dijous, 3 d’abril de 2008

TRES D' ABRIL

Foto Alego


Avui tres d' abril de 2008 fa 178 anys que som un poble amb municipi propi . L' antiga vila dels Masos de Móra s' independitzà de Móra d' Ebre lo dia tres d' abril de 1830 passant a anomenar-se Móra la Nova.
Avui han estat molts los moranovencs que han penjat la bandera de la població als balcons i finestres per commemorar esta data tan significativa per a la nostra vila. La presència de banderes no ha estat tan nombrosa com s' esperava, encara que era era força evident als barris del Casc Antic, de la Raval i al carrer Major i menys manifesta a la part nova del poble.



Una postal acolorida de l' oblidada i desconeguda per molts moranovencs "Creu de Terme de Móra la Nova", situada al capdamunt de la població i a la vora de l' antiga nacional 420.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona foto Àngel, ja fas bé de recordar aquests petits elements patrimonials que formen part de la Història de Móra la Nova i que còrren el perill de acabar sent ensorrats precissament per aquest motiu ser oblidats i oblidar la importància que realment tenen.
Continua així, ja que com molts altres llocs potser valdria la pena fer un petit procés de recuperació i dignificació de l'indret.

Joan ha dit...

El dia 30 d´Agost de 1815 la secretaria del Ministeri de Gàcia i Justicia de Madrid tramet al capita general de Catalunya el memorial i la documentació que els veïns dels Masos de Móra li han adreçat anteriorment sol.licitant la separació oficial de Móra d´Ebre , i li demana que la màxima autoritat militar del Principat recapti l´opinió de l´altre poble implicat.
El dia 24 de Novembre de 1815 els comissionats del veïnat dels Masos de Móra ( Josep Tudó, que per cert no te carrer al poble i Ramón Castella ) envien a les autoritats del Principat una nova documentació amb la separació.El mes de Juny de 1819 el rei dóna el seu vistiplau perquè els Masos gaudexin del privilegi de villazgo. Aixi , dons resulta que la resolució reial favorable a la separació és pràcticament un fet quan els liberals accedeixen al poder. No obstant això , aquest canvi politic endarrereix una mica els darrers tràmits administratius i no és fins al dia “ 26 de Desembre de 1820 “ que s´expedeix la cèlula reial que n´autoritza la separació.
La sepació no està exempta d´entrebancs , ja que aquesta no compta amb el beneplàcit” d´una de les parts implicades” , la primera separació de Móra la Nova té una curta durada perquè les circunstàncies politiques posteriors acaben ofegant l´autonomia aconseguida( Móra d´Ebre era Realista i Móra la Nova Lliberal ), fins el 3 d´Abril de 1830 , que és la segona i definitiva….., jo celebro la diada del poble lo dia de Sant Esteve , dia que ficare la bandera.

Anònim ha dit...

alego vos podreu agermanar amb els vostres veins de mora d'ebre ja que podreu pasar lo riu a peu, de tant aixut que el deixareu tots els del tripartit, si, tambe vatros sou lo tripartit encara que ara no hos agradi...

Joan ha dit...

Agermanaments històrics amb lo poble veí “

Josep Tudó hagué de fugir de Móra la Nova a la primeria de Juliol del 1822 , és a dir quan els realistes iniciaren la política de caça i captura dels seus adversarís.Refugiat a Reus des d´aleshores els seus perseguidors fixaren la seva atenció en els béns de la seva propietat i els de la seva Companyia ( Cortadellas ) els socis de la qual eren també reconeguts liberals.Els primers actes de pressió contra el seu patrimoni començaren el mateix dia de l´esclat de la revolta a Móra d´Ebre, és a dir el 14 de Juliol. Josep Descarrega nebot del Prior de Móra i cabdill d´una partida de facciosos , anà a la casa de l´esmentat Tudó i li demanaren diners ( dos -cents duros ).
Diversos veïns de Móra la Nova confirmaven aquesta versió.Els diners foren entregats a Descarrega per Ramón Castella Masip, fill del també refugiat Ramón Castella Llorens i Josep Compte. Un dels testimonis Rafel Vendrell , mestre de Móra la Nova, declarava que els 200 duros en or i plata, foren entregats a Descarrega al Mas de la Coixa, i es negà a fer-los un rebut per la quantitat entregada. El mestre Vendrell també seria un dels que s´hauria d´exiliar.