dissabte, 22 de desembre de 2007

SOPA DE GALETS EÒLICS A HORTA I A LA FATARELLA

De ben segur, que a moltes taules de nadal de la Terra Alta sortirà com a tema de conversa la massificació eòlica, a la qual dintre de poc es veurà sotmesa tota la comarca de la Terra Alta amb l' exempció d' Arnes: Dos notícies recents de les quals s' en parlarà tot menjant-mos la sopa de galets del dinar de Nadal.
Foto de Gustau Moreno

A la consulta popular sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre, la gent de la Fatarella ho va tenir clar: de parcs eòlics, ni cap ni dos, sinó un. I en coherència amb el discurs de sempre, no volen més parcs eòlics que els que hi ha aprovatsopinió Secretari d'organització d'Esquerra a les Terres de l'EbreLLUÍS SALVADÓ..

Segurament una de les funcions més importants en la gestió política és prioritzar. I sovint la majoria de polítics prioritzen els territoris que donen més vots. I així ens ha anat històricament a l'Ebre. Personalment, prefereixo prioritzar en l'acció de govern qui més necessitats té. És pública, entre la gent que em coneix de prop, la meua debilitat per la Terra Alta, i per aquest motiu em satisfà enormement la gran quantitat de projectes i d'inversions que avui, des del govern de Catalunya, estem impulsant a la comarca. De fet, amb 50 milions d'euros, la Terra Alta és la comarca on més invertirem l'any vinent.
I aquesta debilitat per la comarca més despoblada m'ha permès descobrir gent extraordinària, entre la qual, alguns amics de la Fatarella. Parlaré de dos amics, dels dos alcaldes més recents, del Pep i de la Carme. Pep Sunyé és la imatge d'un republicà de pedra picada, honest i honrat fins a l'extrem, lleial al seu territori i a la gent del camp. Amb l'Ernest Benach, fa uns anys, vam oferir-li ser diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta honestedat va portar-lo a rebutjar el càrrec per respecte a la seva gent. Sempre vaig sospitar que es va equivocar; avui n'estic convençut. Ell hauria estat el diputat de tota la Terra Alta, no només de la meitat enfrontada amb l'altra. Tot i això, en el seu pas per la política va donar un impuls essencial per a la concreció del futur gran polígon de la comarca, el polígon industrial de les Camposines. I els valors republicans que compartim el van dur a celebrar l'única consulta popular (avui probablement seria il·legal, per cert) sobre la implantació eòlica a les Terres de l'Ebre. I el poble de la Fatarella va decidir ubicar un parc eòlic; ni cap, ni dos: un. I així ho va fer.
Personalment, no m'he amagat mai que sóc dels que pensen que com menys millor, de parcs a la Terra Alta. El seu paisatge és la millor inversió econòmica de futur, però també entenc aquells que pensen en el present. Com a demòcrata i des del respecte que li tinc a una comarca tan complexa com és la Terra Alta, la meua opinió personal val ben poc, l'opinió que val és la de cada poble, l'opinió majoritària de la gent que hi viu i hi treballa, i és l'opinió que respectaré, encara que, en alguns casos, no la comparteixi.
La Carme Pelejà, una nova amiga, ha rellevat el Pep al capdavant de l'Ajuntament, l'única alcaldessa de la Terra Alta. Ja tocava.
I està exercint la seua funció des del seny, des del sentit comú, sense demagògies i buscant el millor per al seu poble. Un parc eòlic; ni cap, ni dos: un, tal com va votar la gent de la Fatarella. Ara, alguns dels qui van acompanyar el Pep en els seus inicis volen desfer el que van fer. Massa tard, segurament. No esperaven perdre les eleccions, i ja se sap, als que fa molt temps que mouen els fils els costa digerir-ho.
Amb tot això, alguns sectors cívics locals han fet allò que una plataforma ciutadana no ha de fer mai: deixar-se utilitzar i entrar en les batalles polítiques locals, i deixar-se portar per les misèries de la política municipal, i mai millor dit. Suposo que la coherència dels qui formen part d'aquest moviment els portarà a donar suport a les mateixes actuacions a tots els pobles que han aprovat la línia d'evacuació, que en són uns quants, i un, fins i tot, governat pel mateix partit que l'oposició de la Fatarella. Si no és així, semblarà que estan fent partidisme, i estic convençut que no és aquesta la seua voluntat.
La Carme, i la resta de regidors d'Esquerra de la comarca, han decidit que, en coherència amb el seu discurs de sempre, ells no aprovaran més parcs eòlics ni a Bot, ni a Corbera, ni a Gandesa, ni a la Fatarella, ni a Arnes; amb els que hi ha aprovats ja en sobren.
Per primera vegada, a la Terra Alta hi ha un partit polític amb força, amb una aposta pel desenvolupament de la comarca més equilibrat i més sostenible, davant de la posició unànime de les forces que fins ara havien estat majoritàries, CiU i PSC-UPTA, que han apostat per la massificació eòlica.

Un fotomuntatge de la carretera de Bot, més abaix de l' hotel Miralles d' Horta amb els molins dels Pesells al fons.

Ebredigital.com
El departament d'Economia i Finances ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució atorgant l'autorització administrativa a la central eòlica dels Pesells, al terme municipal d'Horta de Sant Joan, de 49,67 MW de potència i promoguda per l'empresa Orta Eòlica, SL. D'aquesta manera, la Generalitat ha desestimat les al·legacions per diferents entitats ecologistes i cíviques del territori, a més de 483 persones a títol particular, que argumentaven els efectes mediambientals i paisatgístics que la instal·lació de la central podia representar.Després d'assegurar que els condicionants introduïts al projecte permetran fer-la compatible amb el medi ambient, Economia i Finances assegura que la construcció d'aquest parc eòlic és necessària per tal d' "aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica, així com complir els objectius de participació de les energies renovables en la cobertura de la demanda seguint els objectius del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015".La central tindrà, segons la resolució del DOGC, una potència total de 49,67 MW i estarà ubicada a la serra dels Pesells, a una altitud mitjana d'entre 480 i 580 metres sobre el nivell del mar. Disposarà de setze aerogeneradors de 3.000 kW de potència nominal cadascun, constituïts per torres tubulars de 90 m d'alçada i rotor format per tres pales de fins a 100 metres de diàmetre, i una unitat de 1.670 kW, constituïda per una torre tubular de 80 metres d'alçada i rotor format per tres pales de 74 metres de diàmetre.La central tindrà una instal·lació elèctrica soterrada amb una tensió de 30 kV de tensió de servei de les línies interiors. Disposarà d'una subestació d'interconnexió de 132/30 kV, formada per un transformador de 132/30 kV de 50 MVA, tres parallamps en l'entrada de la línia, tres transformadors de tensió, un mòdul PASS d'embolcall metàl·lic en gas SF6 pressuritzat format per tres interruptors automàtica de tall en SF6, tres transformadors d'intensitat i tres seccionadors combinats barres/posta a terra. El pressupost total del projecte és de 46.942.527,61 euros.La línia d'evacuació, de 132 kV, serà propietat d'AERTA, SA (Associació de Productors d'Energies Renovables de la Terra Alta), societat que gestiona l'evacuació energètica de parcs eòlics de la zona. El lliurament serà a la xarxa de Red Eléctrica de España SA, però a causa de les característiques de la xarxa existent, caldrà fer la connexió en dos nusos: el de Riba-roja i el de Maials. Aquesta línia d'evacuació no forma part d'aquest projecte i requerirà autorització administrativa independentment d'aquesta.La primera sol·licitud administrativa per a la central es va presentar el 24 de desembre del 2002 davant el departament de Treball Indústria, Comerç i Turisme. Amb data 13 de Juliol del 2005 el peticionari va presentar una revisió del projecte per requisits ambientals. La Generalitat va sol·licitar informe als organismes afectats següents: Abertis Telecom, Ajuntament d'Horta de Sant Joan, Red Eléctrica de España SA, Diputació de Tarragona, serveis territorials del departament de Cultura de les Terres de l'Ebre.Al·legacions ambientals desestimadesEl projecte va rebre al·legacions de persones privades i entitats a favor i en contra, que es referien, especialment, a la incidència sobre el paisatge, la fauna, la flora, el patrimoni històric i cultural, la compatibilitat amb el turisme o altres activitats. Les entitats Mas del Cigarrer, l'Associació Plataforma per a la defensa de la Terra Alta, Manel Llovet Viña, Maria Lluïsa Aguinaga Soler, Maria Teresa Batet i Calaf, Xavier Agut Mompel i Francesca Marin Garcia, GEPEC i un grup de 483 persones que van presentar escrit proforma van presentar al·legacions. Per la seua banda, Ecologistes en Acció de Catalunya, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, CCOO, UGT, van presentar al·legacions favorables.Les al·legacions de caire mediambiental i les respostes del peticionari es van remetre a la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics per a la seva consideració. Aquest òrgan col·legiat, en la sessió del dia 25 de Juliol del 2006, havent analitzat els antecedents anteriorment exposats, va formular una declaració d'impacte ambiental i informe integrat favorable imposant diverses condicions de tipus mediambiental que la instal·lació haurà de complir.El govern considera "necessària per tal d'aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica, així com complir els objectius de participació de les energies renovables en la cobertura de la demanda seguint els objectius del Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015". Aquest aspecte, assegura, té una especial rellevància atesa la reducció d'emissions que comporta l'energia eòlica així com la necessitat de donar compliment als acords de Kyoto per a la reducció d'emissions contaminants, a fi de limitar els efectes, cada cop més evidents, d'un canvi climàtic.Concretament, Economia i Finances justifica l'aprovació del projecte (amb informe favorable dels serveis territorials de les Terres de l'Ebre amb data de 24 d'octubre de 2007) atenent que "els possibles impactes ambientals que puga tindre aquest parc eòlic -un cop avaluats per la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics, la qual ha establit els condicionats que ha estimat oportuns a fi de reduir-los en la mesura del possible i garantir el respecte al medi ambient- són àmpliament superats per les aportacions positives, tant de tipus mediambiental com energètic, que comporta la implantació de l'energia eòlica en general i la construcció d'aquest parc eòlic en concret".

Lo Mas del Cigarrer envoltat de molins de 140 m d' alçada.

2 comentaris:

mario ha dit...

Pos si, Arnes sense molins.
És curiós observar com l'alcalde de CiU que, amb l'afany del seu partit, han impulsat impetuosament l'instal·lació de ferralla eòlica a la Terra Alta, hagi permés que la bellesa d'Arnes no s'hagi vist violada pels molins.
Potser era el més tonto de la classe, però s'ha espavilat de valent!
Que puc dir?
Que estic desolat!
La feble lluita que uns pocs hem mantingut en contra de que ens utilitzen, un cop més, com a productors elèctrics no ha sigut prou. S'ha retardat l'escomesa eòlica uns anys, s'ha pogut reduir el nombre de molins, en canvi augmentarà l'alçada a mida que passe el temps i surtin nous models de ventiladors més rentables.
La lluita no s'ha acabat encara, i si cal hem de lluitar molí per molí. I és que ja n'hi ha prou!
Ja produïm massa llum i tot i, en canvi, natros ens quedem a les fosques.
No entenc com mos podem vendre tan barato. Ni tan sols entenc que ens puguem vendre coses com el paisatge.

Gustau Moreno ha dit...

El cas d'Arnes té una explicació. En realitat, tenia un dels projectes més agressius, ja que el parc eòlic que hi havien projectat afectava una zona que actualment forma part del Parc Natural dels Ports. Com ja sabeu, és zona no compatible. Pallarès sempre diu que Arnes va saber renunciar al seu parc eòlic en favor de la creació del Parc Natural. Es van sacrificar pel bé de la comarca...