ENTREVISTA A JOSEP MORAGREGA

JOSEP MORAGREGA
President del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)

Té 37 anys i és de Móra la Nova. Va aterrar al CERE l'any 2000 després d'una llarga estada a l'estranger i presidix l'entitat des del març de l'any passat. Forma part de la secció de noves tecnologies, juntament amb Albert Pujol, i de la nova generació que ara impulsa el CERE.

JOSEP MORAGREGA: «Hem de professionalitzar la gestió»

-El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) es va constituir oficialment el 23 de juny del 1983. Enguany se celebren els seus 25 anys i s'han previst tota una sèrie d'actes commemoratius. L'objectiu és promoure estudis sobre la realitat comarcal i impulsar iniciatives culturals i de coneixement de la Ribera d'Ebre. Entre les seues activitats destaca la publicació de la revista Miscel·lània i el premi d'assaig Artur Bladé. Per què es va constituir el CERE ara fa 25 anys?
-«Es va començar a gestar el 1982 en la primera trobada d'entitats i regidors de Cultura de la Ribera d'Ebre. En aquell moment hi havia molta inquietud amb relació al patrimoni cultural i arquitectònic de la comarca. Es tenia la percepció que aquest patrimoni no rebia el tracte adequat i que hi havia costums i festes que s'anaven perdent. En aquella trobada es va proposar crear el CERE.»

-Quin paper hi van fer en aquell moment figures com Artur Bladé?
-«En aquell marc de regeneració cultural hi van fer un paper molt important el que era delegat de Cultura al Camp de Tarragona, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el director general del departament, Albert Manent. Ells van posar en contacte amb la gent de la comarca Artur Bladé, que llavors era un gran desconegut a la seua terra. Tant Bladé com Carmel Biarnés, que havia fet un treball important sobre els moriscos a la Ribera d'Ebre, van exercir de líders espirituals d'aquell moviment cultural. Tenien molta estima pels seus pobles i ho van saber transmetre als més joves.»

-De professió és enginyer agrònom especialitzat en temes ambientals. I això què té a veure amb la cultura?
-«Tots els temes són transversals. Ara treballo com a gerent del Consorci de Dinamització Turística. El turisme a les Terres de l'Ebre sense la vessant mediambiental i la cultural no es pot entendre. A la vida segmentar la realitat és important per orientar-te però no pots dir només seré o faré d'això. Has de saber tocar un mínim variat de tecles.»

-De centres d'estudi n'hi ha molts però tan potent com el CERE, no. Què ho fa?
-«La clau és que mai s'ha tancat en ell mateix. Ha sabut col·laborar amb les entitats locals. És com una cooperativa de segon grau de caràcter cultural i això li ha permès treballar en xarxa. Gràcies també a la gestió dels seus presidents.»

-Quins actes seran els més importants del 25è aniversari?
-«L'objectiu és reconèixer la feina feta durant aquests 25 anys i homenatjar totes les persones des dels presidents fins als regidors de Cultura que ens han permès arribar fins aquí. Ho farem des de tres vessants: celebrarem una segona trobada cultural d'entitats per rememorar la primera i per crear un espai de debat sobre els reptes de futur; farem una exposició de totes les publicacions del CERE i un acte central al juliol per celebrar la signatura de l'acta fundacional del CERE, el juny del 1982.»

-I ara per ara quins són els principals reptes de futur del CERE?
-« Estem treballant en la professionalització de la gestió. Pel volum de feina que volem desenvolupar necessitem una persona a dedicació total. Aquesta és una de les nostres prioritats, a més de continuar donant suport a les diferents seccions del Centre. De fet, els últims anys se n'han creat dues de noves: la juvenil i la social.»

ROSER ROYO

El Punt.cat