diumenge, 8 de febrer de 2009

TOT RECORDANT A L' ELOI

La plaça del Pou als anys seixanta, quan l' Eloi encara no havia marxat a viure a Barcelona.

Són massa los records que mos deixes amb la teva sobtada absència,este matí m' he quedat sense paraules quan m' han donat la mala notícia .Fa tres mesos mos vam veure, amb motiu de la festa dels que fèieu 50 anys, tot xerrant a la nostra plaça del barri, la del Masos, la del Pou, recordant la nostra adolescència i joventut.
Vull dedicar lo poema "El Poble" de Miquel Martí i Pol a l' Eloi de Ca Garí, qui sempre es va estimar la seua vila i als seus amics i amigues que en estos moments plorem la seua pèrdua.

EL POBLE
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

5 comentaris:

txeik ha dit...

Un record per a un vell amic.

2teixidor ha dit...

Txeic:
Lo recordarem sempre.

Miquel Esteve ha dit...

Vaig estar amb ell encara no fa un mes i mig, en el funeral de sa tia Lolita a Tarragona. Vam xerrar bona estona... Un tipus intel·ligent, bon cor i ironia sana. A casa també l'estimavem... I a més a més de pare i espòs, l'Eloi, jugava un paper molt important com a tiet de l'Alba i cosí germà de la Montse... Molt bonic el detall que has tingut amb ell Àngel.

Salut i pau!

Miquel Esteve

Ernest Blanch ha dit...

Com el Miquel, també el vaig veure al funeral la Sra. Lolita. Feia temps que no ens veiem, i varem tindre una bona xerrada. De joves teniem contacte per l'amistat dels seus pares i els de la Montse amb els meus.
Era una persona que es feia estimà, molt alegre..., a casa hem rebut amb molta pena aquesta mala nova.
Una abraçada a la Montse i l'Alba.

M.Pilar ha dit...

Adéu Eloi!! Jo visc a Tarragona i visc a la mateixa casa del Enric, la Lolita i la Montse que l' Alba. igual que els altres companys vaig veure a l`Eloi al tanatori, quan amb la meva mare vam anar a despedir a la Lolita. "Quants anys Mª Pilar" amb va dir. I tant en feia molts, vam parlar dels fills, ell de les seves dos filles i jo de la meva. Era el de sempre i així el recordaré.

Ànims amics!
M.Pilar Hernàndez Guillén