la columnaNARCÍS-JORDI ARAGÓ.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
Ara fa un any que va morir Jane Jacobs, reconeguda universalment com a pionera i revolucionària en l'estudi de l'urbanisme. La seva obra cabdal, The death and life of great cities, de 1961, ha estat traduïda i difosa arreu del món.
Vaig conèixer aquest llibre profètic quan jo en preparava un sobre la Devesa de Girona. Em va semblar que contenia una descripció exacta del parc urbà de la meva ciutat i dels seus problemes congènits: «Tot es confabula per repel·lir els possibles visitants. Està situat a un extrem i limitat en una de les seves parts pel riu. A més, es troba parcialment aïllat per una carretera que té un trànsit molt intens. El seu disseny és de tipus longitudinal. A un foraster li semblarà, d'entrada, un lloc desert i embruixat.»
Però aquest indret, tot i assemblar-s'hi tant, no era pas la Devesa gironina, sinó el Jefferson Park de Nova York, condemnat a fracassar, segons Jacobs, per la seva configuració i per la manca d'atractius. Ella sostenia que els parcs, si volen mantenir-se vius, han de trobar-se units a la trama urbana, connectats amb corrents actius de vida i de funcions, propers a llocs de residència, treball i comerç.
Aquesta dona lúcida i tenaç, terror dels planificadors urbans sense cor, defensora de les ciutats humanitzades i de les comunitats cohesionades, va morir als noranta anys al Canadà perquè ja en feia molts que havia abandonat la Nord-amèrica natal per evitar que els seus fills haguessin d'anar a la guerra del Vietnam.
Com més temps passa, més viu i més actual es fa el seu missatge: No a l'expansió descontrolada de ciutats i pobles; no a la separació entre els centres històrics i els barris perifèrics; no a les grans autovies entre els nuclis urbans; no a la proliferació de l'automòbil com a signe de progrés. I, per descomptat, no a la guerra: llavors, la del Vietnam; ara, la de l'Iraq.
«Mort i vida de les grans ciutats», mort i vida d'una gran urbanista i d'una humanista encara més gran.
Salvador Vidal de Móra la Nova comunicant-li personalment al Molt Honorable President de la Generalitat Jordi Pujol que a les Terres de l' Ebre no voliem cap transvasament.
Jane Jacobs i la «cultura del no»
Dilluns passat (11/06/07) vaig llegir de bon grat la columna de Narcís-Jordi Aragó sobre Jane Jacobs, i dic de bon grat perquè resulta reconfortant saber que aquesta pionera de l'urbanisme també ho era de la «cultura del no» (com diria de manera despectiva l'expresident Jordi Pujol), ja que la senyora Jacobs s'oposava que els espai urbans fossin envaïts de manera descontrolada i inhumana.
Al llegir aquesta columna em va venir a la ment les visites que l'expresident Jordi Pujol realitza a les Terres de l'Ebre i en les quals aprofita per desacreditar les persones i plataformes que aposten per un paisatge i un territori més humanament equilibrat. Acusa els seus membres de pertànyer a la «cultura del no».
Llegint l'article m'he sentit identificada amb els valors que Jane Jacobs defensava i que, per sort, moltes persones continuen defensant. Gràcies.
Al llegir aquesta columna em va venir a la ment les visites que l'expresident Jordi Pujol realitza a les Terres de l'Ebre i en les quals aprofita per desacreditar les persones i plataformes que aposten per un paisatge i un territori més humanament equilibrat. Acusa els seus membres de pertànyer a la «cultura del no».
Llegint l'article m'he sentit identificada amb els valors que Jane Jacobs defensava i que, per sort, moltes persones continuen defensant. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada