LOCALITZEN UN CAMPAMENT ROMÀ A TIVISSA.

Els arqueòlegs localitzen a Tivissa un altre campament militar romà -

Diari de Tarragona

->per M. Millan

Dos equips diferents del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB treballen aquests dies a Tivissa, a mig quilòmetre de distància uns dels altres. Per una banda, en la desena campanya d'excavacions al Castellet de Banyoles, un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, i per l'altra, en les restes de l'assentament militar romà que, possiblement, va acabar destruint el poblat ilercavó cap a l'any 200 aC.Al cap davant d'aquests darrers treballs hi ha el professor associat de la UB Jaume Noguera, responsable també de la localització recentment del campament militar l'Escipió l'Africà vora el riu Ebre, a l'Aldea, on l'any 209 aC es va reunir un exèrcit de 25.000 homes per atacar Cartago Nova (Cartagena), durant la Segona Guerra Púnica.Com en aquell cas, els experts ja tenien indicis de la possible existència d'aquest assentament a Tivissa, però ha estat amb la present campanya de prospeccions que s'ha pogut confirmar-ne la ubicació. Ocupa unes 7 hectàrees, repartides en diferents camps de conreu.Els treballs, que es van iniciar el 31 d'octubre i acabaran demà diumenge, han consistit en inspeccions visuals de la zona acotada i en la recerca de restes amb detectors de metalls. «Les condicions de temporalitat d'aquests assentaments, construïts amb materials peribles, fa que sigui molt difícil trobar-hi estructures», explica Noguera. Fins al moment s'han recuperat restes de ceràmica, procedent d'àmfores grecoitàliques, i nombrosos projectils de fona. Juntament amb diverses monedes de bronze (d'ús corrent) recuperades anteriorment, permeten confirmar l'existència del campament militar, segons assegura Noguera.L'assentament no té la transcendència històrica del trobat a la Palma però dóna compte d'una altra de les tasques, potser més domèstiques, del totpoderós exèrcit romà: el control de la població indígena conquerida. «La principal hipòtesi és que les tropes destruïssin el poblat durant una revolta, però tampoc es pot descartar que el defensessin», comenta l'arqueòleg.Noguera pretén dur a terme una nova campanya de recerca a la zona l'any vinent. «A les àrees on detectem un major nombre de restes, hi realitzarem sondejos», explica.