L' Angie del bloc terraltí "Mentre la roba s' eixamora" ha acompanyat un dels seus poemes amb una foto meua.
Des del bloc Alego vull donar-li les gràcies per copçar amb los seus escrits lo que jo intento dir amb les meues imatges.
Només puc afegir que este poema és una finestra oberta al nostre món més immediat: l' alt valor patrimonial, alego en molt greu perill, de la nostra estimada terra d' adopció, la Terra Alta.
Podries resseguir la senda?
Podries encarrassar-te per les pedres
i pujar sense vergonya i sense pressa?
Entendries els secret dels pins
i de l’olivera vella?
L’Agulla – banyada de sol-
convida, potser espera.
Caminaries entre ginebres i coscolls?
L'alçada té trampes,
si bufa el cerç,
tremolaria una mica alguna certesa.
Notaries les olors del romer i del timó
que embafen l’aire d’esta primavera?
Sabries escoltar el brunzir de l’abella?
Tastaries amb els ulls
la dolça mirada que et regala esta terra?
Potser no.
Potser això no t'engresca.
De vegades, la vida
és una cadira
Fotos Alego
1 comentari:
el món es troba als dos costats de la finestra
Publica un comentari a l'entrada