dimecres, 19 de novembre de 2008

A LES TERRES DE L' EBRE ES BALLA LA JOTA

Esta nit he llegit amb perplexitat al bloc La Marfanta que una proposta de CIU discrimina la jota com a Dansa Nacional de Catalunya.

Penso que no està gens encertat lo voler imposar la sardana a les Terres de l' Ebre i més quan a la majoria dels nostres pobles s'ha ballat i encara es balla la jota com a tret diferencial d' identitat cultural catalana.


Només cal veure a tota la població de la vila més menuda de les Terres de l' Ebre( Prat de Comte) ballant la jota per festes majors per entendre la nostra realitat cultural.
Ja que no ballem legalment la Dansa Nacional de CIU potser entrem dins de la il·legalitat?
Si a algun ebrenc-a no li agraden les sardanes entra a formar part també de la cultura del NO, tan pregonada al nostre territori pels altaveus de CIU?

7 comentaris:

emigdi ha dit...

àngel,
la proposta és sorprenent. De fet, ja van intentar posar-ho a l'estatut, no sé si al PSOE li hagués importat i ho hagués retallat igualment!!! tot i no ser el ball de les Terres de l'Ebre, la sardana té les seues arrels llargues a casa nostra. Als anys 1930 hi havia cobles sardanistes a Ulldecona, la Ràpita, Amposta i Tortosa. Es va celebrar un aplec sardanista el 1934, que va ser multitudinari. Escriptors com Joan Cid i Mulet i Roc Llop i Convalia li varen dedicar bellíssims poemes al llarg de la seua vida. si vols, te'ls passo. Són d'una bella lírica. A Amposta es celebra una ballada sardanista l'11 de setembre veritablement multitudinària. hi assisteix gent de totes les Terres de l'Ebre. Gent de Gandesa o Xerta que baixen expressament per ballar sardanes. No omplen la plaça persones de fora de les nostres comarques, ni molt menys!!!
si no hagués estat per Paco granota, demà farà 33 anys que el pobre home ens va deixar, estaria més arrelada aquí, com d'altres tradicions.
I ho dic amb veu ben alta. No sóc "pro sardana", ni em fa sentir cap cosa ben especial. Sempre he defensat la jota, i instruments com la dolçaina, la gaita i la gralla, són aquells que personalment vull potenciar, i en el seu temps ho vàrem fer a Campredó. M'entusiasma especialment el so de la dolçaina, i m'alegra que li hagin donat un toc ben especial grups de rock com Obrint pas. Tot i això, no faig cap emblema contra la sardana, ja que a casa nostra també té seguidors, i força.
et poso el cas contrari. Al territori hi ha una forta afecció als bous, però déu n'hi do de la gent que no ens agrada. En som uns quants! Sortosament no hi ha uniformitat. Tot i això, l'estatus de dansa nacional sobra... i permetrà discursos anticatalans a casa nostra.

2teixidor ha dit...

Emigdi jo també sóc del parer que totes dos danses puguin conviure a les nostres terres,però penso que estes propostes no tenen en compte la diversitat cultural catalana i encara més quan la jota és un ball que ens identifica i apropa molt més que la sardana amb la resta dels Països Catalans.

Janet ha dit...

Hola Àngel,

Aquestes manifestacions d'alguns sectors polítics són les que enfronten la gent del territori.

¿Per què ha d'haver una sola dansa nacional? ¿Per què només es considera correcte una sola manera de parlar la llengua?

La riquesa d'una terra és la seva diversitat i m'estiro dels cabells quan sento aquestes afirmacions tan categòriques sobre la declaració de la sardana com a única dansa nacional catalana.

Jo sóc sardanista perquè és el que he mamat en el meu bocí de país i perquè de jove vaig estar en una colla de sardanes, però quan sóc a les Terres de l'Ebre i veig ballar i cantar la jota, no tinc la sensació de ser fora del meu país, tot el contrari.

La dansa i la música d'un territori és allò que li identifica amb la terra on ha nascut. Apropa la gent amb els seus semblants i amb els seus avantpassats, i això sembla que alguns polítics ho oblidin perquè ho remenen sense donar-li cap valor.

Em sembla una actitud pròpia de les dictadures: una sola manera de pensar, una sola manera de fer i una sola manera de dansar.

La sardana ens identifica en una part del territori català i la jota en una altra i juntes formen el conjunt de danses que hi ha als Països Catalans.


Salutacions,

Janet

pere andreu ha dit...

aquest cop no combrego amb tu, Sr Alego.
no soc ni simpatitzant de ciu ni res que s'hi assembli, però, tot i que no comparteixo que es vulgui imposar una cosa a sobre l'altra, soc de l'opinió que, almenys a móra d'ebre, de jotes ja no en sap ningú. jo (tinc casi 40 a) no n'he vista mai de ballades de jotes populars (tret de quan x setnanes culturals i coses d'aquestes, se'n porten des de l'aragó i es venien com a folclore aragonés). No et dic que potser a la terra alta i baix ebre no es faci, però el que és a la ribera centre, és una pràctica en total desús.
crec que ens equivoquem si, pel fet de ser certa tradició ja desarrelada, la reivindiquem com a purament nostra, només per marcar diferències amb els altres. Com bé et diu el ben informat Emigdi, jo recordo "de sempre" la sardana com la dansa tradicional. almenys a la meva família...
arreveure!

Escursó ha dit...

Gens d'acort amb l'emigdi i 2teixidor,Catalunya desde l'Ebre fins a l'Empordà,no ens oblidem que sigue per impossició o pel que sigue la sardana es balla molt mes que la jota arreu del territori catalá però amb molta diferencia¿no estem en democracia? la majoria guanya,i no per fer la sardana dansa nacional es desprestigia o es menysprea la jota ni cap altra dansa,penso que es un debat estupit i que no serveix per res,i entretan no fem cas de les coses veritablement importants

Pere ha dit...

A mi em sembla que qualsevol excusa és bona per carregar contra CiU

lo llaguter ha dit...

2teixidor:

Tota aquesta confusió l'arrosseguem des dels 40 anys de dictadura. El franquisme va voler imposar els seus tòpics: el flamenc d'Andalusia, la paella de València i la jota, de l'Aragó.

D'arrossos se'n fan arreu i de moltes maneres. El flamenc es canta i es balla a bona part de l'estat, sobretot a Barna d'on va sortir la rumba catalana. I de Jotes n'hi ha a cada autonimia (mallorquina, valenciana, extremenya...) Aquí, a ca nostra, en tenim a cada poble (Miravet, Ascó, Prat de Compte...) La jota tortosina, per cert, està considerada com la més antiga de totes. Anterior a l'aragonesa.

A voltes he pensat que el comerç per l'Ebre va ser el que la va portar a l'Aragó.

La cultura no és un experiment de laboratori. La realitat és diversa i és la que és, no el que ens faria quadrar millor el resultat.

lo llaguter