"Mujer pintando el suelo",Tomelloso1960.Fotografia de Ramón Masats.
Una línia és la que separa les formacions de dretes de les d' esquerres.
Una línia és la que separa les formacions nacionalistes catalanes de les nacionalistes espanyoles.
Una línia és la que separa els comentaris anònims de crítica feta amb respecte dels que ratllen lo malt gust.
Una línia és la que separa als demòcrates dels que no ho són.
Una línia separa als que es senten còmodes darrera d' un color polític dels que només hi estan per interessos.
Tothom pot triar de quin costat de la línia vol estar sense tenir que sentir-se incomodat!
Respecte als comentaris sobre la fotografia de l' anterior entrada del bloc, he de dir que m' agrada ilustrar sovint els meus posts, com tots en sou coneixedors, amb fotografies antigues amb blanc i negre.
4 comentaris:
Pel que sembla, has escollit el teu propi camí, independent i en llibertat.
Alguns deien que eren d'esquerres, i ara mira-te'ls com s'agafen de la mamella conservadora! Però els respectem, no? No?
Una línia cada cop més fina que tant la dreta reaccionaria com la més “centrada” persegueix esborrar. Estan immersos en la tasca d’esborrar els trets diferencials per a que hom perdi la capacitat de discernir entre els uns i els altres, entre dretes i esquerres, entre politiques socials i polítiques neoliberals de bombolles de totxo. Així els hi es més fàcil apropiar-se de discursos que els hi son aliens, fer-ne una amalgama, remodelar-los i reeditar-los com un bonic embolcall buit de contingut. Així, els botxins es converteixen en víctimes, això sí, de tratges de 12.000 euros y les víctimes en inquisidors del segle XXI (Rajoy en plena campanya electoral). Així, de repent i en plena campanya, alguns es treuen de la manega frases que es fan pròpies: “hem d’afrontar els problemes globals amb solucions locals” (Tremosa: CIU, repetida varies vegades en els debat electoral) però que tal vegada no ho son (“pensa globalment, actua localment”, lema de Seattle dels grups antiglobalització) i hom pensa: m’he perdut algo pel camí?, ha passat quelcom quan jo no hi era?, CIU ha passat al bloc de les esquerres i jo no m’he n’he enterat? Fins i tot l’Obama ara resulta que per solucionar la crisi de dretes aplica solucions d’esquerres !!. El màxim representant del país del neoliberalisme salvatge, dels guardians del mon, ara “intervé” General Motors ( quan això ho fan a Bolivia o Venezuela en diuen nacionalització i els demonitzen).
La seva tasca l’estan fent bé, fer desaparèixer aquesta línia que més que de separació es de delimitació, com la rosa dels vents, per a que hom pugui saber, en un moment donat, de on bufen els vents i, si s’escau, pugui triar en llibertat per escollir un rumb.
Per cert Àngel, per curiositat, a veure si pots contestar-me a una pregunta: la foto del teu post anterior es del dia 7/06/2009 o es de fa 70 anys?
De tota manera cal enfocar-s’ho amb optimisme i pensar en positiu: Always look at the bright side of life (La vida de Brian)
La foto és d' Agustí Centelles i capta una votació al temps de la 2a República al col·legi electoral situat als Jesuïtes del Carrer Casp del barceloní barri de la DRETA DE L'EIXAMPLE.
Crec que no n'hi ha per ofendre a ningú.
Una foto genial!
Publica un comentari a l'entrada