Corbera d' Ebre vol fer memòria

Corbera d'Ebre vol fer memòria

->per andreu c. giménez Diari de Tarragona

Abans de la guerra civil, a Corbera d'Ebre hi vivien 2.000 persones, el doble que a l'actualitat. Durant la seva primera ocupació per part de Franco a l'abril de 1938, molts veïns, compromesos amb la causa republicana, van fugir a l'altra banda de l'Ebre. Al juliol, i amb l'inici de la batalla de l'Ebre, un altre grup de veïns ho va fer en direcció a Casp, lluny del front. Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per l'aviació alemanya. «Els veïns que encara hi vivien es refugiaren a les masies», explica al Diari el membre del Patronat del Poble Vell, Juan Antonio. «I els que no ho podien fer, nens i vells, s'amagaven com podien dins el poble», afegeix. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes. La situació es tornaria dramàtica al setembre, arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant la contraofensiva per trencar la línia republicana.Els veïns, un cop silenciats els fusells, van tornar al seu poble. «Misèria, gana, malalties, cases ensorrades i cadàvers que no es van retirar fins a dos anys després», apunta el membre del Patronat, Joaquim Clua. «Els camps de conreu estaven sembrats de projectils, i la gent, per sobreviure, va haver 'd'anar a la metralla', és a dir, a recollir-ne el que podien per vendre-ho com a ferro». «Els nens es vestien amb roba dels soldats i com a sandàlies utilitzaven les seves cartutxeres», afegeix. Els veïns, en definitiva, van tornar a les seves cases mig ensorrades, però també se'n van construir de noves, a la carretera, en el que avui és el centre del nucli urbà.El patronat del Poble Vell pretén recuperar el valuós llegat documental de tots aquells anys. Ahir es va clausurar al poble una exposició amb imatges inèdites i molts documents cedits temporalment pels mateixos veïns. «Cada any en fem una mostra, volem incentivar els veïns que ens cedeixin material per conèixer millor la nostra història», apuntava Antonio. El fons del Patronat, format per imatges, documents i uniformes de l'època, no disposa d'un espai fix d'exposició. Esperen l'adequació dels diversos espais museístics projectats al poble per donar-los un destí definitiu.