diumenge, 21 de febrer de 2010

DISSORTADA PÀTRIA

Avui 22 de febrer de 2010 fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu, en homenatge:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
La Ribera d' Ebre, la meua dissortada pàtria.

2 comentaris:

txeik ha dit...

(Al sempre admirat Salvador Espriu;
si cal, amb disculpes).

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d'allunyar-me'n,
oest o sud enllà,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
gall
fotent-se'n: 'Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer',
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Pere Quart, "Assaig de plagi a la taverna"

vpamies ha dit...

Salvador Espriu, Pere Quart... grans poetes, grans noms de les nostres lletres.

Avui toca recordar Espriu i tan de bo aquest petit homentge serveixi per treure'l de l'ostracisme immerescut en què rau.

Avui la xarxa clama per aquesta injustícia, vint-i-cinc anys després de la seva mort.