dilluns, 30 de juny de 2008

CATALUNYA TAMBÉ HO CELEBRA

Un gos treu el cap per la finestra d' un taxi de Barcelona amb la bandera espanyola.
Veure tota la noticia i la foto al portal

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir és va demostrar que qualsevol és pot flipar , sense gastanse ni un duro , vaig escoltar los de la cuatro , feia molts anys que no veia un grup de gent dient tantes animalades a granel, parexien un grup de fumadors d´opi.
En el segle XVIII Xina es veu necessitada d'importar opi degut al gran increment del consum. Anglaterra havia iniciat les seves relacions comercials amb Xina el any 1699, i encara que el tràfic d'opi estava prohibit per les lleis xineses, estava monopolitzat per els anglesos des de 1799 fins a 1834. O sigui que a les hores els interessos econòmics feien que els interessés ser traficants. És paradoxal que en funció dels interessos els països adoptin la defensa de una moral o de la oposada. La resposta està en que a Xina els fumadors d'opi eren entre 100 i 150 milions i mes o menys un 10% tenien una forta addició. Era un mercat que no es podia perdre.
Per cert quants fumadors d´opi hi ha a Catalunya ?

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, sol hi ha que veure un partit del barça per tv3 o llegir l'sport els dilluns hi ha un grapat de flipats que no t'ho pots n'hi imaginar.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó segon anònim , però el primer anònim no parlava de futbol.

Prou de toreros ha dit...

Durant els anys 60, les carreteres dels territoris sota administració espanyola van omplir-se d'uns gegantins toros negres que anunciaven una coneguda marca de begudes alcohòliques. Aviat però, aquestes siluetes van ser incorporades al paisatge mental del franquisme: carreteres polsoses plenes de clots, sis-cents, camions Ebro i els sinistres i gòtics Seat negres del règim. De la mà de la propaganda, el toro d'Osborne va passar de la categoria d'anunci a símbol nacional, tant per als dissortats habitants de la península franquista com per als milions de turistes que ja provocaven la destrossa de les costes ibèriques. Per als més lúcids, el toro era un altre dels símbols de la rancietat absoluta del franquisme, l'imperiet i en general, dels casposos valors «espanyols».
Es van aixecar un munt de toros, que van anar rovellant-se tranquil·lament al costat de tota altra mena d'anuncis, fins que al 1988 la Ley General de Carreteras va prohibir la publicitat a les carreteres. Els toros d'Osborne anaven a ser desmantellats amb altres artefactes com ampolles gegantines, donuts mastodòntics o noies colossals en bikini. Tanmateix, els defensors de les essències pàtries imperials van alçar el crit al cel i van dir aquella bonica paraula que, abans patrimoni dels rojos, des del 23-F tenia connotacions ben diferents: amnistia. Indult per al toro sagrat símbol de l'Espanya profunda que tot espanyol ha de dur dintre i tot estranger ha de contemplar amb respecte.
Per cert al camp del Barça no he vist mai , una “senyera “ del famós toro.