Lo municipi de Móra la Nova compleix avui 180 anys.3 d' abril de 1830/3 d' abril de 2010
Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l'època de la Guerra de Successió l'any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d'aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l'Hospitalet de l'Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d'Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d'Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l'altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions de segregació.
Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d'Ebre que tenia terres a l'altre costat de riu, i per tant a l'actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l'any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l'actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme 'Masos' per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.
La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l'any 1718, 562 veïns l'any 1818, i 1.855 veïns l'any 1918.
Els vint primers masos, a més d'unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.
L'expedient de segregació de Móra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d'abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d'entendre en les qüestions de la seua competència dins de l'àmbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada