dimarts, 21 d’agost de 2007

SACCO E VANZETTI


Sacco i Vanzetti, ahir i avui
EUA repassa un dels episodis més negres de la seva història als 80 anys de l'execució dels dos anarquistes
• Els analistes hi veuen paral.lelismes amb l'actualitat
NOELIA SASTRE NOVA YORK El Periòdic
Dijous es compleixen 80 anys de l'execució a la cadira elèctrica de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, "un bon sabater i un pobre venedor ambulant de peix", com ells mateixos es van definir en una entrevista amb The New York World durant el judici que va elevar a la categoria de mites aquests dos humils immigrants anarquistes italians, acusats injustament de robar i matar el pagador d'una fàbrica i el seu escorta a Braintree (Massachusetts), el 1920.Vuit dècades després d'aquell 23 d'agost de 1927, en què va culminar un cas que va despertar una onada d'antiamericanisme a tot el món --amb manifestacions des de Marràqueix a Sidney--, els EUA repassen una de les pàgines més negres de la seva història amb un nou llibre, Sacco i Vanzetti: els homes, els assassinats i el judici a la humanitat, de Bruce Watson.La premsa nord-americana recorda com, en plena edat del jazz, les coses no eren tan diferents d'aquest començament del segle XXI. "Ara, com llavors, una decisió americana ha escandalitzat el món", escriu The Boston Globe, el diari de la ciutat que va veure morir els anarquistes."Denominador comú"La diferència és que, als bojos anys 20, només es van necessitar dues morts, i no milers en una guerra, per encendre l'opinió pública. "Però hi ha un denominador comú entre llavors i la nostra era: el cas de Sacco i Vanzetti va cremar pel combustible del terrorisme i com a resultat de la fòbia a la immigració", es llegeix al Globe. "La seva execució encara ressona com un lúgubre acord, i tot i així pocs americans saben per què van ser arrestats i què va passar al judici", diu el rotatiu The New York Times.La condemna, amb insuficients proves, va treure mig planeta al carrer. Per molts, l'execució va ser deguda a la seva doble condició d'anarquistes i immigrants pobres. Ells van defensar la seva innocència, però en el judici es van maquillar les proves i es va dir que la nit de l'arrest anaven armats fins a les dents.La pressió internacional no hi va poder fer res. Sacco i Vanzetti van ser executats al crit de "¡Visca l'anarquia!". Mig segle després, en el 50è aniversari de la seva mort, el país va revisar el cas, va demanar disculpes als descendents i els va exonerar simbòlicament en una ordre firmada pel llavors governador de Massachusetts, Michael Dukakis.La seva execució va simbolitzar la por del Govern dels EUA al comunisme --necessitaven demostrar que aquelles idees serien durament castigades-- i la xenofòbia de la societat. Un any abans dels assassinats, el 1919, un grup anarquista va orquestrar "el cop més important en la història dels EUA", enviant 30 bombes a poderoses figures com John Rockefeller o J. P. Morgan. El cop va fallar, però va sacsejar el país amb una guerra de classes que recordava Rússia.Cap de turcI aquests dos soldats anarquistes hi eren, observant els esdeveniments. "El 1920, el ciutadà mitjà s'enfrontava a una nació que no reconeixia en un món desconegut. I sota la Prohibició, ni tan sols podia demanar una cervesa per riure's dels canvis. Tenint en compte aquesta incertesa, ser cap de turc era natural", escriu el periodista Watson sobre els dos bocs expiatoris més famosos de tots els temps.

Ahir com avui lo món no ha canviat tant.Vaig veure esta pel·lícula quan tenia 17 anys al cineforum que feien a la Facultat d'Enginyers de Pedralbes.És un film dirigit per Giuliano Montaldo amb banda sonora d'Ennio Morricone i la canço " Here's to you" interpretada per Joan Baez.
De jovenet em va impressionar molt,ara d'adult veig que els temps passen i moltes històries continuen igual.Això sí lo missatge continua essent vigent.
Aquí poso lo trailer del film i feu-ne la lectura adient.

4 comentaris:

Llibertari ha dit...

Fa uns mesos vaig rebre una peli (crec que no es aquesta perquè almenys el començament era en blanc i negre) d'un col·lectiu que envia gratuïtament una pel·lícula basada en el cas de Sacco e Vanzetti.

Tothom amb algun que altre dit de front sabrà que mitjançant l'informació i la manipulació de dades es pot controlar la societat. Aquest va ser un dels casos en els Estats Units del segle passat i un altre més proper el fals 11-S que si algú vol investigar-hi sabrà perfectament els interessos per part de la familia Bush, que els avions que en teoria van estavallar-s'hi encara circulen, que durant les primeres 24h tots els científics i arquitectes de prestigi deien que era impossible que caiguessen (tot i q al cap de 24 hores més van dir el contrari misteriosament), que els bombers van sentir més d'una explosió a cada pis, que hi havien pisos destruïts i d'altres que no, que a les gravacions es veu el derrumbament controlat, etc.

Però bueno, és el que toca, l'informació ens fa lliures, però ens dona les pautes de la llibertat que ells altres volen que tinguem.

tantost ha dit...

Ai els americans!! L'altre dia a la xarxa vaig veure que la primera execució amb cadira elèctrica, l'any 1890, va ser més per fer publicitat de si convenia més la corrent alterna o la continua i el primer executat amb la corrent que fos, que no m'interessa, va passar uns últims moments de la seva vida esgarrifosos i llargs i és que val més el màrqueting que la vida de qualsevol, sigui innocent o no.

El que sí sé és que va guanyar Thomas Alba Edison i la corrent que ell defensava.

Salut!!

JA

Amable Pallisé ha dit...

Pocs anys abans de l’assassinat de Sacco i Vanzeti, aquí és perseguia als anarquistes i totes les reivindicacions obreres, aquí és jutjava i condemnava a mort a Ferrer i Guardia, encara que va poder demostrar en el “judici” que ni tan se vol era a Barcelona en les dates en que van tenir lloc els fets de la setmana tràgica, fets del qual l’acusaven de ser el principal instigador, mentre a tota Europa i America demanant la seua llibertat. Aqui la mateixa dècada s’aplicava la llei de fugues i la patronal amb Bravo Portillo, el barò de Köenning i la seua banda, el marqués de Anido, el Somaten, el Sindicato Libre, la policia i l’exercit reprimia l’obrerisme. El 30 de novembre de 1920 era assassinat Francesc Layret (més conegut per “l’advoctat dels treballadors”), mentre sortia acompanyat de la dona de Lluis Companys de casa d’aquest, per quatre pistolers de la patronal que van cobrar 3000 pta. per la “feina” i que repetien sorneguerament la frase de la dona de companys: “Pobre senyor Layret”. La dona de companys l’havia trucat per veure si podia fer alguna cosa pel seu marit i una trentena de detinguts que eren traslladats de la Model al vaixell “Giralda”. Després vindria Salvador Seguí (el “Noi de Sucre”), el 10 de març de 1923, assassinat també pels del Lliure al Raval de Barcelona i tants d’altres no tant coneguts però tant o més lluitadors. Després vindria l’organització de la CNT:
“Nuestro grupo anarquista se formó el año 1923 en circunstancias muy aciagas para nuestro movimiento, muy tristes para toda la clase trabajadora. Dueños casi de la ciudad eran las bandas de pistoleros del Sindicato Libre que patrocinaba la patronal. Las hordas policíacas coadyuvaban a la obra de destrucción de nuestras organizaciones y de nuestros hombres. Había caído el coloso del anarcosindicalismo: Salvador Seguí. Habían caído viejos militantes, primeros hombres de nuestro movimiento tan espléndido de hoy. Cuando comprendimos nosotros que probablemente pudiera llegar el momento de que fuésemos absolutamente vencidos, nos unimos en aquel momento lo que no tengo vergüenza en decir, lo que tengo orgullo en confesar: ¡los reyes de la pistola obrera de Barcelona! Pero hicimos una selección: los mejores terroristas de la clase trabajadora, los que mejor podían devolver golpe por golpe. Nos unimos y formamos un grupo, anarquista, un grupo de acción, para luchar contra los pistoleros, contra la patronal y contra el gobierno. Conseguimos nuestro objetivo, les vencimos.”
Juan García Oliver

Llibertari ha dit...

Si no m'equivoco sobre l'últim text de García Oliver hi ha un vídeo, diria que es el mateix.

Si haguessem de contar tots els casos no acabariem mai, començant per Ferrer i Guardia, i Casas Viejas. I després quan aquests es rebotaven eren els terroristes i dimonis (que no nego que hi hagués mala gent que hagués fet alguna animalada que d'això n'hi ha a tots llocs, i aquests no eren anarquistes, eren simplement liantes).

Però bé, tots sabem que el moviment llibertari és el que ha aconseguit que ara tinguem millors condicions laborals, com la reducció d'hores, o que les dones tinguin igualtat de drets, etc, etc.