més fluix el soci, millor). L’altre espina, aquesta a nivell comarcal, es la falta de paraula dels dirigents comarcals d’ERC per pactar en el Consell Comarcal: després de portar les negociacions molt lluny, una “miserable” trucada de telèfon ho va enviar tot a la brossa. També es veritat que en aquesta decisió segur hi van pesar histories comarcals antigues, però crec que va ser una decisió estratègicament equivocada.
Però aquestes son les coses que té la política i les has d’acceptar: de totes formes aquesta no es la meva forma d’anar per la vida, i em varen doldre bastant.
El fet de fer oposició es una ensenyança molt interessant. Té com a desagradable que has de estar buscant què es lo que fan malament d’altres per ressaltar-ho, i fas una mica de policia: aquesta es la missió de l’oposició. En el nostre grup hem decidit que, a més, intentarem complir amb el nostre programa des de l’oposició. Això té molt riscos, i moltes limitacions, però hi ha coses del programa per les que hem de treballar, encara que sigui simplement per el compromís realitzat amb la gent: buscar empreses amb llocs de treball es un exemple molt clar, i segur que ho aconseguirem.
Dit això cal que digui que seguiré essent militant de CDC, i a disposició dels meus companys per a lo que convingui. De fet m’he proposat assistir a les reunions setmanals del grup municipal tants cops com pugui.
Al principi he parlat del meu “projecte vital” i ara el voldria concretar. A finals d’estiu em va arribar la proposta de anar a Angola per iniciar el projecte de formació d’especialistes en Traumatologia i Ortopèdia en aquell país africà. Aquesta proposta em va arribar pel fet de no ser alcalde: la gent que me la va proposar ja sabia de la il·lusió que em feia ser alcalde de Móra d’Ebre, i no me la haguessin fet si hagués estat alcalde, ... i jo tampoc no me la hagués ni pensat. Si Deu vol, marxaré cap a Angola a primers de març, durant un mes en aquest primer viatge, encara que em van demanar que hi anés per 3 o 4 mesos.
Voldria ja anar acabant, i desitjar a Convergència i a tot el poble de Móra d’Ebre el millor de tots els futurs possibles, i demanar disculpes als que hagi pogut fallar o decebre durant aquest temps.
Una abraçada per tothom

1 comentari:

moreng ha dit...

Ja es la segona vegada que el Sr.Saltor abandona el "vaixell", la 1ª quant fou regidor d'esports i l'alcalde era Campos. Sembla ser que quant les coses no pinten be lo mes fàcil es "fugir". Lo d'Angola son excuses de poca "munta" ja que ningu se ho creu que el fet de marxar un mes de vacances "pagades" sigui motiu per renuncia a la política. Menys mal que a Móra d'Ebre hi ha molta gent que ancara "pensa". En el tema dels pactes per negocia amb altres partits cal tindre má esquerra i l'altra la dreta a la buxaca i no anar de sobrat.