La Plaça del Pou

La Plaça del Pou, actualment anomenada Plaça de Catalunya, va ser durant molts anys el cor de la vila dels Masos.Era l'entrada principal de la vila i tenia prou comerços.La Fira es celebrà a la plaça des del 1831 fins a començaments dels anys 1960.
Per Sant Antoni en plena festa major d'hivern , com a quasi tots los pobles de la Ribera,m'explicava mon padrí , lo "Sinyor"Lluís de Ca Nogués ,que a la plaça es ballaba la jota , la plaça era il·luminada amb teies i es subastàven les coques.Les festes majors de setembre en honor a la Mare de Déu del Remei , també tenien com escenari este ampli espai del poble, era on es feien els balls i els focs artificials .Tenia la plaça al mig un pou on la gent anava a buscar aigua , era lloc habitual de trobada , de reunió,de festeig,de xafardeig.
Quan Los Masos van ser independents (l'any 1830 )de Móra d'Ebre va ser batejada amb lo nom de Plaza de San Carlos, recordem que Carlos IV era lo pare de Fernando VII , qui va ser lo rei que mos concedí lo títol de Vila Reial de Móra la Nova.En temps de la primera República portà lo nom de Plaza de Cirujeda, a començaments del segle XX i en agraïment al diputat Caballé de Tortosa(va ser l'artífex de dotar a les dos Móres del Pont de ferro) esdevingué la Plaza de Caballé. Un cop finalitzada la Batalla de l 'Ebre i amb l'entrada de les tropes nacionals (novembre de l'any 1938)es rebatejà amb lo nom de Plaza de José Antonio. Des de l' arribada de la democràcia, sense gaire encert, s' anomena Plaça de Catalunya.
Però, per a la gent que mos estimem i som del poble sempre serà la Plaça del Pou. En un poble nou, com lo nostre, no mos podem permetre perdre los noms populars , ja que formen part de la història i són a la fí els que perduren.
Un mapa de situació: la plaça al bell mig de la vila dels Masos , entre lo poble i la raval. Es poden observar les corbes de nivell, la plaça està a una alçada de uns 30 m sobre lo nivell del mar.

Una foto aèria de la plaça i els contorns.


Una recreació pictòrica de la Plaça del Pou realitzada per Maria Creus.