VENUTS PER LA PASTA

Quatre noticies de la premsa digital d' avui a les Terres de l' Ebre per a reflexionar sobre el model d' implantació eòlica a la Terra Alta:

Quan es vol un altre model de desenvolupament més racional per a la Terra Alta, només em queda dir que la "pasta" eòlica compra voluntats i responsabilitats, tot menyspreant l' opinió d' una gran part de la seua societat.

Més d'una quarta part de l'energia eòlica de Catalunya es produirà a la Terra Alta
Els parcs eòlics autoritzats sumen 1.451,52 megawatts i prop de 700 provindran de les comarques de Tarragona
El sector de l'energia eòlica a Catalunya viurà els propers anys una embranzida important. El Govern té clar que vol complir les previsions del pla de l'energia de Catalunya, que marca que al 2015 s'ha d'arribar als 3.500 megawatts de producció eòlica –actualment només se'n produeixen 420–. De fet, la direcció general d'Energia i Mines confia arribar l'any que ve als 1.575 megawatts i ja té autoritzats a tot Catalunya una cinquantena de parcs eòlics nous amb una previsió de producció de 1.451 megawatts a curt termini, que si s'afegixen als que hi ha en marxa sumarien 1.871 megawatts. Més d'una quart part d'aquesta energia –493,9 megawatts– provindria de la Terra Alta i més de la meitat –998 megawatts– del total de les comarques de Tarragona.
Aquest 2009 serà un any decisiu per al sector eòlic català. Després d'anys de tramitació estan en procés de construcció o a punt d'iniciar-se les obres molts dels parcs eòlics projectats des de fa set o vuit anys. A més, el sector espera ansiós que aquest estiu s'aprove el nou decret de l'energia que permetrà agilitzar els tràmits i donarà més facilitats a la implantació eòlica. Sobre el terreny, aquests canvis ja es noten. Les comarques de Tarragona són i continuaran sent, a curt termini, les principals productores d'energia eòlica del país i on més es veurà aquesta transformació és a la Terra Alta on es passarà a una producció de 3 a 493,9 megawatts. Concretament en aquesta comarca hi ha dos grans projectes eòlics impulsats per les societats Aprofitament d'Energies Renovables Terra Alta (AERTA) i BERTA Energies Renovables. AERTA està integrada per Energias de Portugal (EdP), Copcisa i Fersa (inclou Orta Eòlica i Catalunya Energies Renovables) i impulsa els parcs del Coll del Moro, Corbera d'Ebre, la Fatarella, els Pesells, Mudefer, Mudefer II, Torre Madrina, Bon Vent, Vilalba i Riba-roja d'Ebre –aquest pendent d'autorització–. A més d'una línia d'evacuació de 39 quilòmetres entre Caseres i Riba-roja que es posarà en marxa aquest mes. De fet, quatre dels parcs eòlics d'AERTA ja estan en construcció i tres –el Bon Vent de Vilalba i els de Caseres estaran acabats enguany–. BERTA està integrada per Tarraco Eòlica, Totvent 2000 i Generació d'Energia i impulsa a la Terra Alta els parcs d'Aligars, Tossa Mola Pasqual, Coll Ventós, la Tossa del Vent i els Brois –aquest pendent d'autorització– a més dels Babers (Ascó) i els de Coll de Som i l'Arram a Xerta i Benifallet. El seu projecte eòlic també va lligat a una nova línia d'evacuació.
Els parcs més polèmics són el dels Pesells a Horta, on l'Ajuntament i el 80% dels veïns s'hi oposen, i els de Prat de Comte, qüestionats pel seu impacte paisatgístic. Però el cert és que la seua tramitació està molt avançada i ni tan sols la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona la instal·lació de parcs eòlics en sòl rústic, podrà aturar-los, perquè el govern hi ha presentat un recurs.

Aerogeneradors al camp de batalla
La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país
4/05/09 02:00 - Vilalba dels Arcs -
roser royo
Aerogeneradors del parc eòlic de Bon Vent a Vilalba, són d'1,8 i 3 megawatts amb una alçada de 80 metres més 90 del diàmetre de les pales.La subestació d'AERTA a la Fatarella (dreta) i pales desmuntades al parc de Corbera. La Terra Alta viu un procés de canvi vertiginós no exempt de polèmica. En una comarca de 13.500 habitants on l'economia es basa fonamentalment en l'agricultura del vi i l'incipient turisme rural i històric centrat en els espais de la Batalla de l'Ebre, s'estan desenvolupant catorze projectes eòlics que permetran en un termini de només dos anys evacuar a la xarxa elèctrica prop de 500 megawatts –actualment a Catalunya es produeixen només 420 megawatts eòlics–. Serà de lluny la comarca amb més producció eòlica del país, almenys a curt i mitjà termini. Les empreses eòliques destaquen l'important volum d'inversió: més de 500 milions d'euros i la creació de llocs de treball. Per contra, els opositors denuncien l'impacte als espais de la Batalla de l'Ebre.
Actualment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en funcionament. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aerogeneradors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això canviarà, ja que abans que acabe l'any estaran en funcionament tres centrals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mudefer I i Mudefer II, totes dues a Caseres i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts respectivament. Les previsions són que en només dos anys es posen en marxa la resta de projectes eòlics autoritzats a la comarca, que amb 223 aerogeneradors produiran 493,9 megawatts, comptant el de les Comes de Vilalba. Tot plegat representarà una inversió global de més de 500 milions d'euros –només els deu parcs eòlics que projecta la societat Aprofitament d'Energies Renovables de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 milions d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de quatre parcs eòlics més a la part sud de la comarca promoguts per la societat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inversions més potents que s'hauran fet mai a la comarca; a més, destaquen que es crearan desenes de llocs de treball en el manteniment dels aerogeneradors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any revertiran a la comarca 2,5 milions d'euros anuals en concepte de cànons i taxes.
«Massificació»
Però una part de la societat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que denuncia que el govern està permetent una «massificació desaforada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets característics pel seu valor paisatgístic i el que és més greu, en espais on s'ha constatat la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre. «Els parcs de Corbera d'Ebre i la Fatarella ocuparan espais on la Batalla de l'Ebre va ser molt cruenta i on encara queden nombrosos cossos de soldats, principalment republicans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afirmava un dels portaveus d'aquesta Plataforma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cossos instal·laran molins», hi afegia, i precisava que no està segur que les coses s'estiguen fent bé, com diu el govern. «Les empreses encara no han notificat la presència de cap resta humana», argumentava.
«És el tripartit qui executa les obres»
Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.
Arqueòlegs permanentment a peu d'obra
Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.

COMUNICAT D’ApH ALTERNATIVA PER HORTA
Des d'Aph hem rebut la notícia de la no acceptació del canvi de normes subsidiàries del nostre municipi amb profunda preocupació.
Preocupació perquè demostra que els interessos polítics han passat per sobre de la legalitat i la necessària democràcia dels nostres pobles.
A més de no respectar els diferents informes elaborats pel mateix municipi i diferents organismes de la Generalitat i el mateix TSJC, amb les recents sentències a la Conca, no han exigit a l'empresa que compleixi amb els pertinents estudis mediambientals d'una manera seriosa.
Les forces polítiques del territori, des del Consell Comarcal als diferents alcaldes representats a la Comissió d'Urbanisme han donat l'esquena a la decisió d'un poble, tot ignorant el mal irreversible que li han fet al dret de decidir dins d'un model democràtic.
S'ha demostrat que una empresa poderosa ,amb el beneplàcit de la Generalitat, no ha de justificar res per poder instal·lar-se, mentre que els que s'hi oposen amb criteris científics i objectius no són escoltats i han d'acabar amb un contenciós administratiu per falta de resposta.
En Pere Solà, director general d'Urbanisme, diu que la instal·lació és compatible amb els espais protegits de la zona i amb l'economia local. On són els informes que avalen això?
Diu que l'ajuntament no ha justificat prou l'exclusió de la zona per una instal·lació d'aquest tipus. On són les respostes a totes les al·legacions presentades per Plataformes i particulars? On és un estudi de seguiment seriós sobre les espècies protegides que es veuran afectades ?
ApH vol denunciar públicament l'abús al que estan sotmetent al poble d'Horta que només respon a un intent d'escarment per qualsevol poble de Catalunya que gosi oposar-se, legítimament, a un desenvolupament que només beneficiarà a les empreses i que ha estat dissenyat als despatxos de la Generalitat per les diferents forces polítiques del país.
Això és un robatori però no és el final de la lluita. Des d'Aph creiem fermament que al final sortiran a la llum els foscos interessos que estan darrera d'aquest model energètic.
Només l'especulació econòmica, i els interessos polítics i empresarials, donen resposta a tants despropòsits.Des d'Aph no descansarem fins que el malson eòlic no surti de les nostres vides.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA TERRA ALTA
Des de la Plataforma en defensa de la TE lamentem que un cop més els criteris polítics han pogut més que els informes tècnics dels departaments i els presentats per l'ajuntament d'Horta de Sant Joan.
La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre ha denegat el canvi de normes subsidiàries d'Horta al·legant que no estan prou justificades i afegeix que els espais protegits són compatibles amb el desenvolupament eòlic. Això que no està justificat per cap informe ni estudi de cap tipus ha pogut més que el 80% d'un poble, un informe de l'IRTA, un altre d'afectació paisatgística i les sentències recents del TSJC en d'altres.
En Pere Solà, director general d'urbanisme, representant als interessos polítics i empresarials ha donat un pas més cap a l'impunitat de les empreses eòliques que s'estan implantant a la Terra Alta.
Aquesta agressió que es suma a d'altres a la comarca ,on aquestes empreses operen sense els permisos pertinents, com les línies d'alta tensió o les expropiacions forçoses als propietaris, demostra que la llei només està feta per uns pocs i que els informes s'elaboren per ser ignorats per departaments com el d'en Pere Solà.
De la mateixa manera, des de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta veiem amb preocupació la nul·la intervenció dels ajuntaments democràtics per defensar els interessos legítims dels pobles. Ni els alcaldes Convergents ni els Socialistes, a l'espera de tenir l'acta de la reunió, han demostrat cap interès en defensar la postura del municipi d'Horta de Sant Joan suficientment avalada per diversos informes a més de la llei mateixa que protegeix els espais on pensen posar el parc.
Curiosament si s'aprova el Pla Especial del Parc eòlic del Pesells sense haver fet un seguiment correcte de l'Àliga Cuabarrada, espècie protegida entre d'altres a nivell europeu, sense constar dintre del planejament urbanístic ni del poble ni de les Terres de l'Ebre.
On estan justificats els interessos del parc com a compatible amb tot plegat, amb l'economia del poble i la llei sobre edificacions en sòl rural?
Les sentències del TSJC que han deixat clar, per moltes al·legacions que facin conjuntes la Generalitat i les empreses, que cal un planejament específic per poder fer aquestes instal·lacions no s'ha tingut tampoc en compte per la Comissió d'Urbanisme.
La Plataforma lamenta profundament aquesta decisió i denúncia que tot respon a una opció política i no pas als interessos de la zona, ni a l'interès general i ni tan sols a un sistema més eficient i sostenible a nivell energètic.
Denunciem la falta constant d'imparcialitat dels diferents organismes que ignoren i no donen resposta a les diferents al·legacions basades en criteris científics i objectius.
Per últim lamentem i denunciem la nul·la política Territorial i la venda d'aquest a interessos foranis que no deixaran res al territori fora de la seva destrucció definitiva.La Plataforma en Defensa de la Terra Alta no deixarà de defensar els interessos de la població en front d'aquests abusos i continuarà, activament, denunciant les irregularitats de tot el procés, així com als seus responsables polítics.