TORNEM A SER AQUÍ...

Foto de riberaonline

Manifest llegit a Ascó per Roser Vernet:

TORNEM a ser aquí, mentre podríem i voldríem ser en un altre lloc, construint un territori, el nostre, i un país, que també volem sentir nostre.

Tornem a ser aquí, mentre podríem estar tirant endavant projectes interessants que, de ben segur, tots tenim.

Tornem a ser aquí, mentre podríem estar xalant, mirant de reinventar cada dia una manera de viure més digna i, com deia el poeta, més neta i noble, culta, lliure, desvetllada i feliç.

Però no ens deixen.
Una vegada més, i mos temem que no serà la darrera, hem de deixar de fer les feines necessàries i positives, per sortir al carrer, a cridar, per si algú encara està disposat a escoltar i a sortir al carrer amb naltros, aquí i on calgui.

Una vegada més, no ens deixen emprar les nostres energies, aquestes sí, realment renovables, per crear i per construir.

Perquè hem de gastar-les, un dia sí i l’altre també, defensant la dignitat d’un territori, el nostre territori i, que ningú no ho oblidi, la dignitat de tot un país. Un territori i un país que s’ha de defensar sol.

I n’estem farts, molt farts, tips i retips d’una determinada classe política que, malgrat haver clamat i proclamat que el cementiri nuclear no el volem, no és capaç de fer valdre el que el seu parlament decideix. A què juguen??

Ens estan obligant a tornar a jugar a amagar el cap sota l’ala, a fer veure que qui dia passa anys empeny.
I pel camí ho anem perdent tot.

Perdem la possibilitat de fer un país que respongui de manera equilibrada i justa a les necessitats de tots i cadascun dels seus territoris.

Perdem la possibilitat de construir un model de país que se sustenti en els seus propis recursos, que no són pas pocs, i que no es vegi obligat a hipotecar el futur dels que vindran.

Perdem la possibilitat de trencar el fatalisme de veure, avui com ahir, que amb les complicitats descarades d’alguns, el poders fàctics (energètics, financers i altres) passen pel damunt dels anomenats poders públics democràtics, i imposen les seues voluntats, basades en el màxim guany per a pocs i el màxim risc per a molts. I en les escorrialles per als que callin i acatin.

I aquí, a més, en aquestes comarques fa massa anys que això dura, massa. Aquí, seguim acumulant greuges darrere greuges, que generen d’una banda, dimissió i servilisme i, de l’altra, desencís, desafecció i ràbia. I amb aquests elements no es construeix un país.

Perquè ja no en tenim prou amb saber que ara, quan ballem jotes, ja estem beneïts per la catalanitat ortodoxa!

Volem que allò que de manera majoritària i contundent hem reclamat amb tot el país, sigui respectat. I això, ara i aquí vol dir que no volem el cementiri nuclear.

I també avui i demà i passat demà voldrà dir més coses: respecte pels nostres paisatges menystinguts i maltractats, respecte pels nostres rius estregats, per la nostra pagesia amenaçada i, en definitiva, respecte per la nostra gent.

Perquè com deia al començament, malgrat que avui voldríem ser en un altre lloc, la nostra energia és realment renovable. I no defallirem. Perquè sabem que si ens ho proposem tots, podem aturar això i el que calgui.

I de la ràbia en farem il·lusió renovada.
VISCA LA TERRA! ASCÓ 7-11-2010