ERC de Móra la Nova es mostra crítica amb la pasarel·la sobre lo barranc de Nolla en aquesta nova entrada del seu bloc.
diumenge, 29 de novembre del 2009
ESQUERRA DE MÓRA LA NOVA OPINA SOBRE LA PASAREL·LA
ERC de Móra la Nova es mostra crítica amb la pasarel·la sobre lo barranc de Nolla en aquesta nova entrada del seu bloc.
divendres, 27 de novembre del 2009
TRACTORADA A LA RIBERA D' EBRE
MÓRA LA NOVA Unió de Pagesos convoca una tractorada contra la crisi del sector agrari
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha convocat una tractorada avui a les deu del matí a la Ribera d'Ebre per denunciar la crisi que afecta el sector agrari. La manifestació començarà al Mas de la Coixa, a la C-12, des d'on es començarà el recorregut amb tractor , passant pel pont nou de Móra d' Ebre i donant la volta pel pont vell , acabarà al mateix punt, on els representants del sindicat llegiran un manifest. Amb el lema Volem preus justos al camp i a la ciutat, el govern no es mou, la pagesia no s'atura, UP vol denunciar els baixos preus imposats als productors agrícoles i ramaders per part de la gran distribució i l'agroindústria; la inacció dels governs català i espanyol que ho permeten, així com una deficient política agrària comuna (PAC), ja que no conté mecanismes de gestió del mercat.
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha convocat una tractorada avui a les deu del matí a la Ribera d'Ebre per denunciar la crisi que afecta el sector agrari. La manifestació començarà al Mas de la Coixa, a la C-12, des d'on es començarà el recorregut amb tractor , passant pel pont nou de Móra d' Ebre i donant la volta pel pont vell , acabarà al mateix punt, on els representants del sindicat llegiran un manifest. Amb el lema Volem preus justos al camp i a la ciutat, el govern no es mou, la pagesia no s'atura, UP vol denunciar els baixos preus imposats als productors agrícoles i ramaders per part de la gran distribució i l'agroindústria; la inacció dels governs català i espanyol que ho permeten, així com una deficient política agrària comuna (PAC), ja que no conté mecanismes de gestió del mercat.
Mas de la Coixadimarts, 24 de novembre del 2009
PRESENTACIÓ A MÓRA LA NOVA DEL LLIBRE: “JOAQUIM LLORENS ABELLÓ” DELS ECRIPTORS PERE AUDÍ I TONI ORENSANZ
Joaquim Llorens Abelló (el Lloar 1885 – Mèxic 1961) va ser un cooperativista convençut des de la seva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic. Féu de cooperativista a l’Argentina. De retorn a Catalunya, col·laborà en la creació d’una cooperativa de consum al Lloar el 1918 i impulsà amb força a Falset El Porvenir, una cooperativa obrera a cavall de les societats de resistència i les cooperatives més tradicionals. Llorens entenia el cooperativisme com una eina de transformació social que havia de cobrir les necessitats bàsiques de les persones davant la deixadesa de l’Estat. Va ser un polític destacat, primer, en les fi les de la Confederació Nacional del Treball i, durant la II República, en el si d’Esquerra Republicana de Catalunya, on formà part de la direcció nacional. El seu exili mexicà continuà marcat per algunes de les seves grans obsessions: el cooperativisme i el mutualisme. Primer alcalde republicà de Falset durant la II República, la seva ha estat una memòria interessadament tacada pel franquisme.PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “JOAQUIM LLORENS ABELLÓ”
A CÀRREC D’UN DELS SEUS AUTORS:PERE AUDÍ
EL DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE A LES 20’30h.
AL LOCAL D’ESQUERRA DE MÓRA LA NOVA.C/ St. Domènech, nº 7
HI ESTEU TOTS CONVIDATS!!!
ORGANITZA: Esquerra Móra la Nova
Pere Audí és mestre de primària. Fa cinc anys que investiga sobre la història de la comarca durant la II República i la Guerra Civil juntament amb Toni Orensanz. Com a fruit d’aquest treball de recerca ha publicat “El Porvenir”, 1916-1936. Vint anys de cooperativisme obrer a Falset, treball amb el qual va guanyar el premi Jaume Ardèvol i Cabrer dins els Jocs Florals de Torroja del Priorat, i Botigues i tallers de Falset a través de les seves factures (1929-1936).
Toni Orensanz és periodista i guionista. Col·laborador habitual de La Vanguardia, ha publicat Passió, sang i oblit i ha col·laborat en obres col·lectives, com Jo no sóc de Barcelona i Priorat o Ebro, el río y la vida. Fruit de la recerca històrica que ha dut a terme ha escrit diversos articles en obres col·lectives, com per exemple, “La Guerra civil en Aragón”. Ha escrit el llibre “L’Òmnibus de la mort: Parada Falset” que parla sobre els incontrolats de l’estiu del 1936.
MÓRA LA NOVA ÉS L' ÚNIC MUNICIPI DE LA RIBERA, TERRA ALTA I PRIORAT QUE NO FORMA PART DEL CONSORCI DE RESIDUS
Contenidors soterrats a la moranovenca Plaça de la Verdura.El grup municipal d’ Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova, demana a l’equip de govern de CIU la convocatòria d’un ple extraordinari, amb un sol punt en l 'ordre del dia amb la moció presentada per el grup d’Esquerra titulada: La participació del nostre municipi al Consorci per la gestió de residus municipals de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
El grup Municipal d’Esquerra a Móra la Nova, veu la necessitat de tornar a presentar aquesta moció tirada en rere per els 6 vots del grup de govern de CIU, el passat 22 de desembre del 2007., per les següents raons:
1.
1.
Móra la Nova és l’únic municipi de les tres comarques que no és membre del Consorci.
2.
2.
El proper dia 2 de gener del 2010 serà obligatori que tots els municipis de Catalunya realitzin la recollida selectiva de la fracció orgànica, a Móra la Nova és una assignatura que queda pendent.
3.
3.
El Consorci per la gestió de residus municipals de les tres comarques, té els mitjans tan humans com materials i a més a més l’experiència que l’avala amb els últims informes presentats per l’Agència de Residus de Catalunya que diu que les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat son les que millor gestionem els residus urbans de tota Catalunya..
Per tot l’exposat anteriorment el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova demana que el nostre municipi es torni a incorporar al Consorci de la gestió de residus de les tres comarques.
Per tot l’exposat anteriorment el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova demana que el nostre municipi es torni a incorporar al Consorci de la gestió de residus de les tres comarques.
El 2005, Móra la Nova i nou ajuntaments de la Terra Alta governats per CiU van abandonar l'ens intercomarcal, però poc després tots aquests a excepció de Móra la Nova van tornar al consorci.
Podeu llegir també al diari El Punt:
diumenge, 22 de novembre del 2009
LO VÍDEO DENÚNCIA DEL MACROABOCADOR, D' IMNOVA-PSC DE MÓRA LA NOVA, ÉS NOTÍCIA
Les dues cares del dipòsit de Tivissa, en un vídeo denúncia Tivissa Móra la Nova El president del consorci intercomarcal de residus va preferir no pronunciar-se sobre el vídeo que el grup Independents de Móra la Nova (PSC-Imnova) va penjar fa uns dies a You Tube. En el vídeo es mostren les dues cares del macroabocador de Tivissa, amb imatges d'arxiu de la televisió local de Móra la Nova contraposades amb l'arribada d'uns camions i el possible abocament incontrolat dels residus, sense haver fet la separació, la inertització i l'embalatge de la brossa per evitar filtracions al subsòl. Bernat Pellissa va afirmar que havia pogut veure el vídeo, però que el seguiment de la gestió que es fa de l'abocador de Tivissa correspon a l'ARC. «L'Agència de Residus és qui té controlades les entrades, i qui regularment fa les inspeccions a l'abocador», va precisar .
Notícies a la premsa i als blocs ebrencs:
dilluns, 16 de novembre del 2009
LO CONGOST DE FRAGUERAU
Al nord del Priorat, lo congost de Fraguerau separa les serres de la Llena i del Montsant. Esta escursió per l'anomenada "vall del Silenci", un dels indrets més bells i originals de la Catalunya meridional, és una agradable passejada entre plàcides aigües i imponents masses rocoses amb terme a la solitària ermita romànica de Sant Bartomeu. LO MAPA
LOS COMPANYS-YES DE CAMINADA
CONGLOMERATS
LES CADOLLES FONDES 
BOSC DE RIBERA
LOS TRES JURADETS
LOS TRES JURATS
LO PONT PENJAT
SANT BERTOMEU DE FRAGUERAU
CIRERES DE PASTOR
BAUMES
FULLES
ULLDEMOLINS
LO CEL AL VESPRE
Fotos Alegodimecres, 11 de novembre del 2009
LA MASSIFICACIÓ EÒLICA POT PROVOCAR LA PÈRDUA DE MOLTS LLOCS DE TREBALL
Pintada mural a la carretera de Bot a Horta.Els empresaris d'Horta i del Matarranya diuen que el parc eòlic dels Pesells pot deixar a l'atur 200 persones
GUSTAU MORENO
L'Associació de Comerciants i Empresaris d'Horta de Sant Joan ha aconseguit el suport de l'associació d'empresaris de la comarca veïna del Matarranya, en la seua mobilització contra el parc eòlic que la Generalitat té previst autoritzar a la serra dels Pesells. Segons les dues entitats, els parcs eòlics alteraran el paisatge i posaran en perill la inversió privada que s'ha fet a la Terra Alta i al Matarranya per impulsar un desenvolupament basat en el turisme rural i cultural de qualitat. «Els empresaris de la Terra Alta i del Matarranya no tenim divisions administratives, perquè tots estem venent els mateixos valors paisatgístics i el parc afectarà els dos territoris», va remarcar el portaveu de la patronal del Matarranya, Xavier Moragrega. Així, en el cas d'Horta de Sant Joan, el 80% de la seixantena de membres de l'associació d'empresaris es dediquen al turisme rural, però al Matarranya l'entitat té uns 160 associats. L'any 2003, l'associació d'empresaris va aconseguir que el Consell Comarcal del Matarranya aprovés una declaració a favor del paisatge, tot renunciant als parcs eòlics; però des dels pobles de l'altra banda de la frontera amb Terol veuen amb impotència com ja s'estan construint els parcs eòlics de la Terra Alta. «Nosaltres també venem el paisatge de la Terra Alta, però des de pobles com Arenys de Lledó es veuen els molins que s'estan instal·lant al centre de la comarca», va remarcar la presidenta de l'entitat, Feli Gascón.
«Els setze aerogeneradors dels Pesells tindran un impacte terrible sobre el paisatge d'Horta de Sant Joan, però també sobre tota la zona», va insistir Núria Martí, que té una casa de pagès. Entre Horta i el Matarranya hi ha més de 3.000 persones que viuen directament o indirectament del turisme i del sector dels serveis. «No és cert que els parcs eòlics atraguin els turistes, com ens volen fer creure les promotores eòliques i el govern», va dir el president de l'Associació de Comerciants i d'Empresaris d'Horta de Sant Joan, Ricard Grau. «Només que l'any que ve baixem un 30%, potser hi haurà 200 persones que hauran d'anar al carrer, i això tindrà un impacte tan gran com el tancament de la Lear», va sentenciar.
RICARD GRAU
president ass. d'empresaris d'Horta de Sant Joan
«Els parcs eòlics no afavoreixen el turisme. Només que baixem un 30%, hi haurà 200 persones que aniran a l'atur»
GUSTAU MORENO
L'Associació de Comerciants i Empresaris d'Horta de Sant Joan ha aconseguit el suport de l'associació d'empresaris de la comarca veïna del Matarranya, en la seua mobilització contra el parc eòlic que la Generalitat té previst autoritzar a la serra dels Pesells. Segons les dues entitats, els parcs eòlics alteraran el paisatge i posaran en perill la inversió privada que s'ha fet a la Terra Alta i al Matarranya per impulsar un desenvolupament basat en el turisme rural i cultural de qualitat. «Els empresaris de la Terra Alta i del Matarranya no tenim divisions administratives, perquè tots estem venent els mateixos valors paisatgístics i el parc afectarà els dos territoris», va remarcar el portaveu de la patronal del Matarranya, Xavier Moragrega. Així, en el cas d'Horta de Sant Joan, el 80% de la seixantena de membres de l'associació d'empresaris es dediquen al turisme rural, però al Matarranya l'entitat té uns 160 associats. L'any 2003, l'associació d'empresaris va aconseguir que el Consell Comarcal del Matarranya aprovés una declaració a favor del paisatge, tot renunciant als parcs eòlics; però des dels pobles de l'altra banda de la frontera amb Terol veuen amb impotència com ja s'estan construint els parcs eòlics de la Terra Alta. «Nosaltres també venem el paisatge de la Terra Alta, però des de pobles com Arenys de Lledó es veuen els molins que s'estan instal·lant al centre de la comarca», va remarcar la presidenta de l'entitat, Feli Gascón.
«Els setze aerogeneradors dels Pesells tindran un impacte terrible sobre el paisatge d'Horta de Sant Joan, però també sobre tota la zona», va insistir Núria Martí, que té una casa de pagès. Entre Horta i el Matarranya hi ha més de 3.000 persones que viuen directament o indirectament del turisme i del sector dels serveis. «No és cert que els parcs eòlics atraguin els turistes, com ens volen fer creure les promotores eòliques i el govern», va dir el president de l'Associació de Comerciants i d'Empresaris d'Horta de Sant Joan, Ricard Grau. «Només que l'any que ve baixem un 30%, potser hi haurà 200 persones que hauran d'anar al carrer, i això tindrà un impacte tan gran com el tancament de la Lear», va sentenciar.
RICARD GRAU
president ass. d'empresaris d'Horta de Sant Joan
«Els parcs eòlics no afavoreixen el turisme. Només que baixem un 30%, hi haurà 200 persones que aniran a l'atur»
També podeu llegir:
TARDOR
LA CAIGUDA DE LES FULLES:
A MAS PUJADES DE FALSET (PRIORAT)UN CEL:
LO DE DAMUNT DE LA SERRA DE CAVALLS , VIST DES DE MEUA CASA.
UN MENJAR:
LA PRIMERA CLOTXA DE LA TEMPORADA, AVUI A FLIX.
UN POEMA:
FRANZ SCHUBERT (trio no.2 op 100)
LO DE DAMUNT DE LA SERRA DE CAVALLS , VIST DES DE MEUA CASA. UN MENJAR:
LA PRIMERA CLOTXA DE LA TEMPORADA, AVUI A FLIX.UN POEMA:
"Novembre "
Un ball de xiprers
que floreixen memòries
sota sospirs de dol
i passadissos florejats.
Una flor d'ametller
que perfuma amistats
amb neguits saborosos
i promeses de dolçor .
Un panellet a la boca
ballant l'ensucrat
ritme d'una tardor
que assaboreix el vent.
Una castanyera que fa màgies,
mil col.legis que riuen,
una aroma de festa,
un sabor de cos de castanya.
Una carta enquimerada de somnis,
unes lletres càlides escrites
des d'uns dits inquiets
que veuen escalfar castanyes.
Un ball de xiprers
que floreixen memòries
sota sospirs de dol
i passadissos florejats.
Una flor d'ametller
que perfuma amistats
amb neguits saborosos
i promeses de dolçor .
Un panellet a la boca
ballant l'ensucrat
ritme d'una tardor
que assaboreix el vent.
Una castanyera que fa màgies,
mil col.legis que riuen,
una aroma de festa,
un sabor de cos de castanya.
Una carta enquimerada de somnis,
unes lletres càlides escrites
des d'uns dits inquiets
que veuen escalfar castanyes.
D' ALBERT GUIU
UNA COMPOSICIÓ MUSICAL:
FRANZ SCHUBERT (trio no.2 op 100)
dissabte, 7 de novembre del 2009
Més informació.dimecres, 4 de novembre del 2009
CENTENÀRIA
Carme Ciurana va néixer el 12 de setembre de 1909 a Móra la Nova, on continua vivint actualment amb la seva família.Acció Social i Ciutadania lliura la medalla centenària a Carme Ciurana de Móra la Nova
El director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, va lliurar ahir la medalla centenària del Departament a Carme Ciurana Roig de Móra la Nova.
dimarts, 3 de novembre del 2009
LA VERITAT DEL MACROABOCADOR DE TIVISSA-MÓRA LA NOVA
Dos vistes del macroabocador des del turó de l' ermita de Sant Pau dels Masos(Móra la Nova)
En aquest video del bloc d' Imnova-Psc de Móra la Nova podeu veure la veritat sobre com es gestionen els residus al macroabocador, una realitat molt diferent de la propaganda oficial de TeleMasos:També podeu llegir el post A LA "MERDA" LA RIBERA D' EBRE.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)