ÚLTIMES EXCAVACIONS AL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELLET DE BANYOLES (TIVISSA)

Santuari o centre de reunions polítiques?

Les últimes excavacions al Castellet de Banyoles de Tivissa posen al descobert el primer edifici d'ús públic no residencial

ROSER ROYO. Tivissa

El Punt

Porta del poblat ibèric del Castellet de Banyoles.

L'última campanya d'excavacions arqueològiques al poblat ibèric

del Castellet de Banyoles de Tivissa ha posat al descobert el que els arqueòlegs anomenen un «edifici singular». Es tracta d'una estructura rectangular d'uns 150 metres quadrats de superfície dividida en diverses estances amb un àmbit central on han excavat un paviment de maons del que semblen tres podis disposats en forma de U al voltant d'una llar de foc. «No saben quin ús tenia aquest edifici si era un santuari o un centre de representació política, però comparant-lo amb la resta d'estructures excavades interpretem que era un edifici d'ús públic, típic d'una zona urbana», explica David Asensio, de l'equip d'arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) i codirector de les excavacions arqueològiques.

Zona excavada del poblat .

Després de 10 anys consecutius d'excavacions i amb una superfície excavada de 8.000 metres quadrats, un 20% de les 4,5 hectàrees que ocupa el Castellet de Banyoles, els arqueòlegs han trobat el que sembla el primer edifici d'ús públic d'aquesta ciutat ibèrica. Fins ara havien posat al descobert només edificis residencials i l'entramat urbà d'una part del poblat on han sortit tres barris d'edificacions molt diferents: des dels habitatges estàndard del món ibèric –una estructura rectangular d'uns 40 metres quadrats amb dues estances– fins a edificis residencials de 300 metres quadrats on habitava l'aristocràcia ibèrica amb portes d'accés més amples de les habituals per permetre l'entrada de carros, un gran pati d'accés, i diverses estances articulades al voltant d'un vestíbul i un altre pati interior. Precisament, la comparació amb aquestes estructures residencials és el que fa que els arqueòlegs de la UB creguen que l'edifici que han trobat enguany no és residencial. «Hem trobat elements excepcionals com el basament d'una columna al centre feta de pedra sorrenca, els podis de maons al voltant de la llar de foc central o un terra endurit que no hem trobat en cap altre dels edificis excavats», explica David Asensio, codirector de les excavacions. «Això ens fa pensar que era un edifici d'ús públic. No sabem si un temple o un centre per desenvolupar funcions col·lectives», afegix tot assenyalant que és un edifici típic d'una zona urbana, el que demostra que en l'època ibèrica l'urbanisme estava plenament desenvolupat.

Detall dels maons dels podis de l'edifici públic.

La campanya d'excavacions d'enguany va començar el 29 d'octubre i finalitzarà el proper 11 de desembre. Hi han treballat un equip de set arqueòlegs. El pressupost ha estat de 31.000 euros finançats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, que és la institució que coordina el pla director del Castellet. El pressupost inclou també marcar un itinerari turístic que guie els visitants des de les torres de l'entrada fins a la zona on hi ha les excavacions actuals.

Al costat de l'Ebre i de la plata

Per les seues dimensions, el poblat ibèric del Castellet de Banyoles és, juntament amb el d'Ullastret a l'Empordà, dels més grans de Catalunya i el més gran de les Terres de l'Ebre. És del segle III abans de Crist i va estar habitat fins a l'any 205 abans de Crist, quan va ser destruït pels romans durant la segona guerra púnica. Tot i aquesta datació els arqueòlegs creuen que és anterior però fins ara no ho han pogut certificar científicament. Es creu que era el centre econòmic, administratiu i polític de la zona per la seua situació estratègica de control del riu Ebre i que la seua riquesa venia en gran part per l'explotació de les mines de plata properes (serra de l'Argentera i Bellmunt). De fet, hi ha el famós tresor del Castellet de Banyoles, i en un dels habitatges mitjans que s'han excavat es va localitzar un forn circular on hi havia escòria de plom fos, que és el que queda de la galena argentífera quan se n'extreu la plata. Això fa pensar que una de les fonts de l'economia local era la producció de plata.