dimecres, 22 d’octubre del 2008

LO GERENT DE L' AMAC(Associació Municipis Àrees Centrals nuclears) DIU QUE NO LI IMPORTA EL QUÈ OPINI "NO SÉ QUI O NO SÉ QUANTOS"


EL GERENT DE L’AMAC VA DIR LO DILLUNS A LA CADENA SER QUE NO LI IMPORTA EL QUÈ OPINI "NO SÉ QUI O NO SÉ QUANTOS", MENYSPREANT AIXÍ LA MÀXIMA INSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, EL SEU PARLAMENT, AIXÍ COM ELS AJUNTAMENTS I CONSELLS COMARCALS QUE HAN DIT NO AL CEMENTIRI NUCLEAR

La CANC ha emès avui lo següent comunicat de premsa:



Per si les declaracions de l’alcalde pro-nuclear d'Ascó, i actual president de l'AMAC, no han estat prou clarificadores respecte a la seva predisposició a presentar el seu municipi com a candidat a acollir el cementiri nuclear de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, ara el gerent de l'AMAC, Marià Vila-d’Abadal, es despatxa a gust amb unes declaracions a la Cadena Ser. En declaracions a aquesta emissora el passat dilluns 20 d’octubre, el gerent de l’AMAC menyspreava al Parlament de Catalunya, la màxima institució de representació democràtica del nostre país, manifestant que no és important per a l'AMAC el que opini "no sé qui o no sé quantos" (paraules textuals), en relació a la resposta sobre el que ell pensava de la Resolució del Parlament de Catalunya (150/VIII d’11 de març de 2008, BOPC núm. 229 de 17-03-2008), per la qual es va rebutjar la instal·lació d’un cementiri de residus radioactius (ATC) a Catalunya.Marià Vila d’Abadal manifestava en aquestes declaracions que a l’hora de prendre la decisió sobre la candidatura a acollir el cementiri nuclear, "no és important el que pensin els municipis veïns" i únicament s’ha de tenir en consideració als habitants del municipi que el vulgui. Declaracions que es contradiuen amb les del propi president de Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que sempre ha afirmat que la ubicació del cementiri nuclear estarà supeditada a l’existència "d’un ampli consens territorial". Consens territorial que, a Catalunya en general, i a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona en particular, no existeix.
A dia d’avui, 55 ajuntaments del Camp i l’Ebre, la població dels quals representa el 66% de la població d’aquests àmbits territorials, s’han manifestat en contra del cementiri de residus radioactius. Entre aquests municipis, n’hi ha cinc (Flix, La Fatarella, Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre, i El Molar) que formen part de l’àrea d’afectació de les centrals nuclears d’Ascó, i que representen el 60% de la població d’aquesta àrea nuclear. Així mateix s’han manifestat en contra el 70% dels municipis de la comarca de la Ribera d’Ebre, on estan situades les C.N. d’Ascó. En el mateix sentit contrari al cementiri de residus radioactius s’hi han manifestat 7 dels 10 Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona. Entre aquests, el mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, els altres tres de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Baix Ebre i Montsià), i els veïns del Priorat i el Baix Camp, així com també el de l’Alt Camp.
La majoria dels habitants dels municipis de l’AMAC de la àrea nuclear d’Ascó, el 60%, a través de mocions dels seus Ajuntaments s’han manifestat en contra de la instal·lació del cementiri nuclear en aquesta zona.
A més, el gerent de l’AMAC menysté al conjunt del territori, com si un cementiri nuclear que acollirà tots els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol, amb una radioactivitat que durarà centenars de milers d’anys, només incumbeixi a l’ajuntament del municipi que el vulgui. Això demostra el profund desconeixement que Marià Vila-d’Abadal té sobre qüestions relacionades amb la radioactivitat, quan els coneixements científics i la pròpia experiència han demostrat que la radioactivitat no entén de límits ni fronteres territorials. L’abast territorial dels efectes d’un cementiri nuclear amb residus altament radioactius, s’han de veure a llarg termini i amb conseqüències per varies generacions, no afectant tant sols al municipi que l’aculli, com s’ha demostrat amb la fuita radioactiva de la central nuclear d’Ascó1.
La CANC denuncia el menyspreu que s’ha instal·lat en el sí de l’AMAC, amb les declaracions del seu president i el seu gerent, respecte a les institucions democràtiques catalanes tant locals, com son els Ajuntaments i els Consells Comarcals, com nacionals, com és el Parlament de Catalunya.
Emplacem a l’AMAC a acceptar la realitat social del territori, clarament contraria al cementiri nuclear, i a rectificar públicament aquesta actitud antidemocràtica de menyspreu vers les institucions públiques, els territoris, i les persones que en formem part.
Així mateix, emplacem a l'AMAC a preocupar-se pels problemes de seguretat de les centrals nuclears i la repercussió que el mal funcionament de les mateixes té sobre les persones i els territoris, cosa que fins a dia d’avui encara no ha fet, i que deixi d’opinar exclusivament de residus i de beneficis econòmics.
La CANC manifesta que fa dos anys que denuncia els indicis sobre la predisposició dels municipis d’Ascó i Vandellòs-Hospitalet de l’Infant per acollir l’ATC, i que durant aquest dos anys, tant l’AMAC, com els propis Ajuntaments, sempre han negat per activa i per passiva aquesta voluntat. Amb aquestes darreres declaracions del gerent de l’AMAC i de l’alcalde d’Ascó, es van confirmant aquells indicis i van sortint a la llum les veritables intencions de presentar-se com a candidats per acollir el cementiri nuclear, tan per part del municipi d’Ascó, que actuaria com a candidat de l’AMAC, com per part del de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, que actuaria com a candidat d’ENRESA. En aquest sentit, podem confirmar que aquest estiu, Alejandro Pina, president d’ENRESA, que ha estiuejat a l’Hospitalet de l’Infant, ha mantingut reunions amb representants polítics de la zona, suposadament per articular la presentació de candidatures a acollir el cementiri nuclear en algun municipi de l’entorn Ascó-Vandellòs.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Vinyeta d' humor de Faro al Diari de Tarragona d' avui.
(Clicar damunt per veure-la més gran)